El nom de la universitat tarragonina torna al primer pla de l’actualitat, 20 anys després de la seva creació
La mateixa tàctica de fa un any. És intel·ligent i bon estratega, un polític de raça que sap col·locar els temes que l’interessen a l’agenda local. El gener de 2012 es va posicionar contra el tercer fil i va llençar aquell missatge de fer de Tarragona “la Sant Sebastià del Mediterrani”, una ciutat idílica, neta i benestant, i abocada als serveis i el turisme. Una qüestió que va provocar un ampli debat, fins que la ministra de Foment va confirmar el tercer fil.
Ara, gener de 2013, canvia de format però no d’estratègia. No convoca una conferència sobre l’estat de la ciutat per contrarestar la de l’alcalde. Aquesta vegada prefereix avançar-se a tothom, prendre la iniciativa, triant la primera setmana de l’any d’activitat política i provocant el debat al plenari i al carrer. Aquesta vegada el tema escollit és la universitat i el canvi de nom: vol que sigui “Universitat de Tarragona”.
Alejandro Fernández torna al primer pla. Li agrada ser el centre d’atenció de totes les mirades i missatges. Utilitza el tarragonisme com a discurs “radical i brillant” (agafant les paraules de l’exalcalde Nadal).
El portaveu del PP pren la iniciativa política després de les vacances nadalenques
L’any passat era la Façana Marítima -un projecte, com dèiem ahir, que haurà d’afrontar una altra generació-. Ara és la universitat, un tema que serveix per activar el victimisme i atacar el centralisme d’aquesta “Barcelunya” de la que parlen els populars.
La proposta del PP és benvinguda per amplis sectors de la ciutadania i algunes entitats, encara que ideològicament estiguin a les antípodes d’Alejandro Fernández. Però, sobretot, la moció que els populars presenten al ple municipal del dia 18 busca descol·locar els seus rivals polítics, Josep Fèlix Ballesteros i Victòria Forns.
Estratègia política
Fernández torna a marcar el ritme. És el més llest de la classe. Toca el punt sentimental de molta gent. Posa damunt la taula un tema que tothom ja tenia oblidat, però que ara s’alimenta ràpidament a través de les xarxes socials.
La seva estratègia per arribar a l’alcaldia passa per aquest perfil de tarragonisme combatiu, fart de les “injustícies” i la “marginació” que, segons ell, la classe política catalana adopta sistemàticament contra Tarragona.
Un discurs provocador, arriscat i perillós que molts “compren” sense pensar en ideologies. Un discurs que configura la Tarragona, capital provincial, que desitja el PP. Un discurs de fa 40 anys, però impropi d’una ciutat oberta, moderna i integradora del segle XXI.
Un dels objectius per a aquest 2013 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) és recuperar o refundar el seu Pannell Públic Assessor, un òrgan de relació amb la societat civil que no es reuneix des de fa temps. La iniciativa forma part del Pla Estratègic 2013-2016 de la patronal química, un pla que ha de desenvolupar la nova directora general de l’AEQT, Teresa Pallarès.
El pannell públic és una eina que utilitzen les grans indústries de la petroquímica per millorar el contacte amb el seu entorn. El primer el va crear BASF l’any 1995 amb el nom de Consell Cívic Consultor i el dirigeix l’enginyer industrial Lluís Maestre. Un temps després es va constituir el Consell d’Intercomunicació Cívica de Bayer i el Pannell Públic Assessor de Dow, que actualment el coordinen el cap de relacions externes, Josep Boronat i la profesora de la URV, Nani Rodríguez.
Les companyies químiques i l’AEQT volen millorar les relacions amb el seu entorn social
L’altra gran companyia del polígon de Tarragona, Repsol, anuncia que d’aquí unes setmanes posarà en funcionament el seu propi òrgan per intensificar les relacions amb la societat civil. El pannell de Repsol, que serà gestionat pel gabinet expert en sociologia Ceres, arriba després d’un llarga trajectòria de reunions de la companyia amb associacions de veïns i amb sectors com el turisme, la pesca o els ecologistes.
Oferir i rebre informació de l’entorn
Amb el nou pannell de Repsol, el 85 per cent de la indústria química instal·lada a Tarragona disposarà de les seves pròpies eines de comunicació amb l’entorn, que li serveixen per informar però també per rebre opinions i inquietuds dels ciutadans.
En aquest context, el pannell de l’AEQT, creat el 2003, ha de reorientar el seu paper. L’òrgan consultor el va impulsar el periodista Josep Maria Arias i en els darrers temps el coordinava el secretari general de l’entitat, Fernando Uidobro.
Explicar què fa l’AEQT (una associació) és molt més difícil que explicar què fa BASF, Bayer, Dow o Repsol (unes empreses que fabriquen productes). Aquest és probablement l’origen dels problemes de funcionament del pannell de la patronal química.
Si les quatre grans empreses del sector ja es troben habitualment amb un centenar de persones representatives de la societat civil tarragonina, potser el que hauria de fer l’AEQT és jugar un paper actiu de coordinació i punt de trobada dels quatre ens. I des d’aquesta posició, impulsar altres fòrums de debat que vagin molt més enllà de l’àmbit de cada companyia i de l’interès estrictament local.
Imatge del Marketplace que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Hotel d’Entitats (foto: Aj Tarragona)
Com en un mercat hi ha diverses parades per triar i remenar, al ‘marketplace’ de Tarragona entitats i associacions que treballen ajudant a la gent han exposat els seus projectes i programes amb l’esperança que algú els compri. Explicat així sembla molt banal, però aquest és l’objectiu final.
Entitats i associacions del tercer sector de la ciutat han participat avui en una interessant experiència, emmarcada en el primer Fòrum d’Entitats de Tarragona. L’objectiu és clar: donar a conèixer la seva feina i buscar la complicitat del sector privat per invertir-hi o per crear sinergies, tan necessàries en el moment de crisi que vivim. Prop d’una vintena d’empreses han participat en aquesta activitat, com ara IKEA, Kellog’s, la Fundació Port Aventura, Dow Chemical, Wala o Ematsa.
L’Hotel d’Entitats de Tarragona ha servit de punt de trobada entre les entitats i les empreses. Segurament cap empresa hi ha anat amb un talonari de bitllets sota el braç, però segur que ha servit per conèixer i donar-se a conèixer, que ja és molt important. Hi han participat una trentena d’associacions que tenen com a únic objectiu fer millor la vida de les persones.
Les entitats i els seus projectes
Càritas de Tarragona, per exemple, hi ha participat per donar a conèixer el projecte ‘Sopa de Lletres’, amb el qual volen instaurar a diverses parròquies del territori els Serveis de Distribució d’Aliments. La idea és dignificar els donatius de menjar a les persones que els necessiten. A la demarcació de Tarragona ho han posat en marxa 7 parròquies que atenen més de 2.500 famílies. Participar al marketplace pot ser una bona manera per trobar finançament per aquest projecte.
Tampoc hi ha faltat la Fundació Onada, que participa en aquesta experiència amb l’objectiu de trobar ajuts i sinergies per gestionar el recent inaugurat Espai de Trobada de Campclar. L’entitat, que treballa amb la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, gestionarà aquest espai, on hi farà activitats i on també tenen la intenció de fer-hi un restaurant. Que les empreses privades hi inverteixin farà més fàcil la seva feina.
També hi ha participat l’Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta, explicant els projectes que ja tenen en marxa el centre o la Fundació Casal l’Amic, que ha presentat tres línies de treball amb la idea de millorar la comunicació, fer empresa i aconseguir ajudes per desenvolupar els seus projectes, que es centren sobretot als barris de Ponent.
El que és evident és que les entitats i associacions tenen moltes ganes d’impulsar els seus projectes, i sigui d’una manera o d’una altra, moure’s i explicar la feina que fan és molt important per trobar complicitats, crear xarxa i aconseguir més finançament. Si les administracions no ajuden (tot el contrari, els escanyen) ho haurà de fer el sector privat.
Les vies del tren continuran durant molts anys perfilant la Façana Marítima, separant el Balcó del Mediterrani de les platges de Tarragona
A partir d’avui, els ciutadans de Tarragona i Girona tenim millors connexions ferroviàries a través de la línia d’alta velocitat. Les dues ciutats estan connectades amb set trens diaris en els dos sentits de la marxa que fan el trajecte en una hora i 22 minuts.
La companyia RENFE ofereix la tarifa web de turista a 14,90 € i la de preferent a 29,85 €. Els trens són AVE (no AVANT) que fan el recorregut Madrid-Figueres. L’alternativa de sempre Tarragona-Girona (l’única fins ara) és optar pels trens convencionals que obliguen a fer un canvi de comboi a Barcelona i allarguen el viatge unes tres hores.
Les imatges de la inauguració de la línia d’alta velocitat a les comarques gironines ens recorden a Tarragona l’estrena de l’estació de La Secuita el desembre de 2006. Comparant models d’estació, a Girona està al centre de la ciutat, i a Figueres s’ha construït als afores, al municipi de Vilafant, el que ha obligat a establir un servei d’autobusos entre la capital de l’Alt Empordà i el nou equipament.
Viatge de les autoritats en el primer AVE Barcelona-Girona-Figueres
Massa temps i diners
Una estació no urbana com les de Figueres i Camp de Tarragona dificulta molt l’accés dels usuaris. Aquí tenim una llarga experiència de més de sis anys que revela el poc ús dels autobusos i l’escassa relació dels tarragonins amb l’estació de La Secuita per costos de temps (desplaçament) i diners (pàrquing).
En aquest context, s’ha d’aplaudir la proposta del president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, de reclamar l’aparcament gratuït pels usuaris dels trens Avant. Una gratuïtat que s’hauria d’extendre als que viatgin fins a Girona o Figueres en trens AVE. I seria desitjable tarifes més competitives en el pàrquing per als que es desplacen a Madrid. Només amb una mesura d’aquestes característiques es podrà treure més profit al servei ferroviari d’alta velocitat.
Les imatges de la inauguració de Girona ens deixen una altra lliçó als tarragonins. Girona ha situat l’estació de l’AVE al centre urbà i soterrada, però s’ha quedat a mig camí dels objectius pactats amb el govern espanyol: la línia convencional i el viaducte que travessa la ciutat es mantenen igual, de moment, per falta de diners.
El soterrament dels trens convencionals i l’enderroc del viaducte gironí està pressupostat per sota dels 400 milions d’euros. El projecte, però, ni tan sols apareix al Pla d’Infraestructures fins al 2024 presentat pel ministeri de Foment.
Pregunta clau
Si Girona veu com l’Estat no pensa tirar endavant un projecte de soterrament ja dissenyat pels propis tècnics de Foment, què pot esperar Tarragona de la somiada Façana Marítima alliberada de trens, si encara no hi ha ni tancat l’estudi informatiu?
Inauguració de l’estació de Figueres, situada als afores del nucli urbà (foto: Ara)
Ara, amb la crisi, la prioritat són les mercaderies i no els passatgers. Ara, la prioritat és el tercer fil i no actuacions ferroviàries urbanes. Ara, la prioritat és fer competitives les indústries químiques i el Port de Tarragona i no el desviament i soterrament del tren al seu pas per la ciutat.
Al pla del 2024 només es parla de la connexió del Corredor Mediterrani amb la línia d’alta velocitat a l’alçada de Tarragona amb una inversió pendent de 380 milions d’euros.
DESENGANYEM-NOS! El cas de Girona és tota una lliçó per a Tarragona: la Façana Marítima és un projecte de ciutat per a una altra generació.
Els castells destaquen, entre moltes altres coses, per ser integradors i cohesionadors de la societat. Tot casteller, des del primer a l’últim, té un paper important, i això explica el seu caràcter. I també és integrador perquè molts nouvinguts han aprofitat els castells per formar part del teixit associatiu i cultural del seu poble o ciutat.
Conscients d’això, el Consorci per la Normalització Lingüística ha editat un material digital per donar a conèixer el lèxic casteller. Una bona manera d’iniciar als nous castellers en el seu propi argot. Es tracta d’un material molt extens que consta de diversos apartats: parts del castell, components de la pinya, pisos del castell, tipus de castell, música del castell i fins i tot cada una de les parts de la vestimenta d’un casteller. I també és una bona manera d’apropar el món dels castells, cada vegada més universal, als alumnes dels cursos de català del CPNL.
Aquest material ha estat elaborat per Joan Pol, tècnic d’imatge i Edicions del Consorci i per Xavier Brotons, conegut expert casteller que va publicar el Diccionari Casteller. El material, que ja es va presentar al simposi casteller que es va fer a Valls a l’octubre passat, es pot consultar a través de la pàgina web del Consorci per la Normalització Lingüística.
El material també incorpora un pòster, ideal per penjar-lo als locals de les colles, on explica els tipus de castells, les seves parts i la indumentària d’un casteller. Segur que les colles de recent creació, com les dues que han nascut a les Terres de l’Ebre, agrairan aquest material per començar a utilitzar el ric lèxic casteller.
Aquí explica els components de la pinya d’un castell
El POUM manté la ubicació del Nou Estadi. El pla parcial de la Budellera preveu obrir un vial per darrera del gol de mar
Si no hi ha més sorpreses d’última hora, aquest mes de gener la Comissió Provincial d’Urbanisme de la Generalitat aprovarà el text refòs del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona. En la pràctica, suposa acabar amb l’últim entrebanc en el llarg i tortuós camí que ha patit la remodelació general urbanística de la ciutat que es va encetar fa una dècada.
Tenir el POUM en plena vigència no significa, però, poder desenvolupar ràpidament alguns dels projectes inclosos. Per exemple, les zones de creixement urbà que es dibuixen als plànols municipals hauran d’esperar un mínim de 8 o 10 anys, i això sense tenir en compte l’abast de la crisi que ja fa temps que ataca durament tots els sectors econòmics.
Camí de la Budellera, a l’alçada de l’ITV. El POUM preveu que la ciutat creixi a partir d’aquest vial en direcció Boscos
Les dues àrees d’expansió més importants previstes al POUM són la Vall del Llorito (coneguda per tothom per “Terres Cavades”, nom maleït), i La Budellera. Aquesta última arrenca al Nou Estadi del Nàstic, connecta amb la Vall de l’Arrabassada i s’extén fins a Boscos, al nord de Cala Romana.
5.000 pisos a Llevant
El pla parcial de La Budellera (PP-24) contempla uns 5.000 habitatges nous, una xifra que fa riure en aquests moments en què l’ajuntament pràcticament no concedeix llicències per a construir vivendes.
Aquest pla parcial, que ha pogut consultar el FET A TARRAGONA, arrenca des del carrer on hi ha la ITV (Camí de la Budellera) i esdevé una gran avinguda que fa d’eix central de la urbanització. Hi ha quatre vials paral·lels a l’avinguda i una desena de perpendiculars.
Es preveuen dues rotondes en l’actual variant de la 340 que comunica La Savinosa amb l’A-7 (la que passa per darrera el Nou Estadi), i noves connexions del futur barri amb l’autovia, l’antiga carretera nacional i Cala Romana.
La Budellera connectarà amb la Vall de l’Arrabassada i s’eliminarà el viaducte
Els edificis de la Budellera seran de planta baixa més 4 o 5 plantes, i n’hi haurà una part important de protecció oficial. En la zona més pròxima a Boscos es dibuixen sis edificis amb 10 plantes cadascú.
Molta tramitació prèvia
Tot això, però, només són plànols damunt un paper. Un pla parcial necessita temps i paciència: l’ha d’aprovar l’ajuntament i la Generalitat; s’ha de constituir la Junta de compensació formada pels propietaris privats; s’ha d’elaborar el projecte d’urbanització, i s’ha d’aprovar el projecte de reparcel·lació. Mínim: 4-5 anys.
El POUM del 2013, l’últim que segurament tindrà la ciutat, potser veurà la nova àrea urbana de La Budellera (o la del Llorito) el 2025. Ara, amb la frenada brutal en la construcció de nous pisos a Tarragona i la crisi global del sector, costa d’imaginar-s’ho. Ho veurem?
El futur barri tindrà connexions amb la 340 a l’alçada de Cala Romana que es preveu reconvertir en una via urbana
Aquest 2013 l’Ajuntament de Tarragona arribarà a l’equador del segon mandat municipal presidit per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros
Aquest dilluns arrenca simbòlicament el curs polític de 2013. Superades les eleccions al Parlament, signat el pacte d’estabilitat CiU-ERC i format el segon govern presidit per Artur Mas, aquesta setmana s’hauran de confirmar els principals càrrecs de la Generalitat a Tarragona: amb tota probabilitat, Quim Nin seguirà com a delegat del govern i caldrà veure aleshores si es produeix algun canvi o no a les direccions territorials de les conselleries.
Els gairebé quatre mesos que van de la manifestació de la Diada a la jornada d’avui han posat com mai en l’aparador la política nacional i el debat sobre el dret a decidir i la creació d’un estat propi. Una intensitat que ha deixat en un pla secundari la política local, tot i que s’hi han produït fets rellevants: just abans de Nadal el plenari de l’ajuntament aprovava -amb l’abstenció de l’oposició- els segons pressupostos del segon mandat de Ballesteros.
Amb aquests pressupostos traspassarem a la primavera l’equador del mandat. Un segon mandat de Ballesteros presidit per les retallades, la crisi global, les escasses inversions, la falta de diners i d’idees, i un equip de govern que va fent (més aviat poc) amb l’absència de bona part de l’oposició.
Referèndum abans que municipals
Amb aquest panorama, en l’horitzó ja s’entreveuen les eleccions municipals de 2015, les primeres que es podrien celebrar després d’una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya. S’obre, per tant, un panorama ple d’incògnites: Quan haguem de votar el pròxim ajuntament, s’haurà fet el referèndum? Haurà guanyat el sí o el no? El resultat serà vinculant? Si l’Estat no aprova fer la consulta, què passarà? Quina serà la situació de Catalunya en relació a l’estat espanyol?
Victòria Forns, portaveu de CiU a l’ajuntament i diputada al Parlament
Paradoxalment, els dos primers partits del Parlament, que lideren el procés sobiranista i la governació del país (CiU i ERC) es troben en una situació molt feble a Tarragona d’ençà les municipals de 2011. Per a aquestes formacions els comicis de 2015 tenen un valor especial.
Preparant nous candidats
CiU va tenir aquí el 2011 el pitjor resultat del conjunt de Catalunya, a punt de ser superada pel PP. La federació nacionalista haurà d’aclarir aviat si manté l’aposta per Victòria Forns (molt discutida en alguns sectors interns) o busca una alternativa per remuntar el vol al consistori. L’executiva local, presidida per Joan Basora des de fa vuit mesos, té alguna cosa a dir.
ERC encara arrossega la desfeta que el va deixar fora de l’ajuntament de Tarragona i de molts altres municipis. El partit liderat per Junqueras també haurà de buscar aviat una fórmula (un substitut/a a l’exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos) que li permeti recuperar almenys la representació municipal. Abans, s’ha de renovar l’executiva local, presidida en l’actualitat per Pau Ricomà.
ERC ha de buscar un substitut per l’exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos
Període 2013-2015
La resta de partits, aparentment, no tindran necessitat d’engegar processos interns per renovar candidats. L’alcalde Ballesteros és el millor valor que pot presentar el PSC. Alejandro Fernández ja fa anys que té la mirada posada en el 2015 per obtenir l’alcaldia de Tarragona per al Partit Popular. I Arga Sentís té molt recorregut per davant com a líder d’Iniciativa.
D’aquí dos anys i mig, les sorpreses municipals podrien venir de formacions com la CUP o Ciutadans, els que expressen més genuïnament les postures contraposades sobre la independència de Catalunya. Però a la primavera de 2015, vés a saber quina ciutat tenim en relació al país i quin país tenim en relació a Espanya i Europa.
Amb la darrera representació dels Pastorets de La Golfa, 100% tarragonins, va baixar el teló del Teatre Metropol fins que es doni a conèixer la nova temporada. Ja l’any passat, la difícil situació econòmica de les arques municipals va endarrerir la presentació de la nova temporada fins al mes de març, un mes més tard del que era habitual.
Enguany, la situació és semblant. Amb els Pastorets, el Metropol ha tancat portes fins que es doni a conèixer la nova programació, que ha de ser compartida amb el Teatre Tarragona. Així ho va anunciar l’Ajuntament, que els dos teatres, de gestió pública, farien una programació conjunta, portant a cada teatre les obres que millor s’adaptin al seu escenari. De moment, però, no hi ha notícies de quan es posarà en marxa la nova temporada del Metropol i el Tarragona. El Teatre Tarragona ja es va inaugurar però encara no en coneixem cap programació estable.
Els Pastores de La Golfa al Teatre Metropol
Pastorets ‘made in Tarragona’
La companyia La Golfa va tornar a portar un any més la representació dels Pastorets més gamberra i divertida de Tarragona. Són uns pastorets 100% tarragonins, que tenen com a escenari el Serrallo, la Part Alta, el Pont del Diable o el Pla de la Catedral. Amb el text de Folch i Torres adaptat per l’exconseller Josep Bargalló, l’espectacle arriba cada any carregat de dosis d’actualitat, ironia i bon humor.
El Ministre Wert va pujar dalt de l’escenari encarnat en Satanàs, espantant de valent a tots els pastorets! Les referències a la seva polèmica llei d’educació van ser constants, fent riure al públic en tot moment. De fet, l’infern es va convertir en la seu del ministeri, on el castellà era la llengua dominant. Les eleccions, la crisi econòmica, els polítics, els banquers, el procés sobiranista català i el BCN World van ser altres referències a l’actualitat dels Pastorets. Tampoc hi van faltar les picabaralles amb Reus i les crítiques a la situació del Nàstic.
Una obra de caràcter familiar i amb una trentena d’actors, alguns d’ells amb un llarg recorregut a l’escena tarragonina com Jordi Salvadó en el paper de Lluquet, Jordi Gómez com a Rovelló o Josep Maria Tuset com a Satanàs. Cada any sorprenen a un públic entregat, que gaudeix amb les aventures d’en Lluquet, en Rovelló i la resta de personatges. Una bona manera d’acabar les festes de Nadal i esperar l’arribada dels Reis.
L’Eix Transversal desdoblat s’inaugura aquest divendres (foto: Aragirona)
Si l’arribada de l’alta velocitat al centre de Girona suposa una pèrdua de competitivitat per a Tarragona (en comparació amb les altres capitals catalanes), el desdoblament de l’Eix Transversal representa un greuge difícil de suportar.
A partir d’aquest divendres, Lleida i Girona estan connectades amb una autovia, amb dos carrils per sentit (i tres carrils en algun tram) que travessa la Catalunya Central i apropa les dues ciutats en temps i oportunitats de negoci. Històricament i geogràficament allunyades, Girona i Lleida estan avui molt més a prop i poden generar noves relacions econòmiques en l’àmbit de l’empresa i el turisme.
Paradoxalment, les dues grans notícies en l’inici d’aquest 2013 en matèria d’infraestructures a Catalunya (una competencia de l’Estat i l’altra de la Generalitat), de retruc, són negatives per a Tarragona:
La nova autovia travessa la Catalunya Central i retalla molt la durada dels trajectes (foto: ACN)
– Els centres urbans de les capitals catalanes, excepte Tarragona, disposen de connexió en alta velocitat. Els ciutadans de Girona i Lleida es poden desplaçar a Barcelona amb comoditat, rapidesa i un preu a partir de dilluns més asequible. Els usuaris de Tarragona han de continuar patint incomoditats, retards i trens antiquats, perquè l’alternativa d’anar a La Secuita no és eficaç per a la gran majoria.
– Totes les capitals catalanes, excepte Tarragona, tenen almenys UNA connexió per carretera ràpida i gratuïta. Barcelona i Lleida estan unides per l’autovia A-2 com alternativa a l’autopista de peatge. Girona i Lleida tenen des d’avui una connexió per l’Eix Transversal desdoblat, també lliure de pagament. En canvi, Tarragona només te l’opció de l’AP-7 per anar a Barcelona i Girona (anar per carretera seria retrocedir 100 anys). I per anar a Lleida, els tarragonins o travessem la nacional 240 plena de revolts i rotondes, o agafem l’autopista de peatge.
Les conclusions són demolidores: en l’article anterior del FET A TARRAGONA ja comparàvem les situacions de Girona i Tarragona en l’àmbit ferroviari.
Els conductors de la nacional 240 esperen des de fa anys la construcció de l’A-27 (foto: El Punt Avui)
Pel que fa a les infraestructures viàries, des d’avui la capital catalana més agreujada és, sense dubte, Tarragona, que no disposa de cap autovia gratuïta que la connecti amb una altra gran ciutat. L’última gran obra realitzada, l’A-7 entre la Mora i l’Hospitalet de l’Infant, s’acaba en un cul-de-sac en els dos extrems i no hi ha perspectives perquè avanci ni cap a Vilafranca ni cap a Castelló.
Aquí, els Reis Mags del 2013 ens portaran amb retard una ridícula autovia fins al Morell i la remodelació de la T-11. Però encara hi som a temps de lliurar-los una carta urgent amb una petició clara: la connexió Tarragona-Lleida per una via ràpida i gratuïta (A-27 i AP-2). Veient avui l’Eix Transversal, el greuge es fa insuportable.
Foto-muntatge de com quedarà el Parc Central de Girona i l’estació soterrada amb trens AVE i convencionals
El tren d’alta velocitat arribarà a Girona aquest dimarts, sis anys més tard que a Tarragona. Però arribarà al centre de la ciutat, i no al mig del camp. Això sí, tindrà una estació provisional que s’ha fet a corre-cuita perquè estigui operativa amb els primers combois.
L’estació del TAV de Girona ha de ser provisional fins que es faci la definitiva, però ara el projecte d’ADIF està aturat i sense data d’execució. Un projecte que suposa soterrar els trens convencionals i fer desaparèixer el viaducte que creua la ciutat.
La provisionalitat de l’edifi gironí recorda la provisionalitat del tercer fil tarragoní. En matèria ferroviària, moltes obres han de ser provisionals? Qui començarà abans: ADIF amb el tercer fil Tarragona-Castellbisbal o el ministeri de Foment amb l’estació definitiva de Girona?
L’estació del Camp de Tarragona es va inaugurar el desembre de 2006
En qualsevol cas, les comparacions entre les dues ciutatsdeixen almenys dues evidències:
– Girona tindrà una estació d’alta velocitat al seu Parc Central i estarà unida a la de trens convencionals, mentre la de Tarragona se situa a 12 quilòmetres de la plaça Imperial, mal comunicada i amb accessos incòmodes.
– El projecte definitiu de Girona preveu la nova estació (soterrània) com un gran intercanviador dels dos trens (AVE i convencional) que aniran per túnels paral·lels; l’estació d’autobusos (també soterrada) i un aparcament per a cotxes. Tarragona, en canvi, no disposa de projecte de línia i estació urbana soterrània, i està pendent encara d’uns estudis tècnics de Foment.
Abonaments en els trens Avant
Tarragona ha evitat el greuge que suposaven les tarifes i els abonaments anunciats per RENFE en els trens Avant de Girona. Els usuaris tarragonins tindran els mateixos avantatges, però continuaran sense utilitzar els Avant a la via d’alta velocitat per la dificultat d’accedir a l’estació de La Secuita.
Els trens de mitja distància més antics circulen per Tarragona (foto: Diari de Tarragona)
La majoria de viatgers Tarragona-Barcelona seguiran patint el deficient servei de RENFEals trens convencionals. Amb un preu més car (15€ anada i tornada), uns combois antics i incòmodes, un trajecte d’entre 70 i 75 minuts i una puntualitat cada cop més escassa: per exemple, quina raó explica que el Regional Express que ha de passar cada matí a les 9,30 h. per Tarragona ho faci habitualment amb 20-25 minuts de retard?
I no ens oblidem de la remodelació pendent de l’estació de tren convencional. S’hi han fet obres importants al vestíbul, però falta el més important: suprimir les barreres arquitectòniques i facilitar el pas de maletes i viatgers a les andanes.
El març de 2011 es va inaugurar la primera fase de millora de l’estació de Tarragona
Més autocrítica i menys victimisme
Ara que Girona ocupa l’interès informatiu ferroviari, no ens dediquem a Tarragona a promoure un victimisme fácildenunciant greuges a Barcelona i Madrid. Analitzem, tots plegats, el que hem fet malament als últims 20 anys en el tema del trens i la Façana Marítima i demanem responsabilitats a aquells que han representat o representen (i lideren?) la ciutat.
Aquestes quatre piulades corresponen al perfil de Twitter de @TGNturisme. Estaven programades per aquest dimecres 2 de gener i formen part de la manera de treballar les xarxes socials per part del Patronat Municipal de Turisme. Una manera de fer que situa aquest organisme de Tarragona en una referència a nivell de Catalunya i Espanya.
A Twitter tenen 2900 seguidors. A Facebook, acaben d’estrenar aquest 1 de gener pàgina https://www.facebook.com/TarragonaTurisme per poder donar resposta a les nombroses sol·licituds d’amistat, que ja superen les 5000.
Utilitzen habitualment quatre llengües –català, castellà, anglès i francès-, ofereixen informació diària de les activitats lúdiques i culturals de la ciutat, responen consultes de persones que visiten o tenen previst viatjar a Tarragona, organitzen concursos fotogràfics…
Dos anys de feina
Les xarxes socials han esdevingut una eina bàsica de comunicació de Tarragona Turisme. Des de fa dos anys, l’empenta l’ha liderat el periodista expert en comunicació 2.0, Ivan Rodon, de l’empresa Vilaniu, amb el suport del gerent del patronat, Carles Sanz, i dels responsables polítics (primer, Sergi de los Rios, i en l’actualitat, Patrícia Anton).
Twitter i Facebook són les xarxes més conegudes i utilitzades, però Tarragona Turisme també incorpora el sistema per fer i compartir fotografies, Instagram, amb una vessant molt participativa; el web Flickr per compartir fotos i vídeos; el canal Youtube i ara han començat a utilitzar Foursquare, uns sistema de geolocalització que, de moment, ofereix informació de 44 restaurants del col·lectiu Tarragona Gastronòmica.
Cal sumar l’Agenda de la Tarraco Romana, iniciativa del Pla de Competitivitat, que ara també es pot consultar en quatre idiomes amb informació de Tarragona, Altafulla i Constantí. Però la feina no s’acaba mai: aquest 2013 hi haurà més concursos de fotografia, més vies de participació i altres millores en el web i en l’ús cada cop més intens i efectiu de les xarxes socials. Tot plegat, amb l’objectiu de posicionar millor la marca turística de Tarragona.
Façana del Mercat que dóna al carrer Colom, vista des de darrera les tanques de les obres
Com serà el 2013 a Tarragona? Què passarà a la ciutat al llarg dels propers mesos? Al FET A TARRAGONA ens proposem fer algunes previsions en clau local per a l’any que acabem d’estrenar:
No és difícil preveure que, malauradament, la crisi continuarà colpejant moltes persones i famílies tarragonines. Pugen preus i tarifes de serveis bàsics. Augmentaran l’atur, la incertesa i les dificultats econòmiques. Els serveis socials municipals atendran més usuaris, i entitats com Càritas, Creu Roja, Banc d’Aliments, Fundació Bonanit i moltes d’altres es veuran encara més pressionades per les necessitats de molts col·lectius.
Paradoxalment, i malgrat l’impacte gravíssim de la crisi i les retallades pressupostàries de les administracions públiques, Tarragona viurà aquest 2013 l’estrena de dos equipaments de primera magnitud: per ordre cronològic, s’inauguraran la nova Escola Oficial d’Idiomes a la Chartreuse i el nou Mercat Central.
Entre l’estiu i la tardor
L’EOI hauria d’estrenar el curs 2013-2014 a les noves instal·lacions de la plaça dels Infants. S’acabarà així un dels “culebrons” més llargs de la història de la ciutat i es tancarà una etapa de precarietat a l’actual seu de la Rambla Nova (no de la qualitat i el nivell d’estudis oferts). Les obres a l’antiga fàbrica de licors estan avançades i ja es pot veure des de l’exterior la nova cara de l’edifici i la distribució interna de les tres plantes.
El nou Mercat Central hauria d’obrir l’últim trimestre de 2013. L’ajuntament assegura que les feines van al ritme adequat. Es tracta de l’obra pública més important realitzada a la ciutat durant els últims 100 anys, amb un pressupost de 27 milions d’euros. La posada en marxa de l’equipament permetrà desmuntar la carpa de la plaça Corsini i traslladar al seu indret original el mercadet dels dimarts i dijous que des de fa més de cinc anys ocupa el tram central de la Rambla Nova.
La Chartreuse presenta una nova cara en la recta final de les obres per acollir l’Escola Oficial d’Idiomes
Trens i autovies
L’any 2013 tambe serà l’any del tercer fil. L’Estat començarà per Castellbisbal les obres de connexió ferroviària per ample internacional amb el port de Tarragona i les indústries químiques. Un projecte que pot estar enllestit el 2015 i que manté obert el debat sobre el seu caràcter provisional.
Parlant d’infraestructures de competència estatal, a la primavera s’acabaran les eternes obres a la T-11 (cinc anys de treballs lents que han posat a prova la paciència dels conductors i dels veïns dels barris de Ponent). I a finals d’aquest 2013 (potser, abans) se suposa que ja podran passar els cotxes per la nova A-27 en el tram Tarragona-El Morell. Un tram petit i clarament insuficient, que es quedarà aturat a l’alçada del polígon petroquímic, perquè no hi ha diners per continuar l’autovia cap a Valls.
Les obres del tercer fil mantindran obert el debat sobre la seva provisionalitat i el futur de la Façana Marítima
Urbanisme, mobilitat i Jocs
A principis de 2013, si no hi ha sorpreses d’última hora, entrarà en vigor el POUM, un cop la Generalitat doni el vist i plau al text refòs, després d’una altra història interminable que els ciutadans no entenen.
També aquest any veurem acabar la implantació de les àrees verdes d’aparcament per tot el centre de la ciutat i assistirem a l’aprovació del Pla director dels Jocs Mediterranis i la concreció de les instal·lacions que s’hi han fer noves, la seva ubicació i el seu finançament.
L’ajuntament de Tarragona continuaràpatint amb els deutes de la Generalitat per pagar diferents serveis, sobretot en l’àmbit social. Haurà d’aclarir com i quan rep els diners que ha avançat per construïr l’EOI a la Chartreuse, i quina aportació final fa el govern espanyol al nou Mercat.
Interrogants i desitjos
Posats a mirar d’aclarir projectes i equipaments: s’avançarà en el complex Tabacalera? Es definirà alguna cosa respecte el Banc d’Espanya? I en relació a la Savinosa? Es decidirà què fer amb la Ciutat Residencial tancada des de fa un any? S’obrirà la presó de Mas Enric que permetrà alliberar el centre de l’avinguda República Argentina? S’acabarà la nova caserna de la Guàrdia Urbana? Algú recuperarà el vell projecte de Ciutat de la Justícia? I moltes altres preguntes… segurament sense resposta.
L’estrena del 2013 ens deixa també incògnites en un àmbit estrictament de política local: tindrà lloc finalment la fusió de cinc empreses municipals en una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE)? Es mantindrà l’actual situació política a l’ajuntament amb un govern que va fent i una oposició que s’absté a la majoria de temes? Es concretarà algun tipus de pacte estable per reforçar l’equip de govern?
I el més important: definirem un projecte sòlid de ciutat? Elaborarem un relat que ens ajudi a tenir perspectives clares del que Tarragona vol ser a mig i llarg termini? Les respostes les tindrem al llarg d’un 2013 que s’espera ple d’entrebancs i dificultats.
Malgrat tot, bon any des del FET A TARRAGONA, aquest nou i modest canal de comunicació impulsat per periodistes inscrits a les llistes de l’atur, però amb ganes d’explicar el que passa a la ciutat i donar veu als seus protagonistes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Tarragona torna a celebrar el canvi d’any a ritme de tradicions que es resisteixen a desaparèixer i, fins i tot, agafen més embranzida en aquestes èpoques d’estretors econòmiques i incerteses vitals.
La tradició de l’Home dels Nassos repartint il·lusions i caramels a milers d’infants des del pla de la Seu i fins al recinte firal.
La tradició del bany de Sant Silvestre, que reunia més de dos-cents valents a la platja de la Comandància, i un públic nombrós i agraït al llarg del passeig marítim.
I la tradició de la cursa de Sant Silvestre, que comptava amb la participació de 1500 corredors en un recorregut de set quilòmetres a la vora del mar.
Activitats lúdiques i esportives per, malgrat tot, rebre amb un punt d’optimisme el 2013.
El FET A TARRAGONA celebra l’arribada del nou any després de dos mesos de feina. Hem publicat 90 articles d’anàlisi, reflexió i opinió al voltant de l’actualitat tarragonina. Hem viscut unes eleccions al Parlament, una vaga general, la inauguració d’un teatre, el final de la capitalitat cultural… hem publicat prop de 500 fotografies. Hem rebut més de 16.000 visites procedents de 37 països. Són xifres per estar-ne prou satisfets i per seguir endavant amb forces.
El FET A TARRAGONA us desitja un BON ANY!
La cursa de Sant Silvestre va sortir amb vint minuts de retard per l’accident d’un vehicle al Moll de Costa
Només han passat 10 dies de l’obertura del pas soterrat de la plaça dels Carros i les escales mecàniques ja no funcionen. Les persones amb problemes de mobilitat poden utilitzar els ascensors instal·lats a banda i banda de les vies del tren, però no les escales mecàniques.
El pas soterrat també presenta els primers desperfectes a les parets, amb dues plaques que han caigut, potser a causa d’alguna acció vandàlica.
L’esperat pas per a vianants de la plaça dels Carros es va inaugurar el passat 20 de desembre.
Imatge de l’últim partit del Nàstic a Segona A contra l’Elx (Foto cedida)
Cristian Ruso feia la seva feina al Nou Estadi amb dos gols i donava la victòria al Múrcia el dia després de Reis a Tarragona, en un partit on els grana van xutar fins a sis cops pràcticament sols davant del porter visitant i no van trobar premi.
Aquell partit amb què va començar l’any és la definició perfecta del que ha estat un any desastrós, horrible, desesperant, agònic, patètic, desencantant, decebedor… i així fins a finalitzar tots els qualificatius negatius de la nostra rica gramàtica, que cadascú i segons el seu nivell d’emprenyament vulgui adjudicar a aquest 2012 de color grana.
L’Annus Horribilis del Nàstic marxa amb el mateix pas desencaixat amb què va començar, amb l’equip desequilibrat i perdut en un conflicte per conèixer quina ha de ser la seva identitat real.
I és que el 2012 serà recordat en els llibres de la història grana com l’any que es va tancar el cercle més victoriós del Nàstic actual. La fi d’un cicle en el qual es va arribar a les estrelles i en el qual l’equip ha crescut amb excessiva celeritat i sense entendre en què consistia això del futbol professional. La famosa maduració mal entesa des d’aquell ascens fulminant de segona B a primera fins a tornar a tastar el pou del grup tercer.
L’entitat no ha sabut construir en els darrers anys un projecte sòlid i creïble que sigui atractiu i que pugui, tot i els resultats negatius tant esportius com econòmics, seguir portant gent a la Budallera.
El Nàstic tanca l’any amb 3023 abonats, xifra gens menyspreable per a un equip de segona B, però massa llunyana dels números als que havia arribat el club ara no fa massa temporades. A això cal sumar l’avís per a navegants llançat pel president de la SAE, Josep Maria Andreu, anunciant una possible entrada en concurs de creditors de cara a l’exercici vinent.
En l’àmbit purament esportiu, el 2012 ha estat un any de rècords negatius com per exemple l’assolit al Nou Estadi: en els 366 dies d’aquest any, el Nàstic només ha estat capaç de guanyar quatre partits jugant com a local, números dignes de la selecció d’Andorra en competicions oficials.
Onze del Nàstic a la Nueva Condomina, on es va confirmar el descens
Els grana ho han intentat enguany amb fins a tres entrenadors diferents a la banqueta amb qui han aconseguit sumar tan sols trenta-tres punts i marcar trenta-set gols (sí, sí, sumant tot l’equip) en quaranta-tres partits jugats.
El 2012 ha estat un any de patiment innecessari, d’il·lusions trencades massa aviat, de fracassos i d’intentar no acceptar la realitat que ens superava. Ara, si una paraula defineix aquest 2012 a Can Nàstic, aquesta és “descens”. Per cert, i abans d’acabar, deixeu-me dir també que el 2012 ha portat a Tarragona la segona Copa Catalunya de la història del club, guanyada al Manlleu en la final disputada a l’estadi de l’equip osonenc.
