Amb la darrera representació dels Pastorets de La Golfa, 100% tarragonins, va baixar el teló del Teatre Metropol fins que es doni a conèixer la nova temporada. Ja l’any passat, la difícil situació econòmica de les arques municipals va endarrerir la presentació de la nova temporada fins al mes de març, un mes més tard del que era habitual.
Enguany, la situació és semblant. Amb els Pastorets, el Metropol ha tancat portes fins que es doni a conèixer la nova programació, que ha de ser compartida amb el Teatre Tarragona. Així ho va anunciar l’Ajuntament, que els dos teatres, de gestió pública, farien una programació conjunta, portant a cada teatre les obres que millor s’adaptin al seu escenari. De moment, però, no hi ha notícies de quan es posarà en marxa la nova temporada del Metropol i el Tarragona. El Teatre Tarragona ja es va inaugurar però encara no en coneixem cap programació estable.
Els Pastores de La Golfa al Teatre Metropol
Pastorets ‘made in Tarragona’
La companyia La Golfa va tornar a portar un any més la representació dels Pastorets més gamberra i divertida de Tarragona. Són uns pastorets 100% tarragonins, que tenen com a escenari el Serrallo, la Part Alta, el Pont del Diable o el Pla de la Catedral. Amb el text de Folch i Torres adaptat per l’exconseller Josep Bargalló, l’espectacle arriba cada any carregat de dosis d’actualitat, ironia i bon humor.
El Ministre Wert va pujar dalt de l’escenari encarnat en Satanàs, espantant de valent a tots els pastorets! Les referències a la seva polèmica llei d’educació van ser constants, fent riure al públic en tot moment. De fet, l’infern es va convertir en la seu del ministeri, on el castellà era la llengua dominant. Les eleccions, la crisi econòmica, els polítics, els banquers, el procés sobiranista català i el BCN World van ser altres referències a l’actualitat dels Pastorets. Tampoc hi van faltar les picabaralles amb Reus i les crítiques a la situació del Nàstic.
Una obra de caràcter familiar i amb una trentena d’actors, alguns d’ells amb un llarg recorregut a l’escena tarragonina com Jordi Salvadó en el paper de Lluquet, Jordi Gómez com a Rovelló o Josep Maria Tuset com a Satanàs. Cada any sorprenen a un públic entregat, que gaudeix amb les aventures d’en Lluquet, en Rovelló i la resta de personatges. Una bona manera d’acabar les festes de Nadal i esperar l’arribada dels Reis.
L’Eix Transversal desdoblat s’inaugura aquest divendres (foto: Aragirona)
Si l’arribada de l’alta velocitat al centre de Girona suposa una pèrdua de competitivitat per a Tarragona (en comparació amb les altres capitals catalanes), el desdoblament de l’Eix Transversal representa un greuge difícil de suportar.
A partir d’aquest divendres, Lleida i Girona estan connectades amb una autovia, amb dos carrils per sentit (i tres carrils en algun tram) que travessa la Catalunya Central i apropa les dues ciutats en temps i oportunitats de negoci. Històricament i geogràficament allunyades, Girona i Lleida estan avui molt més a prop i poden generar noves relacions econòmiques en l’àmbit de l’empresa i el turisme.
Paradoxalment, les dues grans notícies en l’inici d’aquest 2013 en matèria d’infraestructures a Catalunya (una competencia de l’Estat i l’altra de la Generalitat), de retruc, són negatives per a Tarragona:
La nova autovia travessa la Catalunya Central i retalla molt la durada dels trajectes (foto: ACN)
– Els centres urbans de les capitals catalanes, excepte Tarragona, disposen de connexió en alta velocitat. Els ciutadans de Girona i Lleida es poden desplaçar a Barcelona amb comoditat, rapidesa i un preu a partir de dilluns més asequible. Els usuaris de Tarragona han de continuar patint incomoditats, retards i trens antiquats, perquè l’alternativa d’anar a La Secuita no és eficaç per a la gran majoria.
– Totes les capitals catalanes, excepte Tarragona, tenen almenys UNA connexió per carretera ràpida i gratuïta. Barcelona i Lleida estan unides per l’autovia A-2 com alternativa a l’autopista de peatge. Girona i Lleida tenen des d’avui una connexió per l’Eix Transversal desdoblat, també lliure de pagament. En canvi, Tarragona només te l’opció de l’AP-7 per anar a Barcelona i Girona (anar per carretera seria retrocedir 100 anys). I per anar a Lleida, els tarragonins o travessem la nacional 240 plena de revolts i rotondes, o agafem l’autopista de peatge.
Les conclusions són demolidores: en l’article anterior del FET A TARRAGONA ja comparàvem les situacions de Girona i Tarragona en l’àmbit ferroviari.
Els conductors de la nacional 240 esperen des de fa anys la construcció de l’A-27 (foto: El Punt Avui)
Pel que fa a les infraestructures viàries, des d’avui la capital catalana més agreujada és, sense dubte, Tarragona, que no disposa de cap autovia gratuïta que la connecti amb una altra gran ciutat. L’última gran obra realitzada, l’A-7 entre la Mora i l’Hospitalet de l’Infant, s’acaba en un cul-de-sac en els dos extrems i no hi ha perspectives perquè avanci ni cap a Vilafranca ni cap a Castelló.
Aquí, els Reis Mags del 2013 ens portaran amb retard una ridícula autovia fins al Morell i la remodelació de la T-11. Però encara hi som a temps de lliurar-los una carta urgent amb una petició clara: la connexió Tarragona-Lleida per una via ràpida i gratuïta (A-27 i AP-2). Veient avui l’Eix Transversal, el greuge es fa insuportable.
Foto-muntatge de com quedarà el Parc Central de Girona i l’estació soterrada amb trens AVE i convencionals
El tren d’alta velocitat arribarà a Girona aquest dimarts, sis anys més tard que a Tarragona. Però arribarà al centre de la ciutat, i no al mig del camp. Això sí, tindrà una estació provisional que s’ha fet a corre-cuita perquè estigui operativa amb els primers combois.
L’estació del TAV de Girona ha de ser provisional fins que es faci la definitiva, però ara el projecte d’ADIF està aturat i sense data d’execució. Un projecte que suposa soterrar els trens convencionals i fer desaparèixer el viaducte que creua la ciutat.
La provisionalitat de l’edifi gironí recorda la provisionalitat del tercer fil tarragoní. En matèria ferroviària, moltes obres han de ser provisionals? Qui començarà abans: ADIF amb el tercer fil Tarragona-Castellbisbal o el ministeri de Foment amb l’estació definitiva de Girona?
L’estació del Camp de Tarragona es va inaugurar el desembre de 2006
En qualsevol cas, les comparacions entre les dues ciutatsdeixen almenys dues evidències:
– Girona tindrà una estació d’alta velocitat al seu Parc Central i estarà unida a la de trens convencionals, mentre la de Tarragona se situa a 12 quilòmetres de la plaça Imperial, mal comunicada i amb accessos incòmodes.
– El projecte definitiu de Girona preveu la nova estació (soterrània) com un gran intercanviador dels dos trens (AVE i convencional) que aniran per túnels paral·lels; l’estació d’autobusos (també soterrada) i un aparcament per a cotxes. Tarragona, en canvi, no disposa de projecte de línia i estació urbana soterrània, i està pendent encara d’uns estudis tècnics de Foment.
Abonaments en els trens Avant
Tarragona ha evitat el greuge que suposaven les tarifes i els abonaments anunciats per RENFE en els trens Avant de Girona. Els usuaris tarragonins tindran els mateixos avantatges, però continuaran sense utilitzar els Avant a la via d’alta velocitat per la dificultat d’accedir a l’estació de La Secuita.
Els trens de mitja distància més antics circulen per Tarragona (foto: Diari de Tarragona)
La majoria de viatgers Tarragona-Barcelona seguiran patint el deficient servei de RENFEals trens convencionals. Amb un preu més car (15€ anada i tornada), uns combois antics i incòmodes, un trajecte d’entre 70 i 75 minuts i una puntualitat cada cop més escassa: per exemple, quina raó explica que el Regional Express que ha de passar cada matí a les 9,30 h. per Tarragona ho faci habitualment amb 20-25 minuts de retard?
I no ens oblidem de la remodelació pendent de l’estació de tren convencional. S’hi han fet obres importants al vestíbul, però falta el més important: suprimir les barreres arquitectòniques i facilitar el pas de maletes i viatgers a les andanes.
El març de 2011 es va inaugurar la primera fase de millora de l’estació de Tarragona
Més autocrítica i menys victimisme
Ara que Girona ocupa l’interès informatiu ferroviari, no ens dediquem a Tarragona a promoure un victimisme fácildenunciant greuges a Barcelona i Madrid. Analitzem, tots plegats, el que hem fet malament als últims 20 anys en el tema del trens i la Façana Marítima i demanem responsabilitats a aquells que han representat o representen (i lideren?) la ciutat.
Aquestes quatre piulades corresponen al perfil de Twitter de @TGNturisme. Estaven programades per aquest dimecres 2 de gener i formen part de la manera de treballar les xarxes socials per part del Patronat Municipal de Turisme. Una manera de fer que situa aquest organisme de Tarragona en una referència a nivell de Catalunya i Espanya.
A Twitter tenen 2900 seguidors. A Facebook, acaben d’estrenar aquest 1 de gener pàgina https://www.facebook.com/TarragonaTurisme per poder donar resposta a les nombroses sol·licituds d’amistat, que ja superen les 5000.
Utilitzen habitualment quatre llengües –català, castellà, anglès i francès-, ofereixen informació diària de les activitats lúdiques i culturals de la ciutat, responen consultes de persones que visiten o tenen previst viatjar a Tarragona, organitzen concursos fotogràfics…
Dos anys de feina
Les xarxes socials han esdevingut una eina bàsica de comunicació de Tarragona Turisme. Des de fa dos anys, l’empenta l’ha liderat el periodista expert en comunicació 2.0, Ivan Rodon, de l’empresa Vilaniu, amb el suport del gerent del patronat, Carles Sanz, i dels responsables polítics (primer, Sergi de los Rios, i en l’actualitat, Patrícia Anton).
Twitter i Facebook són les xarxes més conegudes i utilitzades, però Tarragona Turisme també incorpora el sistema per fer i compartir fotografies, Instagram, amb una vessant molt participativa; el web Flickr per compartir fotos i vídeos; el canal Youtube i ara han començat a utilitzar Foursquare, uns sistema de geolocalització que, de moment, ofereix informació de 44 restaurants del col·lectiu Tarragona Gastronòmica.
Cal sumar l’Agenda de la Tarraco Romana, iniciativa del Pla de Competitivitat, que ara també es pot consultar en quatre idiomes amb informació de Tarragona, Altafulla i Constantí. Però la feina no s’acaba mai: aquest 2013 hi haurà més concursos de fotografia, més vies de participació i altres millores en el web i en l’ús cada cop més intens i efectiu de les xarxes socials. Tot plegat, amb l’objectiu de posicionar millor la marca turística de Tarragona.
Façana del Mercat que dóna al carrer Colom, vista des de darrera les tanques de les obres
Com serà el 2013 a Tarragona? Què passarà a la ciutat al llarg dels propers mesos? Al FET A TARRAGONA ens proposem fer algunes previsions en clau local per a l’any que acabem d’estrenar:
No és difícil preveure que, malauradament, la crisi continuarà colpejant moltes persones i famílies tarragonines. Pugen preus i tarifes de serveis bàsics. Augmentaran l’atur, la incertesa i les dificultats econòmiques. Els serveis socials municipals atendran més usuaris, i entitats com Càritas, Creu Roja, Banc d’Aliments, Fundació Bonanit i moltes d’altres es veuran encara més pressionades per les necessitats de molts col·lectius.
Paradoxalment, i malgrat l’impacte gravíssim de la crisi i les retallades pressupostàries de les administracions públiques, Tarragona viurà aquest 2013 l’estrena de dos equipaments de primera magnitud: per ordre cronològic, s’inauguraran la nova Escola Oficial d’Idiomes a la Chartreuse i el nou Mercat Central.
Entre l’estiu i la tardor
L’EOI hauria d’estrenar el curs 2013-2014 a les noves instal·lacions de la plaça dels Infants. S’acabarà així un dels “culebrons” més llargs de la història de la ciutat i es tancarà una etapa de precarietat a l’actual seu de la Rambla Nova (no de la qualitat i el nivell d’estudis oferts). Les obres a l’antiga fàbrica de licors estan avançades i ja es pot veure des de l’exterior la nova cara de l’edifici i la distribució interna de les tres plantes.
El nou Mercat Central hauria d’obrir l’últim trimestre de 2013. L’ajuntament assegura que les feines van al ritme adequat. Es tracta de l’obra pública més important realitzada a la ciutat durant els últims 100 anys, amb un pressupost de 27 milions d’euros. La posada en marxa de l’equipament permetrà desmuntar la carpa de la plaça Corsini i traslladar al seu indret original el mercadet dels dimarts i dijous que des de fa més de cinc anys ocupa el tram central de la Rambla Nova.
La Chartreuse presenta una nova cara en la recta final de les obres per acollir l’Escola Oficial d’Idiomes
Trens i autovies
L’any 2013 tambe serà l’any del tercer fil. L’Estat començarà per Castellbisbal les obres de connexió ferroviària per ample internacional amb el port de Tarragona i les indústries químiques. Un projecte que pot estar enllestit el 2015 i que manté obert el debat sobre el seu caràcter provisional.
Parlant d’infraestructures de competència estatal, a la primavera s’acabaran les eternes obres a la T-11 (cinc anys de treballs lents que han posat a prova la paciència dels conductors i dels veïns dels barris de Ponent). I a finals d’aquest 2013 (potser, abans) se suposa que ja podran passar els cotxes per la nova A-27 en el tram Tarragona-El Morell. Un tram petit i clarament insuficient, que es quedarà aturat a l’alçada del polígon petroquímic, perquè no hi ha diners per continuar l’autovia cap a Valls.
Les obres del tercer fil mantindran obert el debat sobre la seva provisionalitat i el futur de la Façana Marítima
Urbanisme, mobilitat i Jocs
A principis de 2013, si no hi ha sorpreses d’última hora, entrarà en vigor el POUM, un cop la Generalitat doni el vist i plau al text refòs, després d’una altra història interminable que els ciutadans no entenen.
També aquest any veurem acabar la implantació de les àrees verdes d’aparcament per tot el centre de la ciutat i assistirem a l’aprovació del Pla director dels Jocs Mediterranis i la concreció de les instal·lacions que s’hi han fer noves, la seva ubicació i el seu finançament.
L’ajuntament de Tarragona continuaràpatint amb els deutes de la Generalitat per pagar diferents serveis, sobretot en l’àmbit social. Haurà d’aclarir com i quan rep els diners que ha avançat per construïr l’EOI a la Chartreuse, i quina aportació final fa el govern espanyol al nou Mercat.
Interrogants i desitjos
Posats a mirar d’aclarir projectes i equipaments: s’avançarà en el complex Tabacalera? Es definirà alguna cosa respecte el Banc d’Espanya? I en relació a la Savinosa? Es decidirà què fer amb la Ciutat Residencial tancada des de fa un any? S’obrirà la presó de Mas Enric que permetrà alliberar el centre de l’avinguda República Argentina? S’acabarà la nova caserna de la Guàrdia Urbana? Algú recuperarà el vell projecte de Ciutat de la Justícia? I moltes altres preguntes… segurament sense resposta.
L’estrena del 2013 ens deixa també incògnites en un àmbit estrictament de política local: tindrà lloc finalment la fusió de cinc empreses municipals en una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE)? Es mantindrà l’actual situació política a l’ajuntament amb un govern que va fent i una oposició que s’absté a la majoria de temes? Es concretarà algun tipus de pacte estable per reforçar l’equip de govern?
I el més important: definirem un projecte sòlid de ciutat? Elaborarem un relat que ens ajudi a tenir perspectives clares del que Tarragona vol ser a mig i llarg termini? Les respostes les tindrem al llarg d’un 2013 que s’espera ple d’entrebancs i dificultats.
Malgrat tot, bon any des del FET A TARRAGONA, aquest nou i modest canal de comunicació impulsat per periodistes inscrits a les llistes de l’atur, però amb ganes d’explicar el que passa a la ciutat i donar veu als seus protagonistes.
Tarragona torna a celebrar el canvi d’any a ritme de tradicions que es resisteixen a desaparèixer i, fins i tot, agafen més embranzida en aquestes èpoques d’estretors econòmiques i incerteses vitals.
La tradició de l’Home dels Nassos repartint il·lusions i caramels a milers d’infants des del pla de la Seu i fins al recinte firal.
La tradició del bany de Sant Silvestre, que reunia més de dos-cents valents a la platja de la Comandància, i un públic nombrós i agraït al llarg del passeig marítim.
I la tradició de la cursa de Sant Silvestre, que comptava amb la participació de 1500 corredors en un recorregut de set quilòmetres a la vora del mar.
Activitats lúdiques i esportives per, malgrat tot, rebre amb un punt d’optimisme el 2013.
El FET A TARRAGONA celebra l’arribada del nou any després de dos mesos de feina. Hem publicat 90 articles d’anàlisi, reflexió i opinió al voltant de l’actualitat tarragonina. Hem viscut unes eleccions al Parlament, una vaga general, la inauguració d’un teatre, el final de la capitalitat cultural… hem publicat prop de 500 fotografies. Hem rebut més de 16.000 visites procedents de 37 països. Són xifres per estar-ne prou satisfets i per seguir endavant amb forces.
El FET A TARRAGONA us desitja un BON ANY!
La cursa de Sant Silvestre va sortir amb vint minuts de retard per l’accident d’un vehicle al Moll de Costa
Només han passat 10 dies de l’obertura del pas soterrat de la plaça dels Carros i les escales mecàniques ja no funcionen. Les persones amb problemes de mobilitat poden utilitzar els ascensors instal·lats a banda i banda de les vies del tren, però no les escales mecàniques.
El pas soterrat també presenta els primers desperfectes a les parets, amb dues plaques que han caigut, potser a causa d’alguna acció vandàlica.
L’esperat pas per a vianants de la plaça dels Carros es va inaugurar el passat 20 de desembre.
Imatge de l’últim partit del Nàstic a Segona A contra l’Elx (Foto cedida)
Cristian Ruso feia la seva feina al Nou Estadi amb dos gols i donava la victòria al Múrcia el dia després de Reis a Tarragona, en un partit on els grana van xutar fins a sis cops pràcticament sols davant del porter visitant i no van trobar premi.
Aquell partit amb què va començar l’any és la definició perfecta del que ha estat un any desastrós, horrible, desesperant, agònic, patètic, desencantant, decebedor… i així fins a finalitzar tots els qualificatius negatius de la nostra rica gramàtica, que cadascú i segons el seu nivell d’emprenyament vulgui adjudicar a aquest 2012 de color grana.
L’Annus Horribilis del Nàstic marxa amb el mateix pas desencaixat amb què va començar, amb l’equip desequilibrat i perdut en un conflicte per conèixer quina ha de ser la seva identitat real.
I és que el 2012 serà recordat en els llibres de la història grana com l’any que es va tancar el cercle més victoriós del Nàstic actual. La fi d’un cicle en el qual es va arribar a les estrelles i en el qual l’equip ha crescut amb excessiva celeritat i sense entendre en què consistia això del futbol professional. La famosa maduració mal entesa des d’aquell ascens fulminant de segona B a primera fins a tornar a tastar el pou del grup tercer.
L’entitat no ha sabut construir en els darrers anys un projecte sòlid i creïble que sigui atractiu i que pugui, tot i els resultats negatius tant esportius com econòmics, seguir portant gent a la Budallera.
El Nàstic tanca l’any amb 3023 abonats, xifra gens menyspreable per a un equip de segona B, però massa llunyana dels números als que havia arribat el club ara no fa massa temporades. A això cal sumar l’avís per a navegants llançat pel president de la SAE, Josep Maria Andreu, anunciant una possible entrada en concurs de creditors de cara a l’exercici vinent.
En l’àmbit purament esportiu, el 2012 ha estat un any de rècords negatius com per exemple l’assolit al Nou Estadi: en els 366 dies d’aquest any, el Nàstic només ha estat capaç de guanyar quatre partits jugant com a local, números dignes de la selecció d’Andorra en competicions oficials.
Onze del Nàstic a la Nueva Condomina, on es va confirmar el descens
Els grana ho han intentat enguany amb fins a tres entrenadors diferents a la banqueta amb qui han aconseguit sumar tan sols trenta-tres punts i marcar trenta-set gols (sí, sí, sumant tot l’equip) en quaranta-tres partits jugats.
El 2012 ha estat un any de patiment innecessari, d’il·lusions trencades massa aviat, de fracassos i d’intentar no acceptar la realitat que ens superava. Ara, si una paraula defineix aquest 2012 a Can Nàstic, aquesta és “descens”. Per cert, i abans d’acabar, deixeu-me dir també que el 2012 ha portat a Tarragona la segona Copa Catalunya de la història del club, guanyada al Manlleu en la final disputada a l’estadi de l’equip osonenc.
Concentració en defensa de la capitalitat de Tarragona, el 30 de desembre de 2009 (foto: Tot Tarragona)
“Tarragona som tots, Tarragona Capital”. Han passat tres anys des d’aquell 30 de desembre de 2009 que va representar la més gran mobilització de la societat civil tarragonina i dels seus representants polítics en la defensa dels interessos de la ciutat.
Unes 4000 persones omplien les escales de la Catedral i la plaça de les Cols per defensar la capitalitat de Tarragona i el nom de “Vegueria de Tarragona” en contra de la denominació “Vegueria del Camp”.
Era la resposta de la ciutat a l’acte que s’havia celebrat el 21 de desembre al Teatre Fortuny, on les entitats reusenques s’havien concentrat sota el lema “Tots som capital” i on també defensaven el nom de l’aeroport, posat en qüestió per Tarragona.
La llei de vegueries
A finals de 2009 la crisi ja es feia notar, però encara no havien començat les dures polítiques de retallades. El govern de Catalunya plantejava la futura divisió territorial del país amb la creació de vegueries. I aleshores va sorgir la polèmica del nom, perquè Tarragona va reclamar que la vegueria d’aquí portés el nom sol de la ciutat, igual que les vegueries on estan situades les ciutats de Barcelona, Lleida i Girona.
Aquell migdia del 30 de desembre d’ara fa tres anys, la ciutat respirava un ambient com poques vegades s’ha vist. Mocadors i xapes entre els assistents, una unitat política poc habitual del PP a ERC passant per CiU i PSC; el suport de 500 entitats al manifest llegit per la coreògrafa Arantxa Sagardoy…
L’acte presentat per la companya de Tarragona Ràdio, Yolanda García, va comptar amb la participació del primer rector de la URV, Joan Martí Castell, que va fer un discurs encès, tot fent un repàs històric a la capitalitat de Tarragona des de l’època del romans.
També hi va intervenir Anna Gispert, portaveu de la plataforma Mou-te (impulsora de la concentració), que qualificava d’agressió el projecte de llei de vegueries i reclamava la unitat de tots els tarragonins per damunt de les ideologies. I tancava l’acte l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, defensant que la capitalitat era indiscutible i irrenunciable.
I ara?
Tres anys després: què se n’ha fet de tot això? El projecte de nova divisió territorial del país s’ha desat en un calaix. En un context de profunda crisi i retallades, algunes formacions polítiques plantegen una simplificació administrativa amb l’eliminació dels consells comarcals, i d’altres reclamen la supressió de les diputacions. El gran debat del moment se centra en la independència de Catalunya.
La polèmica política Tarragona-Reus s’ha esvaït en bona part. A Reus han canviat l’alcalde i el govern municipal (fa tres anys Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, tots dos del PSC, van arribar a tensar molt les relacions), i els ajuntaments tenen problemes econòmics molt més urgents per resoldre.
Els ciutadans de Tarragona, molt tocats per l’impacte de cinc anys de recessió econòmica, no observen ara una agressió o un perill pel que fa al paper de capital. I la plataforma Mou-te, que va organitzar l’acte del pla de la Seu, manté una activitat de baix perfil públic. El seu últim editorial publicat al web denuncia la perversitat dels centralismes de Barcelona i Madrid.
Han passat tres anys d’aquella mobilització ciutadana…no s’han creat les vegueries, Tarragona segueix liderant la segona àrea metropolitana del país i continua sent CAPITAL. Això sí, ens agradi o no, és capital provincial i no de vegueria.
ARTICLE D’OPINIÓ DE JORDI JARIA I MANZANO, PROFESSOR DRET CONSTITUCIONAL URV
Vista del Balcó del Mediterrani, des de la platja del Miracle
En acabar l’any, un any en què li han passat moltes coses i encara més que n’han passat al seu voltant, la ciutat s’adreça al psicòleg per demanar-li sobre algunes qüestions que la neguitegen. Després de les mostres habituals de cortesia i felicitar-se mútuament les festes, Tarragona entra en matèria en relació amb l’objecte de la consulta.
Estesa al divan, rememora el debat sobre el tercer fil, a partir de la conferència del líder del Partit Popular al consistori, Alejandro Fernández, en resposta a l’habitual de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, sobre l’estat de la ciutat. Es pregunta Tarragona si els que manen tenen una perspectiva prou àmplia de la seva realitat i si realment l’entenen. Les referències a Donosti del regidor dels populars o la idea de smart city de l’equip de govern li semblen projeccions de les dèries pròpies de cadascú més que projectes realistes de ciutat.
En el fons, li fa l’efecte que l’alcalde està cansat i no té massa empenta. És cert que hi ha hagut algunes inauguracions —els mitjans acostumen a mesurar la seva salut amb aquests paràmetres—, a rebuf de la capitalitat de la cultura catalana, però, malgrat tot, no sembla que tot plegat galvanitzi la ciutadania al voltant d’un projecte col·lectiu engrescador.
El pes a Barcelona i Madrid
Parlant de cultura catalana, tampoc no sembla que la ciutat s’hi acabi de trobar còmoda. Els resultats de les eleccions del Parlament la dibuixen com un feu sòlid del vot espanyolista. Segurament, hi ha causes múltiples per a això, però el seu complex d’inferioritat i cultura del greuge en relació amb la capital catalana contribueix a aquesta tebiesa en relació amb les qüestions del país.
Tot i això, tampoc no sembla que amb Madrid li vagi millor. L’estrella del senyor Fernández perd lluentor quan s’acosta a la capital espanyola, on Tarragona no deixa de ser una ciutat catalana menor i sense més importància. Així, la condició d’alternativa del regidor popular, tot i que encara sòlida, no està privada de punts febles.
De Convergència i Unió, poques notícies, mentre que la senyora Arga Sentís, d’Iniciativa per Catalunya, mostra sensibilitat i combativitat, però tampoc no encarna una idea consistent de ciutat a la que enganxar-se.
Lideratge
Tot això, en un moment en què la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària, aprovada al mes d’abril arran de la reforma prèvia de la Constitució de setembre anterior, deixa poc marge per a les polítiques públiques municipals. Amb això, la qüestió del lideratge local i la capacitat d’aglutinar la societat al voltant d’un projecte de ciutat sòlid i viable tenen encara més importància.
Després de plantejar-li tot plegat, la ciutat aixeca la vista des del divan i troba el psicòleg adormit a la cadira. Una vegada més, se sent incompresa i abandona silenciosament la consulta. Potser l’any vinent veu l’aigua clara.
L’alcalde de Figueres, Santi Vila, és el nou conseller de Territori (foto: Ara Girona)
És important tenir tarragonins al govern de Catalunya? Aquesta pregunta ens la plantegem sempre, sobretot els periodistes, en dies com avui quan el president de la Generalitat anuncia els noms dels consellers d’un nou executiu.
Aquest segon govern d’Artur Mas no incorpora cap conseller de naixement o trajectòria política vinculada a Tarragona. És, però, significatiu el nomenament de l’alcalde de Figueres, Santi Vila, com a nou titular del departament de Territori i Sostenibilitat, en substitució de Lluís Recoder, que va arribar al govern procedent de l’alcaldia de Sant Cugat. Dos polítics de CiU que primer han estat alcaldes i després consellers.
En 32 anys d’autonomia, cap alcalde de Tarragona s’ha assegut després a la taula del Consell Executiu de la Generalitat. En canvi, un alcalde de Barcelona (Pasqual Maragall) i un alcalde de Cornellà (José Montilla) han arribat a la presidència de la institució. Un alcalde de Girona (Joaquim Nadal) ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques. I un alcalde de Lleida (Antoni Siurana) ha estat titular del departament d’Agricultura.
N’hi ha d’altres exemples: un alcalde de Manresa (Jordi Valls) va arribar a la conselleria d’Indústria, i un alcalde de La Seu d’Urgell (Jordi Ausàs) es va fer càrrec de la cartera de Governació.
Josep Ll. Carod-Rovira en la seva etapa de vicepresident
Un vicepresident i un parell de consellers
És cert que hi ha polítics tarragonins que han estat al govern: Josep Lluís Carod-Rovira (cambrilenc de naixement) va assumir la vicepresidència, però la seva trajectòria política mai s’ha desenvolupat a Tarragona. I Xavier Sabaté (nascut a Flix) va ser titular de Governació, però només durant sis mesos. També va ser conseller de Sanitat, Eduard Rius, en els últims governs de Pujol, però amb poques vinculacions amb la ciutat. I en cap dels tres casos han estat alcaldes.
Sovint es diu que tenir polítics locals de primera fila, (especialment, alcaldes) que després entren al govern, és una garantia de major sensibilitat per resoldre els problemes d’aquella ciutat determinada. En el cas de Tarragona, però, és un fet que encara no hem pogut constatar, potser perquè els polítics d’aquí tenen poques ganes de fer carrera i escassa visió de país.
El que queda clar del nou govern de Catalunya és que el president li ha volgut donar una certa continuïtat, amb consellers de més pes polític (s’ha acabat el govern dels millors), i apostant per un alcalde (Santi Vila), que substitueix un que ja ho va ser, i que entra en una conselleria ara sense diners, però sempre important: Territori. Ell signarà el text refòs del nostre “famòs” POUM.
El bisbe auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs, serà beatificat el pròxim mes d’octubre
Un grup de persones busca localitzacions a Tarragona. S’analitzen diversos espais. Es necessita una avinguda àmplia, accessible i amb bona visibilitat. Si és possible, al costat d’un element històric i patrimonial de la ciutat.
No es tracta de preparar el rodatge d’una escena de pel·lícula o d’un espot publicitari. L’objectiu és trobar el millor indret de Tarragona per acollir un acte multitudinari. Un esdeveniment que pot ser dels més importants que visqui la ciutat en aquest 2013 a punt d’estrenar: la beatificació de 500 màrtirs de la guerra civil espanyola.
La cerimònia ja te data: diumenge 27 d’octubre. Els espais analitzats són diversos: l’avinguda Catalunya, en el tram més pròxim a la Muralla; la Rambla Francesc Macià, entre la plaça de la Generalitat i la plaça de les Corts Catalanes; el passeig marítim del Miracle, darrera l’amfiteatre… Es necessita una gran avinguda o passeig perquè s’esperen entre 30.000 i 40.000 persones.
L’arquebisbe Jaume Pujol serà l’amfitrió de la cerimònia
Serà una de les beatificacions amb un major nombre de màrtirs que s’hauran celebrat mai en una única cerimònia: més de 500 religiosos, entre els quals hi ha el Bisbe auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs Ferré, assassinat el 1936, i altres 146 companys de la demarcació. La resta pertanyen a altres diòcesis de l’estat espanyol.
Aquesta és una de les raons que han dut la Conferència Episcopal Espanyola a designar Tarragona com a seu de la cerimònia, després de la candidatura presentada per l’arquebisbe Jaume Pujol. El decret de beatificació el va aprovar Benet XVI el passat de mes de juny.
Les opinions de Rouco Varela
El secretari general i portaveu de la Conferència, Juan Antonio Martínez Camino, supervisarà l’organització d’un event que se celebrarà en ple debat sobre les relacions Catalunya-Espanya i el model educatiu català, dues qüestions sobre les quals no hi ha coincidència de criteris entre la cúpula eclesiàstica espanyola i els bisbes catalans.
El secretari general de la CEE, Juan A. Martínez Camino, s’encarrega de l’organització de l’acte
El president de la Conferència Episcopal Espanyola i cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Rouco Varela, ha insistit aquesta setmana en una entrevista al diari ABC en el seu criteri contrari a la immersió lingüística a l’escola catalana, i ha demanat a les famílies que resin per la unitat d’Espanya.
Quan arribi la beatificació d’aquí 10 mesos, quin haurà estat el camí recorregut per la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa que ha presentat el ministre Wert? En quin moment es trobarà el procés cap a la consulta del dret a decidir que impulsa el govern català? Quines seran les relacions polítiques entre els executius català i espanyol? Afectarà les relacions eclesiàstiques entre Madrid i Catalunya?
A l’espera de respostes, Martínez Camino ja ha visitat la ciutat per començar a preparar els detalls de l’organització de l’event amb l’arquebisbat de Tarragona. Aviat hauran de triar-hi l’espai i un cop decidit, posar en marxa tot l’engranatge necessari per fer front a un dels actes que es preveu més massius dels darrers anys a la ciutat: diuen que serà la beatificació més gran de la història.
No fan falta massa paraules, amb les imatges n’hi ha prou. Les vistes de la ciutat de Tarragona des del campanar de la Catedral són, simplement, espectaculars, i ara està a l’abast de tothom. Des de fa uns dies, els visitants a la catedral poden escollir una nova modalitat de visita que consisteix a pujar 150 esglaons fins al capdamunt del campanar, el punt més alt de la ciutat.
Des d’allà hi ha unes vistes de 360 graus de Tarragona, des del mar fins a la muntanya. Organitzada per la Catedral i l’empresa Argos Tarragona, aquesta visita pretén descobrir el que fins ara era inèdit i apte per a molt poques persones: les vistes que amaga el campanar de la catedral. El recorregut, d’una hora i mitja de durada, comença al mur imperial d’època romana que envoltava l’antic Temple d’August. I és que visitar la catedral tarragonina és fer un recorregut per milers d’anys d’història que resumeixen el passat de la ciutat.
Després, comença la visita. Equipats amb una càmera fotogràfica i un guia d’excepció, elFet a Tarragona es va endinsar en aquesta nova visita que els tarragonins no es poden perdre. Paco Tovar, gerent d’Argos Tarragonai campaner de la Catedral, explica amb passió la nova visita. Transmet il·lusió, vocació i, sobretot, estima per allò que explica. Si més no, que un campaner t’acompanyi a visitar el campanar ja és tot un luxe.
Al llarg del recorregut, vas descobrint diversos racons de la Catedral com ara la Sala dels Monjos, unes vistes del temple des del seu interior, la sala de les campanes i els terrats de la catedral. I a mesura que el visitant va pujant va observant les vistes de la ciutat, cada vegada més amunt. Des del punt més alt, amb la campana Capona al centre, és moment d’observar amb detall tots els racons de la ciutat. En acabar la visita t’emportes coneixements de la història de la ciutat i unes imatges d’allò més espectaculars. De fet, és la primera vegada que el campanar s’obre als visitants de la catedral.
Si voleu descobrir unes imatges inèdites de Tarragona, no us podeu perdre aquesta nova visita que Argos Tarragona i la Catedral han posat en marxa. La visita es pot fer de dilluns a dissabte prèvia reserva, que es pot fer enviant un correu electrònic a reservas@argostarragona.com o bé trucant a les taquilles de la Catedral.
I per celebrar aquestes festes, què millor que un regal en forma de les espectaculars imatges que ens deixa la visita al campanar de la Catedral tarragonina. Que les gaudiu!
Àngel Òdena va actuar amb quatre peces musicals a la inauguració del Teatre Tarragona, el passat 11 de desembre
Àngel Òdena tanca el 2012 amb un premi de gran ressò nacional i internacional. El baríton tarragoní ha obtingut un dels premis lírics Teatro Campoamor, d’Oviedo. Es tracta del guardó al millor cantant de sarsuela i òpera espanyola per la seva interpretació de “Juanillo” a “El Gato Montés” de Manuel Penella.
Àngel Òdena suma un altre reconeixement de prestigi a la seva carrera. Els premis Teatro Campoamor s’han donat a conèixer aquest cap de setmana i es lliuraran el pròxim mes d’abril en una gala-concert. Cada guardonat rebrà una estatueta en bronze de “La Gitana de París”, de Sebastian Miranda i un premi de 10.000 euros.
El gener, a Nova York
El cantant tarragoní tornarà a interpretar “El Gato Montés” el pròxim mes de març al Teatro La Maestranza de Sevilla i al propi Teatro Campoamor d’Oviedo. Tot just, però, després de les vacances de Nadal, a Òdena l’esperen a Nova York. Durant dues setmanes de gener, cantarà “Il Trovatore” al Metropolitan Opera House. També te previst actuar al Liceu de Barcelona amb ” Madama Butterfly” i al Teatro La Zarzuela de Madrid amb “Marina”.
Àngel Òdena és, sense dubte, un dels tarragonins de més projecció internacional en l’àmbit de la cultura. El baríton va ser el gran protagonista el passat 11 de desembre de l’espectacle inaugural del Teatre Tarragona, on va recordar emocionat el seu avi, que havia treballat en el “primer” Tarragona.
Les característiques del nou equipament de la Rambla Nova fan possible la representació d’òperes. I seria de justícia que la ciutat reconegués ben aviat el gran talent del seu fill Àngel Òdena programant una actuació operística seva al nou escenari.
Vista general del polígon petroquímic nord, instal·lat en un territori on conviu amb l’agricultura i el turisme
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) començarà el 2013 amb una sacsejada interna important. Per primera vegada, una persona completament aliena al sector, serà l’encarregada d’executar les directrius de l’entitat.
Una dona amb una trajèctoria política destacada, ex subdelegada del govern central a Tarragona i ex regidora a l’ajuntament de Reus, agafarà les regnes de l’AEQT a partir de l’1 de gener. Teresa Pallarès serà la nova cara i la nova gestora d’una associació que aspira a ser realment un “lobby”.
Pallarès serà la directora general de l’AEQT en substitució de Ramon Fontboté que ha estat al càrrec els darrers quatre anys i que ha tingut com a principal funció fer néixer el concepte de “clúster” de la química. Fontboté i el seu predecessor Javier Bort –el primer director general- són professionals que han tingut una llarga trajectòria al sector.
Ara, però, l’AEQT s’autoimposa un canvi radical nomenant Pallarès per a una feina que reclama una gran capacitat de gestió i de comunicació, i un profund coneixement del territori i de totes les seves administracions.
Teresa Pallarès, nova directora general AEQT (foto: notícies tgn)
El perfil polític de Pallarès
Aquesta mini-revolució l’impulsa Joan Pedrerol, president de l’AEQT des de fa 10 mesos. Assegura que no li preocupa el perfil polític del PSC de la nova directora general, perquè en la seva anterior etapa va fer una gestió molt institucional i poc partidista.
Segons Pedrerol, l’AEQT necessita consolidar el “clúster” i donar-lo a conéixer fóra de Tarragona i per això cal una bona gestora, una professional amb habilitats comunicatives i que, a més, conegui amb detall el territori que envolta la química. Pallarès tindrà un altre encàrrec: definir el pla estratègic de l’AEQT 2013-2016.
Ja fa setmanes que la imminent directora general de la patronal química es deixa veure en públic en diferents fòrums econòmics i segur que fóra dels focus ha començat a preparar la seva nova etapa professional. Algunes de les persones que l’han tractat asseguren que se la veu decidida i de gestió eficaç.
El seu nomenament ha causat sorpresa en diversos sectors polítics i econòmics, i no deixa de ser un risc pel desconeixement que té del sector. Però també pot ser l’oportunitat definitiva per encetar una nova etapa de l’AEQT que li doni visibilitat i que la impulsi com a gran “lobby” del territori.
