15 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Vides de refugi

El Moussa, de Mali, viu a Tarragona, després de sobreviure en un viatge en pastera a l’Atlàntic. Foto: David Oliete.

Els refugiats estan sota el focus en situacions d’emergència, en esclatar una guerra com la d’Ucraïna o perquè s’ofeguen al Mediterrani. Darrere hi ha milers de persones que miren de refer la vida lluny de casa, sols o en família. Tarragona és terra d’acollida. Acompanyem amb la Creu Roja una família de Veneçuela, ofegada per la fallida econòmica del país; una de Colòmbia, perseguida políticament; una mare ucraïnesa i el seu fill de 7 anys, i un jove de Mali vingut en pastera.

retrat d’alguns refugiats a tarragona, atesos per la creu roja

El Mauricio Ribera, de 42 anys, va sortir de Colòmbia el gener de 2022. Després de rebre amenaces de mort, es va veure obligat a deixar enrere una vida confortable i separar-se temporalment de la família, la dona i dos fills. “Necessitava sortir del país”, admet. Encara recorda, amb emoció, el dia del comiat, a l’aeroport. Van decidir provar sort a Europa, en un país que per la llengua castellana pensaven que els posaria més fàcil l’adaptació. Primera destinació, un pis turístic de la Pineda (Vila-seca). Ara viuen tots quatre en un pis al costat del Parc de la Ciutat.

María Lis, Alejandro i els seus dos fills, a la Rambla Nova. Foto: David Oliete.

En un altre país de l’Amèrica Llatina, a Veneçuela, una mica abans en el temps, després d’obrir Espanya les fronteres gràcies a la millora de la pandèmia, la María Lis i l’Alejandro també van fer les maletes. Amb el país immers en una greu crisi econòmica i política, amb els salaris ensorrats i amb dificultats per comprar aliments o medicines, van decidir travessar l’Atlàntic. Viuen temporalment en un hostal del centre de Tarragona.

viuen en pisos i hostals de tarragona i salou

El Moussa, de només 21 anys, va sortir de Mali fa més de dos anys amb el somni de trobar una vida millor a Europa. Després de travessar Mauritània, en un viatge que va durar cinc mesos, es va embarcar en una pastera amb 61 persones africanes més. Cinc dies interminables de travessa el van portar miraculosament fins a les illes Canàries. “Vam sobreviure tots, seixanta homes i una dona”, recorda. Sense saber ni nadar, en la foscor de quatre llargues nits, reviu un malson que va acabar bé. De les Canàries, després d’una estada de tres mesos en un dels centres on van a parar milers de migrants africans que arriben cada any en pastera, va volar fins a Barcelona. D’allà, a Tarragona.

La Mariia Hud i el seu fill Hordi van sortir d’Ucraïna poc temps després de l’esclat de la guerra, al febrer de 2022. Encara recorden les bombes i les sirenes que cridaven la població civil a refugiar-se sota terra. “Vam tenir sort de poder sortir en autobús cap a Polònia”, rememora la Mariia, emocionada. Enrere van deixar una vida i tota la família. El marit, en edat de ser cridat per l’exèrcit per combatre la invasió russa, no ha pogut marxar. Un avió els va portar de Polònia a Barcelona. Després, van ser enviats a un hotel de Salou, on van viure els primers mesos com a refugiats de guerra. La veu i la mirada desprenen vitalitat i força.

(…)

Aquest és un petit fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 59 de la revista FET a TARRAGONA. Un contingut que hem pogut elaborar gràcies al suport dels nostres 700 subscriptors.

Si vols un periodisme de proximitat i qualitat a Tarragona, si vols donar suport a aquest projecte amb 10 anys de trajectòria, fes-te subscriptor/a del FET. Són només 35€ l’any i pots gaudir d’activitats culturals exclusives i invitacions a espectacles de teatre i música.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I si vols gaudir dels continguts d’aquesta revista, demana el teu exemplar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria El Soterrani.

Esteve Giralt
Esteve Giralt
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here