Era un dels pitjors escenaris imaginats. Que el Nàstic jugant-se la salvació hagués de rebre a un Girona que podia celebrar l’ascens a primera a costa del teu enfonsament només
Feia setmanes que demanàvem intensitat a l’equip. Feia setmanes que demanàvem arriscar-nos. Feia setmanes que demanàvem treure’ns la por de sobre i anar de cara a barraca. Ahir vam fer-ho. Ahir vam guanyar, vam aixecar-nos,
Tres punts guanyats. Una victòria importantíssima davant un equip com el Valladolid i una distància que t’assegura que avui continuaràs fora la zona de descens, com a mínim fins la setmana que
Sembla impossible però està passant. Ja feia dies que vèiem que la possibilitat podia arribar, però tenint en compte les dinàmiques d’aquesta temporada tots plegats ens mostràvem un pèl escèptics.
Doncs sí. Quan semblava impossible ha passat. El Nàstic va guanyar, va remuntar i va mostrar una bona actitud durant quasi els noranta minuts. Ens vam haver d’esperar, però finalment
El vespre d’ahir va ser fred. Un pèl massa, potser. El que va importar però va ser que durant els últims compassos del partit ens en vam oblidar. Aquesta
Surt del cau. Amb la mandíbula mig enterrada intenta ascendir per un petit caminet, s’entreveu un petit raig de Sol, segueix. Comença a notar l’aire de l’exterior. Sembla que li
Fa només quinze dies dèiem al FET A TARRAGONA que havia arribat la “primavera grana”, després de tres victòries consecutives del Nàstic. Al cap de dues setmanes, la primavera nastiquera
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. En continuar navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació