16.8 C
Província de Tarragona
Dimarts, juny 11, 2024

L’home que va reescriure el guió de Tàrraco

 

Centenars de sarcòfags i milers d’ofrenes de 1.500 anys d’antiguitat es van poder recuperar del jaciment. Fotografia: Arxiu MNAT / Fons J. Serra i Vilaró

L’any 1923, l’inici de les obres per construir la fàbrica de tabacs de Tarragona queda marcat per l’estranya aparició d’unes restes enterrades, aparentment romanes. De la mà de mossèn Joan Serra i Vilaró (1879–1969), arqueòleg pioner, de la terra en va acabar emergint tota una Necròpolis Paleocristiana, fins aquell moment oblidada, de més de 1.500 anys d’antiguitat i un valor històric incalculable.

joan serra i vilaró va tenir un paper clau en l’excavació de la necròpolis

“Va ser una sorpresa per a tothom quan, als pocs dies de començar les excavacions per construir els fonaments de Tabacalera, van començar a aflorar de la terra els primers sarcòfags i restes que ràpidament s’identificaren com a romanes”, explica Josep Anton Remolà, conservador de Col·leccions i Recerca al Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT) i professor associat d’Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

“Se sabia des de l’edat mitjana que hi havia encara un conjunt perdut de la ciutat romana de Tàrraco, però en aquell moment encara ningú sabia on devia ser”, puntualitza Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona. “I la necròpolis tardorromana formava part d’aquesta ciutat sepultada a l’ombra”, concreta.

els experts analitzen el valor de la troballa de fa cent anys

En un primer moment, van ser els mateixos enginyers de la fàbrica de tabacs els qui van fer-se càrrec de les excavacions. Les restes romanes van continuar emergint, i això va obligar a desplaçar uns quants metres l’edifici nou a construir. L’interès per les troballes es va multiplicar i la convicció que naixia un gran descobriment anava prenent forma.

Encara era difícil imaginar que el primer cementiri cristià de Tàrraco, datat entre els segles III i V (1.500 anys enrere, per anar fent números) acabava de despertar-se i fugia per fi de la foscor. “Les casualitats existeixen, i aquesta va permetre desenterrar de l’oblit un dels conjunts arqueològics més importants de l’imperi romà d’Occident”, puntualitza Judit Ciurana, doctora en Arqueologia per la URV.

(…)

Així comença el reportatge que podeu llegir íntegrament al número 58 de la revista FET a TARRAGONA, a la venda Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.

Aquest i la resta de continguts els podem elaborar gràcies al suport dels 700 subscriptors del FET.

Si vols un periodisme de proximitat i qualitat, et convidem a fer-te del FET per només 35€ tot l’any i a celebrar amb nosaltres el desè aniversari.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

Toni Cabanillas
Toni Cabanillas
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here