23.5 C
Província de Tarragona
Dimarts, maig 28, 2024
Inici Blog Page 274

La Mitja Marató de Tarragona, des de dins

0

Aquest diumenge, més de 2.000 atletes van recòrrer els carrers de la ciutat de Tarragona per participar a la Mitja Marató. El FET A TARRAGONA ha volgut conèixer, des de dins, com es viu aquest cursa, que necessita mesos de preparació, molta preparació. Nervis, il·lusió, esforç, companyerisme. Així ho va viure Ferran de Torres, corredor del Runnersworld de Tarragona.

Arribada a meta de Ferran de Torres

La Mitja Marató, des de dins

Fa 15 anys, quan res era com ara, quan la gent em preguntava quines curses eren les que més m’agradaven, sempre deia que Tarragona, Banyoles i amb la tercera ballava, tot i que Olivella (descobriu-la), al Garraf, podia ser-ho perfectament.

Jo vivia a Barcelona i ni m’imaginava que acabaria vivint a la molt bonica ciutat de Tarragona. Llavors, per mi, era la ciutat que tenia una mitja molt ben organitzada, amb pàrquings gratuïts al bell mig de la ciutat, un bon servei de dutxes i a més era l’excusa perfecta per passar el dia a la ciutat.

A dia d’avui porto 7 anys vivint a Tarragona, ciutat que mostro amb orgull als amics que em venen a veure. I la mitja, que ha canviat de circuit, és encara millor. El públic, els habitants de la ciutat, s’hi van sumant sense pressa però sense pausa i aquest és un dels seus aspectes diferencials. No estem a Sant Sebastià, però ens hi aproximem.

Tot comença i acaba al Serrallo, un lloc perfecte per a cohesionar esport (la mitja) i salut (cervesa posterior). En molt poca distància tens les diferents zones de vestidors, recollida de dorsals, entrega de premis, és a dir, la logística necessària per a més de 2.000 persones, que es diu molt ràpid.

Tret de sortida i endavant. Milers d’il·lusions comencen un recorregut que en els primers quilòmetres és molt agraït amb el suport de tant de públic al carrer. Transcorren els primers quilòmetres en uns bucles que animen molt i que et porten gairebé a pes de braços fins al balcó del Mediterrani.

Pujada dura però necessària per la sort que ens atorgarà el fet de tocar ferro i, ara sí, en sentit descendent anar a cercar la Plaça Imperial Tarraco. Continua el circuit per zones més solitàries fins que tornem a passar per la sortida passada mitja cursa i el suport del públic ja no ens deixarà des del passadís humà en què es converteix el darrer terç de la cursa, quan més falta hi fa. Miracle i Espigó, lloc d’entrenaments de molts atletes locals, ens acompanyen i afegeixen èpica al nostre esforç.

A més, ens creuem amb la resta de corredors cosa que a mi sempre m’ha agradat molt. Si pots saludes i animes als companys, alguns dels quals van per davant i altres pel darrera. Això no importa. I ja queda gaudir de la part final. Deixar els magatzems del port al darrera i tornar al Serrallo, a la meta, en una arribada impressionant.

Si algú no ha vist mai l’arribada d’una cursa l’animo a fer-ho. Satisfacció creuada d’esgotament és la tònica general i sols si ho has viscut en primera persona algun cop es pot entendre. Si no ho has fet mai, tens un any per a descobrir-te a tu mateix, començar a entrenar i viure-ho com a protagonista. Mai quelcom tan gratificant havia estat tan assolible. Anima’t.

 Ferran de Torres

La ciutat de Tarragona no està per la via independentista

1
Matias Alonso, de Ciutadans, serà diputat per Tarragona

Els electors tarragonins no estan majoritàriament pel camí del dret a decidir dels catalans si volen la independència del país. Les urnes del 25-N revelen que la suma del PP, PSC i Ciutadans (segona, tercera i quarta força política) arriba als 28.819 vots. Per contra, les llistes de CiU, ERC, IC i la CUP a nivell local sumen 27.409 vots.

Aquestes xifres capgiren la relació de forces que hi havia abans de les eleccions. Tal com explicava aquest dissabte el FET A TARRAGONA, els partits sobiranistes tenien el suport de més de 25 mil ciutadans, uns 2.500 més que els partits contraris a la independència.

Les urnes indiquen que un vot espanyolista amagat fins ara ha reaccionat davant la força del debat indpendentista. També demostra que Tarragona és una ciutat de perfil més conservador i menys catalanista que el conjunt de Catalunya.

Ciutadans, quart partit a la ciutat

Els més de 7.000 vots recollits per Ciutadans a la ciutat de Tarragona és una de les notes més destacades de la jornada electoral del 25-N. Aquest partit, amb molt poca infraestructura i escassa presència als mitjans, s’ha col·locat com el quart a nivell local, per damunt d’ERC i IC.

CiU guanya les eleccions, però perd més de tres mil vots. El PP destrona els socialistes de la segona posició amb una diferència de més de dos mil vots entre les dues formacions.

Traslladat al plenari municipal, el PSC que governa l’ajuntament obté 9.700 vots, davant els més de 26.000 que sumen convergents i populars a l’oposició.

Esquerra Republicana dobla el nombre de sufragis i Iniciativa avança de manera significativa. La CUP obté 1.800 vots.

En relació als comicis de 2010, es veu que socialistes i populars mantenen, si fa no fa, el nombre d’electors (socialistes perden mig miler i els populars sumen 1.500).  CiU deixa escapar vots clarament cap a ERC. I sembla clar que el tema nacional ha fet despertar el vot espanyolista cap a Ciutadans (electors que s’havien abstingut fins ara), i el vot independentista i anti-sistema de la CUP.

La participació guanya 9 punts respecte les últimes eleccions catalanes, amb un 68 %, més alta que la mitjana de la demarcació.

Conclusions del 25-N a la demarcació:

La llista del debutant Albert Batet pateix una patacada important. L’electorat ha recordat i ha castigat la política dura de retallades dels 20 mesos del govern de CiU i, en clau nacional, a l’hora de pensar en la consulta al dret a decidir, s’ha refiat més dels independentistes “de sempre”: ERC. Els convergents es veuen abocats a formar un govern de coalició: amb els republicans?

La candidatura socialista de Xavier Sabaté baixa als inferns. Si els resultats del 2010 ja van ser els pitjors dels últims trenta anys, els actuals indiquen la necessitat urgent de refundar el PSC des del punt de vista de programa i dirigents territorials. Són la quarta força política de la demarcació, a més de 5.000 vots per sota d’ERC.

Els republicans de Josep Andreu esdevenen per primera vegada la referència de les esquerres a la demarcació. Són la segona força, després d’un escrutini emocionant i de rivalitat amb el PP. Coincideixen amb CiU en la consulta del dret a decidir, però discrepen de la política econòmica i de retallades socials. Estaran disposats a formar govern de coalició amb Artur Mas?

El 25-N reforça el vot consolidat del PP, que ha estat a punt de donar la campanada assolint la segona posició a Tarragona, davant la quarta a nivell de Catalunya. Reforça les posicions dels populars tarragonins perquè no els ha afectat la pujada espectacular de Ciutadans.

Iniciativa veu incrementat el suport dels electors, però baixa a la sisena posició per l’empenta del partit unionista. Com ja vam preveure fa setmanes al FET A TARRAGONA, tindrem un ex militar de diputat per Tarragona. Es diu Matias Alonso, viu a Barcelona, no coneix el territori, però representa democràticament una part de l’electorat de la demarcació.

Daltabaix al mapa polític de Tarragona

1

Les eleccions del 25-N provoquen un daltabaix en el mapa polític de la circumscripció de Tarragona. Aquestes són les principals novetats:

– Els ciutadans han votat en clau de crisi econòmica, i no només en clau nacional. Càstig al govern de CiU i les seves retallades. Baixen vuit punts i es deixen pel camí dos diputats. Fracassa el caràcter plebiscitari entorn a la figura del president.

– La patacada del PSC és històrica i passa a ser la quarta formació política a la demarcació, una cosa mai vista. Perd un diputat.

– La pujada espectacular d’ERC (guanya dos escons) també és històrica, perquè supera el PP i els socialistes i esdevenen el segon partit de la demarcació i el primer referent polític de les esquerres.

– El PP avança lleugerament però perd amb ERC la lluita per ser la segona força de la demarcació en unes eleccions catalanes:  manté la representació i evita la fuga de vots a Ciutadans.

– Mai hi havia hagut sis partits de Tarragona amb representació al Parlament: entra una nova força política, Ciutadans, que fins i tot se situa en cinquena posició i deixa per darrera Iniciativa. Han triplicat el seu nombre de vots.

– La participació també és històrica, la més alta des de la recuperació de la Generalitat,  superant el 66 % dels electors.

Ball de diputats a favor i en contra de la independència

Els dos escons que perd CiU els guanya ERC entre l’electorat nacionalista. L’escó que perd el PSC se l’emporta Ciutadans en l’àmbit de l’electorat no independentista. I el PP i Iniciativa són les úniques formacions que es mantenen estables.

Sopar de tripleta i reconeixements

0
Ampolla de cava per celebrar la gran temporada dels matalassers

Sopar fi de curs dels Xiquets de Tarragona. Els alumnes han tret de nota un excel·lent i han fregat la matrícula d’honor. Han repetit la seva millor actuació de la història, la tripleta, i per Tots Sants feien un intent desmuntat de cinc de nou amb folre. Toca, doncs, anar de festa!

Després dels cafès i abans que obri la discoteca, Roger Peiró, cap de colla, agafa el micròfon per assegurar que ha estat un any fabulós, que s’ho han passat bomba i que han après molt. “Un any de trànsit cap allò que volem ser”. No ho diu, però parla de ser una colla de gamma extra.

Amb Roger Peiró comparteixo taula. Tanca la tercera temporada com a cap visible dels Xiquets i no li fa res continuar. Diu que s’avorreix al cap de quinze dies sense castells. Els nens l’adoren. I als grans els sap motivar a partir de conceptes com “fe” i “fam” (tenen fam de menjar-se el món casteller).

El cap de colla brinda amb aigua, tot i que celebrem el millor any dels matalassers. Assegura que no provarà l’alcohol ni el dia que descarreguin el cinc de nou.

Ambient d’eufòria al recinte firal després d’un any excepcional: els millors castells i 150 noves camises. El president de la colla, Antoni Maria Sánchez, està molt satisfet, tot i l’esforç que comporta el càrrec. A la taula del president, un dels castellers més il·lustres, mossèn Francesc Gallart, de l’ermita de Sant Magí.

Repartits per les taules, més de 300 persones: reconec els veterans Dionisio de la Varga, Àngel Conesa i Albert Pallarès, i els joves Joan i Gerard Sala, Hugo Vives, Oriol Peiró i Arnau Cornadó, entre molts d’altres. No veig, però, Xavier Sabaté, cap de llista del PSC que deu estar reflexionant sobre el futur del seu partit, l’endemà de les eleccions.

La festa no se la perden les periodistes Raquel Sans (TV-3) i Laia Díaz (Més) i el company Àlex Alonso (TAC 12). Trobo a faltar, en canvi, Jordi Suriñach, referent del periodisme casteller, excel·lent company i professional, i matalasser de primera hora.

Reconeixements

Paco Montoya, periodista del Nàstic al Diari de Tarragona, i Aitana de la Varga, fan de mestres de cerimònia del sopar low cost dels Xiquets. Després del primer plat, a la pantalla projecten el tres de nou de Sant Magí; després del segon, veiem el quatre de nou de Santa Tecla; i en acabar les postres, un resum de Tots Sants, una fita de la història de la colla  que va aplegar 430 camises ratllades a Vilafranca.

Precisament, els Castellers de Vilafranca s’emporten un dels reconeixements de la nit. També es guardona la feina en la direcció del Concurs de Tarragona en les figures de Xavi Gonzàlez, Ester Roca i Melcior Bustos (el de la botiga El Lloro de Governador González). Hi ha regals per a la canalla i una ovació de gala per a Antoni Coll, fotògraf dels Xiquets.

Escriure del primer reconeixement de la nit, però, m’obliga a utilitzar la primera persona del singular. Els Xiquets han volgut remarcar la meva trajectòria durant més de 18 anys com a director de Tarragona Ràdio fomentant la informació castellera i la retransmissió de les grans diades. Em sento profundament emocionat per dins i agraït per fora.

Gràcies al testimoni sonor de la ràdio (i a les veus de Joan Fortuny, Carles Cortès, Jordi Suriñach, Raquel Sans, Xavier Abelló, Àlex Alonso, Josep Ardila….) el món casteller tarragoní pot presumir avui d’una gran època. I jo em sento especialment orgullós d’haver contribuït a difondre-la.

Els Xiquets de Tarragona i les altres colles de la ciutat encara tenen per escriure molts altres capítols importants d’aquesta gran època.

Moltes gràcies, Xiquets, i felicitats per la temporada!

Tarragona i el dret a decidir

0
Vista del Balcó del Mediterrani, un dels indrets que millor representa Tarragona

La ciutat de Tarragona votarà aquest diumenge clarament pel dret a decidir dels catalans si volen o no la independència? Les formacions polítiques que aposten per aquesta via, ara fa dos anys van guanyar per una diferència de només 2.500 vots.

Els resultats dels comicis de novembre de 2010 registren que 25.286 electors tarragonins van optar per les llistes de CiU, IC, ERC i Solidaritat. Per contra, 22.755 electors de la ciutat van donar suport a les candidatures del PSC, PP i Ciutadans. A més, cal apuntar altres cinc mil sufragis que van anar a llistes minoritàries, o van ser vots nuls o en blanc.

A grans trets: un 47% de suport als partits que ara proclamen el dret a decidir; un 43% en contra, i gairebé un 10% que preferien altres opcions.

És evident que no es pot fer una total extrapolació de les dades de fa dos anys per entendre el que pot passar aquest diumenge. Primer, perquè la força més votada, CiU, presentava aleshores un programa basat en el pacte fiscal i no en el dret a decidir i el camí cap l’estat propi, un element que també incorpora per primera vegada Iniciativa.

Cal afegir altres matisos: en el “bloc constitucionalista”, el PSC es mostra partidari de fer una consulta als catalans, sempre que sigui legal i acordada amb el govern espanyol. Una via que descarten absolutament el PP i Ciutadans. No formen, per tant, un bloc amb un criteri únic.

Però com que es tracta de fer anàlisis i reflexions, ens preguntem: quin suport tindran aquest diumenge a Tarragona les llistes de CiU, IC, ERC i Solidaritat? Augmentaran el nombre de vots i la quota de suport per impulsar un referéndum per la independència? I a la banda contrària: quin paper jugarà Ciutadans, a qui algunes enquestes li dónen un diputat per la circumscripció? Qui representarà millor els que no volen la independència: PSC o PP?

Caldrà veure les diferències, que poden ser moltes, entre els resultats de Tarragona ciutat i del conjunt de Catalunya. Al Parlament es pot traslladar una majoria de dos terços de diputats a favor del dret a decidir. A Tarragona, en canvi, el pes del vot no nacionalista és molt important: fins a quin punt? Serà un frec a frec gairebé com el de fa dos anys? En poques hores sortirem de dubtes!

Una campanya electoral sense agenda tarragonina

0
Els caps de llista per Tarragona han participat en diversos debats al llarg de la campanya

Era previsible. La campanya per a les eleccions d’aquest diumenge 25 de novembre s’ha oblidat de l’agenda tarragonina. El caràcter gairebé plebiscitari de la convocatòria, la jornada de vaga general al mig de la campanya i l’intent d’”El Mundo” i l’aparell de l’Estat de condicionar el resultat de les urnes han arraonat qualsevol possibilitat de debatre a l’entorn de temes més territorials.

Abans de l’inici oficial de la campanya, em preguntava si els caps de llista per Tarragona farien balanç de la gestió del govern en aquests dos anys en clau local i abordarien qüestions com el futur de l’hospital Joan XXIII, els centres escolars pendents de construir, el finançament de l’EOI a la Chartreuse o què fer amb la Ciutat de Repòs i Vacances.

Era previsible que la bombolla mediàtica i política en els àmbits nacional i estatal s’imposés d’una manera rotunda. Cronològicament, la campanya arrencava fort amb el debat Catalunya-Espanya; sobtadament va aparèixer el drama social dels desnonaments, just abans de la vaga del 14-N, i es va imposar per uns dies el discurs social. Pèro el periodisme de filtració barroer i la força dels altaveus mediàtics espanyols van acabar monopolitzant bona part de l’última setmana de campanya.

Aquí a Tarragona, els debats de la SER, TV3, TAC 12 i Catalunya Ràdio no han servit per entrar en el detall territorial, tot i que cal reconéixer que s’ha parlat del paper de la Diputació i dels consells comarcals, de la necessitat o no de fer més retallades, dels diners que la Generalitat deu als ajuntaments, i dels que el Govern central deu a la Generalitat, d’infraestructures com l’A-27 que corresponen a l’Estat…

Impressions de dues setmanes

La campanya ha mobilitzat més militants i simpatitzants. Els partits han omplert bé a Tarragona els recintes que havien reservat per als mítings centrals i alguns han deixat fora una part dels seus seguidors.

La mobilització de les militàncies no vol dir necessàriament que els ciutadans estiguin més engrescats, però auguro una participació històrica per damunt del 65 %.

En l’era de Facebook i Twitter no te cap sentit la jornada de reflexió, aquella en què legalment no es pot demanar el vot, i seria desitjable una campanya reduïda a vuit dies. També és anacrònic l’acte d’enganxada de cartells, i és reprovable l’estat d’excepció a què sotmeten els partits als mitjans públics audiovisuals amb els blocs electorals cronometrats.

Al marge dels partits parlamentaris, destaco la campanya de la CUP pel seu activisme a les xarxes, el seu esperit de combat i la seva capacitat d’atracció entre la gent jove, i el grau de mobilització dels seus seguidors.

El vot dels tarragonins 2010-2011

Davant la cita amb les urnes d’aquest diumenge, aquí us presentem un quadre amb els resultats de les tres últimes eleccions a la demarcació de Tarragona i a la capital.

En color vermell els partits guanyadors en cada convocatòria.

DEMARCACIÓ TARRAGONA

                     Parlament 2010                 Municipals 2011                      Generals 2011

CiU

 121.836

 39,32%

 108.738

  33,08%

 105.721

 30,55%

PSC

   56.481

 18,23%

  80.052

  24,35%

   90.206

 26,07%

PP

   41.418

 13,37%

  37.002

  11,26%

   81.834

 23,65%

ERC

   26.355

   8,51%

  37.347

  11,36%

   25.661

   7,41%

IC

   15.747

   5,08%

  13.505

    4,11%

   18.510

   5,34%

TARRAGONA CIUTAT

                     Parlament 2010                 Municipals 2011                       Generals 2011

CiU

   17.975

     34%

    9,920

  20,55%

  14.105

  24,17%

PSC

   10.250

 19,39%

  17.826

  36,94%

  15.998

  27,41%

PP

   10.181

 19,26%

    9.917

  20,55%

  16.943

  29,03%

IC

     2.969

   5,62%

    2.602

    5,39%

    3.669

    6,28%

ERC

     2.947

   5,58%

    1.914

    3,97%

    2.938

    5,03%

Cal recordar que a les eleccions de novembre de 2010, les que guanya Artur Mas, CiU va obtenir 9 escons per Tarragona. El PSC es va quedar amb 4. El PP va aconseguir 3, i ERC i Iniciativa van tenir un diputat cadascú.

També cal remarcar que els resultats de la ciutat de Tarragona revelen que a cada convocatòria guanya un partit: CiU al Parlament. El PSC a l’ajuntament. I el PP a les Corts Generals.

Què passarà aquest diumenge? Al FET A TARRAGONA publicarem a mitjanit una primera anàlisi dels resultats en clau tarragonina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per què córrer?

0

“Córrer té molts avantatges. El primer és que no necessites ningú més per fer-ho. Tampoc que tinguis cap mena d’equipament específic ni que vagis a cap lloc gaire especial”.

Aquesta afirmació la fa Juanan Fernández, un tarragoní, ja universal, cap visible de l’empresa Running Solutions encarregada aquest pròxim diumenge de mobilitzar unes dues mil persones a la vint-i-unena Mitja Marató de Tarragona.

De fet, les paraules que he ficat en veu d’en Juanan són textualment d’Haruki Murakami al seu llibre De què parlo quan parlo de córrer. Llibre que, per un autèntic profà com un servidor, que no entén això de córrer sense una pilota en joc, fa més fàcil comprendre la passió que els darrers anys ha aixecat el running no només a Tarragona si no a bona part del món.

En Juanan m’explica que la gràcia és que és un esport anti-crisi i que l’endorfima fa que t’engaxis cada dia més a córrer. Aquest malalt del running, segon ja a la mitja Marató d’Amsterdam al 2007 (on va guanyar un ram de flors), em reconeix que la febre que ha tingut aquest esport en els darrers anys fa que a hores d’ara fer qualsevol cosa relacionada amb les curses corrent tingui l’èxit pràcticament assegurat.

Uns trenta corredors surten com a mínim un dia a la setmana (habitualment els dimecres) des de la botiga que en Juanan té a l’Arrabassada. L’entrenament consisteix en recórrer entre deu i quinze quilòmetres, “res, poca cosa”, em comenta, veient la meva cara de cansat abans de començar.

Running Solutions cobreix pràcticament tot el ventall de possibilitats organitzatives de proves a Tarragona. Des de la Triatló fins a la Marató que es farà per primer cop aquest pròxim 20 de gener, passant pels deu quilòmetres o la Duatló.

La d’aquest diumenge, però, serà la primera experiència de l’empresa tarragonina amb la Mitja que organitzarà juntament amb el Patronat d’Esports.

La Mitja no penjarà enguany el cartell de bitllets esgotats, però tornarà a ser un dels grans atractius atlètics de la ciutat. El preu, vint euros (quinze en l’última edició), i l’ampli repertori de curses al llarg del país han fet que el ritme d’inscripcions hagi disminuït respecte anys anteriors.

La cursa tornarà a apostar per un recorregut no massa urbà, però gaudeix de molt bona salut i es troba totalment consolidada. Els tres-cents cinquanta voluntaris repartits per tot el recorregut són una bona mostra de l’aposta que farà novament la ciutat per aquesta Mitja.

En total seran vint quilòmetres i gairebé cent metres, no apte per als profans, i sí per a aquells que aquests darrers dies han omplert l’escullera camí del far, les platges o els camins que envolten la ciutat preparant la prova.

Comença el compte enrere; sortida, diumenge a les deu del matí des de Torres Jordi.

Jo, amb profunda admiració i sana enveja per algú que és capaç de córrer més de vint quilòmetres i, després, tenir força necessària per anar a votar, seguiré buscant la pilota.

Eines per educar la mirada

0

“Hola, el meu nom és @josepardila i sóc addicte a Instagram. Quan vaig pel carrer només penso en trobar una bona imatge, enquadra-la i penjar-la a la xarxa. Automàticament penso en el filtre que podria utilitzar i com podria millorar la falta de llum. I com jo, n’hi ha molts altres, també a Tarragona. Tot i això, és una addició sana, creativa i m’ajuda a veure les coses d’una manera diferent”

Aquesta podria ser ben bé la carta de presentació de qualsevol instagramer, persones amb una mentalitat oberta i amb ganes de plasmar en una fotografia tot allò que veuen. ‘Vas passejant amb la mirada fotogràfica activada‘, explica Rosa Comes, coordinadora de Tarragona 2012 i una de les creadores i usuàries actives d’Instagramers Tarragona. La xarxa social de fotografies ha fet crèixer una comunitat a la ciutat amb més de 1000 seguidors que ensenyen Tarragona al món.

Des que va néixer la comunitat, l’any 2011, ja s’han fet diverses iniciatives, s’han organitzat dues trobades d’Instagramers i ara, aprofitant que Tarragona és la capital de la fotografia, s’han fet visites a les exposicions de l’SCAN. Les possibilitats són moltes. ‘Instagram ens ajuda a educar la mirada, entendre el procés de la fotografia i la dificultat que té i, sobretot, ens permet descobrir nous talents’, explica Comes.

Però no només hi ha persones amateurs, com un servidor, a la comunitat tarragonina. També hi ha professionals de la fotografia com @pepescoda i @gerardboyer i la dissenyadora gràfica amb molt bon gust per la fotografia @ceciliabofarull. ‘És un valor molt important i demostren fer un canvi de xip i adaptar-se al nou medi’, explica Rosa Comes. Això, a més, ajuda a valorar la seva feina i a respectar la fotografia i, fins i tot, a millorar la tècnica. Poder veure les seves imatges cada dia a Instagram és un regal!

Instragram s’ha convertit en una eina molt potent que ja estan utilitzant grans marques comercials i, fins i tot, les institucions. De fet, Tarragona 2012 n’és un bon exemple. ‘Pots explicar les coses què passen amb imatges i ensenyes què fan els altres’, diu Rosa Comes. I la prova d’això és l’èxit de les vuit edicions del concurs #miradesdetgn, amb més de 5.000 fotografies, que ha permès tenir un gran banc d’imatges de la ciutat en els moments de màxima expressió cultural i festiva. L’últim concurs, Tarragona ciutat fotogràfica, s’acaba aquest mateix diumenge.

I els números parlen per ells mateixos. Amb l’etiqueta #igerstgn ja s’han penjat més de 25.000 fotografies. El que va començar com una manera de divertir-se, s’ha convertit en un fenomen a la xarxa. I es que també és una bona manera de promocionar la ciutat, sobretot, a nivell turístic. ‘La feina conjunta d’Instagramers TGN, Tarragona 2012 i Tarragona Turisme ha sigut molt positiva i la voluntat és seguir en aquesta mateixa línia. És una manera creativa de fer participar a la gent de la vida cultura de la ciutat. Nosaltres som el canal per difondre-ho’, explica Comes.

Estarem pendents de les noves iniciatives d’Instagramers Tarragona. De fet, ja tenen coses en marxa. Ara la comunitat és prou sòlida i ha de continuar creixent. Aquí us deixem un enllaç al Flickr de Tarragona 2012 i algunes de les imatges del darrer #miradesdetgn.

El FET A TARRAGONA entra a les aules

0
Ricard Lahoz i Josep Ardila a la URV explicant el projecte Fet a Tarragona

El FET A TARRAGONA és un nou projecte que tot just va néixer fa tres setmanes, però ja ha cridat l’atenció, fins i tot, de la Universitat. I n’estem molt satisfets! Aquest dimecres hem presentat el blog a estudiants de tercer de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

Juntament amb l’amic Josep Baiges, creador de El Món de Reus, hem compartit experiències i hem explicat als alumnes que, amb petits projectes i iniciatives, també es pot fer bon periodisme. De fet, la xerrada es feia en el marc de l’assignatura de teoria i anàlisi de les pràctiques periodístiques a tercer de Grau, impartida per la professora Marta Montagut.

Josep Baiges ha començat explicant com va néixer el seu blog, que està apunt de complir dos anys de vida. Un blog que analitza, cada dia, tot el que passa al Món de Reus des d’una òptica amable i amb un to irònic. El bagatge de Josep Baiges al periodisme local, com a locutor a Ràdio Reus i presentador a Canal Reus, fa que s’hagi convertit en un referent per informar-se del que passa a la ciutat, en uns moments transcendentals per a la seva història amb canvi a l’alcaldia inclòs.

De fet, fins i tot ha rebut guardons, ha organitzat uns premis i s’ha publicat un llibre amb els 100 articles que expliquen el canvi de color polític de l’Ajuntament. Baiges ha reivindicat als alumnes el paper del periodisme local i la seva importància.

El nostre projecte té diferències, però també semblances. Som dos periodistes que després de treballar uns anys a Tarragona Ràdio, hem adquirit un ampli coneixement de la ciutat. Els impulsors del FET A TARRAGONA hem explicat als alumnes la importància de ser persones actives, amb ganes i vocació de treballar i hem parlat dels primers passos d’un projecte que, en un futur, pot créixer.

És molt important que els futurs periodistes coneguin la realitat del món de la comunicació, que passa uns moments crítics. Però també és important que sàpiguen que amb ganes, rigor, il·lusió i treball, molt de treball, es poden tirar endavant microprojectes que omplin un buit a nivell informatiu. Els inicis sempre són difícils, però després les satisfaccions són enormes.

Alguns alumnes com la Lluïsa Bertran, l’Aleix Figueras, l’Anna Canudas o la Maria Lucea, al torn de preguntes, han reflexionat sobre la situació del periodisme i han preguntat sobre el finançament d’aquests projectes i si realment hi ha mercat per a tothom. La resposta és senzilla: si no es prova no se sap.

Per equivocar-te primer has de fer alguna cosa, no s’ha de tenir por. Sempre és una experiència i es pot aprendre de tot plegat. Esperem que hagi sigut una dosi de realisme però, alhora, d’optimisme, tan necessari en moments com aquests.

Volem agrair a la Marta Montagut que ens hagi donat l’oportunitat de tenir contacte directe amb els estudiants perquè coneguin el FET A TARRAGONA. I un plaer compartir la xerrada amb un monstre de la comunicació com és el Josep Baiges.

Per no perdre’s dins la ciutat

0
La nova senyalítica s’ha instal·lat amb una aportació del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana

Tarragona tenia una assignatura reiteradament suspesa des de fa molts anys i ara ja l’ha aprovat. Es tracta de la senyalització urbana per a vehicles i per a vianants. Una partida pressupostària del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana ha fet possible superar l’examen.

Segur que més d’una vegada us haureu trobat amb persones de fora que, circulant en cotxe o anant a peu, us han preguntat per una destinació dins de la ciutat, perquè es trobaven desorientats. És molt probable que vosaltres mateixos, residint a Tarragona o als voltants, no hagueu trobat cap senyal que us indiqués l’equipament que buscàveu en un moment determinat.

Ara, després de gairebé tres anys de feina, anàlisi i propostes de millora, ja tenim els senyals repartits per la ciutat. T’indiquen coses tan bàsiques com anar al centre o com sortir-ne, on és l’estació de RENFE i el Palau de Congressos i tots els monuments i instal·lacions importants de Tarragona.

S’hi han col·locat més d’un centenar de pals i 400 banderoles per indicar als conductors, i una vintena de pals i 96 banderoles destinades als vianants. També s’han instal·lat 14 panells informatius, la majoria en els accessos als aparcaments.

El pla turístic, que coordina políticament la regidora Patrícia Antón i executa el gerent Quim Queralt, ha destinat més de 276 mil euros a aquesta inversió tan necessària. L’operació acaba en part amb el caos de senyals que s’havien anat superposant en els darrers anys. Senyals amb colors, disseny i tipografies diverses, que no responien a un criteri homogeni i que provocaven més aviat confusió als visitants i als tarragonins.

Aquesta senyalítica és una de les millores pràctiques que ens deixa el Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana que es va engegar fa tres anys, el novembre de 2009. Un pla de l’època del  republicà Sergi de los Ríos a l’ajuntament i del govern d’esquerres a la Generalitat.

Un pla dotat amb més de quatre milions d’euros i que treballa en la gestió de productes turístics que fan singular a Tarragona: la història, la gastronomia i les activitats familiars. El pla s’acabarà el 2013 i serà el moment de fer-ne balanç.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comunicar el risc evita la fractura social

0
Vista del polígon petroquímic nord de Tarragona

Comunicar a la població el risc de la indústria química evita la fractura social. Aquesta és una de les principals conclusions de la periodista tarragonina Nani Rodríguez , que ha elaborat una tesi doctoral presentada fa pocs dies a la URV.

Rodríguez ha analitzat la situació de tots els polígons petroquímics de l’Estat espanyol i assegura que el de Tarragona és, de llarg, el que fa una millor gestió comunicativa. La periodista demostra que, en aquelles àrees on no s’expliquen els riscos, es produeix una clara divisió dels ciutadans a favor o en contra de la indústria. Aquesta fractura perjudica les empreses i el conjunt de la població.

Si no hi ha una comunicació clara, les indústries químiques són percebudes com a generadores de perill. Els ciutadans assumeixen una por injustificada i fa inviable que s’imposi la imatge de responsabilitat que volen donar les empreses.

Si no hi ha una comunicació clara, la població no estarà preparada per actuar davant d’un possible accident i, per tant, dificultarà la hipotètica feina dels responsables d’emergències. Els ciutadans poc informats tampoc acceptaran noves instal·lacions d’aquest tipus al seu entorn.

A Tarragona, Nani Rodríguez considera que les coses es fan prou bé. La feina de Protecció Civil de la Generalitat i de les empreses privades, al voltant de l’AEQT, són exemplars si les comparem amb altres zones d’Espanya.

Es fan simulacres interns a les empreses i se n’han fet amb afectació a la població. S’organitzen exercicis periòdics d’activació de les sirenes d’avís als ciutadans com el que es farà aquest dijous. Es programen campanyes informatives, algunes adreçades especialment a col·lectius com els escolars o els nouvinguts…Tot això, però, necessita un valor cada cop més escàs: constància i persistència.

En aquest context de retallades pressupostàries, fa la sensació que les campanyes i les accions informatives i de conscienciació adreçades al conjunt de la població han anat a menys en els darrers anys.

Aquest 2012 hem recordat el 25è aniversari de la bomba d’Empetrol que va generar el pànic de milers de tarragonins que van fugir de casa. En un quart de segle hem avançat molt, moltíssim. Som capdavanters en comunicació de risc, també a l’àmbit universitari amb un màster que compta amb el suport de la Càtedra Repsol d’Excel·lència en Comunicació. Tenim tots els elements que fan de Tarragona una referència. Mantinguem, doncs, aquesta línia de treball per millorar encara més la relació de confiança entre la indústria de risc i la població.

El primer any de Rajoy, vist des de Tarragona

0
El tercer fil va centrar el debat en els primers sis mesos del govern Rajoy

Avui fa just un any de la majoria absoluta de Mariano Rajoy a les últimes eleccions generals i de la primera victòria del Partit Popular a la ciutat de Tarragona amb la llista encapçalada per Alejandro Fernández.

Els populars van obtenir el suport de 16.943 tarragonins, un miler més que els socialistes i gairebé tres mil vots més que CiU. En el conjunt de la demarcació, però, guanyava la federació nacionalista, per damunt del PSC i el PP. Tot i així, les tres formacions van aconseguir cadascuna dos diputats a Madrid.

El panorama que s’obria el 20 de novembre de 2011 atorgava un poder immens al Partit Popular al conjunt d’Espanya i un lideratge polític reforçat a Alejandro Fernández a Tarragona. Portaveu del grup municipal a l’ajuntament, president provincial del partit i, des d’aquell dia, amb un escò al Congrés de Diputats, Fernández es perfilava com el polític més influent de la demarcació i l’autèntica alternativa a l’alcaldia de Tarragona.

Dos mesos després de la victòria electoral, el 30 de gener de 2012, Fernández pronunciava una conferència a la Cambra de Comerç per analitzar el “veritable” estat de la ciutat amb el títol “Tarragona, sense Photoshop”. Era la resposta del líder popular a la conferència que pocs dies abans havia pronunciat l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros.

“Jo vull que Tarragona sigui la Sant Sebastià del Mediterrani, i no el Ferrol”. Aquell dia, Fernández obria la polèmica sobre el tercer fil ferroviari, rebutjant radicalment aquest projecte perquè, deia, condemna la ciutat de per vida a dependre de la indústria i l’allunya del turisme i els serveis, i de l’alliberament de la Façana Marítima.

“Si es fa el tercer fil, no serà provisional”. Aquí van començar els sis mesos de glòria del polític popular, centre del debat, amb una postura contrària a la dels seus oponents al consistori, i a l’expressada pel Port i la indústria química. Sis mesos que es van acabar quan la ministra de Foment, Ana Pastor, anunciava al juliol que el tercer fil entre Tarragona i Castellbisbal es construirà el 2013.

Des de la perspectiva tarragonina, el primer any del govern espanyol presidit per Rajoy ens deixa aquest anunci, l’únic important en matèria d’infrastructures. De la resta, cap novetat: encara no s’ha obert l’A-27 en el ridícul tram fins al Morell, i encara continuen amb lentitud i parsimònia les obres de reforma de la T-11. Del tren de Tarragona cap a Castelló, millor no parlar-ne. Tot aturat!

Un any després de la victòria electoral, s’esvaeixen les expectatives d’influència política a Madrid que podria tenir el diputat Fernández. No hi ha “lobby” tarragoní i seguim amb les mateixes mancances d’infraestructures que a les èpoques d’Aznar i Zapatero.

TDT: Tarragona De Teatre

0
Mosaic d’homenatge al teatre, de Josep Mª Roselló, a la Rambla Nova

45 espectacles. Aquesta és l’oferta de les sales teatrals de Tarragona per a l’últim trimestre de l’any. 45 espectacles, on s’inclouen 12 propostes musicals i 4 de les anomenades “familiars”. 45 espectacles repartits pel Metropol (13) i Sala Trono i El Magatzem (16 cadascuna). Una xifra a tenir en compte!

En l’àmbit de les arts escèniques, l’últim trimestre de l’any acostuma a ser dels més fluixos a Tarragona. Hi ha raons de calendari: les festes de Santa Tecla absorbeixen molts recursos a l’ajuntament i a la ciutat, i la programació del Metropol no engega fins al novembre. Ara, a més, hi ha raons econòmiques: l’administració municipal i els gestors de les sales privades (però amb ajuts públics) tenen molts problemes per programar i alhora quadrar els números.

Malgrat tots els inconvenients, 45 espectacles de teatre i música en un trimestre és una xifra considerable per a una ciutat de les dimensions de la nostra. Al marge, hi ha la programació de concerts Tarragona Clàssica (amb la participació de Joventuts Musicals) i els que organitzen promotors privats a l’auditori del Palau de Congressos (per exemple, Antònia Font  l’1 de desembre).

També es programen espectacles infantils i cicles de concerts a l’auditori de la Fundació Caixa Tarragona i a l’auditori del CaixaFòrum Tarragona, impulsats per l’obra social d’entitats financeres.

L’oferta cada trimestre, per tant, és àmplia, variada i satisfà la majoria de públics. Però, al meu entendre, no llueix, o no llueix prou. Falta coordinació a l’hora de programar i falta claredat, unitat i ambició en la presentació de l’oferta.

Proposo buscar una marca de referència que ens identifiqui (el títol d’aquest article en pot ser una: TARRAGONA, DE TEATRE). Proposo fer una presentació conjunta i potent als mitjans de comunicació d’almenys l’oferta del Metropol, la Trono i el Magatzem (en el futur, també Teatre Tarragona) i proposo una campanya de promoció única, sobretot a través d’Internet i les xarxes socials.

La nit de Cap d’Any, per primera vegada, obrirà les portes el Metropol. I ho farà amb una obra factoria de la Trono: el Bildeberg Club Cabaret. Em sembla una proposta fantàstica que va en aquesta línia de sumar esforços i ampliar l’oferta.

Estem a punt d’obrir un nou equipament: aprofitem, doncs, el fet (poc habitual en aquests temps de crisi) per fer un salt endavant en la projecció de Tarragona com a ciutat de teatre.

Camí del 2017 amb un nou rumb

Imatge d’unitat política al voltant dels Jocs 2017 (foto notícies TGN)

L’organització dels Jocs Mediterranis s’ha girat com un mitjó. I s’ha fet en poc temps i de manera adequada. En només vuit mesos s’ha oblidat l’etapa anterior, marcada per les polèmiques i la desconfiança respecte la feina de Mario Rigau, i s’ha presentat un nou projecte que sembla tenir el consens de tothom.

Fem memòria: el 15 d’octubre de 2011 Tarragona rebia l’encàrrec de fer els Jocs de 2017; a finals de gener de 2012, Rigau sortia de la direcció per la porta del darrera, sense donar gaire explicacions i amb el silenci ben administrat dels partits polítics. Dos mesos després, es posava al capdavant del projecte, Ramon Cuadrat, que ja havia demostrat la seva feina de gestió al Patronat Municipal d’Esports i de representant municipal al consell d’administració del Nàstic.

Amb menys estructura tècnica i de personal que en l’etapa anterior, i mantenint les seves responsabilitats al Patronat i al Nàstic, Ramon Cuadrat ha elaborat en pocs mesos el Pla Director dels Jocs. Només espera que passin les eleccions del 25 de novembre per aprovar el pla, perquè podria canviar algun dels tres representants de la Generalitat al comitè organitzador (actualment, Quim Nin, Ivan Tibau i Gemma Solé).

El Pla Director incorpora tres noves subseus ben properes com són Altafulla, el Morell i La Pobla de Mafumet i preveu inversions austeres, com ja s’ha anunciat reiteradament. D’equipaments nous, se’n faran tres: el pavelló esportiu i el centre aquàtic a Camp Clar, i el pavelló Sant Jordi a l’avinguda Andorra (compromís públic i formal del delegat del govern).

Tot i les dificultats econòmiques del moment, s’ha recuperat a l’ajuntament la sintonia política, que s’havia perdut durant molt de temps per la figura de Rigau. Els partits amb representació municipal (també Iniciativa per Catalunya) coneixen el contingut del Pla Director. També, és clar, el coneixen les altres institucions implicades: Comitè Olímpic Espanyol, Consejo Superior de Deportes, Generalitat i Diputació.

El full de ruta està traçat amb criteris de màxim rigor i austeritat. S’estalviarà tot el que es pugui. El centre aquàtic, per exemple, es preveu construir-lo en dues fases per abaratir costos i fer-lo rendible l’endemà dels Jocs.

De diners, ara no n’hi ha. Però tampoc són necessaris. El 2013 serà l’any de dissenyar i concretar instal·lacions i les obres no començaran fins a finals de 2014. De temps, sí que n’hi ha. I ara s’ha demostrat que en poc temps s’han fet moltes coses i ben fetes.

(Aquí teniu una petita galeria de fotografies d’aquell històric 15 d’octubre de 2011 a Mersin)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.