12 C
Província de Tarragona
Dimecres, febrer 21, 2024

Sant Magí: devoció i tradició

 

Foto: David Oliete Casanova.

“De xiquet, la meva mare ja em portava a Sant Magí. És una devoció que em ve de família.” “Jo vivia a prop de la capella, just davant de la catedral, i a casa meva era tradició anar cada any a buscar el càntir, que, en un inici, recordo que era de plàstic.” La primera cita correspon a Joaquim Galià, president actual de la confraria tarragonina de Sant Magí. La segona, a Adolf Quetcuti, el qual va estar al capdavant de l’entitat durant nou anys, just abans que Galià. Ells dos són els qui ens obren les portes de la confraria i de l’ermita per compartir vivències i reflexions amb els lectors del FET.

La Confraria de Sant Magí obre al ‘FET’ les portes de l’ermita del Portal del Carro

La Confraria de Sant Magí es va fundar el 19 de gener de l’any 1922. Si ho analitzem amb perspectiva, fa relativament poc temps que l’entitat existeix, si tenim en compte la longevitat de la devoció per aquest sant a la ciutat. I és que, quan els pregunto per la missió de l’entitat, tots dos coincideixen: “La confraria respon a la voluntat de la gent devota de sant Magí, a la d’ara i a la que ja als segles III i IV el visitaven a la cova de la Brufaganya.”

l’entitat es va fundar el 1922 i manté l’activitat

Per poder conèixer millor la confraria, hem de parlar de l’ermita i dels diversos fets que en marquen la història. En primer lloc: per què està ubicada al portal del Carro? Joaquim Galià ens explica que, en temps romans, era una sortida de la gent de Tarragona cap al camp, a treballar. Una sortida que el mateix sant va travessar en marxar a fer vida d’ermità a la Brufaganya.

Adolf Quetcuti i Joaquim Galià. Foto: David Oliete Casanova.

Amb la persecució dels cristians, el governador el va fer empresonar a la Torre Minerva, a tocar del portal del Carro. La història explica que, una nit, els àngels el van alliberar de les cadenes, les portes de la presó van obrir-se, i sant Magí va tornar a sortir per aquesta porta de la ciutat. Així, ens queda clar que era el lloc ideal. La construcció de la capella se situa pels volts del segle XVIII.

Anys més tard, Tarragona fou assetjada durant la Guerra del Francès. El 1811, la ciutat quedà ocupada per les tropes de Napoleó, les quals van provocar una gran quantitat de morts. “Diuen que la sang baixava com un riu per les escales de la catedral”, apunta Galià. Els francesos, en la seva retirada, l’agost de 1813, van decidir col·locar càrregues explosives en diversos punts de la ciutat. La capella i bona part de la muralla no en van quedar al marge. Però, “digue-li casualitat o digue-li miracle” —en paraules de Galià—, la metxa, en encendre’s, s’apagava. Les tropes van intentar-ho fins a tres vegades, sense èxit.

D’aquesta vella anècdota, cal quedar-se’n amb les dates. Aquest succés va tenir lloc una nit del 18 al 19 d’agost. Des de llavors, la festivitat de Sant Magí se celebra en aquestes dates i, a l’església, encara avui dia, es conserva un tros de la metxa, en una vitrina.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 60 de la revista FET a TARRAGONA i que podem elaborar gràcies als nostres 700 subscriptors.

Si et fas ara subscriptor/a del FET, et regalem aquest número de la revista i els propers els rebràs còmodament a casa.

El periodisme de qualitat i proximitat necessita el teu suport. Ens hi ajudes?

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I vine a celebrar la gran Festa dels 10 anys de la revista el proper dimecres 13 de setembre a les 19h al Tinglado 1 del Port de Tarragona.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here