17 C
Província de Tarragona
Dijous, maig 14, 2026
Inici Blog Page 265

La temporalitat del tercer fil

El director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, al costat de Joan Pedrerol, president AEQT i vicepresident de la Cambra, i Pere Macias, president del Cercle d'Infraestructures (foto: Cambra Comerç)
El director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, al costat de Joan Pedrerol, president AEQT i vicepresident de la Cambra, i Pere Macias, president del Cercle d’Infraestructures (foto: Cambra Comerç)

Apuntin aquest nou concepte en relació al tercer fil ferroviari: “temporalitat”. A més de la provisionalitat, que és motiu de debat i polèmica des de fa temps a Tarragona, ara hi hem d’afegir la temporalitat d’aquesta infraestructura.

Temporalitat, segons Pere Padrosa, director general de Tranports i Mobilitat de la Generalitat, vol dir estar vinculat a l’agenda econòmica i pressupostària de les administracions públiques. Padrosa ho deia aquest divendres a la Cambra de Comerç davant d’un auditori format bàsicament per empresaris, responsables de companyies químiques i el president del Port, Josep Andreu.

Mesures per millorar la convivència 

“Si renunciem al tercer fil, renunciem a crear riquesa i a sortir de la crisi”. Aquest és un dels arguments utilitzats per Padrosa per defensar una infrastructura que, reconeix d’entrada, provoca problemes de convivència entre la indústria i el turisme.

Tarragona, diu, és un exemple de bon veïnatge entre els dos sectors econòmics: “Ara caldrà aguantar els anys que siguin necessaris. Tant de bo col·lapsem el tercer fil com més aviat millor”, afirma Padrosa.

Els combois de mercaderies i els aparcadors de 750 metres de longitud són necessaris per ser competitius. Això, que provocarà un notable impacte visual i mediambiental, s’ha de pal·liar amb “mesures imaginatives i barates”, segons el director general del govern.

Les reclamacions locals

I en una referència implícita a les últimes demandes de l’ajuntament de Tarragona (construir dues passarel·les per connectar el centre de la ciutat amb la platja), Pedrosa diu: “No demanin allò que no podem fer”. I remata: “El tercer fil no es pot veure des d’un punt de vista local, reduccionista”.

Amb la intervenció de Padrosa, la Cambra de Comerç i el Cercle d’Infraestructures (presidit per Pere Macias) continúen apostant pel debat i l’anàlisi al voltant dels projectes més importants que afecten la ciutat. Arquitectes com Xavier Climent (del col·lectiu “Mou-te”) o Agustí Pujol; el director de la federació de transports, Josep Lluís Aymat; i la directora general de l’AEQT, Teresa Pallàres, van ser algunes de les persones que van seguir la intervenció del director general de la Generalitat.

Una intervenció, per cert, que va deixar una altra certesa: el govern de Catalunya no pinta pràcticament res en el disseny de les grans infraestructures del pais. Tot depén del govern de l’Estat.

Brillant Pere Arquillué a l’estrena del Teatre Tarragona

0
Imatge del Teatre Tarragona ple a l'inici de l'espectacle. (Foto: Montse Riera/ Tarragona 2012)
Imatge del Teatre Tarragona ple a l’inici de l’espectacle. (Foto: Montse Riera/ Tarragona 2012)

Era l’estrena més esperada, la posada de llarg del Teatre Tarragona amb una bèstia de l’escena catalana dalt de l’escenari. Les expectatives eren altes i es van complir fil per randa. L’estrena de la temporada teatral de Tarragona va entusiasmar als 700 espectadors que van omplir el teatre per veure Cyrano de Bergerac.

Pràcticament ningú s’ho va voler perdre. Els que havien fet hores i hores de cua per aconseguir les entrades, al sortir feien cara de satisfets, pensant que havia valgut la pena les hores d’espera. També va estar a l’estrena l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de cultura, Carme Crespo.

Ja des de la porta es respirava l’esperit del teatre. Actors dels grups tarragonins Tornavís Teatre i Vis de Vanadi i la música de la Cobla de Ministrers van amenitzar l’entrada dels espectadors vestits d’època, transportant a la gent al context històric de l’obra.

Ja dins del teatre, i asseguts els espectadors a les seves butaques, els actors tarragonins van pujar a l’escenari i van fer una entrada triunfal amb els actors de l’espectacle. Una barreja de ficció i realitat que es va acabar amb una fotografia conjunta de tota la platea, expectant per veure l’Arquillué darrere el nas del Cyrano.

Arquillué, una bèstia dalt de l’escenari

I no va defraudar. El domini de l’escena de Pere Arquillué és sublim, perfecte. No deixa marge a les crítiques. Més de dues hores parlant en vers i fent rima amb cada una de les seves paraules. Una obra carregada de passió, de valentia, d’amor, d’heroïcitat, de passió. Amb un senzill decorat, els actors transporten al públic fins a un teatre, a una pastisseria, a la guerra i fins i tot a un convent.

El gran escenari del Teatre Tarragona es va quedar petit per Pere Arquillué, que el va omplir fins dalt amb el seu domini de l’escena i la paraula. Amunt i avall de l’escenari, sense parar ni un moment, posant la mateixa passió al darrere segon que al primer de l’espectacle. Quan acaba l’obra, veus que darrere d’aquell home malcarat, arrogant, cregut i punyent, hi ha un home embogit d’amor, que utilitza la paraula per enamorar la seva estimada. També hi ha moments per l’humor i les bromes sobre el seu gros nas. Gairebé trenta anys després de veure Cyrano dalt dels escenaris encarnat per Josep Maria Flotats, ara ha estat Pere Arquillué qui s’ha posat a la seva pell i ho ha brodat.

L’espectacle va acabar amb una llarga ovació del públic del Tarragona, cap a un Cyrano de Bergerac enorme i que va convertir l’estrena del teatre en un gran dia per la ciutat. Que Arquillué hagi estat l’encarregat de donar el tret de sortida a la temporada teatral ha estat un gran encert, que va deixar entusiasmats als tarragonins.

Montserrat Duch, Montserrat Abelló i el 8 de Març

0
La poetessa tarragonina, Montserrat Abelló, distingida amb el premi Montserrat Bertran que atorga ERC amb motiu del 8 de març
La poetessa tarragonina, Montserrat Abelló, distingida amb el premi Montserrat Bertran que atorga ERC amb motiu del 8 de març

Una historiadora i una poetessa. Montserrat Duch i Montserrat Abelló són dos noms propis de Tarragona en aquest 8 de marc de 2013, Dia Internacional de les Dones. Duch i Abelló són reconegudes per la seva tasca i pel seu compromís en la lluita pels drets de les dones.

Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània de la URV, ha rebut la distinció M. Antònia Ferrer que atorga la pròpia universitat. La recerca sobre la situació de les dones ha estat una de les línies de treball científic de Duch, tot i que potser és més coneguda pels seus llibres d’Història de Catalunya durant el segle XX. També ha estat la directora de la “Història de Tarragona” (2012) publicada en 6 volums.

Montserrat Duch recull el premi de la URV
Montserrat Duch recull el premi de la URV

La trajectòria política de Montserrat Duch també és destacada: va ser la primera dona regidora del seu poble, Constantí, i diputada al Parlament pel PSC especialitzada en temes educatius. El seu nom va sonar com a possible consellera d’Educació quan es va formar el govern Maragall, però després les discrepàncies amb la direcció del partit l’han allunyat de la vida política.

Montserrat Abelló, poetessa i traductora, va néixer a Tarragona fa 95 anys i rep la distinció Montserrat Bertran que atorga la secció local d’ERC. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Abelló ha viscut els moments històrics del pais de l’últim segle (República, Guerra, exili…) i utilitza la poesia com a canal per donar veu a la vida quotidiana de les dones. El guardó d’ERC recorda el nom de la pedagoga Montserrat Bertran, que impartia classes de català a l’etapa republicana.

Efectes de la crisi

Montserrat Duch i Montserrat Abelló, d’una banda, i M. Antònia Ferrer i Montserrat Betran, de l’altra, són els noms que representen ahir i avui la lluita contra les desigualtats de gènere, que la profunda crisi encara ha accentuat més en aspectes com els salaris, les condicions laborals i la conciliació de la vida familiar i professional. Les quatre dones, les premiades i les que duen el noms dels guardons, simbolitzen també la lluita per les llibertats i la democràcia.

Ara fa una setmana, Duch i Ferrer coincidien en l’acte de presentació del llibre que repassa la història de la Llibreria de la Rambla com espai cultural i polític alternatiu durant el franquisme. Quaranta anys després: Drets polítics, drets nacionals, drets socials i drets de les dones.

Montserrat Duch en l'acte de signatura del conveni Ajuntament-URV per editar la "Història de Tarragona" en sis volums
Montserrat Duch en l’acte de signatura del conveni Ajuntament-URV per editar la “Història de Tarragona” en sis volums

L’expresidenta del Constitucional parla a Tarragona de la reforma laboral

La magistrada i directora tècnica de les Jornades, Rosa Maria Virolès; l'expresidenta del Tribunal Constitucional, Maria Emilia Casas, i la presidenta del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Anna Maria Asama
La magistrada i directora tècnica de les Jornades, Rosa Maria Virolès; l’expresidenta del Tribunal Constitucional, Maria Emilia Casas, i la presidenta del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Anna Maria Asama

Maria Emília Casas feia anys que no participava a les jornades dels graduats socials de Tarragona. Aquest dijous hi ha tornat, després de la seva etapa com a presidenta del Tribunal Constitucional. L’autora de la ponència que va retallar l’Estatut de Catalunya ha vingut a les jornades per abordar algunes qüestions polèmiques sobre les últimes reformes laborals.

Casas, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social per la Universitat Complutense de Madrid, ha tingut com a amfitriones la tarragonina Rosa Maria Virolès, magistrada de la Sala Quarta del Tribunal Suprem, i la presidenta del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Anna Maria Asama.

La imatge que encapçala aquest article (tres dones presidint la trobada) ha servit a Casas per recordar que aquest divendres commemorem el 8 de març i que encara hi ha moltes desigualtats de gènere en salaris, contractació i mesures de conciliació. Casas, que va ser la primera dona en accedir a la presidència del Constitucional, va consolidar en aquella etapa arguments jurídics antidiscriminatoris per raó de gènere i favorables a la conciliació de la vida laboral i familar.

La sentència de l’Estatut

A Catalunya, se la recorda especialment per ser l’encarregada de redactar l’últim esborrany de la sentència sobre l’Estatut, la que retallava 14 articles i n’interpretava altres 27. Una ponència aprovada el 28 de juny de 2010 i que va ser àmpliament rebutjada en la ja històrica manifestació del 10 de juliol amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Dos anys després de deixar la presidència del Tribunal Constitucional i apartada del focus mediàtic, Casas ha estat a Tarragona davant d’un auditori format per graduats socials. Ha parlat dels canvis substancials de les condicions de treball i l’acomiadament col·lectiu. Una ponència no escrita, però exposada amb un extraordinari rigor tècnic i que ha acompanyat amb l’exposició de diversos problemes concrets.

Les jornades se celebren fins divendres a l'Hotel Ciutat de Tarragona. Fins al 2011 s'havien organitzat a la Ciutat de Repos i Vacances
Les jornades se celebren fins divendres a l’Hotel Ciutat de Tarragona. Fins al 2011 s’havien organitzat a la Ciutat de Repos i Vacances

Gran interès per la trobada 

La presència de Casas demostra la força de les Jornades de Dret del Treball i Seguretat Social de Tarragona, que enguany arriben a la divuitena edició, amb ponent de màxim prestigi i amb un rècord de 252 inscrits.

La direcció tècnica de la magistrada Rosa Maria Virolès durant quinze anys i l’empenta donada per l’expresident del Col·legi, Francesc Blasco, i la junta actual han aconseguit fer de Tarragona un punt de referència en aquest àmbit social i laboral.

Una trobada per debatre amb els millors especialistes les últimes reformes laborals que han provocat tanta polèmica entre els partits polítics i la ciutadania. Unes jornades que, al marge de les posicions concretes dels ponents, mereixen el reconeixement de la ciutat pel seu alt nivell.

Màrius Serra: Una llengua més “sexi” i un pais més lliure i culte

0
Màrius Serra conversa amb el FET A TARRAGONA a La Capona. Parla del premi Sant Jordi, "Plans de futur" que presentarà als lectors el pròxim dia 15 (foto La Capona)
Màrius Serra conversa amb el FET A TARRAGONA a La Capona. Parla del premi Sant Jordi, “Plans de futur” que presentarà als lectors el pròxim dia 15 (foto La Capona)

Parla amb passió d’una història que explora les contradiccions dels éssers humans. Màrius Serra, que ja va entusiasmar els tarragonins al desembre a la Nit Literària de Santa Llúcia, torna ara per presentar el premi Sant Jordi: “Plans de futur”.

Elogiat per la seva capacitat de comunicar (com va demostrar a l’escenari del Teatre Tarragona a l’hora de recollir el premi), el “rei de les paraules” es multiplica ara en escenaris com la Llibreria La Capona per seduïr nous lectors.

Per primera vegada i com a repte, Serra novel·la uns personatges històrics, amb biografia. El matemàtic Ferran Sunyer, tetraplèjic i autodidacta; les seves dues cosines, Maria i Àngels Carbona; i el pare d’aquestes. Un relat intimista, de relacions familiars que es viuen portes endins, però que no oblida l’entorn social i polític, especialment els anys de la posguerra.

 plans de futur

Precisament, la reproducció en un capítol d’un fet de 1948  (el premi Prat de la Riba) en plena clandestinitat a la casa de Puig i Cadafalch, és el que porta Màrius Serra a presentar la novel·la al Premi Sant Jordi. Un guardó que el situa al cim de l’èxit de la narrativa, sota l’aixopluc de l’Editorial Proa.

Tot i el premi i la campanya promocional que l’acompanya,  Serra defuig les etiquetes. És un home polifacètic: milers de mots encreuats, i col·laboracions en premsa, ràdio i televisió. “La cultura és conversa, creació, comunicació…”, afirma.

Llengua, cultura, pais 

Obert a parlar de tot, Serra assegura que vol viure en un pais “més lliure i més culte”. No s’arrisca a dir si serà més lliure, però sí preveu que pot ser “menys culte” per culpa d’uns polítics que fixen altres prioritats en aquest context de dificultats econòmiques.

També constata la pèrdua de qualitat de la llengua que parlem. Un empobriment davant del qual cal optar “amb més flexibilitat que rigidesa”. La seva recepta és ben simple: aconseguir que el català sigui una “llengua atractiva, joganera, sexi”, que sigui un model d’identitat social per als adolescents i joves d’aquest pais.

Màrius Serra tornarà el dia 15 de març a La Capona per presentar “Plans de futur” als lectors. Un regal de novel·la amb un matemàtic, una cadira de rodes i l’univers de Salvador Dalí, un personatge excèntric que juga un paper destacat en el desenllaç de la història. El final, però, no el puc explicar perquè encara no hi he arribat.

Les fortes pluges i el riu Francolí

1

Sovint una imatge val més que mil paraules, i aquesta és una imatge poc habitual. Segur que avui molts tarragonins s’han acostat al riu Francolí per immortalitzar aquesta imatge, la del riu desbordat després de les fortes pluges dels últims dies. Nosaltres també ho hem fet. Hem anat a tocar ferro, no al Balcó del Mediterrani, sinó al pont del Francolí!

Imatge del riu Francolí al seu pas per Tarragona aquest dimecres després de les fortes pluges.
Imatge del riu Francolí al seu pas per Tarragona aquest dimecres després de les fortes pluges.

Les rebaixes del Festival Dixie i el Concurs de Focs

1
Cartell del Festival de Dixieland d'enguany (foto: Tarragona 2012)
Cartell del Festival de Dixieland d’enguany (foto: Tarragona 2012)

Aquest any Tarragona tindrà dixie i focs artificials. Els vaivens de la política cultural ens porten un 2013 que recupera dos certamens populars i de llarg recorregut i que s’havien suspès l’any passat adduïnt “raons pressupostàries”. Les finances municipals, en canvi, permeten ara fer les dues convocatòries, tot i que amb canvis i rebaixes importants.

Del 15 al 24 de març tindrà lloc la 19ª edició del “Festival Internacional de Dixieland de Tarragona” (DIT), i del 3 al 6 de juliol es farà el “Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona”. Els formats volen ser similars a les edicions del 2011 i anteriors, però l’oferta i el ressò es troben lluny de les aspiracions qua hauria de tenir la ciutat.

Es parla d’un festival “internacional” quan es pot comprovar que totes les formacions musicals que actuaran al Dixie seran de Tarragona o de la resta de Catalunya. Es presenta un duet anomenat “Xwing” com a procedent de Suïssa quan en realitat són dos músics suïssos que viuen aquí.

Els tarragonins Stromboli Jazz Band presenten disc al Festival de Dixieland (foto. Tarragona 2012)
Els tarragonins Stromboli Jazz Band presenten disc al Festival de Dixieland (foto. Tarragona 2012)

El DIT del 2013 s’allargarà durant dos caps de setmana, pot ser un magnífic aparador de bandes  i solistes catalans i pot aplegar una gran quantitat de concerts repartits en sales, bars, restaurants, places i parcs que “donin vida” a Tarragona per uns dies. Ara bé, amb aquest format la ciutat no pot presumir de “festival internacional” ni pot aspirar a atraure visitants d’altres indrets.

Concerts únics a Catalunya

Fa només quatre anys, la cantant nordamericana Dianne Reeves obria la 16ª edició del festival amb un gran concert al Metropol, estrena a Catalunya. El Dixie s’havia anat consolidant com una cita destacada del calendari primaveral i, amb imaginació, podria haver sobreviscut als sotracs de la crisi, igual que ho han fet molts altres festivals de música a altres ciutats de Catalunya.

La nordamericana Dianne Reeves va ser l'estrella del festival el 2009
La nordamericana Dianne Reeves va ser l’estrella del festival el 2009

Aquí, però, en comptes d’adaptar-se als nous temps, es va decidir suspendre’l l’any passat. I a última hora i a corre cuita, l’Estudi de Música amb el suport municipal va “inventar-se” una alternativa barata: Jazz amb l’Estudi.

Concurs internacional

El mal ja s’ha fet al Festival de Dixieland i potser és irreparable. També li costarà recuperar-se al Concurs de Focs Artificials. Nascut el 1990, el certamen havia començat amb tres pirotècnies i s’havia anat consolidant al llarg dels anys amb el favor del públic i els experts. Va créixer fins a les sis pirotècnies (tres espanyoles i tres estrangeres), havia organitzat el concurs per triar “la millor de les millors” i ja era considerat un dels referents a nivell internacional.

Cartell de la mostra de focs de l'any passat (foto: Tarragona 2012)
Cartell de la mostra de focs de l’any passat (foto: Tarragona 2012)

Tot aquest camí es va trencar de cop i volta l’any passat. Primer es va decidir la suspensió (igual que el Dixie) i després es va buscar una alternativa barata (igual que el Dixie) en forma de “mostra” amb la presència de tres pirotècnies. Ara es torna al concurs, amb quatre nits i una fórmula “intermitja” que convida a participar-hi tres empreses espanyoles i una estrangera.

L’exemple de la Costa Brava

A Blanes, on ja fa més de 40 anys que organitzen el seu Concurs de Focs (amb un web propi), havien arribat a fer set nits consecutives. El 2008 van baixar a sis, i l’any passat la crisi els va obligar a reduir el certamen a quatre pirotècnies. Però en cap cas, es van plantejar la seva suspensió.

Tarragona ha de reparar de manera urgent i radical l’error del 2012. El Concurs de Focs és una cita imprescindible de l’estiu que, a més, ha anat acompanyat els darrers anys d’iniciatives tan interessants com els “Sopars sota els focs” dels restaurants de la Part Alta. Toca remuntar! La ciutat no es pot permetre baixar més esglaons en la seva oferta lúdica i cultural.

Les mancances de la Setmana Santa tarragonina

Cartell de la Setmana Santa  d'enguany
Cartell de la Setmana Santa d’enguany

Grups de turistes que passegen el cap de setmana pel carrer Major i la Baixada Misericòrdia queden sorpresos de sobte: s’acosten uns sons de timbals propis de la Setmana Santa. Bocabadats, fan algunes fotografies a les bandes i es pregunten de quina activitat es tracta, quan encara falta gairebé un mes per a la celebració religiosa.

Aquests turistes no tindran una resposta fàcil si busquen la informació per Internet. La trobada estatal de bandes del passat dissabte organitzada pel Gremi de Marejants (amb grups convidats de Logronyo i Benicarló) no apareix al web de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. Ni aquest acte, ni pràcticament cap altre dels molts organitzats durant aquest mes de març.

El dèficit de difusió de les activitats de les confraries i germandats tarragonines és clamorós. No s’entén que una celebració que mobilitza tanta gent i que organitza tants actes al llarg d’un mes i mig no tingui un canal d’informació ràpid i eficient. No s’entén que una Setmana Santa que vol ser reconeguda com la més important de Catalunya no faci aquest esforç de comunicar i donar a conèixer la varietat i riquesa dels seus actes a través de la xarxa.

Informació i serveis per als visitants

És cert que algunes congregacions tenen actualitzat el seu web, amb tota la informació i l’agenda d’actes disponible. Però quan parlem d’atraure visitants de la resta de Catalunya o d’altres zones d’Espanya, s’hauria de tenir molta cura d’oferir aquesta informació coordinada a través de l’Agrupació i de la pàgina web de Tarragona Turisme.

El nou uniforme dels Armats es podrà veure el diumenge 17 de març
El nou uniforme dels Armats es podrà veure el diumenge 17 de març

A més de la trobada de bandes de dissabte, aquests dies s’organitzen concerts, presentacions d’opuscles, exposicions, conferències i actes d’un gran significat com la presentació dels nous uniformes dels Armats que tindrà lloc diumenge 17 de març a l’Amfiteatre. Després, entre Diumenge de Rams i Diumenge de Resurrecció, Tarragona viurà una setmana intensa amb la Mostra dels Passos a la Catedral i les esglésies de Natzaret, Sant Miquel del Pla i Sant Llorenç; processons, via crucis, i la culminació del Divendres Sant.

On és la informació de totes aquestes activitats? El visitant de Barcelona, Vitòria, Madrid o Montpellier que vulgui venir per Setmana Santa a Tarragona, com es pot assabentar del potencial cultural i religiós de la ciutat? Qui es preocupa de donar a conèixer a tot el món la seixantena d’actes que organitzen durant aquest mes les diferents confraries, gremis, germandats i congregacions?

Activitats només per als confrares?

A voltes, hom té la sensació que cada confraria fa les seves activitats pensant només en els seus membres i simpatitzants. L’Agrupació i, de retruc, el Patronat de Turisme, haurien de tenir un paper molt més actiu per fer de la Setmana Santa un gran moment d’atracció de visitants.

Mireu el web de l’Agrupació (l’agenda d’actes està buida) i el de Tarragona Turisme (només explica les visites guiades als misteris que organitza l’empresa Auriga). El resultat és desolador.

Sort que hi ha iniciatives personals que salven, en part, aquestes mancances clamoroses. Per exemple, el bloc de Daniel Pallejà, confrare de la Germandat de Jesús Natzaret i de la Congregació de La Sang. Allà trobareu totes les previsions i la crònica dels actes ja realitzats, a més d’una gran quantitat d’informació i documents complementaris. Amb sort, alguns turistes potencials que vulguin visitar Tarragona trobaran a la xarxa aquesta pàgina web.

Presentació de l'Opuscle de l'Agrupació, a càrrec d'Andreu Muñoz (foto: Cristina Aguilar, diari Més)
Presentació de l’Opuscle de l’Agrupació, a càrrec d’Andreu Muñoz (foto: Cristina Aguilar, diari Més)

L’espectacle casteller ha començat!

1
Els Xiquets de Tarragona van acabar l'any amb un intent desmuntat de 5 de 9 a Vilafranca.
Els Xiquets de Tarragona van acabar l’any amb un intent desmuntat de 5 de 9 a Vilafranca.

A Tarragona ja tornen a sonar les gralles de les colles castelleres. Tot i que els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo ja van tornar fa uns dies als assajos, el passat divendres ho van fer les dues colles grans, la Jove i els Xiquets de Tarragona. Liles i matalassers han tornat a la feina amb una temporada per davant plena de reptes i il·lusions. Una temporada que, com a mínim, volen que sigui igual que la passada, la millor de les seves respectives històries.

L’any de les manilles liles?

La Jove, amb Jordi Sentís novament al capdavant, té per davant un any de feina intensa si vol mantenir el nivell i fer un pas més. La feina a assaig és vital per mantenir el potencial d’una colla que aspira a més. Després d’aconseguir l’any passat l’anhelat 5 de 9 amb folre, enguany un dels objectius és atacar els castells amb manilles. És la dimensió desconeguda per la colla, i caldrà fer una important feina al pati d’assaig setmana rere setmana.

Però aquest no és l’únic ni el més important objectiu. Els liles hauran de treballar dur per consolidar les estructures de 9 pisos. La incògnita és si tornaran a apostar pel 5 de 9 o el 9 de 8, les dues estructures que la passada temporada els va convertir en colla de gamma extra. Sentís i el seu equip, en part renovat, han de ser capaços de començar la temporada on la van acabar i fer el pas endavant necessari que segur demana la colla. Algun dubte de que ho aconseguiran?

La Jove de Tarragona es va convertir la passada temporada en colla de gamma extra. (foto: lavanguardia.com/Vicenç Llurba)
La Jove de Tarragona es va convertir la passada temporada en colla de gamma extra. (foto: lavanguardia.com/Vicenç Llurba)

Veurem un 5 de 9 matalasser?

Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, tornen a la feina amb l’eslògan ‘Te’n recordes? Tot té un principi’. Recordeu aquell intent desmuntat de 5 de 9 amb folre a la diada de Tot Sants de Vilafranca? D’allà parteix la temporada d’una colla que vol continuar fent història. Com deia fa uns dies el seu cap de colla, Roger Peiró, ara ja no és cap secret que els matalassers fan castells de 9. Ara han de treballar per mantenir-ho i superar-ho.

Perquè aquest no pot ser l’any del 5 de 9 dels del carrer Santa Anna? L’objectiu és ambiciós, si, hi estem d’acord. Però la colla té potencial, té cada dia més camises i, sobretot, en té moltes ganes. Pot fer-ho! La feina al pati d’assaig serà vital per convertir també aquesta temporada en la millor de la seva història. La tripleta és el sostre de la colla. Tornar-la a fer no serà pas fàcil, serà tot un repte. Si ho aconsegueixen, ja estaran contents. Però i si fan un pas més? I si miren més enllà?

L’espectacle ha començat. Les colles grans amb reptes ambiciosos i les colles petites amb reptes igual d’ambiciosos. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, amb moltes camises al pati d’assaig, treballaran per consolidar les estructures de set i mig i els Xiquets del Serrallo intentaran consolidar les estructures de set. Les ganes i les il·lusions hi són. Veurem novament una gran temporada castellera de les colles de Tarragona? S’accepten apostes!

“No ens rendirem”. Reflexions d’un estudiant de Periodisme de la URV

El FET A TARRAGONA obre una nova secció dedicada al periodisme i la comunicació. Aquí podeu trobar agrupats els articles publicats fins ara. A més, convidem a companys periodistes o estudiants de periodisme a participar-hi amb les seves reflexions perquè volem fer d’aquest bloc un punt de trobada d’opinions i anàlisis dels professionals de la demarcació en un context de crisi aguda i profunda transformació com l’actual.

A continuació, publiquem un article d’Enric Garcia, de Tarragona, estudiant de Tercer curs de Periodisme a la URV.

El Campus Catalunya acull els estudis de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili
El Campus Catalunya acull els estudis de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili

El passat 2012 va esdevenir un autèntic annus horribilis per al periodisme tarragoní. Segons les dades facilitades pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), a la demarcació es van quantificar 192 acomiadaments de professionals de la comunicació (periodistes, locutors, presentadors, càmeres, etc.).

Com comprendran, els tancaments i les reduccions brusques de plantilla s’acaben traduint en un empitjorament de la qualitat i el rigor del nostre sistema mediàtic. El volum de feina dels qui conserven el seu lloc de treball augmenta exponencialment, fins al punt que no disposen de temps suficient per contrastar fonts i notes de premsa, per redactar correctament i, en definitiva, per cuinar les notícies de la manera com els manuals teòrics de la professió recomanen.

Aquest conflicte, però, no és tan sols d’abast local, ja que segons la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), durant l’any 2012 es van destruir més de 3.000 llocs de treball al sector. Ens hem d’esforçar perquè la societat civil prengui consciència que aquest problema afecta tota la ciutadania, ja que el periodisme és -o hauria de ser- un servei públic bàsic per defensar valors com la transparència, el control sobre la gestió política o la pluralitat d’opinions.

Potser és per aquests motius que alguns indecents aprofiten l’avinentesa per debilitar-lo. I, en aquest sentit, cada vegada hi ha més rodes de premsa de polítics en què no s’admeten preguntes, cada vegada hi ha més periodistes en gabinets de grans empreses i institucions i menys en el periodisme de mitjans, etc.

Una aula de periodisme de la URV amb la professora Marta Montagut i el periodista Josep Baiges
Una aula de periodisme de la URV amb la professora Marta Montagut i el periodista Josep Baiges

Cada curs, 20 nous titulats a Tarragona

Enguany una vintena de joves  sortiran titulats en periodisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i l’any vinent en vindrem una vintena més. No podem negar que hi ha hagut una bombolla en aquests estudis – actualment hi ha 33 facultats de periodisme a l’Estat-, així com també hem de reconèixer determinats dèficits en la nostra formació, que ja es mostraren l’any 2012 en un estudi sobre la professió del Col·legi de Periodistes, dirigit per Josep Lluís Micó, professor de la Universitat Ramon Llull.

En aquest sentit, per exemple, s’observa que els joves periodistes preguntem poc i tenim poc bagatge intel·lectual. Certament, doncs, en l’anàlisi de la situació tampoc no ens pot faltar autocrítica, especialment als joves, i potser s’ha de replantejar l’oferta formativa.

Malgrat tot, no ens rendirem, i segurament trobarem algun lloc de treball en mitjans tradicionals, o potser en d’altres vies que la reconversió digital ofereix, i que s’estan explorant, també darrerament a la ciutat, per poder continuar investigant, denunciant, informant. Han de saber que ens hi deixarem la pell, però també que, en general, no ens ho estan posant gens fàcil.

Aquesta crua frase sobre els redactors del periodista Agustí Calvet “Gaziel”, recollida al llibre Tots els camins duen a Roma, després d’uns temps d’oasi, ja no sembla pas un anacronisme: “[Els redactors] Eren una gent pobra i atribolada que per poder lligar caps feia dos, o tres, o més oficis alhora, senyal que no en tenien cap de bo, i tots, especialment els carregats amb dona i mainada, vivien molt estretament i se la campaven com podien”.

Sembla que ens l’haurem de tornar a campar com puguem. Retrocedim, doncs, en condicions laborals i en garanties democràtiques, en aquests temps de tecnocràcies, retallades i corruptela generalitzada. Esperem que aquest 2013 sigui menys dramàtic per a la professió, tot i que de moment, per exemple, en aquest primer trimestre els tancaments i els acomiadaments a la demarcació no han cessat. Tan sols els vull demanar que mentre llegeixin notícies d’aquest tipus, que em temo que continuaran apareixent,  recordin que ens hi estem jugant la salut democràtica, si és que encara en queda alguna molla.

Enric Garcia, estudiant 3r curs Periodisme URV 

Felip Puig “remena” l’Olla als botiguers tarragonins

El conseller Felip Puig, acompanyat per Miquel Ferrús (comerciants Flix), Ferran Milà (botiguers Tarragona), Miquel Àngel Fraile, secr. gral. Confederació Comerç Catalunya i Agustí Figueres, secr. gral. CECOSET (foto: Sergi Albarran)
El conseller Felip Puig, acompanyat per Miquel Ferrús (comerciants Flix), Ferran Milà (botiguers Tarragona), Miquel Àngel Fraile, secr. gral. Confederació Comerç Catalunya i Agustí Figueres, secr. gral. CECOSET (foto: Sergi Albarran)

Felip Puig és un brillant orador, un polític en estat pur, d’aquells que sap una mica de tot i alhora no coneix res en profunditat. Amb un discurs fluïd que agradarà molt, bastant, poc o gens. Un enginyer que s’expressa de manera clara i amb arguments sòlids, després de tants anys al Govern, al Parlament i al partit (CDC).

Felip Puig és molt amic dels seus amics i, com explicàvem fa unes setmanes al FET A TARRAGONA, entre els seus millors amics cal comptar amb Joan Aregio. Aquesta relació tant estreta ha facilitat que l’actual Conseller d’Empresa i Ocupació participés aquest dijous en un sopar amb comerciants tarragonins a La Puda.

Directe al gra i sense preàmbuls, Puig mira Aregio (actual director general del SOC) i explica als botiguers que, per damunt de les queixes del sector, la gran prioritat del govern és lluitar contra la destrucció de llocs de treball i promoure l’ocupació.

Clar i contundent 

Sense matisos, afirma que el 2013 serà un any molt difícil. Sense embuts, diu que el model de comerç urbà és bo. Sense contemplacions, avisa que serà “combatiu” i aguantarà “fins al final” el que qualifica d’”atacs ferotges” del govern espanyol en matèria comercial.

El conseller explica que CiU presentarà la setmana vinent una proposició de llei al Parlament sobre horaris comercials i rebaixes per “refixar la legalitat” i evitar “inseguretat jurídica”, després de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre l’actual normativa catalana.

Ferran Milà lliura al conseller un quadre de l'artista tarragoní Pere Joan Salas, al final del sopar d'aquest dijous (foto: Sergi Albarran)
Ferran Milà lliura al conseller un quadre de l’artista tarragoní Pere Joan Salas, al final del sopar d’aquest dijous (foto: Sergi Albarran)

Puig “predica” als botiguers amb tanta passió el seu ideari polític (economia, infraestructures, comerç, transició nacional) que després del sopar, el col·loqui només ens deixa algunes intervencions com les de Francesc Bustos (El Negrito i La Negrita) i Albert Ribot (Mercat Cantral).

Del projecte del Mercat, el conseller reconeix que li falten dades. Del nou impost a les grans superficies, assegura que han recaptat vuit milions d’euros en dos mesos. I de la petició d’un major control als establiments regentats per xinesos o altres nacionalitats, argumenta que al govern li falten competències.

Comerç i ciutat. Política i pais

En l’àmbit polític, la visita de Puig va mobilitzar tots els quadres convergents al partit i a les institucions: Quim Nin, Josep Andreu, Jordi Jané, Fede Adan, Victòria Forns, Joan Basora, Josep Maria Cruset i un llarg etcètera. El govern municipal del PSC va tenir la representació dels regidors Javier Villamayor i Patrícia Antón (desplaçats incomprensiblement a una taula lateral). I la Cambra, la CEPTA i la Confederació del Comerç van enviar els seus màxims responsables.

Era el sopar del col·lectiu l’Olla que, promogut per Ferran Milà, des de fa dos anys es troba habitualment per parlar del comerç i de la ciutat. Ahir, però, amb Felip Puig es va parlar més de política i de pais.

La llibreria de la Tarragona antifranquista

1
El llibre de Ramon Marrugat explica la represa cultural de Tarragona en l'etapa final de la dictadura i la transició
El llibre de Ramon Marrugat explica la represa cultural de Tarragona en l’etapa final de la dictadura i la transició

Enmig d’una ciutat grisa i pobra culturalment, com era la Tarragona de la dècada dels 60, una llibreria va esdevenir el punt de referència i l’alternativa al poder de la dictadura. Una història que molts desconeixen i que ara es pot recuperar amb la publicació d’un llibre de Ramon Marrugat.

Marrugat és l’ànima de la Llibreria de la Rambla, que neix l’any 1968 per connectar amb la tradició catalanista i republicana de la ciutat. Serà durant més d’una dècada l’aixopluc de les inquietuds del món educatiu i cultural, el feminisme, l’ecologisme i l’activisme polític.

La Tarragona antifranquista participa a través de la llibreria d’aquella aliança entre cultura i política, un moviment que crea l’Assemblea de Catalunya i permet una sortida diferent de la dictadura. Aquesta és la tesi de l’historiador Josep Maria Muñoz, director de la revista “L’Avenç” i presentador ahir de La Llibreria de la Rambla (1968-1980) i l’alternativa cultural a Tarragona.

Muñoz afirma que l’establiment i la seva activitat integra en aquell moment Tarragona a la xarxa cultural del pais i la connecta amb la modernitat. Enfront d’una ciutat aparentment ancorada al passat, la llibreria fa una “feina de suplència” que tindrà sentit fins a completar els processos electorals a l’Estat, Catalunya i els ajuntaments.

Poder polític, Església i mitjans 

Marrugat, satisfet de veure la sala d’actes de l’Arxiu plena de gom a gom (en un dia de pluja i amb una desena d’activitats simultànies), defineix amb dues paraules aquella Tarragona: provincianisme i provincialisme. Una ciutat marcada per la proximitat amb el poder polític del franquisme; el paper de l’Església molt contrari a la llengua, a diferència d’altres diòcesis; i uns mitjans de comunicació (“Diario Español” i “Radio Tarragona”) utilitzats pel poder amb censura i sectarisme.

Jordi Piqué, Ramon Marrugat i Josep Maria Muñoz en l'acte de presentació de "La llibreria de la Rambla (1968-80) i l'alternativa cultural a Tarragona" (foto: Meritxell Guillemat)
Jordi Piqué, Ramon Marrugat i Josep Maria Muñoz en l’acte de presentació de “La llibreria de la Rambla (1968-80) i l’alternativa cultural a Tarragona” (foto: Meritxell Guillemat)

A l’autor el van acompanyar ahir noms propis de la cultura com l’escriptor Magí Sunyer i la historiadora Montserrat Duch, i de polítics socialistes com Josep A. Burgasé, Manel Fuster i Antoni Pujol. Marrugat va tenir temps d’explicar alguna anècdota de l’època (la mare que li xiuxiueja que ha apuntat la nena a un curset de sardanes) i argumentar l’escassetat de fotografies, per la por i la precaució que reclamaven els participants en aquelles activitats “clandestines”.

El llibre l’edita el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem d’Oliver del Camp de Tarragona. La idea de la publicació arrenca quan el 2007 Marrugat fa dipòsit de tota la documentació de la llibreria a l’Arxiu Històric de la ciutat. El seu director i amfitrió de l’acte, Jordi Piqué, se’n sentia ahir molt orgullós. La ciutat ja compta amb un relat que permet explicar un període històric decisiu per al pais.

La Tarragona de la “Penya Barquet”

0
Els membres de la "Penya Barquet" en la trobada d'aquest dijous al Tennis Tarragona
Els membres de la “Penya Barquet” en la trobada d’aquest dijous al Tennis Tarragona

Es troben per esmorzar cada dijous des de fa gairebé 25 anys. La majoria ja s’han jubilat i tenen temps per xerrar al voltant del que passa a la ciutat. Són la “Penya Barquet”, formada per un grup de tarragonins que van començar les trobades matinals al restaurant del carrer Gasòmetre i que ara les convoquen al Tennis Tarragona.

Aquest dijous m’hi han convidat per fer tertúlia de periodisme i parlar de Tarragona. S’autoqualifiquen de “penya de jubilats i pensionistes de la vella Tarraco” i tenen la seva “mascota” (un barquet) els seus propis carnets i unes medalles que es pengen en cada esmorzar.

Aquest "barquet" presideix cada dijous la taula d'esmorzar del grup
Aquest “barquet” presideix cada dijous la taula d’esmorzar del grup

El dia i hora no es canvia mai: dijous a les 9 del matí. El menú varia cada setmana, però sempre de forquilla i ganivet. I sovint conviden algú de fora del grup per conéixer més opinions.

Perfils molt diversos

A la taula m’he trobat Pere Godall que, amb 92 anys, continua en una forma excel·lent i és el més gran del grup. President de la “Lleva del Biberó” i bon músic, amb Godall havia compartit diverses entrevistes molt interessants parlant de la guerra civil davant dels micròfons de Tarragona Ràdio.

També he coincidit amb Bartomeu Ramos, expresident de la Cambra de Comerç, i el doctor Jaume Fontanet, membre de la junta del Col·legi de Metges. I la resta de components, de procedències diverses: Martí Gadea, Pere Ramon Armesto, Miquel Llop, Jaume Benages, Manel Rodríguez, Carles Gil, Armand Gasull i Miquel Andreu.

La Tarragona de demà

La penya acostuma a reunir entre 10 i 15 membres cada setmana, i fins i tot te un himne amb lletra de Fontanet i música del mestre Godall. Al grup es parla i es debat dels temes de l’actualitat tarragonina i de projectes de futur: els Jocs Mediterranis, la Façana Marítima, el tercer fil, les smart cities i l’activitat cultural de la ciutat. Aquest dijous també hem analitzat la política local i el paper dels mitjans de comunicació i dels periodistes.

El vaixell en miniatura recorda Ramon Sicart, el primer component de la penya mort.
El vaixell en miniatura recorda Ramon Sicart, el primer component de la penya mort.

Deixen parlar el convidat, però no paren de ficar cullerada. A la seva edat i amb tanta experiència a les esquenes, es qüestionen amb ironia alguns dels projectes de futur de Tarragona. S’estimen la ciutat, però també li reconeixen els seus defectes. Pregunten, dubten, repliquen, criden, riuen…

La tertúlia mai s’acaba amb grans conclusions, perquè aquest no n’és l’objectiu. La finalitat és trobar-se i fer un bon esmorzar. I així fins al pròxim dijous… perquè els temes de debat de Tarragona mai no s’acaben. I per molts anys!

Els dijous hiperactius de Tarragona

2
La llibreria La Rambla és la protagonista del llibre de Ramon Marrugat que es presenta avui a les 19 h. a l'Arxiu
La llibreria La Rambla és la protagonista del llibre de Ramon Marrugat que es presenta avui a les 19 h. a l’Arxiu

Cinema a les sis de la tarda a l’Antiga Audiència. Cinema a les set de la tarda a l’Espai Jove Kesse. Cinema a les vuit de la tarda a la seu del Departament de Cultura. Una trobada sobre còmics a dos quarts de set a la Biblioteca Pública. A aquella hora, una xerrada sobre animals domèstics a El Corte Inglés.

Una conferència sobre Cristòfol Colom a les set a l’ajuntament. A la mateixa hora, la presentació d’un llibre a l’Arxiu (Espai Tabacalera). També a les set una conferència al CaixaForum relacionada amb l’exposició que s’hi pot veure. A les vuit es presenta un altre llibre (premi de traducció) a La Capona. També a les vuit, la presentació d’un opuscle de Setmana Santa a l’església de Sant Llorenç. I entre mig, a dos quarts de vuit, la cloenda d’un cicle de conferències de muntanya al Refugi 2 del Moll de Costa.

 Impossible anar a tot arreu

En total, 11 activitats culturals concentrades en dues – tres hores. És probable que me’n descuidi d’alguna, per la dificultat de trobar un únic punt d’informació de tot el que s’organitza. Això passarà avui 28 de febrer a Tarragona. Després, molts diran que a Tarragona no es fa res i que és una ciutat adormida i culturalment poc activa.

Celebrem aquesta oferta tan àmplia i variada, però advertim d’almenys dues dificultats: l’acumulació d’actes en un determinat dia i franja horària i l’absència d’un veritable canal de difusió de tota aquesta activitat.

L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach tanca el cicle de Conferències de Muntanya, avui a les 19,30 h. al Refugi 2 Moll de Costa
L’alpinista tarragoní Òscar Cadiach tanca el cicle de Conferències de Muntanya, avui a les 19,30 h. al Refugi 2 Moll de Costa

Des de fa temps, el dijous a la tarda s’ha convertit en el moment escollit per institucions i entitats de Tarragona per programar les seves activitats, i ningú sembla que vulgui canviar de dia. Els dilluns són un “desert”, els dimarts i dimecres es creu que hi haurà menys públic (per tradició?, pel futbol, en alguns casos?), i els divendres potser ja es pensa en el cap de setmana.

Actes que es fan la competència

Sigui com sigui, tothom organitza activitats els dijous. Amb l’exemple d’avui, es pot argumentar que hi ha convocatòries per a tota mena de públics i que, per tant, no són competència directa. Però també resulta xocant que hi hagi la projecció de tres pel·lícules o la presentació de dos llibres pràcticament a la mateixa hora.

L’altra dificultat és que el ciutadà no te a l’abast l’eina per aconseguir tota la informació d’aquesta variada oferta cultural. Malgrat els esforços, ni el web de l’ajuntament i ni l’agenda www.tarracoromana.cat han aconseguit aplegar totes les convocatòries.

Tot això hauria de ser motiu de reflexió per part del conjunt d’agents culturals de la ciutat. Es tracta de coordinar-se, provar nous formats i horaris, i oferir la màxima difusió amb claredat i concreció de tot el que es fa a Tarragona. Perquè, tal i com s’anomena aquest bloc, FET A TARRAGONA, tothom sàpiga el que es “cou” a la ciutat.

Anar al Teatre Tarragona o com perdre tot un matí

2
Imatge del portal tarracoticket.cat que ha donat problemes durant tot el dia.
Imatge del portal tarracoticket.cat que ha donat problemes durant tot el dia.

5 hores. Aquestes són les hores que he estat fent cua per aconseguir entrades per la nova temporada dels Teatres de Tarragona. Cinc hores d’espera perquè el web tarracoticket ha tornat a fallar.

La plataforma de venda d’entrades de l’Ajuntament de Tarragona té un problema molt greu. Pel concurs de castells ja va donar problemes, i avui els ha tornat a donar. És inacceptable que, en ple segle XXI, hi hagi problemes d’aquest tipus. I tenint en compte que no és la primera vegada que passa, encara és més greu. L’Ajuntament haurà de fer un plantejament seriós amb aquesta plataforma web i detectar quin és el problema.

Tarracoticket, el gran fracàs

És difícil de creure que el web s’hagi col·lapsat per l’alta demanda que ha registrat. En un comunicat, el consistori ha explicat que el sistema anava lent però que si que venia entrades. Cinc amics meus ho han estat provant durant tot el dia mentre jo feia cua i no ho han aconseguit. Ha estat missió impossible. Una i altra vegada i el resultat el mateix: error. El problema és que el web no té prou capacitat per absorbir la demanda. Si no és la primera vegada que passa, perquè no s’ha augmentat la capacitat?

Si Tarragona vol estar a l’alçada, amb una oferta teatral potent i de nivell, també ha de millorar el sistema de venda d’entrades. És vergonyós que la gent hagi de fer cinc hores de cua per aconseguir unes entrades, vergonyós i ridícul. I després diuen que la gent no va al Teatre? Home, havent de fer aquest esforç no m’estranya. Jo, ja us asseguro, que no ho tornaré a fer.

La plataforma tarracoticket ha demostrat avui, novament, que és un fracàs absolut. A les mateixes taquilles del Metropol, el sistema anava lent i fallava una vegada darrere l’altra, fent alentir la cua. Tot i anar ràpid, la mitjana per persona a les taquilles era d’uns 10 minuts. Sort del bon humor i la simpatia de les treballadores de les taquilles i dels voluntaris dels Amics de la Cultura, que han aguantat estoicament les crítiques de la gent sense poder-hi fer res. Fins i tot han decidit no tancar al migdia i estar-hi fins les 8 (vuit hores sense parar) atenent al públic.

De la indignació a la resignació

Hem passat cinc hores entre la indignació i la resignació. Resignats per voler anar al teatre i haver de fer aquest gran esforç, i indignats de veure com això només passa a Tarragona. Aquest ha estat el comentari generalitzat de les persones que hem compartit la cua durant tot el matí i mitja tarda.

Els de Tarragona sempre cometem l’error d’emmirallar-nos amb Barcelona, pensar que allà tot ho fan millor i que aquí no ho sabem fer. Avui, però, ha estat inevitable pensar que a a la capital és molt més fàcil anar al teatre. Aquí has de fer hores i hores de cua i desesperar-te amb una pàgina web que no funciona. Si volem ser una ciutat intel·ligent, una smart city, potser que comencem per solucionar aquest problema.

Per cert, les entrades eren per Cyrano de Bergerac, l’espectacle inaugural del proper dijous 7 de març. Esperem que les hores d’espera es corresponguin amb el nivell de l’espectacle!