13.3 C
Província de Tarragona
Diumenge, maig 10, 2026
Inici Blog Page 272

URV: Finances sanejades i pressupost equilibrat el 2013

Ricard Lahoz
-
0
Edifici del Rectorat de la URV, on aquest dijous el Consell de Govern aprovarà el pressupost de 2013
Edifici del Rectorat de la URV, on aquest dijous el Consell de Govern aprovarà el pressupost de 2013

“La Universitat Rovira i Virgili és la més sanejada de Catalunya, la que es troba en millors condicions econòmiques per afrontar el 2013”. Sense arrogància, però amb fermesa, el rector Francesc Xavier Grau argumenta una manera de fer, molt fácil d’explicar: mai no s’ha gastat més del que es tenia.

Grau agafa un full en blanc i dibuixa un quadrant per reforçar les seves idees: la URV sempre s’ha gastat un màxim del 90 per cent de les transferències corrents (els diners que rep de la Generalitat) en el capítol de personal. I sempre ha disposat d’un 10 per cent per a altres funcions destinades a material docent o de recerca.

Francesc X. Grau es mostra relativament optimista pel que a la situació econòmica de la URV
Francesc X. Grau es mostra relativament optimista pel que a la situació econòmica de la URV

El 2012, la URV ha rebut 65 milions d’euros del govern, el que suposa una baixada del 18 per cent en dos anys a causa de la crisi. Mentre la majoria d’universitats catalanes han vist com se’ls disparava el dèficit, la de Tarragona presentava uns comptes sanejats.

Arriba el tancament de l’exercici: l’objectiu s’ha complert. S’han retallat 9 milions d’euros del pressupost de 2012, en part gràcies a l’augment de les taxes universitàries, que tantes crítiques van provocar a l’estiu.

El rector assegura que si el govern no anuncia més retallades, la universitat de Tarragona només haurà de reduir un milió d’euros i podrà presentar un pressupost equilibrat per al 2013. Un pressupost que aprovarà aquest dijous el Consell de Govern de la URV i que puja als 104 milions d’euros.

Però aquí s’obren molts interrogants, perquè l’actual govern en funcions ha anunciat que caldrà retallar a Catalunya 4.000 milions d’euros l’any vinent per complir amb els objectius de dèficit. Es pot retallar més a la universitat pública?

El rector torna a agafar el full mig en blanc i traça unes xifres: 0’38 % del PIB de Catalunya va a les universitats. Un 0’54 % a Espanya i 0’8% de mitjana a Europa. És impossible retallar més: “No hi ha cap sistema universitari europeu tan prim com el català”.

I el curs 2013-2014?

Orgullós de la seva gestió econòmica, a Grau li preocupa ara el futur dels màsters, que enguany ja han disminuït un 15 per cent. “L’educació superior és una inversió, no una despesa. I és igual d’important l’alumne de grau, el de màster o el que acaba fent el doctorat”.

La difícil situació econòmica de molts alumnes por portar una disminució d’inscripcions als màsters i, en conseqüència, una reducció final de l’oferta el curs 2013-2014. Això vol dir, segons el rector, perdre molt de talent.

Talent per als números han de tenir en l’actualitat els responsables de les universitats. De fet, Francesc Xavier Grau s’assembla més ara a l’Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia d’aquests últims dos anys que a l’Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats i Recerca de l’últim govern de Jordi Pujol. Segur que el rector Grau enyora aquells temps en què el govern tenia una conselleria d’Universitats.

El Serrallo en tres-centes pàgines

Josep Ardila
-
1
El llibre, d'una gran qualitat, es pot aquirir el preu de 30 euros
El llibre, d’una gran qualitat, es pot aquirir al preu de 30 euros

La sala d’actes del Museu del Port de Tarragona es va quedar petita aquest dimarts en la presentació del llibre ‘El Serrallo ahir i avui’. Pràcticament ningú no es va voler perdre un acte important pel barri. El llibre suposa plasmar sobre el paper, en poc més de 300 pàgines, la història recent del barri recuperada gràcies als seus veïns.

Aquest projecte, liderat per Mercè Toldrà, coordinadora del Museu del Port, va néixer fa un any, fent una crida als serrallencs a recuperar fotografies del barri. La crida va tenir una gran resposta, i més de 40 famílies hi van participar aportant més d’un miler de fotografies, que van formar part primer d’una exposició a l’estiu i ara són a les pàgines d’un llibre.

I no és un llibre qualsevol. És un llibre d’una acurada qualitat, amb imatges de gran format i textos que posen en valor la gent, les festes, el barri i, sobretot, la feina dels pescadors, tan al mar com a vora mar. Es poden trobar moltes imatges que demostren la gran vitalitat d’un barri que ha estat sempre en constant evolució. ‘Aquest llibre servirà per recuperar el patrimoni del Serrallo’, va explicar Mercè Toldrà. I que s’hagi fet gràcies als seus veïns té encara més mèrit.

Mercè Toldrà i Carme Pedrol comentant el llibre després de la presentació
Mercè Toldrà i Carme Pedrol comentant el llibre després de la presentació

En una tercera fase, el Port de Tarragona posarà en marxa el Museu del Pescador, amb l’objectiu de deixar un llegat permanent de l’essència del barri mariner. El 50% serrallenc del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, el va fer confiar cegament en un projecte on s’hi han implicat moltes persones amb una gran il·lusió.

El coordinador del servei de publicacions del Port, Quim Vendrell, va destacar que els textos intenten explicar que l’essència del barri mariner continuar intacta tot i el pas del temps i la transformació del Serrallo.

En acabar, eren molts els que es van sorprendre de la qualitat del llibre. No s’ho van perdre el president de la Confraria de Pescadors, Esteve Ortiz, el president dels veïns del Serrallo, Ferran Diago o l’històric pescador Pitu Mosquits. Tampoc s’ho va perdre Carme Pedrol, que explicava contenta que al llibre hi apareix una fotografia del seu pare.

El Port de Tarragona mostrava ahir orgullós el valor del llibre, que es convertirà a partir d’ara en el regal oficial per a les visites del port. Una bona manera de fer arribar el Serrallo arreu del món. La publicació també inclou textos en castellà i en anglès. Ja es pot trobar, al preu de 30 euros, al Museu del Port, a l’Arxiu del Port i a la botiga Cal Matias. Pot ser un bon regal per aquestes festes oi?

La sala d'actes el Museu del Port es va quedar petita per acollir la presentació del llibre
La sala d’actes el Museu del Port es va quedar petita per acollir la presentació del llibre

Experiències d’emprenedors tarragonins

Ricard Lahoz
-
1
Emprenedors tarragonins expliquen les seves experiències en una taula rodona organitzada per Tarragona Impulsa
Emprenedors tarragonins expliquen les seves experiències en una taula rodona organitzada per Tarragona Impulsa

Pablo Mazón, un jove de Tarragona de vint i tants, lidera una empresa que dóna servei a més de 8.000 vehicles. Va començar fa quatre anys, mai ha demanat un crèdit i ara es dedica a aplicar tecnologia punta en sistemes de gestió de flotes de camions.

Mazón aporta qualitat i valor afegit davant d’empreses del sector molt més potents. La seva edat l’ha obligat a demostrar la vàlua de les solucions que ofereix amb tecnología pròpia cent per cent. La seva companyia compta amb una estructura fixa molt petita, però s’ajuda de molts professionals externs.

El responsable de MZN Ingeniería arriba acompanyat del seu pare a una taula rodona amb altres tres emprenedors tarragonins que serveix per tancar el cicle formatiu “Creació i gestió d’empreses” que ha organitzat Tarragona Impulsa, l’òrgan de l’ajuntament que treballa en l’àmbit de l’ocupació.

Mazón aconsella als seus interlocutors com tirar endavant un negoci a partir d’una idea que millora el que hi ha al mercat. En la mateixa línia es manifesta l’amo del negoci Oh Delicious and Coffee, un establiment instal·lat al carrer Sant Agustí que es dedicava inicialment a les “rosquillas” i que s’ha anat ampliant amb cafès, crèpes, gelats i batuts. Es van estrenar l’agost de l’any passat i la innovació del producte els ha ajudat a consolidar-se.

També es consolida Anna Vilarnau que ha refet la seva vida professional després de ser acomiadada de l’empresa on treballava. Ha obert dues línies de negoci, dues empreses: Verdophilus i Aqueron Control. La primera es dedica a la restauració de paisatges i la gestió de parcs, i la segona a fer controls de legionel·losi. Vilarnau apunta un detall interessant: de cada 100 trucades que fa, 10 li demanen un pressupost i només un acaba contractant els seus serveis.

Un altre perfil és el Jorge Ruiz, creador d’Arandipur, després d’algunes iniciatives fracassades i d’haver treballat a grans multinacionals. Ell, però, volia ser el seu propi empresari i ara es dedica a comercialitzar un plat de dutxa tou destinat a persones grans que volen continuar vivint a casa seva.

Il·lusió i innovació

És el testimoni de quatre persones que tenen il·lusió, formació, coneixen el seu àmbit professional i aporten innovació a les seves empreses. Jordi Càceres, tècnic de la Cambra de Comerç de Tarragona, els coneix des de fa temps, ha seguit les seves passes, els ha guiat en els seus plans de negoci i els considera un exemple a seguir.

En aquest temps de crisi aguda, l’emprenedoria és una via a seguir. I a Tarragona n’hi ha molts, d’emprenedors, que volen fer-se un forat. Necessiten conèixer experiències que han sortit prou bé, però també necessiten institucions, com l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, que els ajudin i els orientin en aquesta nova aventura de la vida.

La inauguració de l’Arxiu tanca una setmana excepcional

Ricard Lahoz
-
1
Cartell de les festes de Santa Tecla de l'any 1900. Es pot veure a l'exposició de l'Arxiu de Tarragona
Cartell de les festes de Santa Tecla de l’any 1900. Es pot veure a l’exposició de l’Arxiu de Tarragona

En menys d’una setmana, Tarragona ha inaugurat dos equipaments culturals de gran nivell. Dimarts 11 s’estrenava el Teatre Tarragona (escenari, tres dies després, de la Nit de Santa Llúcia), i aquest dilluns obria portes oficialment la nova seu de l’Arxiu, al Magatzem 2 de Tabacalera.

Una altre acte massiu, amb molts representants de la societat civil tarragonina, una sala d’actes plena de gom a gom i moltes persones fent la primera visita a les instal·lacions que comanda Jordi Piqué, director del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal.

Entre els assistents, cal destacar l’exregidora Rosa Maria Rossell, que va engegar el procés del trasllat de l’arxiu en l’anterior mandat; l’actual regidora de Patrimoni, Carme Crespo; el director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Iborra; la cap de la Biblioteca Hemeroteca Municipal, Elena Virgili; i la coordinadora de l’Arxiu del Port, Coia Escoda.

L'historiador i exalcalde, Josep M. Recasens, amb l'actual alcalde en la inauguració de l'Arxiu
L’historiador i exalcalde, Josep M. Recasens, amb l’actual alcalde en la inauguració de l’Arxiu

L’exalcalde Recasens 

El millor de l’acte, però, va ser veure en plena forma l’historiador i exalcalde Josep Maria Recasens, un dels usuaris més habituals dels arxius tarragonins. L’actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, se’l va emportar del bracet per tenir-lo al costat en el moment de la descoberta de la placa inaugural. Un homenatge ben merescut a una de les persones que més i millor ha estudiat la història de la ciutat.

L’Arxiu estrena unes instal·lacions magnífiques, finançades amb poc més de dos milions d’euros de l’Estat corresponents al pla del foment a la inversió pública que va promoure el govern Zapatero. Per aquesta raó, la inauguració també la va presidir el subdelegat del govern central, Jordi Sierra.

L’Arxiu acull centenars de milers de documents de la ciutat, que van del segle XIII a l’actualitat; fons de institucions, associacions i empreses; fotografies, audiovisuals….Un veritable tresor de Tarragona que, després de molts anys d’espera, gaudeix d’una seu digna i amb molts serveis per oferir als investigadors i als ciutadans.

Una de les tres seccions de l'Arxiu és el Centre d'Imatges de Tarragona
Una de les tres seccions de l’Arxiu és el Centre d’Imatges de Tarragona

Nou centre cultural

L’Arxiu, de fet, ja es va obrir a la Tabacalera el 22 d’octubre,  i ara té la intenció de programar activitats que tinguin com a objectiu divulgar la memòria col·lectiva de Tarragona. Aquests dies, també es pot veure una exposició amb alguns dels seus documents i fotografies.

L’acte d’ahir culmina una setmana excepcional d’estrena d’equipaments. En aquest sentit, la ciutat està de sort en un moment tan dur per a les arques públiques. Teatre Tarragona i Arxiu s’havien planificat abans del daltabaix. Ara ens espera una travessia del desert d’inauguracions fins que arribin l’Escola Oficial d’Idiomes a la Chartreuse i el nou Mercat Central.

[slideshow]

Tarragona 2012, el ‘canvi de xip’ en matèria cultural

Josep Ardila
-
1

t2012ok

Tarragona ha estat, i ho és encara aquest 2012, capital de la cultura catalana. Aquesta designació ha coincidit, però, amb un any molt complicat a nivell econòmic i social. El repte no era fàcil, i en bona mesura s’han aconseguit els objectius.

L’any no va començar de la millor manera possible per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Tarragona. Es va anunciar la suspensió del festival de Dixieland i del Concurs de Focs Artificials. Que això passés l’any de la capitalitat cultural va ser un cop dur. Però l’incansable feina de la gent de l’àrea de cultura ha fet que el projecte tirés endavant.

Aquest any no s’han fet noves activitats, sinó que s’han potenciat les ja existents. El gran objectiu ha estat posar en valor tota la xarxa cultural de la ciutat, que no és poca, però que sovint no tenia el suport o la visibilitat necessària. Al voltant de quatre eixos (Santa Tecla, el Concurs de Castells, Tarraco Viva i l’SCAN), la capitalitat ha intentat projectar arreu de Catalunya que a Tarragona es fa cultura tot l’any.

Tarragona 2012 ha servit, també, per implantar una manera de fer nova, canviar el model i aplicar un ‘canvi de xip’, com ha explicat la regidora de festes, cultura i patrimoni, Carme Crespo. S’han posat les bases d’una nova manera de treballar, que té més en compte els ciutadans i els actius culturals de la ciutat. L’Ajuntament s’està convertint en un intermediari clar entre ciutadans i gestors culturals, sense defugir de la inversió pública en cultura, que continuar sent molt necessària.

Aquest és el llegat que deixa aquest 2012. Tot plegat es començarà a visualitzar en els propers mesos, gràcies al Banc de la Cultura. ‘Hem obert una porta d’interacció creativa amb la ciutadania i hem fet de la cultura un fet quotidià’, ha explicat Rosa Comes, coordinadora de Tarragona 2012. Aquest projecte neix amb la voluntat de ser un banc d’intercanvi entre els agents culturals i la ciutadana, i que es començarà a visualitzar l’any vinent en una primera fase, amb el desplegament d’una plana web i diversos serveis digitals.

Però aquest 2012 també ha servit per potenciar la comunicació directa de l’Ajuntament amb la ciutadania a través del 2.0. S’ha fet molt bona feina per intentar fer un calendari únic d’activitats, un dels grans problemes de la ciutat. Sovint, es fan moltes activitats però no sabem on anar a buscar la informació. Aquest també és el llegat de Tarragona 2012.

Tarragona 2012 en xifres

Quantificar en xifres que ha suposat la capitalitat cultural de Tarragona és, si més no, difícil. Més enllà de les xifres d’assistents a actes i activitats realitzades, quantificar què ha suposat això per la vida dels tarragonins i tarragonines és complicat i alhora és el més important. Caldria fer un acurat estudi per conèixer, realment, com transforma la cultura als ciutadans i per conèixer la serva percepció en matèria cultural a la ciutat. Aquestes són les xifres que més interessen.

Però és evident que n’hi ha d’altres que també tenen el seu interès, i que ajuden a posar en valor la feina que s’ha fet enguany: s’han fet més de 1.500 activitats amb prop de 900.000 assistents, s’han quantificat més de 435.000 impactes comunicatius digitals, s’han recollit milers de fotografies gràcies al concurs Mirades de TGN i s’ha posat en valor la feina de més de 400 creadors, un 36% dels quals contactaven per primera vegada amb l’ajuntament.

Aquest 2012 ens deixa el col·lectiu ‘Amics de la Cultura’ i tres nous equipaments culturals: el Teatre Tarragona, la Capsa de Música i l’Arxiu Històric. Ara l’Ajuntament ha de ser capaç de mantenir el nivell i continuar amb el projecte que s’ha engegat. Només així l’esforç d’aquest any haurà pagat la pena. Com ha dit el president de l’ens organitzador de capitals culturals, Xavier Tudela, ‘Tarragona serà per sempre més capital de la cultura catalana. Ara res acaba, tot continua’. A veure si és veritat.

El Port de Tarragona i BCN World

Ricard Lahoz
-
0
El Topaz és el quart iot més gran del món, propietat de la família reial saudí, i atracat a la marina Port Tarraco. El Port de Tarragona aspira en el futur a atreure vaixells de creuer gràcies a BCN World
El Topaz és el quart iot més gran del món, propietat de la família reial saudí, i atracat a la marina Port Tarraco. El Port de Tarragona aspira en el futur a atreure vaixells de creuer gràcies a BCN World

Josep Andreu diu no conèixer els detalls del projecte BCN World. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona no té previst reunir-se fins al pròxim mes de març amb els promotors d’aquest mega complex que s’ha de construir en terrenys colindants a Port Aventura. I sembla estrany que no ho faci abans, tenint en compte la importància estratègica que BCN World pot tenir per al Port, des del punt de vista dels creuers.

El projecte de gran centre d’oci, turisme i negocis, amb hotels, casinos i àrees comercials pot ser un nou atractiu a vendre pel port tarragoní en el món del turisme de creuer, on fins ara no s’ha assolit cap resultat positiu.

Tarragona no pot competir amb Barcelona en aquest àmbit i, per tant, cal l’especialització: creuers de mitjanes dimensions que busquin ports més petits, creuers amb passatgers interessats en una temàtica determinada (enoturisme al Priorat, Tarraco, ruta del Cister…), o creuers amb un turisme familiar atret per Port Aventura i en el futur per BCN World.

Josep Andreu és el president del Port de Tarragona des de febrer de 2011
Josep Andreu és el president del Port de Tarragona des de febrer de 2011

S’han de buscar altres “nínxols” o mercats als ja consolidats, si es vols que a llarg termini el Port de Tarragona tingui un cert pes –no gaire- en el tràfic de vaixells de creuer. I aquest és un dels punts a treballar a partir de 2013.

Mentrestant, en el dia a dia el Port busca consolidar els resultats. El 2012 es tancarà amb un tràfic de 34 milions de tones i uns beneficis de gairebé 10 milions d’euros. Ha estat un any difícil, segons Andreu, però el 2013 encara serà més complicat i caldrà tenir uns objectius conservadors, de mantenir les xifres. Ras i curt: el panorama està ple d’incerteses.

Tercer fil en marxa

En canvi, el president del Port dona per fet el projecte de tercer fil, sense més debats ni dubtes. La multinacional Ford i les seves instal·lacions de València asseguren el projecte perquè és estratègic. I a roda dels cotxes de la Ford, se’n beneficiaran les químiques i el port de Tarragona.

Ara, segons Andreu, el que cal és insistir perquè s’elaborin els estudis de cara al corredor mediterrani definitiu que ha de passar per l’antiga línia Reus-Roda. Tothom reconeix que no hi ha diners per a les obres, però ni la ciutat ni el port no es poden adormir i han de pressionar perquè es facin els informes i estiguin a punt al més aviat possible.

Això és el que li devia transmetre Andreu el passat divendres al director general de Ferrocarrils del ministeri de Foment, Manuel Niño, de visita a Tarragona. Ara bé, en públic, Niño no es va voler “mullar” i no va concretar res sobre dates i terminis del Corredor Mediterrani.

Tarragona, al mapa de la llengua i la cultura

Ricard Lahoz
-
0
La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, amb el conseller de cultura, l'alcalde de Tarragona, el president de la Diputació i el delegat del govern (foto: Mauri)
La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, amb el conseller de cultura, l’alcalde de Tarragona, el president de la Diputació i el delegat del govern (foto: Mauri)

Mai a Tarragona s’havia viscut una setmana tant important com aquesta en l’àmbit de la cultura i de la projecció externa de la ciutat. Mai a Tarragona, en un període de tres dies, s’havia estrenat un teatre i s’havia celebrat la Festa de les Lletres Catalanes.

Els dos fets han situat Tarragona en el mapa de la cultura i l’han projectat a tot Catalunya. El nou teatre completa el mapa d’equipaments culturals de la ciutat i la Nit de Santa Llúcia ha tornat, quaranta anys després, en un moment clau per a la llengua, la cultura i el futur del pais.

La festa organitzada per Òmnium Cultural va oferir un espectacle original, àgil i amb bon ritme, sota la direcció de Marc Chornet i amb textos de la poetessa Montserrat Abelló que, malgrat els seus 94 anys, no es va voler perdre l’acte a la seva ciutat natal.

La Nit de Santa Llúcia es va tancar amb el cant d'Els Segadors i una gran senyera projectada al fons de l'escenari (foto: TGN 2012)
La Nit de Santa Llúcia es va tancar amb el cant d’Els Segadors i una gran senyera projectada al fons de l’escenari (foto: TGN 2012)

Els aplaudiments més apassionats de la nit   -i amb crits d’independència- se’ls va emportar Màrius Serra, guanyador del premi Sant Jordi per la novel·la “Plans de futur”. També va ser molt ovacionat Jordi Basté, premi de Comunicació pel programa “El món a RAC 1”, que va fer un tribut al paper de la ràdio en català.

Escenari reivindicatiu

En els parlaments de cloenda, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, va parlar de “resistir i planta cara” davant dels atacs del govern espanyol a l’escola, la llengua i la cultura catalana. I l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va tancar el seu discurs afimant: ”No vull que els meus fills i els meus néts hagin de triar la seva llengua, que ja la tenen i és el català”

La nit va portar al Teatre Tarragona moltes cares conegudes i només va faltar una catifa vermella per veure entrar premiats, membres del jurat, representants del món cultural de tot arreu, tarragonins vinculats a l’àmbit dels llibres, el conseller Mascarell i el president Jordi Pujol amb la seva dona Marta Ferrusola.

El pitjor va ser el menysteniment de l’organització (Òmnium a nivell nacional) amb els mitjans de comunicació locals –amagats a les golfes i veient l’acte per televisió- i la poca disponibilitat de seients per a les entitats tarragonines.

L'espectacle de la Nit de Santa Llúcia arrencava amb un escenari ple de treballadors preparant l'escenari per a la festa (foto: TGN 2012)
L’espectacle de la Nit de Santa Llúcia arrencava amb un escenari ple de treballadors preparant l’escenari per a la festa (foto: TGN 2012)

Un nou impuls per a Tarragona

Un cop superada amb èxit la gran setmana de la cultura a Tarragona i després de la festa de les lletres catalanes, la ciutat no pot deixar escapar l’oportunitat de situar-se definitivament com a tercera referència del pais en aquest àmbit, per darrera de Barcelona i també de Girona, molt ben posicionada des de fa anys.

Cal donar, al meu entendre, una nova empenta als Premis Literaris encapçalats pel Pin i Soler, amb una projecció a tots els Països Catalans. Cal presentar una oferta conjunta i potent dels teatres de la ciutat. Cal avançar, malgrat la crisi, en el projecte Tabacalera…

La capitalitat del 2012 s’acaba, però hem d’aprofitar l’embranzida d’aquesta setmana històrica per impulsar una Tarragona ciutat de la cultura del segle XXI.

El president Jordi Pujol, rebut per l'alcalde Ballesteros al vestíbul del teatre Tarragona (foto: Mauri)
El president Jordi Pujol, rebut per l’alcalde Ballesteros al vestíbul del teatre Tarragona (foto: Mauri)

La provisionalitat del tercer fil, segons l’Estat

Ricard Lahoz
-
1
Manuel Niño, director general de Ferrocarrils del ministeri de Foment (foto: Cambra Comerç Tarragona)
Manuel Niño, director general de Ferrocarrils del ministeri de Foment (foto: Cambra Comerç Tarragona)

Que el director general de ferrocarrils del Ministeri de Foment faci esperar gairebé mitja hora al públic reunit a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, no és la millor targeta de presentació. Els trens, tant necessaris ara per al transport de mercaderies, haurien de ser més puntuals que Manuel Niño, l’enginyer de canals, camins i ports, que ha participat aquest divendres en la trobada “Bon dia, Tarragona”.

Niño arribava tard a la sala perquè estava reunit amb els seus amfitrions: Joan Pedrerol, president de l’AEQT, i Pere Macias, diputat de CiU i president del Cercle d’Infraestructures, que convocava l’acte amb la Cambra. Un auditori format bàsicament per empresaris i directius de grans companyies esperaven amb ganes explicacions sobre el tercer fil i el Corredor del Mediterrani.

El director general, que porta 11 mesos al càrrec i que ja havia tingut responsabilitats en l’etapa d’Aznar, ha ensenyat moltes xifres (totes bones per a Tarragona), però no ha concretat res sobre la provisionalitat del tercer fil.

Ha assegurat que al primer semestre de l’any vinent s’adjudicaran les obres del tercer fil entre Castellbisbal i Tarragona; que l’estació Tarragona mercaderies s’adaptarà per a trens de fins a 750 metres de longitud; i que els dos amples de via arribaran a totes les terminals portuàries.

En números, els Pressupostos Generals de l’Estat de 2013 contemplen una partida de 270 milions d’euros per a executar obres del tercer carril, 50 dels quals corresponen a la demarcació de Tarragona.

El Corredor Mediterrani

Dit això, Manuel Niño ha parlat de l’estudi informatiu sobre la connexió ferroviària definitiva entre Tarragona i Castellbisbal (a través de l’antiga Reus-Roda). Les inversions –ha remarcat- es prioritzaran en funció de la demanda i la rendibilitat, i de l’arribada de finançament europeu.

En resum, el director general de Ferrocarrils ha assegurat el tercer fil, però ha deixat dubtes sobre el carácter provisional del projecte per la manca de concreció sobre el calendari del Corredor Mediterrani defitiniu. A primera fila l’escoltaven el president del Port, el delegat del govern i el subdelegat del govern central, i just darrera els directors de BASF, Bayer i altres indústries instal·lades aquí. No s’ha deixat veure, però, cap representant de l’Ajuntament de Tarragona.

Nàstic: però a quina hora juguem?

Ricard Lahoz
-
1
Consell d'administració del Nàstic, en la junta general d'accionistes (Fotos: Gimnàstic de Tarragona)
Consell d’administració del Nàstic, en la junta general d’accionistes (Fotos: Gimnàstic de Tarragona)

El millor de les assemblees del Nàstic és el torn de preguntes. I encara millor és si el president Josep Mª Andreu, l’Estimat, decideix posar a votació un tema de debat apassionant: a quina hora hem de jugar al Nou Estadi a l’hivern?

La democràcia té aquestes coses i les votacions a mà alçada comporten un risc i un divertiment. Resultat: 45-44. Però a quina hora juguem? A les cinc de la tarda? A les dotze del migdia? Davant el frec a frec, Andreu l’Estimat diu que decidiran en funció de les previsions del temps del Francesc Mauri.

L’Andreu i el seu consell aposten per l’horari de migdia en l’època de més fred. S’estalvien encendre els llums, els aficionats agraeixen no portar flassades i, a més, amb els mallorquins ens toca jugar a les 12 sí o sí. Però alguns dels accionistes d’ahir a la nit van reclamar la tradició de les 5 de la tarda amb arguments que apel·laven al futbol base, els comerciants i fins i tot els torns de feina de la petroquímica.

Andreu, Virgili i, al fons, Lluís Fàbregas
Andreu, Virgili i, al fons, Lluís Fàbregas

Al final 45-44, murmuris a la sala i el president dient que aniran combinant els dos horaris. De moment, però, insisteixo: a quina hora del dissabte 22 juguem el partit contra l’Huracan?

“Pocholo” a la junta general d’accionistes 

Abans de la votació assembleària, un històric del Nàstic, Emili Guillemat, havia obert el torn de preguntes reclamant menys personal tècnic i d’administració al club. Un altre històric de barba blanca, Jesús Ramiro, s’interessava pels fitxatges d’hivern. I la benvolguda Conchita Moreno reclamava el nom dels jugadors a la samarreta (que diu que no els coneix, i jo tampoc). Fins i tot, al “Pocholo” de la premsa rosa se’l va nomenar en el moment més “freak” de la junta d’accionistes.

Jesús Albiol i Conxita Esteve, incorporacions noves al Consell
Jesús Albiol i Conxita Esteve, incorporacions noves al Consell

La part més “dura” de la trobada va ser analitzar la situació esportiva i econòmica. Resumint i en paraules d’Andreu: Estem obligats a pujar a 2ª A, perquè sinó ho passarem molt malament. La gestió entre 2008 i 2012 va ser patètica. Ara la festa s’ha acabat, hem tocat fons. Estem en procés de liquidació. Si no ampliem el capital de la societat en un parell de mesos, presentarem concurs d’acreedors.

El president, com sempre convincent davant la parròquia grana, apel·la a les 23 jornades que falten per mantenir el somni de l’ascens. Al costat d’Andreu, l’escolta el seu fidel escuder Jordi Virgili, i darrera cares noves del consell, com les de Conxita Esteve i Jesús Albiol.

Tot i que ara el Nàstic compta amb 3.023 socis – accionistes, no va caldre obrir l’auditori gran del Palau de Congressos. Amb la sala petita n’hi va haver prou per reunir un centenar d’aficionats, enmig d’un ambient de barreja de resignació pel joc de l’equip, i d’esperança en el lideratge de Josep Maria Andreu, l’Estimat. Tots confien en ELL.

Un centenar d'accionistes van participar a la junta de la SAE del Nàstic
Un centenar d’accionistes van participar a la junta de la SAE del Nàstic

A Catalunya li falten amics

Josep Ardila
-
0
D'esquerra a dreta, el periodista Martí Anglada i el president de l'ANC a Tarragona, Albert Cortés.
D’esquerra a dreta, el periodista Martí Anglada i el president de l’ANC a Tarragona, Albert Cortés.

El periodista Martí Anglada ha regalat, en una xerrada a Tarragona, una lliçó magistral d’història i política internacional. Amb la sala d’actes de l’Espai Jove Kesse ple de gom a gom, amb més de 200 persones, Anglada ha parlat de les relacions de Catalunya amb la resta d’Europa i del món. ‘A Catalunya, per ser independent, li falten amics. Hi ha pobles molt conscients de fer política exterior, però nosaltres no’ ha explicat el veterà periodista. Ho ha dit en el marc d’un acte organitzat per l’ANC tarragonina.

Davant el procés polític que s’ha obert a Catalunya, són molts els que es pregunten com quedarà aquest nou estat en el marc de la Unió Europea. Martí Anglada creu que a banda de fer un procés democràtic, 100% pacífic i amb majories potents, cal tenir amics i aliances per tenir un paper rellevant i transcendental a la política europea. Catalunya té una bona imatge però encara li falten amics, uns amics que s’han de sortir a buscar.

Anglada ha recordat la conferència del president Mas a Brussel·les uns dies abans de començar la campanya electoral. En aquella conferència, un periodista va preguntar a Mas quins eren els països aliats de Catalunya, i el President, amb habilitat, va respondre que tots aquells que estimen la democràcia. És evident que no en sabia la resposta. Tots coneixem les aliances europees, amb dos bàndols diferenciats: l’alemany i el francès. Però Catalunya, en quin bàndol està? Quins són els seus amics?. 

Al llarg de la història, Catalunya ha tingut molt bona imatge a l’exterior, amb grans ambaixadors com Gaudí, Dalí, Miró, Pau Casals o, més recentment, el Futbol Club Barcelona, Quim Monzó, Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol. ‘Els artistes han fet la millor política exterior’ ha sentenciat Anglada. Però amb això no n’hi ha prou.

Gràcies a la seva llarga i dilata trajectòria com a periodista internacional, Anglada ha demostrat tenir un gran coneixement de la història d’Europa i de les relacions internacionals. Ha criticat el discurs de la por o de ‘l’home del sac’, com ell l’ha definit, que intenta fer Espanya, un discurs que vol posar en dubte que Catalunya es converteixi en un nou estat d’Europa.’El ministre d’exteriors espanyol, Garcia-Margallo, ha estat el més gran home del sac’ ha dit Martí Anglada. ‘Vosaltres coneixeu algú que es talli el dit petit? Nosaltres som un dit de la mà d’Europa, formem part del seu ADN’, ha etzibat.

La sala d'actes del Kesse s'ha omplert de gom a gom per escoltar Anglada
La sala d’actes del Kesse s’ha omplert de gom a gom per escoltar Anglada

I quins són els amics de Catalunya? Les relacions amb Alemanya són més bones que amb França, i Anglada n’ha posat diversos exemples. ‘Els fils que uneixen Alemanya i Catalunya, tot i ser estrets són molts potents’, ha dit el periodista. Són dos països amb una relació complicada amb el Vaticà, els alemanys tenen un dret civil molt semblant al català i la seva tradició d’empreses familiars és molt semblant a la nostra. A més, després de l’11-S, una delegació de parlamentaris alemanys va venir a Catalunya per interessar-se pel procés sobiranista.

‘La pedra a la sabata serà França’, ha dit Anglada, que ha reiterat que ‘Catalunya ha de resoldre el problema amb el país veí i convertir-lo en amic. El país gran és França i és el que hauríem de mimar’. Tot i que és més difícil. Sense anar més lluny, els francesos no entenen el concepte de territorialitzar, com tampoc entenen els problemes de finançament catalans. ‘Els francesos no territorializen ni les cues de cotxes’, ha dit amb humor Anglada.

Tot i que s’han fet passos en política exterior al llarg de la història, cal un pas ferm i decisiu. Si volem ser independents, a l’agenda política hauran de tenir un paper important les relacions internacionals. ‘Catalunya té molt bona imatge però ha dormit una llarga migdiada en política exterior. A la manifestació de l’11-S hi van faltar banderes europees’ ha sentenciat Anglada, després de dues hores de lliçó magistral. Ha estat un plaer.

Repsol 2012: any sostingut i confiança en el futur

Ricard Lahoz
-
0
Vista de la refineria de Repsol al polígon petroquímic nord de Tarragona
Vista de la refineria de Repsol al polígon petroquímic nord de Tarragona

A Repsol Tarragona ja li va bé la crisi. Aclarim-ho: a la refineria de Repsol al polígon petroquímic nord, el període de recessió econòmica l’està afavorint de retruc, perquè és l’única de les cinc que hi ha a Espanya que produeix fuels, mentre les altres estan molt enfocades a les gasolines.

El consum de fuel es manté per a vaixells i centrals tèrmiques, però amb menys oferta, pugen els preus i augmenten els beneficis. Això explica que la refineria de Tarragona estigui molt ben posicionada dins del grup Repsol, només per sota de la Cartagena, que s’ha gastat 3’5 milions d’euros en unes instal·lacions estrenades el 2011.

A Tarragona, sense noves inversions, la refineria ha mantingut la producció durant el 2012 (uns 10 milions de tones), amb un volum de negoci a l’alça i amb una previsió de continuïtat per a l’any vinent, segons explica el director del centre de producció, Joan Pedrerol.

La plataforma Casablanca explota des de fa pocs dies dos nous pous de petroli
La plataforma Casablanca explota des de fa pocs dies dos nous pous de petroli

Nous pous a la plataforma Casablanca

Des de fa poques setmanes, la refineria rep cada dia l’equivalent a vuit mil barrils procedents de la plataforma Casablanca. S’hi han començat a explotar dos nous pous que suposen multiplicar per quatre la producció que hi havia fins ara. Una xifra modesta (només representa el 4% del total), però positiva perquè assegura el futur de la plataforma per a 10 o 15 anys.

La inversió realitzada a Casablanca puja als 245 milions d’euros, comptant les tasques de prospecció, la connexió dels nous pous a la plataforma i la seva adaptació per rebre el nou cru.

Un cop confirmades les futures extraccions de petroli mar endins i assegurada la viabilitat de la refineria per molt de temps, Repsol Tarragona treballa ara en projectes per l’àrea de la Química. L’equip de Pedrerol estudia com adaptar algunes d’aquestes unitats per a la fabricació de nous productes.

En poques paraules, es tracta de fer coses amb valor afegit, productes que no fan altres, amb més qualitat i especialitzats. No caldrà fer-hi grans inversions, però sí les necessàries per mantenir o millorar els resultats de Repsol Química.

La ministra de Foment en la seva visita a Repsol el passat mes de juliol (foto: AEQT)
La ministra de Foment en la seva visita a Repsol el passat mes de juliol (foto: AEQT)

Les exportacions i les infraestructures

On sí caldria fer inversions urgents és en l’àmbit de les infraestructures. Joan Pedrerol, en la seva doble qualitat de director de Repsol i president de l’AEQT, recorda el compromís de Foment de començar el tercer fil l’any vinent, i la necessitat de l’eterna A-27.

Més infraestructures i menys costos energètics: aquestes serien les  dues fites per millorar la competitivitat i el nivell d’exportacions de Repsol i la resta d’indústries químiques en un moment de profunda crisi per a altres sectors econòmics.

Assolir aquest doble objectiu tindrà un valor especial per al director del complex de Repsol a Tarragona. Un valor similar o comparable amb el primer tres de deu amb folre i manilles carregat de la història. Com a bon aficionat, ell hi era, abaix, vestit de verd i aguantant el tronc, el 15 de novembre de 1998. Catorze anys després, Pedrerol es mira cada dia el pòster d’aquella jornada al seu despatx. Després se situa a la base de la pinya i amb tot el personal es posa a treballar de valent, per coronar els millors castells, de la seva colla i de la seva empresa.

Una inauguració de teatre amb regust olímpic

Ricard Lahoz
-
2
La façana del Teatre Tarragona, il·luminada en la seva estrena aquest dimarts
La façana del Teatre Tarragona, il·luminada en la seva estrena aquest dimarts

El foc del Metropol encén el Tarragona. Gairebé divuit anys després de la reobertura del teatre de Josep Maria Jujol, la ciutat reobre un altre teatre. I ho feia ahir al vespre amb un d’aquells actes socials poc habituals aquí, amb tota la “societat civil” tarragonina representada.

Una inauguració amb regust olímpic, potser ja pensant en la cita dels Jocs Mediterranis del 2017. Un espectacle dissenyat pel jove Sergi Guasch Llorach (de 27 anys, i no de 17!) que arrencava al Metropol i pujava per la Rambla transportant el foc sagrat de les arts. Una trentena llarga de torxes portades pels agents culturals de la ciutat i liderades pel periodista i futbolista, Àlex González, duien el foc des del fogarill de Jujol (la Nau dels Somnis) fins al peveter situat davant el Tarragona.

Torxes, foc i un peveter encès al mig d’una Rambla fosca, plena de gent i expectant. L’alcalde Ballesteros agafa el relleu amb una altra torxa i s’apropa al punt que obre la metxa, encèn la traca i acaba il·luminant la façana del recuperat teatre, enmig d’un castell de focs artificials (no us recorda la inauguració d’una cita esportiva internacional?).

Hi era tothom

El Tarragona obre les portes amb un vestíbul majestuós. L’arquitecte de l’obra, Xavier Climent, es mostra somrient mentre veu entrar l’artista Josep Maria Rosselló, autor de l’obra “Tríptic” que decora amb colors molt vius la paret del fons. Pel vestíbul van guadint de l’estrena els que fan la cultura de la ciutat: Olga Xirinacs, Joan Negrié, Teresa Valls, Montse Icart, Pep Escoda, Miguel Alberto Cruz…. i la gent de l’àrea municipal de cultura com Jordi Giramé, Xavi González, Rosa Comas i Joan Cavallé.  

No hi falta ningú de la política i les institucions: rector de la URV, president del Port, president de la Diputació, pràcticament tots els regidors (menys Alejandro Fernández, potser a Madrid), però això sí, es nota una presència de poc pes del govern de Catalunya (ni conseller ni delegat del govern).

El protocol recorda la figura de Julià Duch Masdeu, l’empresari que va fundar el Teatre Tarragona el 1923, amb una placa al vestíbul que descobreix la seva filla, Mercè.

Els periodistes, poc acostumats a inauguracions d’aquesta alçada, anoten qualsevol detall de crònica social. Carina Filella, la més veterana dels periodistes culturals a El Punt Avui, ja ni recorda quan va fer la primera crònica del projecte del nou Tarragona. Mentre un altre periodista, ja fora de l’ofici, Josep Maria Marsal, ex Diari de Tarragona, s’ho mira com a espectador.

Les muses de les arts condueixen el públic cap a la platea i després guien amb foc el teatre, la dansa i la música fins a l’escenari. L’acte serveix per donar el relleu de capital cultural catalana a Ripoll (amb el seu alcalde al capdavant), però sobretot és una mostra de les arts que es fan a Tarragona.

Àngel Òdena, el més aplaudit

L’art de la dansa, amb el jove Orión Picó i la companyia Plan B d’Arantxa Sagardoy(excel·lents). El teatre, amb Oriol Grau (que va presentar la gala d’inauguració del Metropol el 1995), Fermí Fernàndez, Joan Pascual, Muntsa Alcañiz, Mercè Anglés i Mercè Rovira (molt bé tot, menys un micròfon). I la música, amb el baríton Àngel Òdena i l’orquestra Camerata XXI, que es van endur els aplaudiments més llargs de la nit.

Òdena, tot un luxe per una ciutat com la nostra, va improvisar unes paraules al públic, per recordar que el seu avi havia treballat al “primer” Teatre Tarragona i que se sentia especialment orgullós per participar en la seva reobertura.

La Banda Unió Musical de Tarragona posava un punt i final divertit i diferent a un acte que passarà a la història. No és gens habitual inaugurar un equipament teatral en aquestes èpoques de crisis i retallades. La societat civil tarragonina i els agents culturals no es van perdre ahir l’estrena, però ara toca entre tots omplir-lo de continguts de qualitat i projectar la nostra riquesa artística i cultural a tot el pais.

Que el foc de les arts (i el foc olímpic) ens il·lumini!

[slideshow]

El potencial turístic de Tarragona

Ricard Lahoz
-
3
Imatge que contemplen milers de turistes a l'any quan arriben al Balcó del Mediterrani
Imatge que contemplen milers de turistes a l’any quan arriben al Balcó del Mediterrani

L’any que s’acaba deixa un regust prou bo per al sector turístic de Tarragona, especialment per als càmpings. Aquest tipus d’establiment ha vist com l’ocupació pujava vuit punts i arribava al 68 % durant els quatre mesos forts de la temporada.

Segons les dades del Patronat Municipal de Turisme, el nombre de pernoctacions en hotels i càmpings de Tarragona entre els mesos de juny i setembre va superar les 725.000, el que representa un 9% més que l’any 2011. Tenint en compte el context de crisi econòmica, la regidora de Turisme, Patrícia Anton, fa un balanç positiu de l’augment de les xifres.

Al centre i nord d’Europa l’impacte de la crisi és molt menor. Potser per això, alemanys, holandesos i belgues són els que més han incrementat la seva presència als càmpings de Tarragona. També puja l’estada mitjana i ja supera les quatre nits als càmpings, davant de les 2’6 nits de mitjana als hotels.

El mercat rus continua creixent de manera espectacular, no pel que fa a pernoctacions (només representen l’11 % del total), però sí pel que fa a visites a la ciutat i consultes als punts d’informació. Els russos vénen a fer compres i caldria potenciar campanyes com l’Enjoy Tarragona, estrenada aquest any, amb la incorporació de més botigues i restaurants de qualitat.

Espectacle de Tarraco Viva a l'amfiteatre
Espectacle de Tarraco Viva a l’amfiteatre

La ciutat encara te molts reptes per davant. Potser el principal és oferir nous productes per allargar l’estada dels turistes o insistir en algunes ofertes ja encetades. La “Tarragona family week” per Setmana Santa, el festival Tarraco Viva i les festes de Santa Tecla poden ser alguns d’aquests productes.

Al meu entendre, el potencial turístic de la ciutat va molt més enllà. A títol personal, faig algunes propostes:

–         Programar tots els caps de setmana de l’any els espectacles de reconstrucció històrica, després de l’èxit d’Història Viva (turisme cultural)

–         Promocionar a tot Catalunya les jornades del romesco, el peix blau i els arrossos (turisme gastronòmic).

La Tarraco Arena Plaça i els castells poden ser un altre atractiu per als turistes
La Tarraco Arena Plaça i els castells poden ser un altre atractiu per als turistes

–         Oferir algun producte relacionat amb els castells que permeti als turistes veure un assaig de les colles els divendres a la nit i visitar la Tarraco Arena Plaça com a gran escenari del Concurs (turisme cultural i de tradicions)

–         Donar a conéixer arreu els camins que envolten la ciutat per anar a peu o en bicicleta i que s’han recupetat els darrers anys (turisme de natura).

–         Adequar el Fortí Sant Jordi per explicar l’època de la Guerra del Francès (turisme cultural i històric).

–         A l’estil del que es va provar per Setmana Santa, fer campanyes especials durant les vacances escolars de Nadal, del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener (turisme familiar).

Tarragona s’ha de creure realment el seu potencial turístic oferint productes únics, diferents. Mostrar amb orgull i potenciar la marca “Patrimoni Mundial” i a partir d’aquí, atreure nous visitants i allargar la seva estada amb una oferta àmplia i variada que vagi més enllà de Tarraco. I això és feina de tothom, de les administracions, els agents privats del sector i també dels ciutadans.

‘Per un país de tots, l’escola en català’, també a Tarragona

Josep Ardila
-
0
DSC_0758
Somescola.cat ha reunit un miler de persones aquest dilluns a la Plaça de la Font contra la reforma del ministre Wert

L’avantprojecte de llei del ministre Wert, que vol convertir el català en llengua residual a les escoles, ha tornat a mobilitzar la societat civil catalana. Davant aquest nou atac a la llengua, la plataforma Somescola.cat ha convocat aquest dilluns concentracions arreu del país per denunciar la reforma educativa del govern espanyol. I el dia escollit no és casual. Aquest 10 de desembre es commemora el Dia Mundial dels Drets Humans. No és un dret poder estudiar i parlar la teva llengua? La llengua que forma part de la teva cultura i del teu patrimoni?

Puntuals, a les 6 de la tarda, professors, alumnes i representants del món de la cultura han llegit el manifest, sota el lema ‘Per un país de tots, l’escola en català’. Un miler de persones s’han aplegat a les portes de l’Ajuntament a Tarragona, molts amb senyeres i estelades, i han mostrat el seu rebuig a la reforma de José Ignacio Wert, amb la qual el català passaria a ser una assignatura optativa i perdria la categoria de matèria troncal.

No ha estat, però, la primera concentració que s’ha fet a Tarragona per aquest motiu. La setmana passada, centenars de persones es van manifestar davant de la seu del Partit Popular a la ciutat. D’aquella concentració en va parlar Alejandro Fernández, titllant de ‘xusma’ als participants. Ell, evidenment, no era avui a la plaça de la Font.

Molts representants d’entitats culturals de la ciutat no s’han volgut perdre la concentració. Tampoc alguns polítics, entre elles membres del PSC, d’ICV, d’ERC i de CiU. No hi han faltat l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, la portaveu de CiU a l’Ajuntament, Victòria Forns, la diputada d’Iniciativa Hortènsia Grau o el diputat socialista Xavier Sabaté. Tots hi han anat per defensar el model d’immersió lingüística català. La concentració s’ha acabat amb crits d’independència que han ressonat per tota la plaça.

Els rectors, contra les retallades

121210_declaració rectors CRUE 1També aquest dilluns, una cinquantena d’universitats públiques de tot l’Estat han fet un comunicat conjunt per protestar contra les retallades  i per denunciar l’asfixia econòmica que està vivint el món universitari. A Tarragona, també s’hi ha sumat la Universitat Rovira i Virgili, en veu del seu rector Francesc Xavier Grau. Les universitats reclamen que el Govern espanyol les consideri una inversió i no una despesa. El rector de la Rovira i Virgili, a més, també ha mostrat la seva preocupació per la reforma educativa, que elimina la selectivitat.

En un dia on també s’han escoltat les paraules del rector de la Universitat Complutense de Madrid. José Carrillo ha defensat el model català, ha dit que la llei suposa una agressió a la immersió lingüística i ha manifestat que la reforma és un pas enrere. Potser aquest és un primer pas, o en tot cas demostra que a les espanyes no tothom pensa igual.

[slideshow]

Mecenes de la cultura tarragonina

Ricard Lahoz
-
1
Platea del Teatre Tarragona, que es reobre aquest dimarts 11 de desembre (foto: Tarragona 2012)
Platea del Teatre Tarragona, que es reobre aquest dimarts 11 de desembre (foto: Tarragona 2012)

Aquesta setmana conclou la capitalitat de la cultura catalana que ha ostentat Tarragona al llarg de 2012. La reobertura aquest dimarts del Teatre Tarragona i la celebració divendres, al mateix recinte, de la nit literària de Santa Llúcia posaran un final brillant a un any presidit per les retallades pressupostàries a l’àmbit cultural.

Les dificultats econòmiques de l’administració local i de la Generalitat han tingut un efecte immediat: l’increment de la participació privada en les activitats culturals de la ciutat a través del mecenatge d’empreses i fundacions. En el cas de Tarragona 2012, s’hi han mullat les grans companyies químiques (Repsol, BASF i Dow), Estrella Damm, El Corte Inglés i, des d’un altre àmbit de suport a la cultura, l’Obra Social de La Caixa.

La falta de recursos és tan evident que la festa de les lletres catalanes que organitza Òmnium Cultural tornarà el dia 14 a Tarragona al cap de quaranta anys, després de moltes negociacions i d’aconseguir aportacions econòmiques vitals del món privat a través, precisament, de l’Obra Social de La Caixa, i de la Fundació Privada Mútua Catalana.

Aquesta fundació, nascuda en el si d’aquella antiga “Mutua Catalana de Seguros y Reaseguros a Prima Fija”, ha fet al llarg de 2012 els primers grans passos per assolir els seus objectius de promocionar i difondre la cultura i les arts a l’àmbit de Tarragona.

De la història a les lletres i l’arqueologia

La seva posada de llarg en públic la van fer el 16 de febrer amb la presentació del llibre “Memòria del setge i ocupació de Tarragona”, obra de Manuel Fuentes que analitza la Guerra del Francès en els fons documentals de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

El congrés internacional d'arqueologia és el primer pas de la Tarraco Biennal
El congrés internacional d’arqueologia és el primer pas de la Tarraco Biennal

El punt culminant d’aquest 2012 per a la fundació ha estat l’organització del Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic de finals de novembre, com a primer pas de la Tarraco Biennal. Un dels patrons de la fundació, Antoni Pujol, ex president de l’Autoritat Portuària, ha estat un dels principals impulsors de l’esdeveniment.

Per tirar endavant aquest repte, Pujol i el president de la fundació, Joan Josep Marca, han aconseguit la complicitat de totes les entitats relacionades amb el patrimoni de Tarragona (RSAT, ICAC, Museu Arqueològic, Museu d’Història de la ciutat, URV, Ajuntament i Generalitat).

A banda de l’arqueologia, el patronat de la fundació ha decidit col·laborar amb la Cooperativa Obrera, l’associació Tarragona Literària o La Gent del Llamp, entre d’altres, i ajudar econòmicament a festivals de ressò nacional i internacional com Tarraco Viva i l’SCAN de fotografia.

A la fundació hi ha quinze patrons: a més de Marca i Pujol, també hi són Josep Joaquim Sendra, Francesc Roig, Ramon Marrugat, Antoni Salas o els germans Pere i Xavier Jornet. Ells i d’altres tenen ara moltes coses a dir. Els mecenes han arribat per quedar-s’hi i oferir un ajut fonamental en la producció i difusió cultural de la ciutat. Sense la seva aportació, Tarragona se’n ressentirà.

logo fundacio mutua catalana

1...271272273...277Page 272 of 277