15.1 C
Província de Tarragona
Dissabte, maig 18, 2024
Inici Blog Page 270

En marxa l’última fase de remodelació de la TAP

1
Estat actual dels antics corrals de la plaça de toros de Tarragona. Al fons, edificacions del carrer Sevilla
Estat actual dels antics corrals de la plaça de toros de Tarragona. Al fons, edificacions del carrer Sevilla

De manera paral·lela al procés per adjudicar l’arrendament i explotació de la Tarraco Arena Plaça, que us hem explicat al FET A TARRAGONA, la Diputació ha posat en marxa l’última fase de remodelació del recinte.

El gran projecte de la TAP va començar amb la cobertura de la plaça amb una cúpula fixa i una altra de retràctil, i la construcció d’una nova graderia amb seients. La segona fase de les obres han suposat la seva climatització i enllumenat, i la urbanització exterior.

Ara, la Diputació de Tarragona ja ha engegat la tercera fase (i última), i ha obert el concurs per tirar endavant l’adequació de l’espai dels antics corrals. Es preveu un pressupost de 227.000 € i un període de quatre mesos per fer-hi les obres. El termini per presentar ofertes s’acaba a mitjan febrer.

L’ens provincial vol reaprofitar aquest espai de 800 metres quadrats, entre la plaça i els edificis del carrer Sevilla, per ser inclòs en la visita autoguiada i també per celebrar reunions lúdiques, ja que considera que l’entorn serà força singular. El projecte preveu fer una cobertura lleugera tèxtil i conservar els murs de separació dels espais que estaven destinats en el seu moment a amansir els braus.

La remodelació total del recinte, però, inclou la construcció entre els antics corrals i el pati de quadrilles d’un edifici destinat als serveis i oficines necessàries per a l’explotació de la TAP. Es tracta d’un equipament de 700 metres quadrats distribuïts en tres plantes.

Accés per escales des del carrer Jaume I a la torre de la TAP, símbol arquitectònic del recinte
Accés per escales des del carrer Jaume I a la torre de la TAP, símbol arquitectònic del recinte

 

La Diputació també contempla en la tercera fase de reformes la recreació de la capella, els torils i la infermeria de l’antiga plaça de toros, aprofitant els elements arquitectònics originals i el mobiliari conservat. Aquests elements formaran part del recorregut turístic que podran fer els visitants de la TAP.

Fer-la atractiva als visitants 

El plec de clàusules recomana un itinerari per la capella amb altars, imatges i bancs; els torils amb una exposició permanent; la infermeria tematitzada amb estris de l’antiga plaça; els corrals, l’accés a l’arena i la sortida per la botiga de records i la cafeteria. Precisament, per ubicar-hi aquests dos últims espais, es condicionarà el passadís perimetral i les sales que hi ha sota les grades.

Totes aquestes obres de la tercera i última fase de remodelació de la TAP s’aniran fent en els pròxims mesos, i la Diputació es compromet a que tinguin una incidència mínima sobre la programació d’esdeveniments que l’arrendatari organitzi.

Ara només fa falta tenir l’empresa disposada a gestionar el recinte i que la Diputació acabi de completar la reforma d’un equipament que està cridat, malgrat el moment econòmic actual, a ser la gran referència de les comarques tarragonines: una joia arquitectònica construïda el 1883, totalment remodelada amb 5.000 seients i una capacitat de fins a 11.000 persones.

Botiga, cafeteria, restaurant i visites guiades a la TAP

La Diputació vol signat ben aviat el contracte d'arrendament i explotació de la TAP a càrrec d'una empresa privada
La Diputació vol signat ben aviat el contracte d’arrendament i explotació de la TAP a càrrec d’una empresa privada

Ha arribat l’hora de la Tarraco Arena Plaça. Després de l’últim Concurs de Castells a l’octubre i d’un concert solidari amb motiu de la Marató de TV3 a principis de desembre, la TAP no ha tornat a obrir les portes. El 2013 ha de ser l’any definitivament per “donar vida” a l’equipament més gran de la demarcació.

La Diputació de Tarragona, propietària del recinte, ha engegat la maquinària per concedir a una empresa privada l’arrendament i l’explotació de la TAP. El termini per presentar ofertes s’acaba aquest dijous 17 de gener, i l’obertura de pliques es farà una setmana després.

Cúpula de la TAP, l'element més espectacular del recinte
Cúpula de la TAP, l’element més espectacular del recinte

La Tarraco Arena Plaça està preparada per acollir esdeveniments esportius d’exhibició i competició; espectacles musicals i de circ; activitats culturals, gastronòmiques i relacionades amb la moda; fires i reunions d’empresa; i dinars i sopars de gran capacitat.

Restriccions de festes disco

El plec de clàusules de la Diputació inclou aspectes molt interessants: per exemple, limita al 20 % les activitats de discoteca (per evitar molèsties de soroll als veïns); proposa organitzar visites guiades  al recinte; i convida a l’arrendatari a ubicar-hi una botiga de records, una cafeteria i, fins i tot, un restaurant obert al públic en general.

La institució provincial ja ha previst un circuït de visites turístiques, amb audioguies en diversos idiomes, la projecció d’un film en 3D i un recorregut fins a l’arena de la plaça, des d’on es pot comprovar la magnitud de la cúpula i el disseny de les graderies amb els seients de colors.

També proposa destinar uns espais sota les grades a instal·lar-hi una botiga de productes propis i una cafeteria que estarien oberts en horari comercial i no només per als visitants. I el restaurant tindria un accés independent des del carrer Jaume I. Tot això són activitats que ajudarien a fer rendible l’explotació del recinte.

Imatge de la TAP, el 7 d'octubre de 2012, dia del Concurs de Castells de Tarragona
Imatge de la TAP, el 7 d’octubre de 2012, dia del Concurs de Castells de Tarragona

Dates intocables

La institució provincial es reserva algunes dates per a ús propi o de l’ajuntament: el Concurs de Castells, les festes de Sant Magí i Santa Tecla, i la celebració dels Jocs Mediterranis, entre el 30 de juny i el 9 de juliol de 2017.

Pel que fa a qüestions econòmiques, l’empresa que exploti la plaça haurà de pagar a la Diputació un mínim de 6.000 € més IVA mensuals d’arrendament. El contracte tindrà una durada de 10 anys, amb dues possibles pròrrogues de 5 anys cadascuna.

Vista general de la TAP, totalment coberta, des d'un edifici del carrer Sevilla
Vista general de la TAP, totalment coberta, des d’un edifici del carrer Sevilla

De les candidatures presentades, es valorarà especialment el contingut del programa d’activitats previstes i l’oferta econòmica. El procés de licitació ja està en marxa. Ara caldrà veure si hi ha empreses interessades en els criteris que marca la Diputació.

El moment és difícil per a tothom, també molt complicat en el món de l’explotació d’espectacles esportius, musicals, culturals i d’empresa. Però ara hi ha una opotunitat a la ciutat i a la província que no s’hauria de deixar córrer.

En joc hi ha que la TAP, l’equipament més gran de la demarcació, es quedi en un immens contenidor sense contingut.

La cruïlla de la Cambra de Comerç de Tarragona

0
Seu de la Cambra de Comerç de Tarragona. A la façana, els patrocinadors dels actes del 125è aniversari de la institució
Seu de la Cambra de Comerç de Tarragona. A la façana, els patrocinadors dels actes del 125è aniversari de la institució

En només dos anys, els pressupostos i el personal s’hi han reduït una tercera part. La Cambra de Comerç de Tarragona afronta el 2013 amb un panorama molt limitat en diners i recursos: uns 900 mil euros de pressupost i una plantilla de vuit empleats. Res a veure amb els 2.800.000 € i els 23 treballadors de finals de 2010.

En aquell moment, el govern espanyol va anunciar que se suprimia el pagament obligatori de la quota cameral per part de les empreses, una mesura que les cambres de comerç ja van rebutjar perquè suposava l’eliminació de gran part dels ingressos d’aquestes institucions. El resultat és que les cambres es troben ara en una situació asfixiant.

La de Tarragona, segons el seu president Albert Abelló, ha decidit centrar els esforços en el comerç exterior. L’any passat va organitzar una dotzena de missions a diferents països amb una mitjana de 15 empreses participants.

Obrir mercats africans

Aquest 2013, l’objectiu principal exterior és Àfrica. D’aquí unes setmanes, viatgen a Nigèria i Ghana. Al març preparen una primera expedició a Sierra Leona, Liberia, Burkina Faso i Costa d’Ivori, i més endavant a la República del Sudan del Sud, un estat de recent creació al centre del continent africà.

Exportar és el verb de moda. La paraula màgica en una època en què el consum intern s’enfonsa i la salvació passa per sortir al món, a conquerir nous mercats. Roberto Barros, responsable del departament de comerç exterior de la Cambra, és l’ànima i el guia d’aquesta “agència de viatges empresarials” per l’Àfrica subsahariana, Llatinoamèrica, Pròxim Orient i Àsia, que ha assolit èxits notables als darrers anys.

Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona
Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona

Esperant la imminent nova llei de cambres que ultima el govern espanyol, la de Tarragona s’ha espavilat mantenint l’activitat de formació i assessorament a empreses i emprenedors, l’elaboració d’estudis econòmics, l’organització d’activitats i el lloguer del seu auditori. Tot plegat, per assolir un difícil equilibri pressupostari ara que han celebrat els 125 anys de vida.

Massa cambres?

La nova llei ha de definir i concretar el paper a realitzar per les cambres, especialment el de suport a petites i mitjanes empreses i emprenedors. Però també hauria de fomentar la coordinació de serveis entre institucions camerals pròximes geogràficament.

En una època de canvis com l’actual i amb una reducció tan gran de les seves estructures, és de rebut que hi hagi 87 cambres de comerç a Espanya? I quatre a les comarques tarragonines? I si sumem les organitzacions empresarials d’aquí com CEPTA i PIMEC?

Aclarim el panorama, les funcions i serveis de cadascú. Sumem esforços i objectius: les empreses i els ciutadans ho agrairan.

La Vuelta, Tarragona i Valls: homenatge a Xavi Tondo

0
Ciclistes a punt de pendre la sortida al Vial Bryant en una etapa de la Vuelta, el setembre de 2010 (foto: Josep Ardila)
Ciclistes a punt de pendre la sortida al Vial Bryant en una etapa de la Vuelta, el setembre de 2010 (foto: Josep Ardila)

ARTICLE DE LA PERIODISTA TERESA ORTEGA, AFICIONADA I ESPECIALISTA EN CICLISME

L’última vegada que la Vuelta va fer parada a Tarragona va ser el 2010. La ciutat es va convertir en l’escenari d’una sortida d’etapa que va acabar a Vilanova i la Geltrú amb “Purito” Rodríguez estrenant mallot vermell. Davant de la Capçalera del Circ, els aficionats es van poder barrejar amb els seus ídols en el control de firmes previ.

L’impacte econòmic va ser d’un milió euros, segons càlculs de l’ajuntament. Alguns hotels van penjar el cartell de complet i els mitjans de comunicació van parlar de Tarragona. Però com acostuma a passar en ciclisme, no només per motius estrictament esportius.

Un dels grans atractius de la cursa, Andy Schleck, era expulsat pel seu equip. El brillant escalador luxemburguès havia estat enxampat, de copes, en un bar de la Rambla Vella.

Els voltants de la Capçalera del Circ i la Rambla Vella van viure un gran ambient ciclista, abans de la sortida de l'etapa (foto: Josep Ardila)
Els voltants de la Capçalera del Circ i la Rambla Vella van viure un gran ambient ciclista, abans de la sortida de l’etapa (foto: Josep Ardila)

Aquella mateixa nit, en un altre hotel de la ciutat, compartien equip, espai i nom els dos únics ciclistes professionals de la demarcació d’aquella Vuelta: El mont-rogenc,  Xavi Florencio i el vallenc, Xavi Tondo. Comentaven que eren molt especials les etapes que passaven per la seva terra.

El vallenc Xavi Tondo, mort el maig de 2011
El vallenc Xavi Tondo, mort el maig de 2011

Arribada a Tarragona i sortida a Valls

És per això, que ara dol encara més, saber que el noi del somriure permanent, no serà a la seva població, a Valls, d’on la Vuelta 2013 sortirà el divendres 6 de setembre. Servirà per a retre homenatge al corredor mort el 2011.

El dia abans, el dijous 5 de setembre, la meta s’haurà situat a Tarragona on la música de Carlos Nuñez (el gaiter escollit per a la sintonia de l’edició d’enguany) sonarà una i una altra vegada. Per creuar-la, els ciclistes hauran de recórrer 157 quilòmetres, amb sortida a Maella i un únic port de tercera categoria, l’Alt de Collet.

És un trajecte idoni per a l’arribada a l’esprint i una de les poquíssimes etapes planes, només n’hi ha 6, en aquesta Vuelta que torna a pensar en escaladors i finals explosius.

Després de fer nit a Tarragona, el pilot sortirà de la ciutat de Xavi Tondo, per posar 165 kilòmetres més a les seves cames. La de Valls-Castelldefels està considerada de mitja muntanya i el desenllaç podria arribar en forma de fuga. Inclou l’emblemàtic Rat Penat, un port de Primera al Garraf, d’obligat pelegrinatge dels cicloturistes catalans.

Entre la contrarellotge i els Pirineus

Les dues etapes tarragonines estan estratègicament situades entre dos dels grans al·licients de la Vuelta. Els ciclistes vindran de l’única contrarellotge individual, es fa a Tarazona, i agafaran aire abans d’afrontar l’Alta Muntanya amb el Coll de la Gallina, a Andorra, i una etapa “Tour” amb final  al Peyragudes, als Pirineus francesos.

Enguany, les carreteres tarragonines rebran una Vuelta que torna més prestigiada que mai. Servirà per oblidar tota la foscor que acompanya massa sovint l’espectacle de les bicis. Mentre no arriba, mirarem de reüll si Lance Armstrong confessa en l’entrevista televisiva amb Oprah Winfrey d’aquesta setmana. Així és el ciclisme!

Els ciclistes de la Vuelta tornaran a passar per Tarragona el mes de setembre (foto: Josep Ardila)
Els ciclistes de la Vuelta tornaran a passar per Tarragona el mes de setembre (foto: Josep Ardila)

Renovació a les quatre colles de la ciutat

1
L'edifici, situat entre el Museu del Port i el pont del Serrallo, serà la nova seu dels Xiquets del Serrallo. L'ajuntament hi ha destinat una partida pressupostària per al seu condicionament
L’edifici, situat entre el Museu del Port i el pont del Serrallo, serà la nova seu dels Xiquets del Serrallo. L’ajuntament hi ha destinat una partida pressupostària per al seu condicionament

Les quatre colles castelleres de la ciutat enceten la temporada amb diferents graus de renovació.

Aquest dissabte, els Xiquets del Serrallo celebren l’assemblea anual que escollirà una nova junta directiva i una nova tècnica.

Els nous estatuts de l’agrupació obliguen a presentar una candidatura conjunta de president i cap de colla. A l’assemblea només concorre una llista encapçalada per Lluís Monfort com a president i Isaac Herrera com a cap de colla. Monfort s’estrena en el càrrec, però Herrera ja havia estat cap de colla en dues etapes anteriors.

Imatge de la porta d'accés a l'edifici dedicat al servei d'inspecció sanitària
Imatge de la porta d’accés a l’edifici dedicat al servei d’inspecció sanitària

Els Xiquets del Serrallo afronten un any decisiu en la seva història. Finalment, tindran un local propi, en condicions, i al mateix barri. Es tracta de l’edifici que s’ha destinat al Servei d’inspecció de sanitat animal, i que és propietat de la Subdelegació del Govern central.

Aquesta setmana, TAC 12 ha emès una informació del periodista Àlex Alonso i amb declaracions de la tinent d’alcalde de cultura, Carme Crespo, on es dóna per feta la cessió de l’edifici a l’Ajuntament perquè el pugui utilitzar la colla castellera, un cop feta la remodelació:  http://tac12.xiptv.cat/tac-tarragona/capitol/es-redacta-el-projecte-del-nou-local-dels-xiquets-del-serrallo

Canvis totals o parcials

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau celebraran dissabte 26 de gener la seva assemblea general on es presentaran la nova directiva i la nova tècnica, resultat de les eleccions celebrades al desembre. El nou president és Ricard Marrugat i el nou cap de colla és Jordi Gaya.

Els Xiquets de Tarragona canvien la part institucional de l’agrupació. El fins ara president Antonio Mª Sánchez ha decidit deixar el càrrec i el substituirà Enric Seritjol a partir de l’assemblea que els matalassers han convocat pel dissabte 2 de febrer. A la part tècnica continua com a cap de colla Roger Peiró.

La principal incògnita és ara a la Colla Jove de Tarragona, que també ha de renovar els seus òrgans de direcció institucional i tècnica, després de l’etapa de Jordi Sentís com a cap de colla i Albert Grau com a president. L’assemblea dels liles tindrà lloc dissabte 19 de gener.

Bombes per no oblidar, 75 anys després

0
La tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, i els directors de l'Arxiu, el Museu d'Història i l'Hemeroteca Municipal van participar a l'acte d'inauguració de la mostra (foto: Jordi Suriñach)
La tinent d’alcalde de Cultura, Carme Crespo, i els directors de l’Arxiu, el Museu d’Història i l’Hemeroteca Municipal van participar a l’acte d’inauguració de la mostra (foto: Jordi Suriñach)

Arturo Tomàs aviat farà 95 anys, i en tenia 17 quan van caure les primeres bombes a Tarragona. Ell vivia aleshores al Cós del Bou i recorda els atacs dels avions feixistes. Venien des de Mallorca i descarregaven de manera indiscriminada contra la població civil.

També, però, buscaven punts estratègics, com les instal·lacions de la CAMPSA. Arturo Tomàs, abans d’anar al front del Segre a lluitar amb les tropes republicanes, va tenir temps de viure el metrallament dels dipòsits plens de benzina i el llençament posterior d’una bomba que va provocar una gran explosió.

A Tarragona es calcula que van caure unes 3.800 bombes i van provocar 230 víctimes mortals durant la guerra civil espanyola. La ciutat va patir uns 140 atacs d’avions, la gran majoria italians, però també de la Legió Cóndor alemanya i dels propis rebels franquistes.

Arturo Tomàs recorda alguns d’aquells episodis amb bona memòria i un estat físic envejable. És un dels testimonis tarragonins que encara són vius i que ahir no es va perdre l’acte inaugural de l’exposició itinerant “Catalunya bombardejada” a l’Antic Ajuntament.

Memorial Democràtic a la baixa

La mostra l’organitzen conjuntament el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Tarragona, ara que fa 75 anys dels bombardejos. S’hi poden veure imatges dels atacs a la ciutat i a altres municipis, i també material propi del Museu d’Història (una bomba real penjada del sostre) i de l’Hemeroteca Municipal amb els escrits originals del periodista de l’època, Lluís de Salvador.

Intervenció a la fossa comuna del cementiri de Tarragona realitzada fa tres anys
Intervenció a la fossa comuna del cementiri de Tarragona realitzada fa tres anys

L’acte senzill d’ahir revela que les retallades pressupostàries i la falta de voluntat política han arribat al Memorial Democràtic. Amb l’anterior govern d’esquerres a la Generalitat i en el primer mandat municipal de Ballesteros (PSC-ERC) es van restaurar els refugis de l’Ajuntament i Casa Canals; es va dignificar la fossa del cementiri on s’hi va instal·lar el monument “Dignitat”; i es van museïtzar la presó de Pilats i la muntanya de l’Oliva.

D’això, només en fa dos anys. Era regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, i directora territorial d’Interior, Hortènsia Grau, que ahir també estaven a l’acte. Ara no hi ha diners per gairebé res. Ni per obrir alguns dies els refugis restaurats i ni tan sols per poder veure l’exposició a les tardes o els caps de setmana (horari: de dilluns a divendres, només matins, fins al 27 de gener).

El director del Museu d’Història, Lluís Balart, va aprofitar l’acte per anunciar que a partir d’ara l’Antiga Ajuntament (Carrer Major) acollirà exposicions de carácter historiogràfic,  ensenyant els fons propis del museu, l’Arxiu i l’Hemeroteca. Una bona idea que hauria d’anar acompanyada d’uns horaris més adients i flexibles. La cultura és incompatible amb l’estil de vida i de feina “de vuit a tres”.

El tarragonisme i l’habilitat d’Alejandro Fernández

El nom de la universitat tarragonina torna al primer pla de l'actualitat, 20 anys després de la seva creació
El nom de la universitat tarragonina torna al primer pla de l’actualitat, 20 anys després de la seva creació

La mateixa tàctica de fa un any. És intel·ligent i bon estratega, un polític de raça que sap col·locar els temes que l’interessen a l’agenda local. El gener de 2012 es va posicionar contra el tercer fil i va llençar aquell missatge de fer de Tarragona “la Sant Sebastià del Mediterrani”, una ciutat idílica, neta i benestant, i abocada als serveis i el turisme. Una qüestió que va provocar un ampli debat, fins que la ministra de Foment va confirmar el tercer fil.

Ara, gener de 2013, canvia de format però no d’estratègia. No convoca una conferència sobre l’estat de la ciutat per contrarestar la de l’alcalde. Aquesta vegada prefereix avançar-se a tothom, prendre la iniciativa, triant la primera setmana de l’any d’activitat política i provocant el debat al plenari i al carrer. Aquesta vegada el tema escollit és la universitat i el canvi de nom: vol que sigui “Universitat de Tarragona”.

Alejandro Fernández torna al primer pla. Li agrada ser el centre d’atenció de totes les mirades i missatges. Utilitza el tarragonisme com a discurs “radical i brillant” (agafant les paraules de l’exalcalde Nadal).

El portaveu del PP pren la iniciativa política després de les vacances nadalenques
El portaveu del PP pren la iniciativa política després de les vacances nadalenques

L’any passat era la Façana Marítima -un projecte, com dèiem ahir, que haurà d’afrontar una altra generació-. Ara és la universitat, un tema que serveix per activar el victimisme i atacar el centralisme d’aquesta “Barcelunya” de la que parlen els populars.

La proposta del PP és benvinguda per amplis sectors de la ciutadania i algunes entitats, encara que ideològicament estiguin a les antípodes d’Alejandro Fernández. Però, sobretot, la moció que els populars presenten al ple municipal del dia 18 busca descol·locar els seus rivals polítics, Josep Fèlix Ballesteros i Victòria Forns.

Estratègia política

Fernández torna a marcar el ritme. És el més llest de la classe. Toca el punt sentimental de molta gent. Posa damunt la taula un tema que tothom ja tenia oblidat, però que ara s’alimenta ràpidament a través de les xarxes socials.

La seva estratègia per arribar a l’alcaldia passa per aquest perfil de tarragonisme combatiu, fart de les “injustícies” i la “marginació” que, segons ell, la classe política catalana adopta sistemàticament contra Tarragona.

Un discurs provocador, arriscat i perillós que molts “compren” sense pensar en ideologies. Un discurs que configura la Tarragona, capital provincial, que desitja el PP. Un discurs de fa 40 anys, però impropi d’una ciutat oberta, moderna i integradora del segle XXI.

Reinventar el Pannell Públic Assessor de l’AEQT

0

Un dels objectius per a aquest 2013 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) és recuperar o refundar el seu Pannell Públic Assessor, un òrgan de relació amb la societat civil que no es reuneix des de fa temps. La iniciativa forma part del Pla Estratègic 2013-2016 de la patronal química, un pla que ha de desenvolupar la nova directora general de l’AEQT, Teresa Pallarès.

El pannell públic és una eina que utilitzen les grans indústries de la petroquímica per millorar el contacte amb el seu entorn. El primer el va crear BASF l’any 1995 amb el nom de Consell Cívic Consultor i el dirigeix l’enginyer industrial Lluís Maestre. Un temps després es va constituir  el Consell d’Intercomunicació Cívica de Bayer i el Pannell Públic Assessor de Dow, que actualment el coordinen el cap de relacions externes, Josep Boronat i la profesora de la URV, Nani Rodríguez.

Les companyies químiques i l'AEQT volen millorar les relacions amb el seu entorn social
Les companyies químiques i l’AEQT volen millorar les relacions amb el seu entorn social

L’altra gran companyia del polígon de Tarragona, Repsol, anuncia que d’aquí unes setmanes posarà en funcionament el seu propi òrgan per intensificar les relacions amb la societat civil. El pannell de Repsol, que serà gestionat pel gabinet expert en sociologia Ceres, arriba després d’un llarga trajectòria de reunions de la companyia amb associacions de veïns i amb sectors com el turisme, la pesca o els ecologistes.

Oferir i rebre informació de l’entorn

Amb el nou pannell de Repsol, el 85 per cent de la indústria química instal·lada a Tarragona disposarà de les seves pròpies eines de comunicació amb l’entorn, que li serveixen per informar però també per rebre opinions i inquietuds dels ciutadans.

En aquest context, el pannell de l’AEQT, creat el 2003, ha de reorientar el seu paper. L’òrgan consultor el va impulsar el periodista Josep Maria Arias i en els darrers temps el coordinava el secretari general de l’entitat, Fernando Uidobro.

Logo AEQT

Explicar què fa l’AEQT (una associació) és molt més difícil que explicar què fa BASF, Bayer, Dow o Repsol (unes empreses que fabriquen productes). Aquest és probablement l’origen dels problemes de funcionament del pannell de la patronal química.

Si les quatre grans empreses del sector ja es troben habitualment amb un centenar de persones representatives de la societat civil tarragonina, potser el que hauria de fer l’AEQT és jugar un paper actiu de coordinació i punt de trobada dels quatre ens. I des d’aquesta posició, impulsar altres fòrums de debat que vagin molt més enllà de l’àmbit de cada companyia i de l’interès estrictament local.

Entitats i empreses busquen sinergies al primer Marketplace de Tarragona

Imatge del Marketplace que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Hotel d'Entitats (foto: Aj Tarragona)
Imatge del Marketplace que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Hotel d’Entitats (foto: Aj Tarragona)

Com en un mercat hi ha diverses parades per triar i remenar, al ‘marketplace’ de Tarragona entitats i associacions que treballen ajudant a la gent han exposat els seus projectes i programes amb l’esperança que algú els compri. Explicat així sembla molt banal, però aquest és l’objectiu final.

Entitats i associacions del tercer sector de la ciutat han participat avui en una interessant experiència, emmarcada en el primer Fòrum d’Entitats de Tarragona. L’objectiu és clar: donar a conèixer la seva feina i buscar la complicitat del sector privat per invertir-hi o per crear sinergies, tan necessàries en el moment de crisi que vivim. Prop d’una vintena d’empreses han participat en aquesta activitat, com ara IKEA, Kellog’s, la Fundació Port Aventura, Dow Chemical, Wala o Ematsa.

L’Hotel d’Entitats de Tarragona ha servit de punt de trobada entre les entitats i les empreses. Segurament cap empresa hi ha anat amb un talonari de bitllets sota el braç, però segur que ha servit per conèixer i donar-se a conèixer, que ja és molt important. Hi han participat una trentena d’associacions que tenen com a únic objectiu fer millor la vida de les persones.

Les entitats i els seus projectes

Càritas de Tarragona, per exemple, hi ha participat per donar a conèixer el projecte ‘Sopa de Lletres’, amb el qual volen instaurar a diverses parròquies del territori els Serveis de Distribució d’Aliments. La idea és dignificar els donatius de menjar a les persones que els necessiten. A la demarcació de Tarragona ho han posat en marxa 7 parròquies que atenen més de 2.500 famílies. Participar al marketplace pot ser una bona manera per trobar finançament per aquest projecte.

Tampoc hi ha faltat la Fundació Onada, que participa en aquesta experiència amb l’objectiu de trobar ajuts i sinergies per gestionar el recent inaugurat Espai de Trobada de Campclar. L’entitat, que treballa amb la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, gestionarà aquest espai, on hi farà activitats i on també tenen la intenció de fer-hi un restaurant. Que les empreses privades hi inverteixin farà més fàcil la seva feina.

També hi ha participat l’Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta, explicant els projectes que ja tenen en marxa el centre o la Fundació Casal l’Amic, que ha presentat tres línies de treball amb la idea de millorar la comunicació, fer empresa i aconseguir ajudes per desenvolupar els seus projectes, que es centren sobretot als barris de Ponent.

El que és evident és que les entitats i associacions tenen moltes ganes d’impulsar els seus projectes, i sigui d’una manera o d’una altra, moure’s i explicar la feina que fan és molt important per trobar complicitats, crear xarxa i aconseguir més finançament. Si les administracions no ajuden (tot el contrari, els escanyen) ho haurà de fer el sector privat. 

Del viaducte de Girona a la Façana de Tarragona

Les vies del tren continuran durant molts anys perfilant la Façana Marítima, separant el Balcó del Mediterrani de les platges de Tarragona
Les vies del tren continuran durant molts anys perfilant la Façana Marítima, separant el Balcó del Mediterrani de les platges de Tarragona

A partir d’avui, els ciutadans de Tarragona i Girona tenim millors connexions ferroviàries a través de la línia d’alta velocitat. Les dues ciutats estan connectades amb set trens diaris en els dos sentits de la marxa que fan el trajecte en una hora i 22 minuts.

La companyia RENFE ofereix la tarifa web de turista a 14,90 € i la de preferent a 29,85 €. Els trens són AVE (no AVANT) que fan el recorregut Madrid-Figueres. L’alternativa de sempre Tarragona-Girona (l’única fins ara) és optar pels trens convencionals que obliguen a fer un canvi de comboi a Barcelona i allarguen el viatge unes tres hores.

Les imatges de la inauguració de la línia d’alta velocitat a les comarques gironines ens recorden a Tarragona l’estrena de l’estació de La Secuita el desembre de 2006. Comparant models d’estació, a Girona està al centre de la ciutat, i a Figueres s’ha construït als afores, al municipi de Vilafant, el que ha obligat a establir un servei d’autobusos entre la capital de l’Alt Empordà i el nou equipament.

Viatge de les autoritats en el  primer AVE Barcelona-Girona-Figueres
Viatge de les autoritats en el primer AVE Barcelona-Girona-Figueres

Massa temps i diners

Una estació no urbana com les de Figueres i Camp de Tarragona dificulta molt l’accés dels usuaris. Aquí tenim una llarga experiència de més de sis anys que revela el poc ús dels autobusos i l’escassa relació dels tarragonins amb l’estació de La Secuita per costos de temps (desplaçament) i diners (pàrquing).

En aquest context, s’ha d’aplaudir la proposta del president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, de reclamar l’aparcament gratuït pels usuaris dels trens Avant. Una gratuïtat que s’hauria d’extendre als que viatgin fins a Girona o Figueres en trens AVE. I seria desitjable tarifes més competitives en el pàrquing per als que es desplacen a Madrid. Només amb una mesura d’aquestes característiques es podrà treure més profit al servei ferroviari d’alta velocitat.

Les imatges de la inauguració de Girona ens deixen una altra lliçó als tarragonins. Girona ha situat l’estació de l’AVE al centre urbà i soterrada, però s’ha quedat a mig camí dels objectius pactats amb el govern espanyol: la línia convencional i el viaducte que travessa la ciutat es mantenen igual, de moment, per falta de diners.

El soterrament dels trens convencionals i l’enderroc del viaducte gironí està pressupostat per sota dels 400 milions d’euros. El projecte, però, ni tan sols apareix al Pla d’Infraestructures fins al 2024 presentat pel ministeri de Foment.

Pregunta clau

Si Girona veu com l’Estat no pensa tirar endavant un projecte de soterrament ja dissenyat pels propis tècnics de Foment, què pot esperar Tarragona de la somiada Façana Marítima alliberada de trens, si encara no hi ha ni tancat l’estudi informatiu?

Inauguració de l'estació de Figueres, situada als afores del nucli urbà (foto: Ara)
Inauguració de l’estació de Figueres, situada als afores del nucli urbà (foto: Ara)

Ara, amb la crisi, la prioritat són les mercaderies i no els passatgers. Ara, la prioritat és el tercer fil i no actuacions ferroviàries urbanes. Ara, la prioritat és fer competitives les indústries químiques i el Port de Tarragona i no el desviament i soterrament del tren al seu pas per la ciutat.

Al pla del 2024 només es parla de la connexió del Corredor Mediterrani amb la línia d’alta velocitat a l’alçada de Tarragona amb una inversió pendent de 380 milions d’euros.

DESENGANYEM-NOS! El cas de Girona és tota una lliçó per a Tarragona: la Façana Marítima és un projecte de ciutat per a una altra generació.

Per saber-ho tot del lèxic casteller

0
Imatge del material digital que ha editat el CPNL
Imatge del material digital que ha editat el CPNL

Els castells destaquen, entre moltes altres coses, per ser integradors i cohesionadors de la societat. Tot casteller, des del primer a l’últim, té un paper important, i això explica el seu caràcter. I també és integrador perquè molts nouvinguts han aprofitat els castells per formar part del teixit associatiu i cultural del seu poble o ciutat.

Conscients d’això, el Consorci per la Normalització Lingüística ha editat un material digital per donar a conèixer el lèxic casteller. Una bona manera d’iniciar als nous castellers en el seu propi argot. Es tracta d’un material molt extens que consta de diversos apartats: parts del castell, components de la pinya, pisos del castell, tipus de castell, música del castell i fins i tot cada una de les parts de la vestimenta d’un casteller. I també és una bona manera d’apropar el món dels castells, cada vegada més universal, als alumnes dels cursos de català del CPNL.

Aquest material ha estat elaborat per Joan Pol, tècnic d’imatge i Edicions del Consorci i per Xavier Brotons, conegut expert casteller que va publicar el Diccionari Casteller. El material, que ja es va presentar al simposi casteller que es va fer a Valls a l’octubre passat, es pot consultar a través de la pàgina web del Consorci per la Normalització Lingüística.

El material també incorpora un pòster, ideal per penjar-lo als locals de les colles, on explica els tipus de castells, les seves parts i la indumentària d’un casteller. Segur que les colles de recent creació, com les dues que han nascut a les Terres de l’Ebre, agrairan aquest material per començar a utilitzar el ric lèxic casteller.

Aquí explica els components de la pinya d'un castell
Aquí explica els components de la pinya d’un castell

El POUM 2013 i La Budellera 2025

El POUM manté la ubicació del Nou Estadi. El pla parcial de la Budellera preveu obrir un vial per darrera del gol de mar
El POUM manté la ubicació del Nou Estadi. El pla parcial de la Budellera preveu obrir un vial per darrera del gol de mar

Si no hi ha més sorpreses d’última hora, aquest mes de gener la Comissió Provincial d’Urbanisme de la Generalitat  aprovarà el text refòs del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona. En la pràctica, suposa acabar amb l’últim entrebanc en el llarg i tortuós camí que ha patit la remodelació general urbanística de la ciutat que es va encetar fa una dècada.

Tenir el POUM en plena vigència no significa, però, poder desenvolupar ràpidament alguns dels projectes inclosos. Per exemple, les zones de creixement urbà que es dibuixen als plànols municipals hauran d’esperar un mínim de 8 o 10 anys, i això sense tenir en compte l’abast de la crisi que ja fa temps que ataca durament tots els sectors econòmics.

Camí de la Budellera, a l'alçada de l'ITV. El POUM preveu que la ciutat creixi a partir d'aquest vial en direcció Boscos
Camí de la Budellera, a l’alçada de l’ITV. El POUM preveu que la ciutat creixi a partir d’aquest vial en direcció Boscos

Les dues àrees d’expansió més importants previstes al POUM són la Vall del Llorito (coneguda per tothom per “Terres Cavades”, nom maleït), i La Budellera. Aquesta última arrenca al Nou Estadi del Nàstic, connecta amb la Vall de l’Arrabassada i s’extén fins a Boscos, al nord de Cala Romana.

5.000 pisos a Llevant

El pla parcial de La Budellera (PP-24) contempla uns 5.000 habitatges nous, una xifra que fa riure en aquests moments en què l’ajuntament pràcticament no concedeix llicències per a construir vivendes.

Aquest pla parcial, que ha pogut consultar el FET A TARRAGONA, arrenca des del carrer on hi ha la ITV (Camí de la Budellera) i esdevé una gran avinguda que fa d’eix central de la urbanització. Hi ha quatre vials paral·lels a l’avinguda i una desena de perpendiculars.

Es preveuen dues rotondes en l’actual variant de la 340 que comunica La Savinosa amb l’A-7 (la que passa per darrera el Nou Estadi), i noves connexions del futur barri amb l’autovia, l’antiga carretera nacional i Cala Romana.

Es manté la zona d’equipaments on hi ha el col·legi Mare Nostrum i el Centre d’Innovació i Formació Professional (CIFO) i se’n dibuixen d’altres al costat de les instal·lacions del Nàstic i tocant Boscos.

La Budellera connectarà amb la Vall de l'Arrabassada i s'eliminarà el viaducte
La Budellera connectarà amb la Vall de l’Arrabassada i s’eliminarà el viaducte

Els edificis de la Budellera seran de planta baixa més 4 o 5 plantes, i n’hi haurà una part important de protecció oficial. En la zona més pròxima a Boscos es dibuixen sis edificis amb 10 plantes cadascú.

Molta tramitació prèvia

Tot això, però, només són plànols damunt un paper. Un pla parcial necessita temps i paciència: l’ha d’aprovar l’ajuntament i la Generalitat; s’ha de constituir la Junta de compensació formada pels propietaris privats; s’ha d’elaborar el projecte d’urbanització, i s’ha d’aprovar el projecte de reparcel·lació. Mínim: 4-5 anys.

El POUM del 2013, l’últim que segurament tindrà la ciutat, potser veurà la nova àrea urbana de La Budellera (o la del Llorito) el 2025. Ara, amb la frenada brutal en la construcció de nous pisos a Tarragona i la crisi global del sector, costa d’imaginar-s’ho. Ho veurem?

El futur barri tindrà connexions amb la 340 a l'alçada de Cala Romana que es preveu reconvertir en una via urbana
El futur barri tindrà connexions amb la 340 a l’alçada de Cala Romana que es preveu reconvertir en una via urbana

Pensant en les municipals de 2015

Aquest 2013 l'Ajuntament de Tarragona arribarà a l'equador del segon mandat municipal presidit per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros
Aquest 2013 l’Ajuntament de Tarragona arribarà a l’equador del segon mandat municipal presidit per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros

Aquest dilluns arrenca simbòlicament el curs polític de 2013. Superades les eleccions al Parlament, signat el pacte d’estabilitat CiU-ERC i format el segon govern presidit per Artur Mas, aquesta setmana s’hauran de confirmar els principals càrrecs de la Generalitat a Tarragona: amb tota probabilitat, Quim Nin seguirà com a delegat del govern i caldrà veure aleshores si es produeix algun canvi o no a les direccions territorials de les conselleries.

Els gairebé quatre mesos que van de la manifestació de la Diada a la jornada d’avui han posat com mai en l’aparador la política nacional i el debat sobre el dret a decidir i la creació d’un estat propi. Una intensitat que ha deixat en un  pla secundari la política local, tot i que s’hi han produït fets rellevants: just abans de Nadal el plenari de l’ajuntament aprovava -amb l’abstenció de l’oposició- els segons pressupostos del segon mandat de Ballesteros.

Amb aquests pressupostos traspassarem a la primavera l’equador del mandat. Un segon mandat de Ballesteros presidit per les retallades, la crisi global, les escasses inversions, la falta de diners i d’idees, i un equip de govern que va fent (més aviat poc) amb l’absència de bona part de l’oposició.

 Referèndum abans que municipals

Amb aquest panorama, en l’horitzó ja s’entreveuen les eleccions municipals de 2015, les primeres que es podrien celebrar després d’una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya. S’obre, per tant, un panorama ple d’incògnites: Quan haguem de votar el pròxim ajuntament, s’haurà fet el referèndum? Haurà guanyat el sí o el no? El resultat serà vinculant? Si l’Estat no aprova fer la consulta, què passarà? Quina serà la situació de Catalunya en relació a l’estat espanyol?

Victòria Forns, portaveu de CiU a l'ajuntament i diputada al Parlament
Victòria Forns, portaveu de CiU a l’ajuntament i diputada al Parlament

Paradoxalment, els dos primers partits del Parlament, que lideren el procés sobiranista i la governació del país (CiU i ERC) es troben en una situació molt feble a Tarragona d’ençà les municipals de 2011. Per a aquestes formacions els comicis de 2015 tenen un valor especial.

Preparant nous candidats 

CiU va tenir aquí el 2011 el pitjor resultat del conjunt de Catalunya, a punt de ser superada pel PP. La federació nacionalista haurà d’aclarir aviat si manté l’aposta per Victòria Forns (molt discutida en alguns sectors interns) o busca una alternativa per remuntar el vol al consistori. L’executiva local, presidida per Joan Basora des de fa vuit mesos, té alguna cosa a dir.

ERC encara arrossega la desfeta que el va deixar fora de l’ajuntament de Tarragona i de molts altres municipis. El partit liderat per Junqueras també haurà de buscar aviat una fórmula (un substitut/a a l’exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos) que li permeti recuperar almenys la representació municipal. Abans, s’ha de renovar l’executiva local, presidida en l’actualitat per Pau Ricomà.

ERC ha de buscar un substitut per l'exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos
ERC ha de buscar un substitut per l’exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos

Període 2013-2015

La resta de partits, aparentment, no tindran necessitat d’engegar processos interns per renovar candidats. L’alcalde Ballesteros és el millor valor que pot presentar el PSC. Alejandro Fernández ja fa anys que té la mirada posada en el 2015 per obtenir l’alcaldia de Tarragona per al Partit Popular. I Arga Sentís té molt recorregut per davant com a líder d’Iniciativa.

D’aquí dos anys i mig, les sorpreses municipals podrien venir de formacions com la CUP o Ciutadans, els que expressen més genuïnament les postures contraposades sobre la independència de Catalunya. Però a la primavera de 2015, vés a saber quina ciutat tenim en relació al país i quin país tenim en relació a Espanya i Europa.

De moment, anem-hi pensant…

El Metropol baixa el teló amb els Pastorets de La Golfa

0
Imatge del Teatre Metropol (Font: tinet.cat)
Imatge del Teatre Metropol (Font: tinet.cat)

Amb la darrera representació dels Pastorets de La Golfa, 100% tarragonins, va baixar el teló del Teatre Metropol fins que es doni a conèixer la nova temporada. Ja l’any passat, la difícil situació econòmica de les arques municipals va endarrerir la presentació de la nova temporada fins al mes de març, un mes més tard del que era habitual.

Enguany, la situació és semblant. Amb els Pastorets, el Metropol ha tancat portes fins que es doni a conèixer la nova programació, que ha de ser compartida amb el Teatre Tarragona. Així ho va anunciar l’Ajuntament, que els dos teatres, de gestió pública, farien una programació conjunta, portant a cada teatre les obres que millor s’adaptin al seu escenari. De moment, però, no hi ha notícies de quan es posarà en marxa la nova temporada del Metropol i el Tarragona. El Teatre Tarragona ja es va inaugurar però encara no en coneixem cap programació estable.

Els Pastores de La Golfa al Teatre Metropol
Els Pastores de La Golfa al Teatre Metropol

Pastorets ‘made in Tarragona’

La companyia La Golfa va tornar a portar un any més la representació dels Pastorets més gamberra i divertida de Tarragona. Són uns pastorets 100% tarragonins, que tenen com a escenari el Serrallo, la Part Alta, el Pont del Diable o el Pla de la Catedral. Amb el text de Folch i Torres adaptat per l’exconseller Josep Bargalló, l’espectacle arriba cada any carregat de dosis d’actualitat, ironia i bon humor.

El Ministre Wert va pujar dalt de l’escenari encarnat en Satanàs, espantant de valent a tots els pastorets! Les referències a la seva polèmica llei d’educació van ser constants, fent riure al públic en tot moment. De fet, l’infern es va convertir en la seu del ministeri, on el castellà era la llengua dominant. Les eleccions, la crisi econòmica, els polítics, els banquers, el procés sobiranista català i el BCN World van ser altres referències a l’actualitat dels Pastorets. Tampoc hi van faltar les picabaralles amb Reus i les crítiques a la situació del Nàstic.

Una obra de caràcter familiar i amb una trentena d’actors, alguns d’ells amb un llarg recorregut a l’escena tarragonina com Jordi Salvadó en el paper de Lluquet, Jordi Gómez com a Rovelló o Josep Maria Tuset com a Satanàs. Cada any sorprenen a un públic entregat, que gaudeix amb les aventures d’en Lluquet, en Rovelló i la resta de personatges. Una bona manera d’acabar les festes de Nadal i esperar l’arribada dels Reis.

Tarragona, la capital pitjor comunicada per carretera

L'Eix Transversal desdoblat s'inaugura aquest divendres (foto: Aragirona)
L’Eix Transversal desdoblat s’inaugura aquest divendres (foto: Aragirona)

Si l’arribada de l’alta velocitat al centre de Girona suposa una pèrdua de competitivitat per a Tarragona (en comparació amb les altres capitals catalanes), el desdoblament de l’Eix Transversal representa un greuge difícil de suportar.

A partir d’aquest divendres, Lleida i Girona estan connectades amb una autovia, amb dos carrils per sentit (i tres carrils en algun tram) que travessa la Catalunya Central i apropa les dues ciutats en temps i oportunitats de negoci. Històricament i geogràficament allunyades, Girona i Lleida estan avui molt més a prop i poden generar noves relacions econòmiques en l’àmbit de l’empresa i el turisme.

Paradoxalment, les dues grans notícies en l’inici d’aquest 2013 en matèria d’infraestructures a Catalunya (una competencia de l’Estat i l’altra de la Generalitat), de retruc,  són negatives per a Tarragona:

La nova autovia travessa la Catalunya Central i retalla molt la durada dels trajectes (foto: ACN)
La nova autovia travessa la Catalunya Central i retalla molt la durada dels trajectes (foto: ACN)

–        Els centres urbans de les capitals catalanes, excepte Tarragona, disposen de connexió en alta velocitat. Els ciutadans de Girona i Lleida es poden desplaçar a Barcelona amb comoditat, rapidesa i un preu a partir de dilluns més asequible. Els usuaris de Tarragona han de continuar patint incomoditats, retards i trens antiquats, perquè l’alternativa d’anar a La Secuita no és eficaç per a la gran majoria.

–        Totes les capitals catalanes, excepte Tarragona, tenen almenys UNA connexió per carretera ràpida i gratuïta. Barcelona i Lleida estan unides per l’autovia A-2 com alternativa a l’autopista de peatge. Girona i Lleida tenen des d’avui una connexió per l’Eix Transversal desdoblat, també lliure de pagament. En canvi, Tarragona només te l’opció de l’AP-7 per anar a Barcelona i Girona (anar per carretera seria retrocedir 100 anys). I per anar a Lleida, els tarragonins o travessem la nacional 240 plena de revolts i rotondes, o agafem l’autopista de peatge.

Les conclusions són demolidores: en l’article anterior del FET A TARRAGONA ja comparàvem les situacions de Girona i Tarragona en l’àmbit ferroviari.

Els conductors de la nacional 240 esperen des de fa anys la construcció de l'A-27 (foto: El Punt Avui)
Els conductors de la nacional 240 esperen des de fa anys la construcció de l’A-27 (foto: El Punt Avui)

Pel que fa a les infraestructures viàries, des d’avui la capital catalana més agreujada és, sense dubte, Tarragona, que no disposa de cap autovia gratuïta que la connecti amb una altra gran ciutat. L’última gran obra realitzada, l’A-7 entre la Mora i l’Hospitalet de l’Infant, s’acaba en un cul-de-sac en els dos extrems i no hi ha perspectives perquè avanci ni cap a Vilafranca ni cap a Castelló.

Aquí, els Reis Mags del 2013 ens portaran amb retard una ridícula autovia fins al Morell i la remodelació de la T-11. Però encara hi som a temps de lliurar-los una carta urgent amb una petició clara: la connexió Tarragona-Lleida per una via ràpida i gratuïta (A-27 i AP-2). Veient avui l’Eix Transversal, el greuge es fa insuportable.