14.4 C
Província de Tarragona
Dissabte, octubre 1, 2022
Inici Blog

Què li diré, aquesta nit, a la Teresa?

Any 2009. Imatge captada en el marc d’un acte d’agraïment als voluntaris de Tarragona 2016. A l’esquerra, Teresa León. Al mig, l’autor del text, Joan Cavallé.  Foto cedida.

Bona nit, Teresa,

t’escric com feia moltes altres nits perquè, l’endemà al matí, quan arribessis a l’oficina, ja et trobessis la feina més o menys encarrilada i puguessis pensar, encara que no ho diguessis: “Aquest Joan no em deixa temps ni de treure’m la jaqueta!”

El missatge d’avui, però, serà diferent. Des d’abans d’ahir al matí, quan la Montse em va donar la notícia, que hi penso. Què li escriuré, aquesta nit, a la Teresa?

paraules de comiat i agraïment a teresa león

Aquest darrer cap de setmana havíem parlat i m’havies explicat els projectes que tenies. Ens havíem de veure tot just sortissis de l’hospital. Em volies ensenyar el poemari que estaves enllestint, del qual ja m’havies avançat alguns poemes fa un parell d’anys; un poemari que el Gonzalo, el teu admirat professor del Taller de poesia de l’Escola de Lletres, t’animava a escriure i del qual, fins i tot, em deies, te n’havia enviat un pròleg.

Abans d’ahir [dimecres] et vaig escriure un missatge per veure com anava el tema però ja no he tingut resposta.

la gestora cultural treballava com a tècnica a la casa de les lletres

El cranc, el verí, el monstre, la merda, han pogut més que tu, més que l’enorme força i entusiasme que hi posaves per vèncer. Ja sabem, de sempre, que la vida no discorre per camins plàcids i justos. Que les guerres, malauradament, solen guanyar-les els més forts, no els més bons. I en aquesta ocasió la bèstia negra que se’t menjava per dins ha pogut més que tota la teva energia i la de la gent que t’estima.

A Brussel·les promovent la candidatura de Tarragona a capital europea de la Cultura. Foto cedida.

Sí, Teresa, hi ha molta, molta gent que t’estima. Tu em deies sovint: “Tinc una família fantàstica!”. T’espurnejaven els ulls quan parlaves de l’Adriana, del Max i de l’Enric. I em deies que et senties privilegiada per l’estol de germans que t’envoltaven. Però la teva família anava més enllà, molt més enllà de les parets de casa i els vincles de sang. No cal que torni a esmentar la Montse, una mena d’àngel de la guarda que no et deixava de petja. Per tot arreu on havies passat, sola o amb l’Enric, havies deixat amics. N’he conegut de tota mena, des dels més o menys anònims i aclaparadorament amables companys subalterns del Museu d’Història de Tarragona fins a tota mena d’artistes amb els quals havies coincidit, sense oblidar els habituals de la Geladeria de la plaça del Rei o el magnífic equip d’Amics de la Cultura, malauradament dissolt per no se sap quines raons. Darrerament parlaves amb entusiasme dels companys (la majoria companyes, de fet) del Taller de poesia de l’Escola de Lletres i en aquest camp, que casualment lligava amb la teva activitat professional d’aquests darrers anys, t’hi abocaves.

“durant catorze anys has fet de tot en l’àmbit de la literatura”

En un moment com aquest seria fàcil tirar pel cantó de la nostàlgia i la llagrimeta fàcil. Parlar dels bons moments que hem passat, de les històries que hem compartit, de la satisfacció que ens quedava després de veure com una nova edició dels Premis Literaris ens havia sortit rodona, o una sessió de Veus de poeta ens havia deixat bon gust de boca, o com la presentació d’un llibre ens havia posat la mel a la boca i ganes de llegir-lo. Podríem recordar alguns indrets que hem visitat amb funcions de prospecció cultural. O podríem parlar de les cerveses després d’una feina que ens havia deixat satisfets o dels sopars de Nadal amb tota la família castellarnaua.

Teresa León, gestora cultural. Foto: cedida.

Però també sé que escollir aquest camí no seria massa del teu gust, sempre amb tendència a mirar endavant més que no enrere. De tota manera, crec necessari fer-ho, si més no, en dos punts.

El primer és molt personal. T’ho havia dit moltes vegades i t’ho repeteixo ara. El 2008 jo estava molt abatut. Passava per un mal moment professional que em va obligar a canviar de departament i de dependències. Potser m’hi hauria florit, en la nova situació. Però llavors vau aparèixer tu i la Montse i em vau ajudar a sortir del pou. Mai no us en donaré prou les gràcies. La Montse va escollir, al cap d’uns anys, reorientar la seva vida professional cap a altres instàncies. Però tu vas continuar allí, empenyent el carro, per posar en marxa aquesta il·lusió que ha estat (i espero que sigui per molts anys) la Casa de les Lletres.

“no t’han reconegut mai la feina, tot i picar a moltes portes”

El segon punt és reivindicatiu. Durant 14 anys has assumit la feina que se t’havia encomanat, que era una feina de caràcter tècnic en l’àmbit de les lletres. Feies de tot: des de contractar unes cadires, fins a realitzar el reportatge fotogràfic d’una trobada d’escriptors; des de portar amb absoluta confidencialitat el registre de participants als premis literaris, que volia dir revisar que complissin les bases, fins a fer la producció d’un programa de ràdio. Et vas cansar de picar a portes de tota mena, polítiques i administratives, reclamant que se’t reconegués la feina que feies. Però les portes, amb la mateixa facilitat que s’obrien, es tancaven. O les respostes esperades no arribaven. En alguna ocasió jo t’havia aconsellat: “Planta’t!” Però a tu t’agradava massa la feina que fèiem, aquesta endimoniada feina de fer néixer i créixer la literatura, com per plantar-te. Ara fa poc, quan la meva pròxima jubilació t’obria algunes altres perspectives, et posaves malalta i em deies que ja no t’importava res de tot allò, que l’únic que volies era viure.

“la vida començava a ser un riu de poesia en què cada dia et senties més a gust”

Sí, Teresa, volies viure i ja sabem que viure no és fàcil. El mateix dia reconsagrat en què començava la nostra reclusió per la pandèmia, m’enviaves un poema que deia:

 

             “Maleeixo a tots aquells que vulguin allunyar-me de Demèter,

             la que em connecta a la vida”.

 

Demèter, la deessa mare. La pandèmia, per cert, s’enduria la teva. Però tu no deeixaries de ser-ne. A través de Demèter et connectaves a la vida. I la vida començava a ser un riu de poesia en què cada dia et senties més a gust.

 

En aquest moment que intento agafar retalls de coses viscudes, em ve a la ment un viatge. En aquell, Teresa, tu no hi eres. Fa una trentena d’anys, o més. La ruta: Tarragona – València. Jo conduïa. Al meu costat, de copilot endormiscat, l’Enric. Dels seus llavis vaig entendre que sortia com un vers:

 

               “Mai diguis mai a un mai”, deia.

 

Estirant el fil d’aquest vers, amb permís de Lax’n’Busto, podríem dir-te:

 

               Desenganxa’t de terra i puja a l’espai
               ¿Vols que t’ensenyi a volar?

 

Volar, somiar, xerrar de manera incontinent i sense mesura, deixar que la imaginació faci un forat en el nostre cervell, tot és una mateixa cosa. I estirant i manipulant convenientment el text del Mai, podríem afegir:

 

               Sempre podrem dir que et tindrem per sempre en el record.

 

Aquestes matusseres paraules que parlen d’eternitat, però que sonen una mica malament, ens porten a unes altres paraules que tu també coneixes:

 

               Ets eterna com l’olor de dolços impresa en la llavor

                                     que viatja des de l’estiu dels records.

 

Demà, doncs, quan arribis a la feina, quan t’hagis tret la jaqueta i hagis dit bon dia a totes les companyes i companys, quan engeguis l’ordinador i obris el correu electrònic, et trobaràs un nou missatge d’aquest pesat del Joan… Però aquesta vegada no serà per encomanar-te més feina. Aquesta vegada el missatge dirà només GRÀCIES.

A Tarragona Ràdio presentant el premi Pin i Soler de narrativa. Foto cedida.

Ara fa noranta anys…

 

Imatge de la plaça de braus durant la celebració del primer Concurs de Castells, el 2 d’octubre de 1932. Fotografia: H. Vallvé. Placa de vidre. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

El dia 6 d’agost de 1932, la premsa recull la primera notícia de la preparació d’un concurs de castells que s’havia de celebrar a primers d’octubre a la plaça de braus de Tarragona. Es calculava que els premis podien superar les 5.000 pessetes i que “d’anar les coses tal com els organitzadors es proposen, mai s’haurà vist un conjunt de castells com el que està en preparació.”

el primer concurs de castells es va celebrar el 2 d’octubre de 1932

Un mes més tard, l’article titulat El refloreixement de l’art casteller (Diari de Tarragona 09.09.1932) manifesta que “no es parla d’altra cosa arreu de la ciutat que del proper concurs de castellers (…) L’expectació és gran a Tarragona, però ho és més encara als pobles de les comarques veïnes on l’afició castellera a arribat a un punt que voreja la passió i en certs moments, el deliri”.

En aquest ambient d’efervescència castellera, a quarts de quatre de la tarda del diumenge 2 d’octubre, ara fa 90 anys, davant d’unes sis mil persones, les quatre colles participants van fer la seva entrada a la plaça: Vella i Nova de Tarragona i Vella i Nova de Valls. Es van aixecar castells com el tres de set, el quatre de set i el pilar de cinc, amb un intent del quatre de vuit de la colla nova de Valls.

hi van participar 4 colles i el jurat el va presidir pau casals

Acabat el concurs, el jurat, presidit pel músic Pau Casals, es va dirigir a l’Ajuntament per a resoldre els premis que s’havien d’atorgar. El veredicte va ser: primer premi a la Colla Vella de Valls, 3.000 pessetes i copa de la Generalitat de Catalunya; segon premi a la Colla Nova de Valls, 2.000 pessetes i copa Ajuntament de Tarragona; tercer premi a la Colla Vella de Tarragona, 1.250 pessetes i copa Ajuntament de Valls; quart premi a la Colla Nova de Tarragona, 750 pessetes i copa Ajuntament del Vendrell. Acte seguit, l’agrupació guanyadora de Valls va aixecar davant de l’Ajuntament de Tarragona un quatre de set i un pilar de cinc.

Dos dies més tard, l’editorial del Diari de Tarragona va admetre que durant el concurs hi va haver alguns errors d’organització i va lamentar l’absència dels castellers del Vendrell, que, finalment, no hi van participar. Tanmateix, reconeixia que l’experiment va ser un èxit i que, al mateix temps, la ciutat va poder retre un homenatge de simpatia a Pau Casals, “consagrat des d’ara com el més autoritzat paladí de l’Art Casteller”. Aquesta primera edició va tenir continuïtat l’any 1933, però després ja no es va tornar a convocar fins a l’any 1952.

el certamen va crear una gran expectació a tarragona i comarques veïnes

El finançament dels premis i de les despeses generades per l’organització del concurs, a més a més de ser assumits en part per les diverses administracions, va comptar amb 6.725 pessetes recollides per diversos establiments i particulars cooperadors.

L’Ajuntament republicà de Tarragona, amb l’alcalde Pere Lloret al capdavant, va promoure el primer i el segon concurs de castells i altres manifestacions culturals com els concerts natura a la pedrera del Mèdol o els primers actes de la diada de Sant Jordi.

Un residu franquista en el nomenclàtor urbà de Tarragona

En un extrem, la plaça Arce Ochotorena fa cantonada amb les escales del Miracle: Foto: JJM.

Tot i que bona part dels noms de carrer vinculats al franquisme van desaparèixer a Tarragona amb la restauració dels ajuntaments democràtics (des de referències òbvies, com la Rambla del Generalísimo, fins a menys evidents, com l’avinguda de Navarra), el cert és que encara resta algun residu d’aquella època en el nomenclàtor urbà. En particular, em refereixo a la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, situada davant de l’Escola del Miracle i al costat de l’Amfiteatre.

“és difícil de justificar la plaça del cardenal arce ochotorena”

Arce Ochotorena va ser titular de la Mitra tarragonina després de la mort a l’exili l’any 1943 del Cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que es va abandonar el país durant la Guerra Civil i no va ser autoritzat a tornar per les autoritats franquistes, atesa, entre altres factors, la seva negativa a signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols d’1 de juliol de 1937, en la que manifestaven el seu suport als rebels que havien provocat l’inici del conflicte.

“va donar suport als militars rebels i a la dictadura”

En canvi, Manuel Arce Ochotorena, aleshores bisbe de Zamora, en va ser un dels signataris, cosa que, com la pràctica totalitat de la jerarquia eclesiàstica en aquell moment, el situava del cantó dels sollevats, als quals mostrava el seu suport públic. Si bé, d’acord amb la biografia que signa Vicente Cárcel i Ortí per al Diccionario Biográfico electrónico, el macroprojecte de la Reial Acadèmia d’Història, va ser nomenat bisbe d’Oviedo el 1938 “sin intervención alguna del poder civil”, el seu nomenament per a la seu tarragonina sí que va produir-se a proposta de les autoritats franquistes, que van presentar una terna de candidats a Pius XII. Sembla que el fet de ser preferit als altres candidats presentats pel Govern espanyol es va deure a la influència del nunci Cicognani, el qual, per cert té una plaça dedicada a la ciutat de Barcelona, en el barri del Congrés, com a impulsor, precisament del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, que dona nom a la zona.

Aspecte de l’espai ocupat per molts vehicles. Foto: JJM.

Arce Ochotorena, per tant, d’acord amb l’actitud àmpliament majoritària de l’Església aleshores, donava suport sense fissures a la dictadura i, de fet, no va dubtar a demanar el vot positiu en el referèndum sobre la Llei de Successió al Cap de l’Estat, que es va dur a terme el 6 de juliol de 1947, llei que va convertir de nou Espanya en un regne —“España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino” proclamava l’article primer— i que va ser el primer pas per a la restauració de la monarquia en la persona del Rei emèrit, que va ser nomenat successor de Franco, d’acord amb les previsions de la llei esmentada l’any 1969. Això, però, és una altra història.

“és evident el seu vincle amb el franquisme”

El cas és que aquesta llei, de fet, responia a l’estratègia de legitimació del règim, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial amb la derrota d’Alemanya i en el nou context de la Guerra Freda, que hauria començat amb el discurs del President dels Estats Units, Harry Truman, del 12 de març d’aquell mateix any 1947. No cal dir que, amb el seu posicionament públic, el Cardenal Arce Ochotorena contribuïa al reforçament de la dictadura, la qual, de fet, gràcies al suport dels Estats Units en el nou context geopolític, es va consolidar i va sobreviure fins als anys setanta.

“el canvi de nom és un exigència més que raonable”

Atesa la seva trajectòria personal, el seu vincle amb el règim en la seva etapa més obscura sembla més que evident. Per això mateix, és difícil excloure la designació d’una plaça amb el nom del Cardenal Arce Ochotorena del que preveu l’article 15 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, de memòria històrica, d’acord amb el qual “[l]as Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura”. La ubicació d’un centre educatiu a la plaça en qüestió encara fa més difícil de justificar el manteniment de la designació. Per tot plegat, el canvi de nom sembla una exigència més que raonable.

A la plaça hi ha l’accés a l’escola del Miracle. Foto: JJM.

Cultura a dojo després de la Tecla

0

 

Presentació de ‘Misteri als museus’ a càrrec de tots els seus responsables. Foto: cedida.

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, que tindran lloc els dies 7, 8 i 9 d’octubre, els museus i centres culturals de la ciutat de Tarragona proposen una nova edició d’una activitat conjunta. ‘Misteri als Museus’ és una iniciativa oberta a tothom que té la voluntat de donar a conèixer la riquesa i l’atractiu del nostre patrimoni cultural.

ELS MUSEUS DE TARRAGONA S’UNEIXEN EN UNA ACTIVITAT PLENA D’ENIGMES

L’objectiu -diuen els organitzadors- és oferir “una activitat sorprenent, participativa i lúdica que, amb un format informal, atregui el major i divers nombre de públic, que ofereixi als participants la visita i la interacció amb les col·leccions o exposicions dels diferents museus i centres culturals”. Es podrà realitzar del 30 de setembre al 9 d’octubre.

L’OBJECTIU ÉS DIFONDRE DE MANERA LÚDICA EL PATRIMONI CULTURAL

‘Misteri als Museus’ té el format d’un joc on els equips participants s’enfrontaran a tota una sèrie d’enigmes que trobaran a les diferents institucions museístiques: Museu d’Història de Tarragona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Museu del Port de Tarragona, Museu Diocesà de Tarragona, Museu Bíblic Tarraconense, Mèdol. Centre d’arts contemporànies i CaixaForum Tarragona.

Auriga Serveis Culturals s’encarrega de dissenyar, desenvolupar i coordinar l’activitat que enguany es titula ‘L’enigma Bal T’ak’. Els grups participants s’han d’inscriure a través d’un formulari que podran trobar en aquesta pàgina web.

Xavier Pastrana, director del Festival TAU de música antiga, en un moment del concert Santa Tecla 700 a la catedral. Foto: David Oliete.

La proposta conjunta dels museus tarragonins es presentava en públic aquest dimarts. A la mateixa hora, a la seu de Tarragona Turisme es presentava el festival de música antiga TAU, dirigit per Xavier Pastrana, el mateix que dirigia diumenge passat el concert de cloenda de Santa Tecla 700. El festival compta enguany amb el patronat de turisme en la seva organització i difusió.

EL FESTIVAL TAU PORTA JORDI SAVALL EN CONCERT A LA CATEDRAL

La figura de Jordi Savall és el reclam principal de TAU. El referent mundial de la música antiga actuarà el proper dissabte 15 d’octubre a la catedral de Tarragona. Al mateix escenari hi haurà tres concerts més i al Museu del Port tindrà lloc una proposta més íntima. La programació completa fins al 29 d’octubre la podeu consultar en aquesta pàgina web.

EL CERTAMEN DE MÚSICA ANTIGA AGAFA EMBRANZIDA

L’elecció de la catedral com a escenari principal del certamen és un altre reclam important. L’experiència del concert de diumenge passat avala una bona acústica del temple. La implicació de Tarragona Turisme respon a la idea d’atraure un visitant de proximitat, interessat en la cultura i amb ganes de fer una escapada curta més enllà de la temporada alta.

La companyia La.Imperfecta tornarà a actuar a l’interior de Tabacalera el proper mes de novembre. Foto: Marc Colilla.

El TAU i el MISTERI ALS MUSEUS s’han presentant només 48 hores després del final de les festes de Santa Tecla i són una demostració clara i contundent de la molta i variada oferta cultural de Tarragona a la tardor. És inviable citar en aquest article breu moltes altres convocatòries, però podem apuntar a curt termini la temporada d’arts escèniques als teatres municipals i a la sala Trono (a partir de la primera setmana d’octubre) o a mig termini el festival internacional de fotografia SCAN (a partir de novembre).

en contra del tòpic, tarragona bull d’activitat cultural a la tardor

Ja hi són les exposicions dels tinglados del Port i vindran el cicle de concerts que organitza Joventuts Musicals al Metropol, els nous espectacles de dansa a la Tabacalera i altres indrets com l’Antic Ajuntament (que es recupera per a l’activitat cultural de petit format), les propostes literàries de la Biblioteca Pública i la Casa de les Lletres, les de caire educatiu i familiar a la Guingueta del Parc de la Ciutat, les destinades a adolescents i joves de l’Espai Kesse o els concerts de la Capsa de Música.

En contra del tòpic, Tarragona no s’adorm després de la Festa Major. Queda clar, no?

Quatre mirades al Concurs de Castells

D’esquerra a dreta: Àngel Conesa (Xiquets de Tarragona), Èlia Sumoy (Xiquets del Serrallo), Esteve Bou (Castellers de Sant Pere i Sant Pau) i Gorka Bertran (Colla Jove de Tarragona). Foto: Marc Colilla.

El món casteller culmina aquests dies el desitjat retorn a la normalitat després de la pandèmia. La Tarraco Arena Plaça torna a congregar l’1 i el 2 d’octubre les millors colles del país en un esdeveniment que no se celebra des del 2018. El FET reuneix quatre castellers tarragonins amb perfils molt diferenciats per plasmar les ganes de Concurs.

els castellers tarragonins, davant la gran cita a la tarraco arena

Hem convocat la trobada a la TAP i els quatre protagonistes són: Àngel Conesa, de 76 anys, als Xiquets de Tarragona des de 1974. Gorka Bertran, de 35 anys, membre de la Colla Jove de Tarragona des de 2004. Èlia Sumoy, de 16 anys, pertany als Xiquets del Serrallo des del 2016. I Esteve Bou, de 23 anys, als Castellers de Sant Pere i Sant Pau des del 2019.

Quatre perfils ben diferents, quatre generacions que representen la pluralitat del món casteller i la seva vinculació al Concurs.

Foto: Marc Colilla.

Àngel Conesa era membre del Patronat Municipal de Castells durant la represa del Concurs, a la dècada de 1970. “Va costar d’engegar. Fa molta il·lusió veure que una cosa que comença funciona i tira endavant. El Concurs dona molt prestigi a la ciutat. Per això la il·lusió d’enguany és tornar-lo a veure”, explica el matalasser, que amb l’aturada castellera per la pandèmia ha deixat de ser als nuclis dels castells; ara només es posa la camisa els dies importants. És clar, també la lluirà aquest diumenge 2 d’octubre a la TAP.

Foto: Marc Colilla.

Segons Gorka Bertran, una de les coses més especials del Concurs és l’ambient a la Tarraco Arena Plaça: “El fanatisme s’hi accentua. A alguns els diuen que aplaudeixin com si fos futbol. Així i tot, les aletes aquí molen molt, perquè l’acústica és molt diferent. La plaça de la Font, quan crida, crida moltíssim. Però es dispersa més. Aquí sembla que els tinguis a sobre, per a bé i per a mal. A vegades, amb aquell ai, ai, ai! sembla que estigui pitjor.” El paper del públic és crucial i pot o bé esperonar o bé jugar una mala passada.

Foto: Marc Colilla.

“El Concurs és especial, va ser el primer cop que vaig tocar els castells, ja que em van donar una samarreta de la colla”, recorda Èlia Sumoy. Però el certamen d’aquesta setmana tindrà un gust diferent, perquè la Covid li ha suposat un canvi significatiu: “Enguany ha estat el de la retirada del casc. A la TAP la canalla no entra a plaça si no és per fer un castell.” L’Èlia va tenir, el 2018, un últim Concurs al pom de dalt i no ho sabia. Aquest 2022 ja no serà a les arques i serà a l’arena amb la resta de la colla.

Foto: Marc Colilla.

Molts castellers s’enfaixen per primer cop en un Concurs. Aquest 2022, però, n’hi haurà uns altres amb un tret molt particular. S’imaginen completar la quarta temporada en una colla i no haver encara trepitjat mai la Tarraco Arena Plaça? Doncs això és el que passa a l’Esteve Bou, de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. S’hi va apuntar el 2019 i, en condicions normals, el 2020 hauria viscut el seu primer Concurs. Però va arribar la pandèmia i tot es va truncar. Ara, per fi, ja podrà gaudir a la TAP amb la camisa verda.

(…)

El reportatge el podeu llegir íntegre al número 55 del FET a TARRAGONA.  Aquest i molts altres continguts formen part d’aquesta revista única i extraordinària que hem elaborat gràcies al suport dels nostres més de 700 subscriptors.

Per això et convidem a fer-te subscriptor/a del FET i et portarem a casa aquesta revista tan buscada (i totes les del proper any):

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’ 

Portada del número 55 de la revista ‘Fet a Tarragona’. Autor: David Oliete.

La Tarragona més científica torna al carrer

0
Enguany se celebrarà la cinquena edició de la Nit Europea de la Recerca davant el Mercat Central de Tarragona. Foto: cedida

Un lustre. I és que ja en van cinc, d’anys, des que la Nit Europea de la Recerca va començar-se a celebrar també a la capital tarragonina gràcies a la iniciativa de la URV. L’activitat central tornarà a ser la fira de tallers del divendres 30 de setembre a la plaça Corsini, però, com ja és habitual, hi haurà activitats abans i després d’aquesta data marcada en el calendari dels tarragonins.

LA PLAÇA CORSINI S’OMPLIRÀ DE TALLERS LA TARDA DEL 30 DE SETEMBRE

Un any més, l’objectiu de la jornada és incentivar l’interès per la ciència en els joves. I, sobretot, fent-ho a través de les seves mateixes famílies, amb una crida a la participació de gent de moltes edats. Així ho explica al FET el vicerector de Recerca de la Universitat Rovira i Virgili, Urbano Lorenzo.

Sota el lema ‘Recerca pel canvi’, enguany les diverses seus que acullen la iniciativa posen la mirada en què les persones, les empreses i la societat en general “hem de ser qui revertim la situació de canvi climàtic que vivim en l’actualitat”, afirma Lorenzo.

REVERTIR EL CANVI CLIMÀTIC, FIL CONDUCTOR De la nit europea de la recerca

Així, entre les 16:30h i les 21h de l’últim dia del mes, es podrà participar en una quarantena de propostes que han estat ideades i formulades per més de 150 investigadors i investigadores de la universitat tarragonina, però també dels quatre instituts de recerca del territori.

Els tallers també impliquen a les famílies, en la tasca de recerca dels més joves. Foto: cedida.

D’entre l’oferta, Lorenzo ens fa dues recomanacions. D’una banda, ‘Som PLASTIcívors’, que posa sobre la taula fins a quin punt els microplàstics han entrat dins la cadena tròfica i, de manera objectiva, quina és la quantitat d’aquests que arribem a ingerir setmanalment.

De l’altra, ‘Menjarem insectes’ i ‘Els insectes: una font de proteïna més sostenible’. Dos tallers que parlen del problema mediambiental que suposa el consum de carn d’origen animal, alhora que proposen l’alternativa proteica que ofereix incloure els insectes en la nostra dieta.

150 investigadors preparen 40 propostes per a tots els públics

S’espera que l’edició d’enguany, de retorn a la normalitat, arribi a molta gent, ja que les activitats que demanen reserva estan gairebé exhaurides. Una realitat que, de cara al futur, fa somiar els organitzadors amb poder celebrar nits de la recerca també a Reus i a Tortosa, dos pols importants per a la URV.

Un espectacle que redescobreix la música de Leonard Cohen

0
J.J. White i Mayelen Fouler en un moment de l’espectacle. Foto cedida.

Una història basada en la vida del genial Leonard Cohen arriba a l’escenari de la sala El Magatzem. Hi apareix una misteriosa maleta, i al seu interior descobrim diversos objectes i un vell diari. Així arrenca un apassionant viatge al passat a través de la narrativa de Mayelen Fouler i la força de la veu i la guitarra de J. J. White.

el magatzem acull aquest dissabte ‘mi acorde secreto’

‘Mi acorde secreto’ és el títol d’aquesta peça de teatre i música dirigida pel tarragoní Vicente Cañón que es representarà aquest dissabte 1 d’octubre a les 20 hores al Magatzem.  Aquest concert-espectacle ens permet conèixer la vida de Leonard Cohen: els seus passatges més desconeguts i íntims i els dels seus avantpassats, jueus exiliats de Lituània i Polònia que van arrelar al Canadà.

el concert-espectacle ens permet conèixer la ida del cantant i escriptor

La narrativa de la tarragonina Mayelen Fouler traça el camí per la trajectòria vital del cantant i escriptor, intercalada amb la interpretació d’algunes de les seves peces musicals més conegudes com Suzanne, The Partisan, Dance me to the end of love i Halleluja entre d’altres.

és una obra creada per mayelen fouler i j.j.white

Amb aquest espectacle, Fouler debuta com a escriptora de teatre. Abans, ha publicat dues novel·les: ‘En tierra de fuego’ i ‘Los trenes del azúcar’.

El muntatge es va estrenar a l’abril a l’Espai Nautilius de Tarragona i es representarà a finals d’octubre a Sevilla.

El gran comiat musical de Santa Tecla 700

Cinc corals tarragonines (Cor Ensemble O Vos Omnes, Cor de la URV, Cor Da Capo, Cor In Crescendo i Cor Ciutat de Tarragona); la soprano tarragonina Marta Mathéu i tenor bagenc Roger Padullés; un grup instrumental de dotze vents i el magnífic orgue de la Catedral amb Juan de la Rubia han protagonitzat un concert únic i extraordinari per tancar les festes de Santa Tecla del 700 aniversari.

‘la catedral del so’ demostra el talent tarragoní

Més de 150 músics i cantaires repartits per diferents espais del temple tenien l’objectiu d’embolcallar els espectadors. Estrenaven una peça de nova creació creada per Josep Vila, exdirector de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Tot plegat sota la direcció del també tarragoní Xavier Pastrana i amb dues funcions pel gran interès que havia despertat entre el públic

El concert ‘Vesperae Tarraconensis. La catedral del so’ demostra l’alt talent musical de Tarragona, aquesta vegada expressat en un espectacle de gran format. Un punt i final magnífic a una Festa Major extraordinària que trigarem a oblidar.

Aquí teniu més imatges del concert:

El camí que ha obert Dames i Vells a Bonavista

Llargues cues al voltant del centre cívic de Bonavista per veure les actuacions de Dames i Vells. Foto: Arnau Martínez.

Un surt del Centre Cívic de Bonavista amb la convicció que s’acaba d’obrir un camí interessant per a les Festes de Santa Tecla de Tarragona. L’altre, que també signa l’article, espera a la cua que voreja tot el Centre Cívic, omplint la vorera de dos carrers. S’obren les portes del segon passi de Dames i Vells i ja se n’anuncia un tercer per encabir-hi tota la gentada.

llargues cues per veure el ball parlat al centre cívic del barri

Amb el carrer Onze ple mitja hora abans de l’estrena de Dames i Vells al barri, un de nosaltres pensa en un company d’un altre ball parlat amb qui va compartir unes cerveses farà uns dies, i que no veia gens clar «tot això de la descentralització». També en els qui en reunions internes del Seguici sostenen una mirada molt restrictiva de la nostra cultura popular com a model d’èxit.

L’expectació va ser tan gran que es va fer una tercera representació. Foto: Arnau Martínez.

Evidentment que no es tracta de portar qualsevol cosa a qualsevol lloc, que ningú ens interpreti capciosament. Tanmateix, i tenint ben present això, tampoc es pot obviar que la tradició s’inventa (i qui digui el contrari en podem parlar el 21 de setembre a la nit, a la Baixada), que la majoria d’elements del Seguici Popular que els tarragonins veneren tenen, tal com els veiem ara, entre vint i quaranta anys de trajectòria, i que, com va escriure en un conte Adrià Targa, pot ser que en el braç de la relíquia només hi hagi un os de pollastre.

“dames i vells a bonavista ajuda a cohesionar la ciutat”

Volem dir, en definitiva, que potser ens caldria relativitzar la immobilitat de segons quines suposades essències. L’exemple pioner de Dames i Vells a Bonavista, organitzat amb el Fòrum Espai Cultural i la col·laboració de l’Ajuntament, mostra un espai, a parer nostre, revelador, que molts no haurien gosat d’emprendre i que pot tenir encara molt més recorregut en el futur.

“han obert una porta que molts han volgut tenir tancada amb pany i clau”

La sensació és que aquest dissabte Dames i Vells ha obert una porta que la Tarragona complexa ha volgut tenir tancada amb pany i clau. Una cultura popular sovint massa protocol·litzada —no és cosa només de Tarragona— , i que un acte tan senzill com representar Dames i Vells a Bonavista ha estat del més transgressor que hem vist en temps. Perquè la cultura pot ser un element per cohesionar la ciutat, per recosir uns barris com els de Ponent que tan sovint s’han sentit de segona. No els descobrim res si afirmem que és als marges quan la cultura pot ser més transformadora; i que Tarragona no només és una, en són moltes.

El públic ha rigut i ha aplaudit el sarcasme del ball parlat. Foto: Arnau Martínez.

La tradició ha de ser viva, i Dames i Vells a Bonavista s’ha viscut intensament. Alguns, entre la platea, també  taral·lejaven frases mítiques del ball, com aquella sobre la llufa que «de tant pudenta com era / m’ha fet perdre la salut.» Els «ho, ho, ho, ho» que provoca l’humor volgudament groller d’aquest ball s’han sentit en diferents moments, des de les conyes amb els capellans fins als creueristes. També en les referències pròpiament bonavistenques que enguany incorporava el text, especialment crític amb la presidenta de l’associació de veïns del barri, Loli Gutiérrez: que «portar aquí Dames i Vells / a ella li és ben igual», han deixat anar mentre a les darreres files assentien amb el cap. Entre actors i públic s’ha notat una sintonia sense calçadors.

al text s’han incorporat referències al barri

Aquesta setmana, alguns líders veïnals alçaven el crit al cel perquè «als barris de Ponent no sembla que sigui Santa Tecla.» Raons en tenen per esbotzar aquest titular, però carregar-se de laments de manera passiva tampoc hauria de ser la solució. Un programa de festa major es dissenya amb la complicitat de l’administració pública, les associacions, les entitats i fins i tot les empreses. La representació de Dames i Vells n’és un exemple, potser ara semblen engrunes, però a poc a poc, les festes es poden anar descentralitzant. Que voldríem un Cafè copa i puro per un duro a la Floresta, un correfoc a Torreforta i un ball de gralles a Sant Salvador? I tant! Però tota pedra fa paret.

L’amenaça de pluja va portar les representacions al centre cívic. S’havien de fer a la plaça de la Constitució. Foto: Arnau Martínez.

Ens preguntem quanta gent de Bonavista hi ha a les 280 butaques de l’auditori, i quants venim de l’altra banda del riu Francolí (i de l’encara més minso riu Clar), i de seguida arribem a la conclusió que tan se val. Que el camí que s’ha esbossat té una direcció, però també dos sentits. Que de la mateixa manera que és positiu que els bonavistencs coneguin Dames i Vells, també ho és que algú entri per primer cop a la fruiteria del Miguel Ángel Peña, al carrer Vint-i-u, on tindrà ocasió d’aprendre mots i expressions típicament tarragonines, perquè Peña és un erudit del barri, diccionari ambulant, mig filòleg, autodidacta.

“ara semblen engrunes, però la festa es pot anar descentralitzant”

Que vegin l’espectacular mural d’art urbà dedicat a les primeres dones de Bonavista de l’artista argentina Mariela Ajras, que sàpiguen que aquí també hi ha una plaça de la Font, i que la resistència antifranquista hi va tenir molta força, que és un barri obrer que ha sortit al carrer per reclamar més transport públic, un CAP o unes escoles.

I als que venen avui, que si se’ls ocorre sopar al Cuatro Esquinas, l’Emilio Leiva González i la Fina Caballero Jurado no només els serviran unes tapes boníssimes, sinó que els tractaran de meravella, amb una cordialitat que és esperança. També que a la barra del Paraíso, l’Antonio hi ha fet unes braves per llepar-se els dits, tal com ha recordat un dels vells.

Oriol Grau en un moment de la segona representació. Foto: Arnau Martínez.

Els balls parlats, i en particular, els nostres Dames i Vells (pel bagatge extraordinari i el domini que exhibeixen d’un determinat tipus d’humor) poden donar molt de si, en aquesta experiència que creiem que l’any vinent, com a mínim (com a mínim!), s’hauria de repetir. Ens n’anem amb la sensació que aquesta Santa Tecla s’ha tocat una tecla clau.

“creiem que l’experiència s’hauria de repetir”

«Antes se hacían conciertos en los barrios», deia una dona del primer passi que rememorava una actuació a Torreforta per unes festes de Santa Tecla que desconeixem; «si va el Carnaval, que venga también la fiesta mayor», diu una altra de la segona tanda. I no diem que no s’hagin de muntar grans esdeveniments d’aquestes característiques, però també els d’una altra naturalesa. A qui pertoqui, que s’arromangui per portar la festa més enllà dels límits neuràlgics, que el camí no sigui només d’anada.

Text elaborat a quatre mans: ARNAU MARTÍNEZ i ENRIC GARCIA JARDÍ

L’estrena dels Titans

Són la gran novetat del Seguici de Tarragona d’aquest 2022. Després de moltes setmanes d’assajos i de mesos d’estudi i recerca buscant documentació sobre la música, el ball i el vestuari, aquesta Santa Tecla s’han estrenat a la Cercavila i a l’anada i tornada d’Ofici. Llàstima que els forts aiguats han obligat a suspendre la Professó.

el ball recuperat pels marejants, novetat del seguici

La recuperació del Ball de Titans, iniciativa del gremi de Marejants en el context del 700 aniversari de la Festa Major (i del propi gremi), s’ha vist finalment als carrers i ha captat l’atenció del públic. Feia dos segles que el ball havia desaparegut del Seguici i aquest any, després de la pandèmia, hi havia moltes ganes de sortir.

A inicis d’agost vam publicar aquest article de Jan Magarolas i Marc Colilla, que van assistir en primícia a un dels assajos.

Una vintena d’homes i dones ballen diverses coreografies en dues fileres allargades. Calçats amb espardenyes, uns llençols que simbolitzen el mar els cobreixen en grups de cinc, i a la cara duen unes màscares amb referències històriques i al cap diferents animals marins.

Aquest reportatge fotogràfic presenta les imatges en blanc i negre per ressaltar, precisament, les textures i formes de vestits, màscares i cascs.

La manca de respecte de l’Església tarragonina

7

 

En quin món viu l’Església de Tarragona? Com es pot estar tan desconnectat de la societat a la qual diuen servir? Aquest divendres, dia gran de la patrona, s’ha fet evident una manca de sensibilitat absoluta per part de l’arquebisbe i del capítol de la catedral mantenint una ‘processó interna’ del braç de Santa Tecla mentre la ciutat patia greus problemes i riscos d’inundació i anul·lava tots els actes festius.

“quina desconsideració a la ciutadania i a l’ajuntament”

Però, quina falta de respecte és aquesta! Quina desconsideració respecte la ciutadania i les milers de persones que activament participen al Seguici! Quin menyspreu al poder civil que representa l’Ajuntament de Tarragona! A la mateixa hora que el consistori i Protecció Civil del govern de Catalunya deien ‘A causa de les fortes pluges d’aquesta tarda es recomana la restricció total de la mobilitat’, el poder eclesiàstic mantenia un acte estrictament religiós a l’interior de la catedral.

“una església desconnectada de la realitat i insensible”

La desconnexió de l’Església amb la realitat que els envolta no para de créixer. El dia que tot Tarragona havia de celebrar com mai una efemèride històrica com són els 700 anys de l’arribada de la relíquia, el clero no ha entès res. El dia que la ciutat havia d’esclatar amb l’entrada del Braç, l’Església s’ha mostrat insensible. No ha sabut veure els efectes dels aiguats ni entendre que la ciutadania s’havia de confinar i no podia participar de la Festa.

Els murs de la catedral i del Palau Arquebisbal avui estan una mica més lluny de les tarragonines i els tarragonins. Quin final religiós tan lamentable per a la Santa Tecla del 700!

L’esport femení es fa sentir i estimar al Pregó de Santa Tecla

Danae Boronat, acompanyada de 6 esportistes tarragonines i l’alcalde Pau Ricomà en el Balcó del Palau Municipal. Foto Tjerk van der Meulen – Ajuntament de Tarragona

Sis dones esportistes i una dona periodista d’esports. Imatge contundent al Balcó de l’Ajuntament de Tarragona, una de les més potents de la Festa. Missatge clar i valent en el Pregó de les festes de Santa Tecla 2022. Un encert, l’elecció de la pregonera. I un encert encara més gran, la visualització de l’esport femení en un dia tan especial per a la ciutat.

Danae Boronat, pregonera de la Tecla del 700, acompanyada de Marta Liria (futbol), Glòria Queralt (rem), Patricia Valiente (bàsquet), Sylvia Fontana (natació), Libertad Martínez (handbol) i Ana Jorba (rugbi), han ofert una imatge de fortalesa i unitat a la societat tarragonina en un context festiu. La Festa, han vingut a dir, no ha de tapar la reivindicació.

danae boronat: “tenim pressa per trencar sostres de vidre”

“Fa molt temps que les dones esportistes demostren que amb inversió i una aposta ferma poden aconseguir-ho tot. Que no hi ha límits si ningú no les limita”, afirma la periodista davant de milers de persones a la plaça de la Font. “Necessitem referents com les sis esportistes que m’acompanyen, que esperonin altres a intentar-ho. O d’altres tarragonines que van aplanar el camí com la Bito Fuster i la Natalia Rodríguez“.

Sense pèls a la llengua, Danae Boronat ha llençat aquesta declaració d’intencions: “Tenim pressa per trencar sostres de vidre i superar barreres que fins fa 4 dies semblaven insuperables. Ara ja no consentim actituds i comentaris que abans s’havien normalitzat: faltes de respecte i desconsideracions pel simple fet de ser dones. O cobrar menys per fer la mateixa feina”.

la periodista proposa que tarragona sigui referent de l’esport femení

I ha afegit: Necessitem més dones àrbitres, entrenadores, directives, presidentes. Ha arribat l’hora d’ocupar llocs de responsabilitat, de liderar: mitjans de comunicació, clubs i institucions: ¿quan tindrem una dona alcaldessa? I una presidenta del Nàstic?”.

El Pregó de la periodista tarragonina ha tingut un to marcadament reivindicatiu. Foto: Tjerk van der Meulen – Ajuntament de Tarragona.

La periodista ha aprofitat l’altaveu de l’acte per fer una proposta a responsables polítics i econòmics: “Per què no convertim Tarragona en referència de l’esport femení? Cal que el teixit empresarial que, sovint, s’omple la boca amb la igualtat demostri amb inversió que hi creu”: I ha rematat amb una frase molt aplaudida:“Menys postureig i més realitats”.

També s’ha aplaudit molt Danae Boronat quan, al minut final del Pregó de Santa Tecla, ha confessat: “Jo em poso al servei de Tarragona. Continuaré intentant fer més més visible aquest racó de la Costa Daurada perquè s’ho mereix, ens ho mereixem, perquè n’hem de presumir més. Si naltros no creiem que som la millor ciutat del món, qui ho farà?”.

“necessitem més dones en llocs de responsabilitat”

El format de l’acte, que obre la seqüència ritual de Santa Tecla, es consolida després de quatre edicions. Un Pregó obert a la ciutadania des del Balcó del Palau Municipal i no tancat al Saló de Plens, com es feia abans. La novetat de la presència de les sis dones representant l’esport femení de la ciutat ha estat àmpliament premiada pel públic.

Acte rodó, amb el solemne Toc de Pregó que cada any posa la pell de gallina, el primer Amparito Roca de la banda i la posterior Arrencada dels Gegants. Així que només puc afegir: Bona Festa Major!

Montserrat Recasens: “Una biblioteca ha de generar acollida i confiança”

0
Montserrat Recasens. directora de la Biblioteca municipal Pepita Ferrer de Torreforta. Foto: Marc Colilla.

Montserrat Recasens, directora de la Biblioteca municipal Pepita Ferrer de Torreforta, ha estat distingida enguany amb el Premi El Balcó 2022, que atorga des del 1978 Òmnium Cultural del Tarragonès. El lliurament s’havia de fer aquest dimecres 21 de setembre, però s’ha ajornat per un problema de salut de la guardonada.

La pròpia Recasens i el seu equip van recollir el passat dia 6 una de les dues Distincions FET d’aquest any per la seva tasca social i cultural als barris de Ponent. La bibliotecària és una de les protagonistes del reportatge que publiquem íntegrament al número 55 de la revista.

la directora de la biblioteca de torreforta, premi el balcó

La biblioteca Pepita Ferrer —que pren el nom d’una de les veïnes més il·lustres i enyorades del barri— és molt més que la suma de prestatgeries i prestatgeries de llibres de tota mena esperant que algú els devori amb els ulls i amb el cervell. “Sempre he pensat que l’ambició d’una biblioteca no ha de ser llegir, sinó connectar”, proposa la Montserrat. Connectar lectors, usuaris, famílies, entitats, institucions, comunitats.

recasens va rebre fa uns dies la distinció del ‘fet’

“Connectar en majúscules implica generar confiança, cultura i acollida a partir d’allò que fem i d’allò que som”, hi afegeix. Una ullada ràpida és suficient per detectar que, entre la trentena de persones que es distribueixen per la sala, no hi predomina cap perfil determinat. Infants, adults, filòlogues, nouvinguts, veïns de tota la vida, lectores i lectors conviuen portes endins des que l’espai va estrenar-se en un ja llunyà 1989.

“l’ambició d’una biblioteca és connectar persones i comunitats”

El concepte d’acollida és molt present en un matí qualsevol. En una taula discreta, l’Abdellhak, de 36 anys i expressió relaxada, xerra informal amb el Quim, el seu professor de conversa en català des de fa un parell d’anys. Cada setmana, la biblioteca Pepita Ferrer és per a ells el pont que el permet entendre’s, expressar-se i anar-se acostant a una llengua, cultura i comunitat molt diferent a la de la seva Algèria natal.

la pepita ferrer compta amb gairebé 9.000 socis

“Que per què vinc? Per integrar-me, per anar millorant l’idioma, per buscar feina”, respon amb un nivell de català força ben treballat. No amaga que el procés d’aterratge a un nou país és “molt complicat” en totes les seves arestes, però ser conscient de les passes endavant li dona una energia i una empenta tangible. El Quim troba que “una de les responsabilitats menys visibles de les biblioteques és contribuir a l’entesa i a l’empatia”, i detecta que el projecte de conversa en català per a nouvinguts n’és un exemple clar.

Trobada organitzada pel FET a la biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta. Foto: Marc Colilla.

Si bé algunes coses de la biblioteca Pepita Ferrer es mantenen intactes des del primer dia, d’altres lògicament s’han hagut de renovar. “L’edifici i l’esperit són els mateixos que el primer dia”, hi insisteix Recasens, “però no podem oblidar que qui ha canviat és la comunitat que ens envolta i de la qual en formem part”. Prop de 9.000 carnets de soci avalen la tesi.

recasens: “calen més ponts entre el centre i els barris de ponent”

La bibliotecària de Ponent sap que el servei està destinat “a cobrir les necessitats de la nostra comunitat”, i per tant també a adaptar-s’hi en la mesura que calgui. A partir d’aquí, n’extrau dues conclusions: que la ciutat necessita més que mai costura i ponts entre el centre i Ponent; i que la històrica seu de poc més de cent metres quadrats a la plaça del Tarragonès “se’ns ha quedat petita”.

aviat la biblioteca comptarà amb un espai nou i més ampli

Si no hi ha imprevistos de darrera hora, la Pepita Ferrer farà el salt l’any 2023 a un nou edifici molt més gran —al costat de l’actual— que permetrà multiplicar unes prestacions que fa temps que demanen oxigen. “Hi estem esperançats, però cal que siguem molt prudents a l’hora d’il·lusionar-nos”, se sincera en veu baixa la Montserrat.

Una biblioteca és una finestra oberta que exporta més llum de la que hi rep. Una suma de prestatgeries plenes a vessar de llibertat, de cultura, d’inclusió i d’acollida.

Per què es va anar a buscar Santa Tecla a l’altra banda del Mediterrani?

0
Dos dels personatges protagonistes del documental. Foto: Rafael López-Monné.

Com era la Tarragona del segle XIV i quin paper jugava a la Corona d’Aragó? Per què es va anar a buscar a l’altra banda de la Mediterrània la relíquia de Santa Tecla? Qui va fer possible que arribés a la ciutat? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un documental dirigit i realitzat per Rafael López Monné i Julio Villar en el marc del 700 aniversari de la Festa Major.

un documental explica el context de catalunya al segle xiv

‘El viatge de les relíquies de Santa Tecla’ s’estrena aquest dimarts 20 de setembre a les 20,30h al Teatre Tarragona. L’audiovisual, produït per Kamaleón, s’endinsa en la Tarragona medieval i aborda les causes i les implicacions de l’arribada del Braç en un context d’intrigues, aventures, interessos comercials i lluites de poder.

Maria de Lusignan, princesa de Xipre i reina d’Aragó. Figurant: Ana Borrego. Foto: Rafael López-Monné.

L’objectiu del documental és dotar de significat i interpretació a aquells fets històrics per a la ciutat. Villar, historiador i guia turístic, n’ha elaborat el guió i fa de conductor que va guiant a l’espectador en aquest viatge. López-Monné, fotògraf i geògraf, és el director del projecte. Tots dos ja van idear prèviament la sèrie ‘Històries de la Festa’ i ara volien fer “un contingut especial” amb motiu dels 700 anys.

‘el viatge de les relíquies de santa tecla’ s’estrena aquest dimarts a les 20,30h

Julio Villar explica que la peça audiovisual d’uns 20 minuts presenta una estètica molt acurada i inclou imatges de dron de gran format de la ciutat de Tarragona combinades amb elements d’animació i recreacions històriques (a l’estil de Tarraco Viva) dels personatges principals de l’època: arquebisbe, rei, clergues, cònsols…

Tot plegat, amb “una intenció molt didàctica”, per arribar a un públic molt ampli, interessant en conèixer aquella època tan fascinant, les relacions de la Corona amb l’Església o el paper dels catalans al Mediterrani. Després de l’estrena al Teatre Tarragona, ‘El viatge de les relíquies de Santa Tecla’ es podrà veure a TAC12.

Danae Boronat encoratja les nenes i adolescents a “ser valentes”

Danae Boronat, Pregonera de Santa Tecla 2022. Foto cedida.

La periodista Danae Boronat (Tarragona, 1985) entoma el pregó de Santa Tecla com “un repte il·lusionant, un privilegi”. “Són unes festes molt especials, després de dos anys de pandèmia i amb la commemoració dels 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla. Tot això suma responsabilitat a l’hora de fer el pregó”, diu.

la periodista pronuncia aquest dimecres el pregó de santa tecla

El periodisme esportiu ha marcat la vida professional de Boronat. Va estudiar a la Universitat Rovira i Virgili i va iniciar la seva carrera en emissores com Radio Nacional i Onda Cero, des d’on va narrar l’ascens del Nàstic a Primera Divisió. Després, va començar la seva etapa televisiva a Cuatro, cobrint l’actualitat del FC Barcelona, i mai no ha tornat a abandonar el sector audiovisual.

El maig de 2019 va convertir-se en la primera dona que retransmet, com a veu principal, un partit de lliga de Primera Divisió, i l’any passat va publicar el seu primer llibre: No las llames chicas, llámalas futbolistas (Libros Cúpula). Tot plegat, converteix Boronat en una referent del periodisme esportiu i que ha vetllat per la igualtat i la reivindicació dels drets de les dones.

“estic contenta d’haver aplanat el camí, però queda molta feina a fer”

“M’enorgulleix que moltes noies, nenes i adolescents, han comprovat que es pot trencar el sostre de vidre, i així m’ho han fet saber amb molts missatges, sobretot després de publicar el llibre”, explica Boronat. La periodista admet que “el periodisme esportiu és un món encara copsat per homes”, però recalca que “hem arribat a sectors que no teníem i que ja no abandonarem”. “Estic contenta d’haver aplanat una mica el camí a altres noies, però no podem afluixar. Queda molta feina a fer”, afegeix.

Danae Boronat signa un dels seus llibres al Mercat Central de Tarragona, l’any passat.

Com no podia ser d’altra manera, el pregó d’aquest any comptarà amb espai per a la reivindicació. “Serà festiu i alegre, evidentment, però també reivindicatiu. Vull transmetre que les dones podem fer qualsevol cosa, podem arribar allà on ens proposem, i no volem esperar més”, subratlla. En aquest sentit, tindrà referències directes a aspectes com l’educació, perquè “sense una educació igualitària, res del que fem té sentit”, i Boronat vol “encoratjar” les nenes i adolescents perquè “siguin valentes”.

“serà un pregó festiu i reivindicatiu alhora”

Boronat afronta els dies previs al pregó amb “moltes ganes” i assegura que, de moment, els nervis no han aparegut. Per a ella, les festes de Santa Tecla són una cita “ineludible” malgrat que la feina l’hagi allunyat físicament de Tarragona. “No m’he perdut mai els Dames i Vells, i he intentat sempre gaudir dels pilars caminant, que m’emocionen moltíssim, i del correfoc, que em torna boja”, explica. A més, revela que va ser durant les festes quan va poder sortir per primera vegada de festa sense horaris, i recorda les nits del 22 al 23 com uns moments “molt especials”.

“el periodisme esportiu és un món encara dominat pels homes”

Pels pròxims mesos, la tarragonina estrenarà una nova feina “que m’acostarà a casa i farà que m’escolteu en català, una cosa que em fa molta il·lusió” i, de moment, descarta una nova publicació en forma de llibre. El que té clar és que seguirà portant, “amb orgull”, el nom de Tarragona arreu. “Només desitjo que cuidem la ciutat entre totes i tots, perquè no es quedi enrere i s’adapti als nous temps i es modernitzi, i també que es vetlli per la neteja i la seguretat”, acaba dient. Danae Boronat pronunciarà el pregó aquest dimecres 21 de setembre a les 18,30h des del balcó de l’Ajuntament.