Són quarts de sis de la tarda. Quedem a la plaça de les Cols, plaça on per Sant Magí, a l’agost, es veuran les cares en una de les grans cites castelleres del calendari tarragoní. És, probablement, la plaça més castellera. Els caps de colla de la Jove i els Xiquets de Tarragona, Jordi Sentís i Roger Peiró, accepten seure amb mi per xerrar, durant una estona, de castells i de l’inici de la nova temporada.
Seiem a una terrassa a la banda esquerre de la plaça, allà on sempre es col·loquen els de la Jove a les diades castelleres. Roger Peiró fa broma i diu que ‘és una banda de la plaça que conec poc’. Els Xiquets sempre s’instal·len a l’altra banda, sota els porxos del carrer Merceria.
Comencem, o més ben dit, comencen a parlar, però no de castells. Tots dos són uns grans aficionats a córrer, surten pràcticament cada dia de la setmana. Jordi Sentís, que és més gran que Peiró, dona consells al cap de colla dels Xiquets, i durant una estona xerrem d’aquest esport que els ajuda a mantenir-se en forma. En són uns experts.
Una temporada per anar pas a pas
Però la conversa castellera arriba ben aviat. Comencem parlant dels reptes d’aquesta nova temporada que comença. El cap de colla dels liles assegura que ‘hem de plantejar la temporada on la vam acabar, hem de ser capaços de fer el mateix’. Tot i això, Sentís no és agosarat i destaca que no sap si podran tornar a fer el 9 de 8 o el 5 de 9. En tot cas, consolidaran els castells de 9 i apostaran pels castells amb folre i manilles. ‘És la dimensió desconeguda. Ens queda molta feina per fer però és un pas més per la colla’.
Roger Peiró no vol mirar molt lluny, assegura que ens equivoquem si ho fem. ‘És una línia de responsabilitat feixuga. Ara ja no és cap sorpresa que fem un castell de 9. L’any passat vam obrir una porta al 5 de 9 i veurem com avança enguany’, assegura Peiró. Un 5 de 9 que va servir per veure un bon nucli del folre i un bon encaix amb la pinya. La prova va ser bona i veurem si els Xiquets s’atreveixen amb el cinc aquesta temporada.
Però tots dos coincideixen en què el gran repte és tenir controlada la massa social de la colla. Diuen que no és fàcil fer un pas més. ‘Jo se què m’agradaria fer, però s’ha de ser realista’, diu Sentís, i Peiró afegeix que ‘els tres últims anys, les colles hem anat al 105% i mantenir això és molt difícil. Sovint ens toca fer el paper de posar aigua al vi’.
La conversa va agafant interès a mesura que avança. Escoltar-los a tots dos parlant de castells fa que t’encomanin la seva passió. ‘És difícil transmetre la idea que el pas a pas és necessari. Has de transmetre il·lusió per cada castell’, diu Jordi Sentís. ‘Gestionar la psicologia del grup és difícil’, segons explica Peiró, ‘la transmissió de cada petita il·lusió és complexa’.
El millor i el pitjor de ser cap de colla
Ser cap de colla té avantatges i inconvenients, moments bons i moments dolents. Els hi pregunto sobre el que menys els agrada d’ocupar aquesta responsabilitat. ‘La gestió humana és el que més m’ha cansat. És complex gestionar un conjunt d’egos, s’ha de transmetre que l’ego col·lectiu està per damunt de l’individual de cada casteller’, diu Sentís, que afegeix que sovint ‘has de prendre decisions injustes amb algú pel bé del col·lectiu’. Peiró destaca que ‘hi ha escenes de 4 segons, només de 4 segons, que quan els vius oblides la resta i veus que tot ha pagat la pena’.
Què envegen els Xiquets de la Jove i la Jove dels Xiquets? El Roger enveja ‘la consolidació absoluta amb els castells de 8. Són pràcticament infal·libles. També la seva capacitat per planificar la temporada’. Sentís admet que enveja ‘el punt de rauxa dels Xiquets que en algun moment ens ha faltat a nosaltres’. Afegeix que ‘els Xiquets s’han sabut vendre millor a nivell local. Nosaltres ens sabem vendre millor a fora, però no a casa’.
I l’un de l’altre? Què pensa Peiró de Sentís i Sentís de Peiró? Tots dos es desfan en elogis. ‘Jordi Sentís és dir Colla Jove. Ell és identitat i això són els castells. És l’exemple de com un casteller de tronc de tota la vida acaba sent un gran cap de colla’, diu Peiró de Sentís. ‘Sense tenir un bagatge com a casteller de tronc, crec que és el millor cap de colla que mai han tingut els Xiquets. S’ha sabut posar la seva gent a la butxaca. Ara ja ningú discuteix el seu lideratge’, diu Sentís de Peiró.
Caps de colla amb moltes ganes de fer castells
Jordi Sentís assegura que ara ja té intacta la il·lusió per tornar a començar la temporada, després de no aconseguir fer un relleu a la colla. ‘Alguna cosa hem fet malament i no hem sabut crear una successió. Ara cal renovar l’equip i conscienciar a la colla del canvi’, diu el cap de colla lila. Roger Peiró assegura que ‘el que ha passat a la Jove ens ha de fer reflexionar’.
I si parlem de futur, el cap de colla matalasser no vol sentir ni a parlar de plegar. ‘Porto quatre anys i no he pensat en marxar. No serà el meu últim any si la colla vol. Tinc massa ànsies de fer castells. No em veig com a excap de colla’.
Els seus inicis van ser difícils. Amb només 25 anys es va posar al capdavant de la colla. ‘Ells es van haver d’adaptar a mi i jo a ells. No va ser fàcil. Pensa que el nucli dur de la tècnica és molt jove. Ara, però, ja s’han oblidat de la meva edat’, assegura Peiró, que afegeix que el que més li agrada de ser cap de colla és que ha après a llegir els petits moments.
Sentís ja ho veu diferent. La renovació en el càrrec serà per un any més i parlem del paper d’un excap de colla. ‘Crec que, sense cap càrrec ni responsabilitat, podré transmetre disciplina’, assegura Sentís. Té ganes de reorganitzar el ‘puzzle’ de la seva vida, i dedicar més temps a la família. Conciliar la dedicació a una colla cada vegada més exigent amb la vida laboral i familiar no és fàcil.
Amb ganes de Sant Magí
Acabem parlant, novament, de la plaça on som, a la plaça de les Cols. El Roger assegura que ‘compto els dies per Sant Magí. Visc esperant aquell dia. Assagem 8-9 mesos a l’any per aquest dia’. Tenen por d’alguna diada? ‘Res em fa por, em fa il·lusió, diu Sentís. ‘Por fa la trucada del cap de canalla mitja hora abans d’una actuació’, acaba dient Peiró, i tots dos es posen a riure.
Després de prop de tres quarts d’hora de conversa, ens aixequem. Estem a les portes d’una nova temporada castellera i aviat ja els veurem amb les seves respectives camises per les places. Els agrada molt parlar de castells, fins i tot massa reconeixen. El que està clar és que tan l’un com l’altre saben transmetre la il·lusió necessària a la seva colla. Hem parlat de castells, però també de com els viuen ells com a caps de colla de les dues grans de la ciutat. Saben parlar, dir la paraula necessària en cada moment, i gestionar el dia a dia d’una colla. Estan a l’èlit dels caps de colla. En un parell de setmanes tornen els assajos, torna l’espectacle casteller.
