3 C
Província de Tarragona
Diumenge, desembre 3, 2023
Inici Blog Page 274

Eines per educar la mirada

Josep Ardila
-
0

“Hola, el meu nom és @josepardila i sóc addicte a Instagram. Quan vaig pel carrer només penso en trobar una bona imatge, enquadra-la i penjar-la a la xarxa. Automàticament penso en el filtre que podria utilitzar i com podria millorar la falta de llum. I com jo, n’hi ha molts altres, també a Tarragona. Tot i això, és una addició sana, creativa i m’ajuda a veure les coses d’una manera diferent”

Aquesta podria ser ben bé la carta de presentació de qualsevol instagramer, persones amb una mentalitat oberta i amb ganes de plasmar en una fotografia tot allò que veuen. ‘Vas passejant amb la mirada fotogràfica activada‘, explica Rosa Comes, coordinadora de Tarragona 2012 i una de les creadores i usuàries actives d’Instagramers Tarragona. La xarxa social de fotografies ha fet crèixer una comunitat a la ciutat amb més de 1000 seguidors que ensenyen Tarragona al món.

Des que va néixer la comunitat, l’any 2011, ja s’han fet diverses iniciatives, s’han organitzat dues trobades d’Instagramers i ara, aprofitant que Tarragona és la capital de la fotografia, s’han fet visites a les exposicions de l’SCAN. Les possibilitats són moltes. ‘Instagram ens ajuda a educar la mirada, entendre el procés de la fotografia i la dificultat que té i, sobretot, ens permet descobrir nous talents’, explica Comes.

Però no només hi ha persones amateurs, com un servidor, a la comunitat tarragonina. També hi ha professionals de la fotografia com @pepescoda i @gerardboyer i la dissenyadora gràfica amb molt bon gust per la fotografia @ceciliabofarull. ‘És un valor molt important i demostren fer un canvi de xip i adaptar-se al nou medi’, explica Rosa Comes. Això, a més, ajuda a valorar la seva feina i a respectar la fotografia i, fins i tot, a millorar la tècnica. Poder veure les seves imatges cada dia a Instagram és un regal!

Instragram s’ha convertit en una eina molt potent que ja estan utilitzant grans marques comercials i, fins i tot, les institucions. De fet, Tarragona 2012 n’és un bon exemple. ‘Pots explicar les coses què passen amb imatges i ensenyes què fan els altres’, diu Rosa Comes. I la prova d’això és l’èxit de les vuit edicions del concurs #miradesdetgn, amb més de 5.000 fotografies, que ha permès tenir un gran banc d’imatges de la ciutat en els moments de màxima expressió cultural i festiva. L’últim concurs, Tarragona ciutat fotogràfica, s’acaba aquest mateix diumenge.

I els números parlen per ells mateixos. Amb l’etiqueta #igerstgn ja s’han penjat més de 25.000 fotografies. El que va començar com una manera de divertir-se, s’ha convertit en un fenomen a la xarxa. I es que també és una bona manera de promocionar la ciutat, sobretot, a nivell turístic. ‘La feina conjunta d’Instagramers TGN, Tarragona 2012 i Tarragona Turisme ha sigut molt positiva i la voluntat és seguir en aquesta mateixa línia. És una manera creativa de fer participar a la gent de la vida cultura de la ciutat. Nosaltres som el canal per difondre-ho’, explica Comes.

Estarem pendents de les noves iniciatives d’Instagramers Tarragona. De fet, ja tenen coses en marxa. Ara la comunitat és prou sòlida i ha de continuar creixent. Aquí us deixem un enllaç al Flickr de Tarragona 2012 i algunes de les imatges del darrer #miradesdetgn.

El FET A TARRAGONA entra a les aules

Josep Ardila
-
0
Ricard Lahoz i Josep Ardila a la URV explicant el projecte Fet a Tarragona

El FET A TARRAGONA és un nou projecte que tot just va néixer fa tres setmanes, però ja ha cridat l’atenció, fins i tot, de la Universitat. I n’estem molt satisfets! Aquest dimecres hem presentat el blog a estudiants de tercer de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

Juntament amb l’amic Josep Baiges, creador de El Món de Reus, hem compartit experiències i hem explicat als alumnes que, amb petits projectes i iniciatives, també es pot fer bon periodisme. De fet, la xerrada es feia en el marc de l’assignatura de teoria i anàlisi de les pràctiques periodístiques a tercer de Grau, impartida per la professora Marta Montagut.

Josep Baiges ha començat explicant com va néixer el seu blog, que està apunt de complir dos anys de vida. Un blog que analitza, cada dia, tot el que passa al Món de Reus des d’una òptica amable i amb un to irònic. El bagatge de Josep Baiges al periodisme local, com a locutor a Ràdio Reus i presentador a Canal Reus, fa que s’hagi convertit en un referent per informar-se del que passa a la ciutat, en uns moments transcendentals per a la seva història amb canvi a l’alcaldia inclòs.

De fet, fins i tot ha rebut guardons, ha organitzat uns premis i s’ha publicat un llibre amb els 100 articles que expliquen el canvi de color polític de l’Ajuntament. Baiges ha reivindicat als alumnes el paper del periodisme local i la seva importància.

El nostre projecte té diferències, però també semblances. Som dos periodistes que després de treballar uns anys a Tarragona Ràdio, hem adquirit un ampli coneixement de la ciutat. Els impulsors del FET A TARRAGONA hem explicat als alumnes la importància de ser persones actives, amb ganes i vocació de treballar i hem parlat dels primers passos d’un projecte que, en un futur, pot créixer.

És molt important que els futurs periodistes coneguin la realitat del món de la comunicació, que passa uns moments crítics. Però també és important que sàpiguen que amb ganes, rigor, il·lusió i treball, molt de treball, es poden tirar endavant microprojectes que omplin un buit a nivell informatiu. Els inicis sempre són difícils, però després les satisfaccions són enormes.

Alguns alumnes com la Lluïsa Bertran, l’Aleix Figueras, l’Anna Canudas o la Maria Lucea, al torn de preguntes, han reflexionat sobre la situació del periodisme i han preguntat sobre el finançament d’aquests projectes i si realment hi ha mercat per a tothom. La resposta és senzilla: si no es prova no se sap.

Per equivocar-te primer has de fer alguna cosa, no s’ha de tenir por. Sempre és una experiència i es pot aprendre de tot plegat. Esperem que hagi sigut una dosi de realisme però, alhora, d’optimisme, tan necessari en moments com aquests.

Volem agrair a la Marta Montagut que ens hagi donat l’oportunitat de tenir contacte directe amb els estudiants perquè coneguin el FET A TARRAGONA. I un plaer compartir la xerrada amb un monstre de la comunicació com és el Josep Baiges.

Per no perdre’s dins la ciutat

Ricard Lahoz
-
0
La nova senyalítica s’ha instal·lat amb una aportació del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana

Tarragona tenia una assignatura reiteradament suspesa des de fa molts anys i ara ja l’ha aprovat. Es tracta de la senyalització urbana per a vehicles i per a vianants. Una partida pressupostària del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana ha fet possible superar l’examen.

Segur que més d’una vegada us haureu trobat amb persones de fora que, circulant en cotxe o anant a peu, us han preguntat per una destinació dins de la ciutat, perquè es trobaven desorientats. És molt probable que vosaltres mateixos, residint a Tarragona o als voltants, no hagueu trobat cap senyal que us indiqués l’equipament que buscàveu en un moment determinat.

Ara, després de gairebé tres anys de feina, anàlisi i propostes de millora, ja tenim els senyals repartits per la ciutat. T’indiquen coses tan bàsiques com anar al centre o com sortir-ne, on és l’estació de RENFE i el Palau de Congressos i tots els monuments i instal·lacions importants de Tarragona.

S’hi han col·locat més d’un centenar de pals i 400 banderoles per indicar als conductors, i una vintena de pals i 96 banderoles destinades als vianants. També s’han instal·lat 14 panells informatius, la majoria en els accessos als aparcaments.

El pla turístic, que coordina políticament la regidora Patrícia Antón i executa el gerent Quim Queralt, ha destinat més de 276 mil euros a aquesta inversió tan necessària. L’operació acaba en part amb el caos de senyals que s’havien anat superposant en els darrers anys. Senyals amb colors, disseny i tipografies diverses, que no responien a un criteri homogeni i que provocaven més aviat confusió als visitants i als tarragonins.

Aquesta senyalítica és una de les millores pràctiques que ens deixa el Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana que es va engegar fa tres anys, el novembre de 2009. Un pla de l’època del  republicà Sergi de los Ríos a l’ajuntament i del govern d’esquerres a la Generalitat.

Un pla dotat amb més de quatre milions d’euros i que treballa en la gestió de productes turístics que fan singular a Tarragona: la història, la gastronomia i les activitats familiars. El pla s’acabarà el 2013 i serà el moment de fer-ne balanç.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comunicar el risc evita la fractura social

Ricard Lahoz
-
0
Vista del polígon petroquímic nord de Tarragona

Comunicar a la població el risc de la indústria química evita la fractura social. Aquesta és una de les principals conclusions de la periodista tarragonina Nani Rodríguez , que ha elaborat una tesi doctoral presentada fa pocs dies a la URV.

Rodríguez ha analitzat la situació de tots els polígons petroquímics de l’Estat espanyol i assegura que el de Tarragona és, de llarg, el que fa una millor gestió comunicativa. La periodista demostra que, en aquelles àrees on no s’expliquen els riscos, es produeix una clara divisió dels ciutadans a favor o en contra de la indústria. Aquesta fractura perjudica les empreses i el conjunt de la població.

Si no hi ha una comunicació clara, les indústries químiques són percebudes com a generadores de perill. Els ciutadans assumeixen una por injustificada i fa inviable que s’imposi la imatge de responsabilitat que volen donar les empreses.

Si no hi ha una comunicació clara, la població no estarà preparada per actuar davant d’un possible accident i, per tant, dificultarà la hipotètica feina dels responsables d’emergències. Els ciutadans poc informats tampoc acceptaran noves instal·lacions d’aquest tipus al seu entorn.

A Tarragona, Nani Rodríguez considera que les coses es fan prou bé. La feina de Protecció Civil de la Generalitat i de les empreses privades, al voltant de l’AEQT, són exemplars si les comparem amb altres zones d’Espanya.

Es fan simulacres interns a les empreses i se n’han fet amb afectació a la població. S’organitzen exercicis periòdics d’activació de les sirenes d’avís als ciutadans com el que es farà aquest dijous. Es programen campanyes informatives, algunes adreçades especialment a col·lectius com els escolars o els nouvinguts…Tot això, però, necessita un valor cada cop més escàs: constància i persistència.

En aquest context de retallades pressupostàries, fa la sensació que les campanyes i les accions informatives i de conscienciació adreçades al conjunt de la població han anat a menys en els darrers anys.

Aquest 2012 hem recordat el 25è aniversari de la bomba d’Empetrol que va generar el pànic de milers de tarragonins que van fugir de casa. En un quart de segle hem avançat molt, moltíssim. Som capdavanters en comunicació de risc, també a l’àmbit universitari amb un màster que compta amb el suport de la Càtedra Repsol d’Excel·lència en Comunicació. Tenim tots els elements que fan de Tarragona una referència. Mantinguem, doncs, aquesta línia de treball per millorar encara més la relació de confiança entre la indústria de risc i la població.

El primer any de Rajoy, vist des de Tarragona

Ricard Lahoz
-
0
El tercer fil va centrar el debat en els primers sis mesos del govern Rajoy

Avui fa just un any de la majoria absoluta de Mariano Rajoy a les últimes eleccions generals i de la primera victòria del Partit Popular a la ciutat de Tarragona amb la llista encapçalada per Alejandro Fernández.

Els populars van obtenir el suport de 16.943 tarragonins, un miler més que els socialistes i gairebé tres mil vots més que CiU. En el conjunt de la demarcació, però, guanyava la federació nacionalista, per damunt del PSC i el PP. Tot i així, les tres formacions van aconseguir cadascuna dos diputats a Madrid.

El panorama que s’obria el 20 de novembre de 2011 atorgava un poder immens al Partit Popular al conjunt d’Espanya i un lideratge polític reforçat a Alejandro Fernández a Tarragona. Portaveu del grup municipal a l’ajuntament, president provincial del partit i, des d’aquell dia, amb un escò al Congrés de Diputats, Fernández es perfilava com el polític més influent de la demarcació i l’autèntica alternativa a l’alcaldia de Tarragona.

Dos mesos després de la victòria electoral, el 30 de gener de 2012, Fernández pronunciava una conferència a la Cambra de Comerç per analitzar el “veritable” estat de la ciutat amb el títol “Tarragona, sense Photoshop”. Era la resposta del líder popular a la conferència que pocs dies abans havia pronunciat l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros.

“Jo vull que Tarragona sigui la Sant Sebastià del Mediterrani, i no el Ferrol”. Aquell dia, Fernández obria la polèmica sobre el tercer fil ferroviari, rebutjant radicalment aquest projecte perquè, deia, condemna la ciutat de per vida a dependre de la indústria i l’allunya del turisme i els serveis, i de l’alliberament de la Façana Marítima.

“Si es fa el tercer fil, no serà provisional”. Aquí van començar els sis mesos de glòria del polític popular, centre del debat, amb una postura contrària a la dels seus oponents al consistori, i a l’expressada pel Port i la indústria química. Sis mesos que es van acabar quan la ministra de Foment, Ana Pastor, anunciava al juliol que el tercer fil entre Tarragona i Castellbisbal es construirà el 2013.

Des de la perspectiva tarragonina, el primer any del govern espanyol presidit per Rajoy ens deixa aquest anunci, l’únic important en matèria d’infrastructures. De la resta, cap novetat: encara no s’ha obert l’A-27 en el ridícul tram fins al Morell, i encara continuen amb lentitud i parsimònia les obres de reforma de la T-11. Del tren de Tarragona cap a Castelló, millor no parlar-ne. Tot aturat!

Un any després de la victòria electoral, s’esvaeixen les expectatives d’influència política a Madrid que podria tenir el diputat Fernández. No hi ha “lobby” tarragoní i seguim amb les mateixes mancances d’infraestructures que a les èpoques d’Aznar i Zapatero.

TDT: Tarragona De Teatre

Ricard Lahoz
-
0
Mosaic d’homenatge al teatre, de Josep Mª Roselló, a la Rambla Nova

45 espectacles. Aquesta és l’oferta de les sales teatrals de Tarragona per a l’últim trimestre de l’any. 45 espectacles, on s’inclouen 12 propostes musicals i 4 de les anomenades “familiars”. 45 espectacles repartits pel Metropol (13) i Sala Trono i El Magatzem (16 cadascuna). Una xifra a tenir en compte!

En l’àmbit de les arts escèniques, l’últim trimestre de l’any acostuma a ser dels més fluixos a Tarragona. Hi ha raons de calendari: les festes de Santa Tecla absorbeixen molts recursos a l’ajuntament i a la ciutat, i la programació del Metropol no engega fins al novembre. Ara, a més, hi ha raons econòmiques: l’administració municipal i els gestors de les sales privades (però amb ajuts públics) tenen molts problemes per programar i alhora quadrar els números.

Malgrat tots els inconvenients, 45 espectacles de teatre i música en un trimestre és una xifra considerable per a una ciutat de les dimensions de la nostra. Al marge, hi ha la programació de concerts Tarragona Clàssica (amb la participació de Joventuts Musicals) i els que organitzen promotors privats a l’auditori del Palau de Congressos (per exemple, Antònia Font  l’1 de desembre).

També es programen espectacles infantils i cicles de concerts a l’auditori de la Fundació Caixa Tarragona i a l’auditori del CaixaFòrum Tarragona, impulsats per l’obra social d’entitats financeres.

L’oferta cada trimestre, per tant, és àmplia, variada i satisfà la majoria de públics. Però, al meu entendre, no llueix, o no llueix prou. Falta coordinació a l’hora de programar i falta claredat, unitat i ambició en la presentació de l’oferta.

Proposo buscar una marca de referència que ens identifiqui (el títol d’aquest article en pot ser una: TARRAGONA, DE TEATRE). Proposo fer una presentació conjunta i potent als mitjans de comunicació d’almenys l’oferta del Metropol, la Trono i el Magatzem (en el futur, també Teatre Tarragona) i proposo una campanya de promoció única, sobretot a través d’Internet i les xarxes socials.

La nit de Cap d’Any, per primera vegada, obrirà les portes el Metropol. I ho farà amb una obra factoria de la Trono: el Bildeberg Club Cabaret. Em sembla una proposta fantàstica que va en aquesta línia de sumar esforços i ampliar l’oferta.

Estem a punt d’obrir un nou equipament: aprofitem, doncs, el fet (poc habitual en aquests temps de crisi) per fer un salt endavant en la projecció de Tarragona com a ciutat de teatre.

Camí del 2017 amb un nou rumb

Ricard Lahoz
-
0
Imatge d’unitat política al voltant dels Jocs 2017 (foto notícies TGN)

L’organització dels Jocs Mediterranis s’ha girat com un mitjó. I s’ha fet en poc temps i de manera adequada. En només vuit mesos s’ha oblidat l’etapa anterior, marcada per les polèmiques i la desconfiança respecte la feina de Mario Rigau, i s’ha presentat un nou projecte que sembla tenir el consens de tothom.

Fem memòria: el 15 d’octubre de 2011 Tarragona rebia l’encàrrec de fer els Jocs de 2017; a finals de gener de 2012, Rigau sortia de la direcció per la porta del darrera, sense donar gaire explicacions i amb el silenci ben administrat dels partits polítics. Dos mesos després, es posava al capdavant del projecte, Ramon Cuadrat, que ja havia demostrat la seva feina de gestió al Patronat Municipal d’Esports i de representant municipal al consell d’administració del Nàstic.

Amb menys estructura tècnica i de personal que en l’etapa anterior, i mantenint les seves responsabilitats al Patronat i al Nàstic, Ramon Cuadrat ha elaborat en pocs mesos el Pla Director dels Jocs. Només espera que passin les eleccions del 25 de novembre per aprovar el pla, perquè podria canviar algun dels tres representants de la Generalitat al comitè organitzador (actualment, Quim Nin, Ivan Tibau i Gemma Solé).

El Pla Director incorpora tres noves subseus ben properes com són Altafulla, el Morell i La Pobla de Mafumet i preveu inversions austeres, com ja s’ha anunciat reiteradament. D’equipaments nous, se’n faran tres: el pavelló esportiu i el centre aquàtic a Camp Clar, i el pavelló Sant Jordi a l’avinguda Andorra (compromís públic i formal del delegat del govern).

Tot i les dificultats econòmiques del moment, s’ha recuperat a l’ajuntament la sintonia política, que s’havia perdut durant molt de temps per la figura de Rigau. Els partits amb representació municipal (també Iniciativa per Catalunya) coneixen el contingut del Pla Director. També, és clar, el coneixen les altres institucions implicades: Comitè Olímpic Espanyol, Consejo Superior de Deportes, Generalitat i Diputació.

El full de ruta està traçat amb criteris de màxim rigor i austeritat. S’estalviarà tot el que es pugui. El centre aquàtic, per exemple, es preveu construir-lo en dues fases per abaratir costos i fer-lo rendible l’endemà dels Jocs.

De diners, ara no n’hi ha. Però tampoc són necessaris. El 2013 serà l’any de dissenyar i concretar instal·lacions i les obres no començaran fins a finals de 2014. De temps, sí que n’hi ha. I ara s’ha demostrat que en poc temps s’han fet moltes coses i ben fetes.

(Aquí teniu una petita galeria de fotografies d’aquell històric 15 d’octubre de 2011 a Mersin)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Poemes de regal

Ricard Lahoz
-
0
Marta Aubà signant llibres als seus fidels lectors

La Marta et regala un poema. Només cal que li regalis una paraula i ella t’obsequiarà amb una creació poètica. És un preciós intercanvi de sentiments que autora i lectors mantenen des de fa gairebé tres anys.

Marta Aubà, reusenca amb arrels familiars a la Terra Alta, presentava aquesta setmana el llibre “Dime una palabra y te regalo un poema” a la sala cultural d’El Corte Inglés a Tarragona. Li vaig fer d’amfitrió a l’acte i vaig descobrir una dona plena d’energia que ha recuperat la seva passió per escriure.

Escriu cada dia, cada nit, en qualsevol moment de la seva vida quotidiana. Va decidir obrir un bloc titulat “Trossets del que penso” per penjar els seus poemes en català. Després vindria el contacte amb Facebook i la invitació als seus seguidors: digue’m una paraula i et regalaré un poema.

I li van regalar centenars de paraules, tantes que li van començar a arribar de molt lluny. I la Marta es va enfrontar al repte de compondre poemes en castellà. Ara, haver guanyat un concurs de l’editoral Seleer li permet publicar el seu primer llibre. Un grapat de 50 creacions poètiques sense índex, perquè el lector es deixi anar per l’impuls, i no pel mètode.

Marta Aubà ja prepara l’edició del “Trossets del que penso” amb un recull de les seves més de 600 poesies en català. Mentrestant, la podeu trobar molt activa a les xarxes socials regalant sentiments, paraules, poemes i imatges. Un obsequi del que gaudeixen els seus fidels lectors.

Un llop a la banqueta del Nàstic, de Quim Pons

Quim Pons Casadesús
-
0

En un vol de Ryanair poden sortir milions de converses per matar l’ansietat que es produeix sobretot quan tens una por irracional a volar.  Més encara si els que parlen són dos amics i periodistes que han seguit durant anys el Nàstic i que es dediquen a buscar les “fricades” més grans per trobar temes diàriament. Avui us n’explico una d’aquestes que em va fer reflexionar durant una estona. Què se n’ha fet dels últims entrenadors del Nàstic?

Amb estadística en mà, (Salamero no s’ha d’espantar) és per començar a córrer.  Cap dels darrers tretze entrenadors que ha tingut el Nàstic seu al capdavant d’una banqueta professional.

La teoria permet matisos com els de Jordi Vinyals o Joan Carles Oliva, els dos únics que ara mateix tasten les banquetes en pols completament oposats. Vinyals ho fa dirigint el futur del millor planter del món, a la banqueta del Juvenil A del Barça i després d’una bona temporada a la banqueta de l’Hospitalet de segona B. Oliva seu de segon de Quique Sánchez Flores al Al Ahli de Dubai, aventura si més no exòtica,  dirigint a jugadors que estan fent el darrer “atracament” en petrodòlars com Achille Emana o Grafite.

A partir d’aquí el reguitzell de tècnics és el més semblant a pujar amb els sprinters  la Croix de Fer, la Madeleine i acabar a l’Alpe D’Huez.

El recompte el vam començar amb el Nàstic de Josep Maria Nogués que marca l’inici de l’etapa més brillant i contemporània del club. Nogués, després de viure una etapa complicada al capdavant de la Direcció Esportiva, es troba sense banqueta. El tècnic de les Corts no ha tingut sort en les seves darreres aventures on va sumar un descens amb el Betis, va deixar el Poli Ejido abans que aquest desaparegués i ha deixat el Nàstic abocat al descens de segona B. El que era recordat com un dels grans tècnics del Nàstic actual és pràcticament un proscrit per a l’afició grana després de la seva etapa als despatxos.

Una sort semblant a la de Nogués l’han patit per ordre Jaume Bonet, Carlos “Lobo” Diarte (cas a banda perquè va morir el juny del 2011 per un càncer que el va fer abandonar del seu càrrec al capdavant de la selecció de Guinea), José Carlos Granero, Pepe Balaguer, Jordi Vinyals, Luis César, Paco Flores, Javi López, César Ferrando, Joan Carles Oliva, Jorge D’Alessandro i recentment Kiko Ramírez.

Cada cas és un autèntic món i lògicament i segurament molts d’aquests tornaran a sonar en els primers talls de tècnics a segona A i segona B, però de moment la banqueta del Nàstic és un autèntic escorxador de tècnics, sense tenir en compte, procedència, mèrits o desmèrits, virtuts o defectes, currículums o metodologia.

Ni el canvi de costat de la banqueta, ni un ascens a primera li van valer a Luís César per complir en la seva segona etapa, ni la mala educació del de Castefa, ni la retòrica de D’Alessandro, ni els titulars de Granero, o els coneixements farmacèutics de Bonet, ni el “charme” de Javi López o el tarannà afable de Ferrando, ni els èxits en les inferiors de Kiko Ramírez aquesta mateixa temporada, res han pogut fer els darrers tretze tècnics per evitar la maledicció de la banqueta del Nou Estadi, un capítol més dels mals estructurals de l’entitat.

I és que com deien primer Plaute i després Hobbes, la banqueta del Nàstic és el llop dels tècnics o no era ben bé així?

Castells: patrimoni mundial i de Tarragona

Ricard Lahoz
-
0
Acte de celebració del segon aniversari de la declaració amb el regidor Paco Zapater, el president d’ACTAC, Ramon Gómez, i el periodista Ricard Lahoz

Ja fa dos anys que la UNESCO va declarar els Castells com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Ahir al vespre es va recordar la data al monument als castells, a la Rambla Nova, en un acte organitzat per l’ACTAC, l’associació cultural tarragonina d’amics i amigues dels castells.

L’entitat va nèixer, precisament, fa dos anys amb la voluntat de difondre les activitats festives i culturals al voltant del món casteller, sense dur camisa (però sí mocador) i sense voler esdevenir la cinquena colla de la ciutat.

L’ACTAC s’ha distingit aquests darrers mesos en organitzar activitats solidàries: primer va ser una musclada popular al Serrallo, i després un concert amb la finalitat de recaptar diners i destinar-los al Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta que dirigeix Jaume Marí. Es tracta d’una bona idea que tindrà continuïtat l’any vinent.

L’associació, presidida per Ramón Gómez, vol recordar la data del 16 de novembre, el dia que els Castells van ser declarats Patrimoni Mundial. L’acte, amb els serrallencs Víctor Pomerol i Pitu Mosquits, en el públic entre d’altres, va consistir en una ofrena en forma de mocador al monument, un pilar de quatre i uns breus parlaments. I tot això a les acaballes d’un any extraordinari per al món casteller, amb els Castellers de Vilafranca assolint fa només dues setmanes la millor diada de la història.

Les colles tarragonines i tots els aficionats en general també tenen motius de celebració. La Jove ha realitzat la millor actuació de la seva història i els Xiquets de Tarragona han igualat el seu millor registre. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han descarregat el 2 de 7, després de 20 anys. I els Xiquets del Serrallo han consolidat les construccions de la gamma alta de set.

Ha estat any de Concurs, per primera vegada en dos dies, i amb 32 colles participants. El primer concurs amb la declaració de Patrimoni Mundial i el primer concurs que obre el format de la Biennal Castellera. Un altre element que reforça la capitalitat de Tarragona en el món casteller.

El balanç del 2012 no pot ser més satisfactori: els castells són la manifestació cultural més internacional del nostre país, un símbol que ja ens identifica a tot el món; totes les colles han fet una temporada excel·lent i les de Tarragona han estat millor que mai; i l’ACTAC ha celebrat el seu segon aniversari amb ganes de continuar i millorar la seva tasca. A tots, moltes felicitats!

Unes notes de vi i unes gotes de música

Josep Ardila
-
0
A la primera sessió es van donar a conèixer sis vins de la DO Tarragona

Escoltar bona música i beure un bon vi del territori. El pla és perfecte. És perfecte i possible, gràcies a la DO Tarragona, que organitza el segon cicle de maridatges Vi & Jazz. En aquesta ocasió, les veus femenines pujaran a l’escenari per, durant la sessió, fer de la música l’acompanyant perfecte d’un bon vi.

I és que conèixer els vins de casa nostra és conèixer una part de la nostra història com a territori, que formen part de la nostra manera de ser i entendre la terra on vivim. I això ho sap la DO, que és pionera en fer iniciatives tan atractives com aquesta. És una bona manera d’atreure el públic, donar a conèixer els vins i, de passada, posar en valor els artistes del territori.

Una seixantena de persones han gaudit tastant, a la primera sessió d’aquest dijous, sis vins amb segell tarragoní. Han comprovat la delicadesa, la suavitat i la frescor dels vins blancs; les aromes i els colors dels vins negres; els refrescants vins rosats i els Tarragona Clàssics, els vins melosos i intensos amb regust a fruits secs.

Al primer dels tres tastos que s’han preparat, l’enòloga Elisa Ribé ha donat a conèixer el Camí de Sirga de Miravet, un IPSIS Chardonnay de Bràfim, un Bella rosat de Masmolets, un Ganagot negre jove d’Alforja, un SYH de Rodonyà i un Moscatell de Vila-rodona. Sis vins, sis maneres de fer i sis maneres d’ensenyar el territori. Els participants han i hem après a tastar el vi, reconèixer els seus colors i aromes i a respectar la història que cada un d’ells te al seu darrere.

Però la sessió no hagués estat el mateix sense l’espectacular veu de l’Olga Pes acompanyada del saxo i la flauta travessera de Gerard Marsal. Tots dos han fet un maridatge entre cada un dels vins i la seva música. Olorar, tastar, tancar els ulls i escoltar. Moment perfecte per no pensar en res més, només en el vi i en la música. Una bona manera de viure intensament les dues coses i aprendre a respectar-les.

A la sortida l’Olga i el Gerard venen el seu nou disc, Near, acabat de sortir del forn. Han estat un any i mig gravant-lo a una habitació de casa. Hi han posat hores, moltíssimes hores, i tota la il·lusió del món. Ho han fet sense pressa, com es fan els bons vins. No em direu que no és la combinació perfecte? Mentre escric aquestes ratlles l’escolto de fons. És genial! Jo, de vosaltres, no em perdria la resta de sessions. La propera, el dijous de la setmana vinent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No es posi nerviós, senyor candidat…

Ricard Lahoz
-
0
El moderador, Xavier Abelló, i els cinc candidats abans de l’inici del debat

En un debat electoral hi ha frases recorrents com aquesta de “no es posi nerviós…” que apareixen quan els candidats s’interpel·len i es trepitgen verbalment. Hi ha algunes variants d’aquesta expressió com “em deixa parlar?” o “no em talli, que jo l’he deixat parlar!”. Es diuen, precisament, en els moments en que hi ha més debat i contrast d’opinions.

Avui he escoltat una altra versió més sofisticada, fins i tot quantificada: “M’ha tallat 22 vegades”. L’ha pronunciat Xavier Sabaté, candidat del PSC, en relació a Albert Batet, cap de llista de CiU, en el debat electoral organitzat per TAC 12, Tarragona Ràdio i el diari Més.

El socialista ha arribat a cridar a Batet “estic parlant jo, no pot interrompre més!”. I el cert és que el candidat convergent ha protagonitzat gairebé tots els moments polèmics del debat. Sobretot amb el popular Rafael Luna, amb qui s’ha enfrontat pel tema nacional, el dèficit fiscal, els diners que paga el govern central i els acords parlamentaris d’aquesta mini legislatura (el popular li ha etzibat: “Vostès no són de fiar”)

Sabaté ha buscat el cos a cos amb Batet i li ha preguntat més d’una vegada si volia la independència i aquest l’ha emplaçat a que digui clarament si està a favor del dret a decidir. El convergent  ha recriminat la candidata d’Iniciativa, Hortènsia Grau, “amb molt de carinyo” per les polítiques d’Habitatge del tripartit, i aquesta li ha llençat en cara el cas Palau i la falta d’inversions en sanitat i educació.

També hi ha hagut un moment crispat entre el candidat d’ERC, Josep Andreu i el popular Luna. El republicà ha dit que històricament Espanya no ha volgut formar part d’Europa, i ha criticat declaracions d’Alicia Sánchez Camacho. Això ha fet treure del calaix a Luna el tema dels cognoms i dels catalans de primera i segona.

El debat, amb dues parts (economia i fet nacional) i moderat per Xavier Abelló, no ha entrat en detalls locals. Cada candidat ha marcat el seu propi perfil. Batet, amb l’estat propi com a solució a tots els problemes econòmics i socials del país. Sabaté apel·lant al federalisme i a les potencialitats del territori per capgirar la crisi. Luna defensant el coratge i la valentia de Rajoy davant l’”estampida” de Mas i l’ambigüitat del PSC. Andreu assegurant que l’única sortida és construir una Catalunya independent per garantir l’estat del benestar. I Grau incidint en les qüestions socials i reclamant una fiscalitat més justa.

Després d’una hora i mitja de debat, ja som a l’equador de la campanya.  La tragèdia dels desnonaments,  l’impacte de la protesta social el dia de la vaga i alguna actuació polèmica dels Mossos a Tarragona són avui motiu de comentari entre els ciutadans.  I, en canvi, d’això, als debats electorals se’n parla més aviat poc.

La llotja del Serrallo, república independent

Ricard Lahoz
-
2
L’estelada i l’espanyola, agermanades a la llotja del Serrallo

A la llotja de peix del Serrallo oneja l’estelada. El més curiós és que la bandera independentista se situa al costat de l’espanyola. És la primera vegada que veig un estol de quatre banderes, on conviuen ben agermanades dues que són radicalment contraposades, enemigues declarades.

També és curiós que l’estelada substitueix la bandera europea. Recordareu que diumenge passat ja explicava la misteriosa desaparició de l’ensenya blava de la UE del Nou Estadiu. Què passa a Tarragona amb les banderes europees? No ens agraden? Som euroescèptics?

Al marge de la ironia, la imatge de la llotja de pescadors és realment xocant: tenim, d’esquerra a dreta, la bandera espanyola, l’estelada, la catalana oficial i la de Tarragona. La independentista ha desplaçat l’espanyola a un extrem i ha fet caure l’europea. Qui haurà pujat al mástil a canviar de bandera? Qui haurà decidit mantenir la “rojigualda” al costat de la independentista?

La llotja és propietat de l’Autoritat Portuària, tot i que en fa ús bàsicament la Confraria i els pescadors del Serrallo. El president del Port, Josep Andreu, és militant de CDC, i el president de la Confraria, Esteve Ortiz, s’ha situat en l’òrbita d’aquest partit, després de la seva etapa com a regidor independent dins del grup del PP.

Potser qui ha col·locat l’estelada al mástil de la llotja és un pescador en campanya electoral, i també n’ha posat una altra al costat del monument a la família pescadora. Deu n’hi do, les banderes independentistes que es veuen al Serrallo!

Però l’estelada de la llotja, està per quedar-s’hi, o la treuran després del 25-N?  I si la mantenen, continuarà al costat de l’espanyola? Sigui com sigui, de moment gaudim de la primera llotja que es declara “república independent”  i que alhora diu pertànyer a dos estats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Darrera el jardí vertical

Ricard Lahoz
-
0
Tarragona Impulsa i l’Arxiu estan operatius als magatzems 1 i 2 de Tabacalera

Darrera de la pantalla gegant de la Tabacalera hi ha el despatx de la Sole. Ella és una de les tècniques que treballa al Tarragona Impulsa, l’òrgan de l’ajuntament que fomenta la formació, l’ocupació i l’assessorament a empreses i emprenedors. Un servei que encara pren més sentit avui, l’endemà de la vaga general.

Darrera de la pantalla i del jardí vertical, cada dia la Sole i una vintena llarga de professionals ajuden els que han perdut la feina i busquen orientació. Fa només dues setmanes que han estrenat instal·lacions al Magatzem 1 del complex de la Tabacalera i han deixat l’edifici de la plaça Prim, on es manté el Viver d’empreses.

L’àrea municipal de Treball i Activació Econòmica, que lidera políticament Javier Villamayor, cada cop ha de fer front a més demandes de més persones agobiades per la crisi. Ofereix des del servei de borsa de treball a cursos específics sobre la creació i gestió d’empreses.

La nova ubicació del Tarragona Impulsa, amb espais encara per explotar a les plantes segona i tercera del Magatzem 1, obre moltes possibilitats. Ara caldrà dotar-la de més continguts, perquè aquesta és, o ha de ser, una àrea estratègica de qualsevol govern (també el municipal).

Els treballadors  i els “clients” del Tarragona Impulsa i de l’Arxiu Municipal, que ha estrenat instal·lacions al costat, al Magatzem 2, dónen vida, per fi, a la Tabacalera. S’hi suma temporalment la gran exposició del Festival SCAN de Fotografia, oberta només a les tardes, i la sala de concerts de la Capsa de Música, pràcticament inoperativa fins al moment.

La Tabacalera, per tant, ja “batega”. El jardí vertical “intel·ligent” i els dos magatzems oberts són fruït del segon i últim pla Zapatero (recordeu el 2009 quan el govern socialista promovia la inversió pública, abans del gir econòmic que el propi president es va veure obligat a fer el maig de 2010).

Gràcies a aquells diners, ja tenim una petita part de la Tabacalera en marxa. Però: I ara què? Darrera les aules del Tarragona Impulsa, el gran edifici de l’antiga fàbrica de tabacs presenta un estat lamentable, amb vidres trencats i l’acumulació de brutícia.

Com podrem afrontar la remodelació del complex perquè esdevingui la nova seu del Museu Nacional Arqueològic? Quan “omplirem” els altres quatre magatzems buits que s’amaguen darrera el jardí? Alguna institució podrà aportar-hi finançament? Trobarem la participació de la iniciativa privada? La ciutat necessita respostes per evitar que la Tabacalera, un cop li hem donat una mica de vida, caigui en l’oblit per falta d’iniciativa i diners.

1...273274275276Page 274 of 276