Advertisement
21.8 C
Província de Tarragona
Divendres, octubre 7, 2022
Inici Blog Page 2

El camí que ha obert Dames i Vells a Bonavista

Llargues cues al voltant del centre cívic de Bonavista per veure les actuacions de Dames i Vells. Foto: Arnau Martínez.

Un surt del Centre Cívic de Bonavista amb la convicció que s’acaba d’obrir un camí interessant per a les Festes de Santa Tecla de Tarragona. L’altre, que també signa l’article, espera a la cua que voreja tot el Centre Cívic, omplint la vorera de dos carrers. S’obren les portes del segon passi de Dames i Vells i ja se n’anuncia un tercer per encabir-hi tota la gentada.

llargues cues per veure el ball parlat al centre cívic del barri

Amb el carrer Onze ple mitja hora abans de l’estrena de Dames i Vells al barri, un de nosaltres pensa en un company d’un altre ball parlat amb qui va compartir unes cerveses farà uns dies, i que no veia gens clar «tot això de la descentralització». També en els qui en reunions internes del Seguici sostenen una mirada molt restrictiva de la nostra cultura popular com a model d’èxit.

L’expectació va ser tan gran que es va fer una tercera representació. Foto: Arnau Martínez.

Evidentment que no es tracta de portar qualsevol cosa a qualsevol lloc, que ningú ens interpreti capciosament. Tanmateix, i tenint ben present això, tampoc es pot obviar que la tradició s’inventa (i qui digui el contrari en podem parlar el 21 de setembre a la nit, a la Baixada), que la majoria d’elements del Seguici Popular que els tarragonins veneren tenen, tal com els veiem ara, entre vint i quaranta anys de trajectòria, i que, com va escriure en un conte Adrià Targa, pot ser que en el braç de la relíquia només hi hagi un os de pollastre.

“dames i vells a bonavista ajuda a cohesionar la ciutat”

Volem dir, en definitiva, que potser ens caldria relativitzar la immobilitat de segons quines suposades essències. L’exemple pioner de Dames i Vells a Bonavista, organitzat amb el Fòrum Espai Cultural i la col·laboració de l’Ajuntament, mostra un espai, a parer nostre, revelador, que molts no haurien gosat d’emprendre i que pot tenir encara molt més recorregut en el futur.

“han obert una porta que molts han volgut tenir tancada amb pany i clau”

La sensació és que aquest dissabte Dames i Vells ha obert una porta que la Tarragona complexa ha volgut tenir tancada amb pany i clau. Una cultura popular sovint massa protocol·litzada —no és cosa només de Tarragona— , i que un acte tan senzill com representar Dames i Vells a Bonavista ha estat del més transgressor que hem vist en temps. Perquè la cultura pot ser un element per cohesionar la ciutat, per recosir uns barris com els de Ponent que tan sovint s’han sentit de segona. No els descobrim res si afirmem que és als marges quan la cultura pot ser més transformadora; i que Tarragona no només és una, en són moltes.

El públic ha rigut i ha aplaudit el sarcasme del ball parlat. Foto: Arnau Martínez.

La tradició ha de ser viva, i Dames i Vells a Bonavista s’ha viscut intensament. Alguns, entre la platea, també  taral·lejaven frases mítiques del ball, com aquella sobre la llufa que «de tant pudenta com era / m’ha fet perdre la salut.» Els «ho, ho, ho, ho» que provoca l’humor volgudament groller d’aquest ball s’han sentit en diferents moments, des de les conyes amb els capellans fins als creueristes. També en les referències pròpiament bonavistenques que enguany incorporava el text, especialment crític amb la presidenta de l’associació de veïns del barri, Loli Gutiérrez: que «portar aquí Dames i Vells / a ella li és ben igual», han deixat anar mentre a les darreres files assentien amb el cap. Entre actors i públic s’ha notat una sintonia sense calçadors.

al text s’han incorporat referències al barri

Aquesta setmana, alguns líders veïnals alçaven el crit al cel perquè «als barris de Ponent no sembla que sigui Santa Tecla.» Raons en tenen per esbotzar aquest titular, però carregar-se de laments de manera passiva tampoc hauria de ser la solució. Un programa de festa major es dissenya amb la complicitat de l’administració pública, les associacions, les entitats i fins i tot les empreses. La representació de Dames i Vells n’és un exemple, potser ara semblen engrunes, però a poc a poc, les festes es poden anar descentralitzant. Que voldríem un Cafè copa i puro per un duro a la Floresta, un correfoc a Torreforta i un ball de gralles a Sant Salvador? I tant! Però tota pedra fa paret.

L’amenaça de pluja va portar les representacions al centre cívic. S’havien de fer a la plaça de la Constitució. Foto: Arnau Martínez.

Ens preguntem quanta gent de Bonavista hi ha a les 280 butaques de l’auditori, i quants venim de l’altra banda del riu Francolí (i de l’encara més minso riu Clar), i de seguida arribem a la conclusió que tan se val. Que el camí que s’ha esbossat té una direcció, però també dos sentits. Que de la mateixa manera que és positiu que els bonavistencs coneguin Dames i Vells, també ho és que algú entri per primer cop a la fruiteria del Miguel Ángel Peña, al carrer Vint-i-u, on tindrà ocasió d’aprendre mots i expressions típicament tarragonines, perquè Peña és un erudit del barri, diccionari ambulant, mig filòleg, autodidacta.

“ara semblen engrunes, però la festa es pot anar descentralitzant”

Que vegin l’espectacular mural d’art urbà dedicat a les primeres dones de Bonavista de l’artista argentina Mariela Ajras, que sàpiguen que aquí també hi ha una plaça de la Font, i que la resistència antifranquista hi va tenir molta força, que és un barri obrer que ha sortit al carrer per reclamar més transport públic, un CAP o unes escoles.

I als que venen avui, que si se’ls ocorre sopar al Cuatro Esquinas, l’Emilio Leiva González i la Fina Caballero Jurado no només els serviran unes tapes boníssimes, sinó que els tractaran de meravella, amb una cordialitat que és esperança. També que a la barra del Paraíso, l’Antonio hi ha fet unes braves per llepar-se els dits, tal com ha recordat un dels vells.

Oriol Grau en un moment de la segona representació. Foto: Arnau Martínez.

Els balls parlats, i en particular, els nostres Dames i Vells (pel bagatge extraordinari i el domini que exhibeixen d’un determinat tipus d’humor) poden donar molt de si, en aquesta experiència que creiem que l’any vinent, com a mínim (com a mínim!), s’hauria de repetir. Ens n’anem amb la sensació que aquesta Santa Tecla s’ha tocat una tecla clau.

“creiem que l’experiència s’hauria de repetir”

«Antes se hacían conciertos en los barrios», deia una dona del primer passi que rememorava una actuació a Torreforta per unes festes de Santa Tecla que desconeixem; «si va el Carnaval, que venga también la fiesta mayor», diu una altra de la segona tanda. I no diem que no s’hagin de muntar grans esdeveniments d’aquestes característiques, però també els d’una altra naturalesa. A qui pertoqui, que s’arromangui per portar la festa més enllà dels límits neuràlgics, que el camí no sigui només d’anada.

Text elaborat a quatre mans: ARNAU MARTÍNEZ i ENRIC GARCIA JARDÍ

L’estrena dels Titans

Són la gran novetat del Seguici de Tarragona d’aquest 2022. Després de moltes setmanes d’assajos i de mesos d’estudi i recerca buscant documentació sobre la música, el ball i el vestuari, aquesta Santa Tecla s’han estrenat a la Cercavila i a l’anada i tornada d’Ofici. Llàstima que els forts aiguats han obligat a suspendre la Professó.

el ball recuperat pels marejants, novetat del seguici

La recuperació del Ball de Titans, iniciativa del gremi de Marejants en el context del 700 aniversari de la Festa Major (i del propi gremi), s’ha vist finalment als carrers i ha captat l’atenció del públic. Feia dos segles que el ball havia desaparegut del Seguici i aquest any, després de la pandèmia, hi havia moltes ganes de sortir.

A inicis d’agost vam publicar aquest article de Jan Magarolas i Marc Colilla, que van assistir en primícia a un dels assajos.

Una vintena d’homes i dones ballen diverses coreografies en dues fileres allargades. Calçats amb espardenyes, uns llençols que simbolitzen el mar els cobreixen en grups de cinc, i a la cara duen unes màscares amb referències històriques i al cap diferents animals marins.

Aquest reportatge fotogràfic presenta les imatges en blanc i negre per ressaltar, precisament, les textures i formes de vestits, màscares i cascs.

La manca de respecte de l’Església tarragonina

7

 

En quin món viu l’Església de Tarragona? Com es pot estar tan desconnectat de la societat a la qual diuen servir? Aquest divendres, dia gran de la patrona, s’ha fet evident una manca de sensibilitat absoluta per part de l’arquebisbe i del capítol de la catedral mantenint una ‘processó interna’ del braç de Santa Tecla mentre la ciutat patia greus problemes i riscos d’inundació i anul·lava tots els actes festius.

“quina desconsideració a la ciutadania i a l’ajuntament”

Però, quina falta de respecte és aquesta! Quina desconsideració respecte la ciutadania i les milers de persones que activament participen al Seguici! Quin menyspreu al poder civil que representa l’Ajuntament de Tarragona! A la mateixa hora que el consistori i Protecció Civil del govern de Catalunya deien ‘A causa de les fortes pluges d’aquesta tarda es recomana la restricció total de la mobilitat’, el poder eclesiàstic mantenia un acte estrictament religiós a l’interior de la catedral.

“una església desconnectada de la realitat i insensible”

La desconnexió de l’Església amb la realitat que els envolta no para de créixer. El dia que tot Tarragona havia de celebrar com mai una efemèride històrica com són els 700 anys de l’arribada de la relíquia, el clero no ha entès res. El dia que la ciutat havia d’esclatar amb l’entrada del Braç, l’Església s’ha mostrat insensible. No ha sabut veure els efectes dels aiguats ni entendre que la ciutadania s’havia de confinar i no podia participar de la Festa.

Els murs de la catedral i del Palau Arquebisbal avui estan una mica més lluny de les tarragonines i els tarragonins. Quin final religiós tan lamentable per a la Santa Tecla del 700!

L’esport femení es fa sentir i estimar al Pregó de Santa Tecla

Danae Boronat, acompanyada de 6 esportistes tarragonines i l’alcalde Pau Ricomà en el Balcó del Palau Municipal. Foto Tjerk van der Meulen – Ajuntament de Tarragona

Sis dones esportistes i una dona periodista d’esports. Imatge contundent al Balcó de l’Ajuntament de Tarragona, una de les més potents de la Festa. Missatge clar i valent en el Pregó de les festes de Santa Tecla 2022. Un encert, l’elecció de la pregonera. I un encert encara més gran, la visualització de l’esport femení en un dia tan especial per a la ciutat.

Danae Boronat, pregonera de la Tecla del 700, acompanyada de Marta Liria (futbol), Glòria Queralt (rem), Patricia Valiente (bàsquet), Sylvia Fontana (natació), Libertad Martínez (handbol) i Ana Jorba (rugbi), han ofert una imatge de fortalesa i unitat a la societat tarragonina en un context festiu. La Festa, han vingut a dir, no ha de tapar la reivindicació.

danae boronat: “tenim pressa per trencar sostres de vidre”

“Fa molt temps que les dones esportistes demostren que amb inversió i una aposta ferma poden aconseguir-ho tot. Que no hi ha límits si ningú no les limita”, afirma la periodista davant de milers de persones a la plaça de la Font. “Necessitem referents com les sis esportistes que m’acompanyen, que esperonin altres a intentar-ho. O d’altres tarragonines que van aplanar el camí com la Bito Fuster i la Natalia Rodríguez“.

Sense pèls a la llengua, Danae Boronat ha llençat aquesta declaració d’intencions: “Tenim pressa per trencar sostres de vidre i superar barreres que fins fa 4 dies semblaven insuperables. Ara ja no consentim actituds i comentaris que abans s’havien normalitzat: faltes de respecte i desconsideracions pel simple fet de ser dones. O cobrar menys per fer la mateixa feina”.

la periodista proposa que tarragona sigui referent de l’esport femení

I ha afegit: Necessitem més dones àrbitres, entrenadores, directives, presidentes. Ha arribat l’hora d’ocupar llocs de responsabilitat, de liderar: mitjans de comunicació, clubs i institucions: ¿quan tindrem una dona alcaldessa? I una presidenta del Nàstic?”.

El Pregó de la periodista tarragonina ha tingut un to marcadament reivindicatiu. Foto: Tjerk van der Meulen – Ajuntament de Tarragona.

La periodista ha aprofitat l’altaveu de l’acte per fer una proposta a responsables polítics i econòmics: “Per què no convertim Tarragona en referència de l’esport femení? Cal que el teixit empresarial que, sovint, s’omple la boca amb la igualtat demostri amb inversió que hi creu”: I ha rematat amb una frase molt aplaudida:“Menys postureig i més realitats”.

També s’ha aplaudit molt Danae Boronat quan, al minut final del Pregó de Santa Tecla, ha confessat: “Jo em poso al servei de Tarragona. Continuaré intentant fer més més visible aquest racó de la Costa Daurada perquè s’ho mereix, ens ho mereixem, perquè n’hem de presumir més. Si naltros no creiem que som la millor ciutat del món, qui ho farà?”.

“necessitem més dones en llocs de responsabilitat”

El format de l’acte, que obre la seqüència ritual de Santa Tecla, es consolida després de quatre edicions. Un Pregó obert a la ciutadania des del Balcó del Palau Municipal i no tancat al Saló de Plens, com es feia abans. La novetat de la presència de les sis dones representant l’esport femení de la ciutat ha estat àmpliament premiada pel públic.

Acte rodó, amb el solemne Toc de Pregó que cada any posa la pell de gallina, el primer Amparito Roca de la banda i la posterior Arrencada dels Gegants. Així que només puc afegir: Bona Festa Major!

Montserrat Recasens: “Una biblioteca ha de generar acollida i confiança”

0
Montserrat Recasens. directora de la Biblioteca municipal Pepita Ferrer de Torreforta. Foto: Marc Colilla.

Montserrat Recasens, directora de la Biblioteca municipal Pepita Ferrer de Torreforta, ha estat distingida enguany amb el Premi El Balcó 2022, que atorga des del 1978 Òmnium Cultural del Tarragonès. El lliurament s’havia de fer aquest dimecres 21 de setembre, però s’ha ajornat per un problema de salut de la guardonada.

La pròpia Recasens i el seu equip van recollir el passat dia 6 una de les dues Distincions FET d’aquest any per la seva tasca social i cultural als barris de Ponent. La bibliotecària és una de les protagonistes del reportatge que publiquem íntegrament al número 55 de la revista.

la directora de la biblioteca de torreforta, premi el balcó

La biblioteca Pepita Ferrer —que pren el nom d’una de les veïnes més il·lustres i enyorades del barri— és molt més que la suma de prestatgeries i prestatgeries de llibres de tota mena esperant que algú els devori amb els ulls i amb el cervell. “Sempre he pensat que l’ambició d’una biblioteca no ha de ser llegir, sinó connectar”, proposa la Montserrat. Connectar lectors, usuaris, famílies, entitats, institucions, comunitats.

recasens va rebre fa uns dies la distinció del ‘fet’

“Connectar en majúscules implica generar confiança, cultura i acollida a partir d’allò que fem i d’allò que som”, hi afegeix. Una ullada ràpida és suficient per detectar que, entre la trentena de persones que es distribueixen per la sala, no hi predomina cap perfil determinat. Infants, adults, filòlogues, nouvinguts, veïns de tota la vida, lectores i lectors conviuen portes endins des que l’espai va estrenar-se en un ja llunyà 1989.

“l’ambició d’una biblioteca és connectar persones i comunitats”

El concepte d’acollida és molt present en un matí qualsevol. En una taula discreta, l’Abdellhak, de 36 anys i expressió relaxada, xerra informal amb el Quim, el seu professor de conversa en català des de fa un parell d’anys. Cada setmana, la biblioteca Pepita Ferrer és per a ells el pont que el permet entendre’s, expressar-se i anar-se acostant a una llengua, cultura i comunitat molt diferent a la de la seva Algèria natal.

la pepita ferrer compta amb gairebé 9.000 socis

“Que per què vinc? Per integrar-me, per anar millorant l’idioma, per buscar feina”, respon amb un nivell de català força ben treballat. No amaga que el procés d’aterratge a un nou país és “molt complicat” en totes les seves arestes, però ser conscient de les passes endavant li dona una energia i una empenta tangible. El Quim troba que “una de les responsabilitats menys visibles de les biblioteques és contribuir a l’entesa i a l’empatia”, i detecta que el projecte de conversa en català per a nouvinguts n’és un exemple clar.

Trobada organitzada pel FET a la biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta. Foto: Marc Colilla.

Si bé algunes coses de la biblioteca Pepita Ferrer es mantenen intactes des del primer dia, d’altres lògicament s’han hagut de renovar. “L’edifici i l’esperit són els mateixos que el primer dia”, hi insisteix Recasens, “però no podem oblidar que qui ha canviat és la comunitat que ens envolta i de la qual en formem part”. Prop de 9.000 carnets de soci avalen la tesi.

recasens: “calen més ponts entre el centre i els barris de ponent”

La bibliotecària de Ponent sap que el servei està destinat “a cobrir les necessitats de la nostra comunitat”, i per tant també a adaptar-s’hi en la mesura que calgui. A partir d’aquí, n’extrau dues conclusions: que la ciutat necessita més que mai costura i ponts entre el centre i Ponent; i que la històrica seu de poc més de cent metres quadrats a la plaça del Tarragonès “se’ns ha quedat petita”.

aviat la biblioteca comptarà amb un espai nou i més ampli

Si no hi ha imprevistos de darrera hora, la Pepita Ferrer farà el salt l’any 2023 a un nou edifici molt més gran —al costat de l’actual— que permetrà multiplicar unes prestacions que fa temps que demanen oxigen. “Hi estem esperançats, però cal que siguem molt prudents a l’hora d’il·lusionar-nos”, se sincera en veu baixa la Montserrat.

Una biblioteca és una finestra oberta que exporta més llum de la que hi rep. Una suma de prestatgeries plenes a vessar de llibertat, de cultura, d’inclusió i d’acollida.

Per què es va anar a buscar Santa Tecla a l’altra banda del Mediterrani?

0
Dos dels personatges protagonistes del documental. Foto: Rafael López-Monné.

Com era la Tarragona del segle XIV i quin paper jugava a la Corona d’Aragó? Per què es va anar a buscar a l’altra banda de la Mediterrània la relíquia de Santa Tecla? Qui va fer possible que arribés a la ciutat? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un documental dirigit i realitzat per Rafael López Monné i Julio Villar en el marc del 700 aniversari de la Festa Major.

un documental explica el context de catalunya al segle xiv

‘El viatge de les relíquies de Santa Tecla’ s’estrena aquest dimarts 20 de setembre a les 20,30h al Teatre Tarragona. L’audiovisual, produït per Kamaleón, s’endinsa en la Tarragona medieval i aborda les causes i les implicacions de l’arribada del Braç en un context d’intrigues, aventures, interessos comercials i lluites de poder.

Maria de Lusignan, princesa de Xipre i reina d’Aragó. Figurant: Ana Borrego. Foto: Rafael López-Monné.

L’objectiu del documental és dotar de significat i interpretació a aquells fets històrics per a la ciutat. Villar, historiador i guia turístic, n’ha elaborat el guió i fa de conductor que va guiant a l’espectador en aquest viatge. López-Monné, fotògraf i geògraf, és el director del projecte. Tots dos ja van idear prèviament la sèrie ‘Històries de la Festa’ i ara volien fer “un contingut especial” amb motiu dels 700 anys.

‘el viatge de les relíquies de santa tecla’ s’estrena aquest dimarts a les 20,30h

Julio Villar explica que la peça audiovisual d’uns 20 minuts presenta una estètica molt acurada i inclou imatges de dron de gran format de la ciutat de Tarragona combinades amb elements d’animació i recreacions històriques (a l’estil de Tarraco Viva) dels personatges principals de l’època: arquebisbe, rei, clergues, cònsols…

Tot plegat, amb “una intenció molt didàctica”, per arribar a un públic molt ampli, interessant en conèixer aquella època tan fascinant, les relacions de la Corona amb l’Església o el paper dels catalans al Mediterrani. Després de l’estrena al Teatre Tarragona, ‘El viatge de les relíquies de Santa Tecla’ es podrà veure a TAC12.

Danae Boronat encoratja les nenes i adolescents a “ser valentes”

Danae Boronat, Pregonera de Santa Tecla 2022. Foto cedida.

La periodista Danae Boronat (Tarragona, 1985) entoma el pregó de Santa Tecla com “un repte il·lusionant, un privilegi”. “Són unes festes molt especials, després de dos anys de pandèmia i amb la commemoració dels 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla. Tot això suma responsabilitat a l’hora de fer el pregó”, diu.

la periodista pronuncia aquest dimecres el pregó de santa tecla

El periodisme esportiu ha marcat la vida professional de Boronat. Va estudiar a la Universitat Rovira i Virgili i va iniciar la seva carrera en emissores com Radio Nacional i Onda Cero, des d’on va narrar l’ascens del Nàstic a Primera Divisió. Després, va començar la seva etapa televisiva a Cuatro, cobrint l’actualitat del FC Barcelona, i mai no ha tornat a abandonar el sector audiovisual.

El maig de 2019 va convertir-se en la primera dona que retransmet, com a veu principal, un partit de lliga de Primera Divisió, i l’any passat va publicar el seu primer llibre: No las llames chicas, llámalas futbolistas (Libros Cúpula). Tot plegat, converteix Boronat en una referent del periodisme esportiu i que ha vetllat per la igualtat i la reivindicació dels drets de les dones.

“estic contenta d’haver aplanat el camí, però queda molta feina a fer”

“M’enorgulleix que moltes noies, nenes i adolescents, han comprovat que es pot trencar el sostre de vidre, i així m’ho han fet saber amb molts missatges, sobretot després de publicar el llibre”, explica Boronat. La periodista admet que “el periodisme esportiu és un món encara copsat per homes”, però recalca que “hem arribat a sectors que no teníem i que ja no abandonarem”. “Estic contenta d’haver aplanat una mica el camí a altres noies, però no podem afluixar. Queda molta feina a fer”, afegeix.

Danae Boronat signa un dels seus llibres al Mercat Central de Tarragona, l’any passat.

Com no podia ser d’altra manera, el pregó d’aquest any comptarà amb espai per a la reivindicació. “Serà festiu i alegre, evidentment, però també reivindicatiu. Vull transmetre que les dones podem fer qualsevol cosa, podem arribar allà on ens proposem, i no volem esperar més”, subratlla. En aquest sentit, tindrà referències directes a aspectes com l’educació, perquè “sense una educació igualitària, res del que fem té sentit”, i Boronat vol “encoratjar” les nenes i adolescents perquè “siguin valentes”.

“serà un pregó festiu i reivindicatiu alhora”

Boronat afronta els dies previs al pregó amb “moltes ganes” i assegura que, de moment, els nervis no han aparegut. Per a ella, les festes de Santa Tecla són una cita “ineludible” malgrat que la feina l’hagi allunyat físicament de Tarragona. “No m’he perdut mai els Dames i Vells, i he intentat sempre gaudir dels pilars caminant, que m’emocionen moltíssim, i del correfoc, que em torna boja”, explica. A més, revela que va ser durant les festes quan va poder sortir per primera vegada de festa sense horaris, i recorda les nits del 22 al 23 com uns moments “molt especials”.

“el periodisme esportiu és un món encara dominat pels homes”

Pels pròxims mesos, la tarragonina estrenarà una nova feina “que m’acostarà a casa i farà que m’escolteu en català, una cosa que em fa molta il·lusió” i, de moment, descarta una nova publicació en forma de llibre. El que té clar és que seguirà portant, “amb orgull”, el nom de Tarragona arreu. “Només desitjo que cuidem la ciutat entre totes i tots, perquè no es quedi enrere i s’adapti als nous temps i es modernitzi, i també que es vetlli per la neteja i la seguretat”, acaba dient. Danae Boronat pronunciarà el pregó aquest dimecres 21 de setembre a les 18,30h des del balcó de l’Ajuntament.

Emocions a flor de pell a la plaça de la Font

A només quinze dies del Concurs, la plaça de la Font ha viscut un duel de primera categoria entre les dues colles punteres del país (Vella de Valls i Castellers de Vilafranca) i una magnífica actuació dels Xiquets de Tarragona i la Jove de Tarragona. Pocs podien imaginar fa només cinc mesos veure unes construccions d’aquesta magnitud.

El públic, amb moltes ganes de castells i de Festa Major, ha respost amb una presència multitudinària. Milers de persones han omplert la plaça de la Font en una jornada que ha tingut un bon ritme.

La Colla Vella ha completat el 3 de 9, un estratosfèric 2 de 8 sense folre, ha intentat el 4 de 9 amb el pilar, i ha acabat amb el 4 de 9 amb folre i el pilar de 7. Els Castellers de Vilafranca han descarregat el 3 de 9, el 4 de 9, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8. La Jove ha completat la primera tripleta màgica de l’any amb el 4 de 9, el 3 de 9 i el 5 de 8. I els Xiquets han descarregat el 5 de 8, el 3 de 9 (el primer després de quatre anys), i el 2 de 8 amb folre.

Al FET, com sempre, ens hem fixat en les emocions dels castellers i el públic, més que en les pròpies construccions. Aquí en teniu més imatges.

Quan Tarragona fa de capital del país

La relíquia al pla de la Seu. Tots els elements del Seguici la van saludar. Foto: Marc Colilla – Ajuntament de Tarragona.

“Santa Tecla és el moment de l’any en què Tarragona exerceix realment de capital d’un territori”. Ho diu amb encert Josep Bargalló a l’inici del documental ‘7 de Festa’, estrenat aquesta setmana en el marc de les iniciatives impulsades pel 700 aniversari de la Festa Major.

la ciutat s’aboca amb la cercavila amb bèsties i balls de tot catalunya

A l’afirmació del filòleg i exconseller podem afegir que aquest any Tarragona exerceix de capital de tot el país en l’àmbit de la cultura popular. La Cercavila extraordinària d’aquest dissabte al vespre -amb 21 elements provinents de Catalunya i el País Valencià replicant el Seguici tarragoní- n’és el millor exemple.

La Cercavila ha començat i ha acabat a la plaça de la Font. Foto: Marc Colilla – Ajuntament de Tarragona.

Ha estat una Mostra de Folklore viu única, excepcional i irrepetible (almenys durant uns quants anys). Veure pels carrers de la Part Alta la Pàjara de Terrassa, el Bou de Figueres, el Drac de Vilafranca, la Mulassa de Valls, el Lleó de Barcelona, la família de gegants Robafaves de Mataró o la dansa de la Moma de Carcaixent ha estat un plaer difícil de descriure.

Foto: Ricard Lahoz.

La Cercavila del Convit del 700 deixa tantes imatges extraordinàries dels elements participants que resulta gairebé impossible fer-ne una tria. En destaco, però, les actuacions solemnes i reverencials al Braç de Santa Tecla que, de manera també excepcional, ha sortit al pla de la Seu des de l’interior de la catedral per saludar els convidats a la Festa.

el braç de santa tecla surt al pla de la seu per saludar els convidats

La ciutat -que no va sobrada d’autoestima- ha respost de manera magnífica a aquesta iniciativa de l’Ajuntament omplint de gom a gom tots els carrers per on passava la Cercavila. Ha tornat a demostrar la seva passió per Santa Tecla i ha donat el millor de sí mateixa per acollir, acompanyar i aplaudir la gent que ha vingut de la resta del país.

L’actuació dels elements a la plaça de les Cols ha ofert imatges extraordinàries. Foto: Joan Adserà.

Cal felicitar als organitzadors per la idea, per la feinada ingent que suposa organitzar una Mostra d’aquestes dimensions i pel bon criteri en la tria de bèsties, balls i elements de foc escollits. Els tècnics de Cultura i Festes i les persones que els han assessorat han fet una tasca excel·lent.

Cal felicitar als convidats, que també han ofert el millor de sí mateixos pels carrers de Tarragona. Amb tantes ganes d’actuar i de gaudir amb el públic, que en alguns moments la Cercavila ha quedat tallada. Comprensible, però, per l’excepcionalitat de la jornada.

“la cercavila del 700 ja resta per sempre a la memòria de la ciutat”

I cal felicitar a les entitats tarragonines, que han ‘apadrinat’ els elements homònims, han exercit de bons amfitrions i els han guiat per uns carrers de la Part Alta que, aquest dissabte, feien goig.

Quina meravella! L’enhorabona a tothom! La Cercavila del Convit del 700 no l’oblidarem mai i ja resta per sempre en la memòria col·lectiva de Tarragona.

Recepció al Palau Municipal als elements participants ala Cercavila del Convit. Foto: Marc Colilla – Ajuntament de Tarragona.

El 700 genera productes culturals de qualitat

0
Santa Tecla apareix per sorpresa a la presentació del llibre al Tinglado 1. Foto: Marc Colilla.

I de cop i volta, per darrere l’escenari apareix Santa Tecla. El públic riu amb la interpretació de Marcel Ferré, que busca el seu braç incorrupte entre les cadires. I l’acaba trobant a la tercera fila davant la sorpresa de tothom. El monòleg -crític amb la Tarragona actual i amb la “merda de llibre” que s’està presentant- acaba amb la santa fugint amb el seu braç en direcció a Reus enmig de les rialles i els aplaudiments.

es presenta el llibre il·lustrat ‘operació tecla’, de joan carles blanch

La Tecla és la protagonista -no la única- de la història que Joan Carles Blanch explica i il·lustra al llibre encarregat amb motiu del 700 aniversari de l’arribada de la relíquia. Un llibre de magnífica edició (Cossetània) ambientat en la ciutat medieval que es presentava aquest divendres al vespre al Tinglado 1.

‘Operació Tecla. Una història de poder’ és iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona i compta amb el suport econòmic del Port, exemple de la bona sintonia actual entre les dues institucions. Pau Ricomà i Josep Maria Cruset van participar a la presentació.

‘Operació Tecla’ és una iniciativa de l’Ajuntament amb el suport econòmic del Port. Foto: Marc Colilla.

A més de l’actuació de la santa, l’altra sorpresa de l’acte és l’aparició en vídeo d’Oriol Grau i Fermí Fernàndez, asseguts en un sofà al mig del pla de la Seu i comentant amb la ironia habitual de Dames i Vells el relat creat per l’autor. Un relat i unes il·lustracions (més de 270) on realitat i ficció es barregen amb una clara voluntat didàctica d’explicar com arrela Santa Tecla a Tarragona des del segle XIV i fins avui.

el llibre se suma al documental ‘7 de festa’ també produït enguany

L’edició de llibre s’afegeix a la producció del documental ‘7 de Festa’, estrenat dimecres al Teatre Tarragona, com dos dels productes culturals creats aquest any amb motiu del 700 aniversari. Llibre il·lustrat i peça audiovisual tenen com a objectiu mantenir viva la memòria de Tarragona (la més recent i la de més llarg recorregut) i deixen un magnífic regust pel rigor i la qualitat.

Si encara no heu vist el documental sobre la recuperació de la Festa al llarg dels anys 80 i 90 (obra de Maria Roig, Joana Zapata i Sergi Martín), recupereu-lo a la web de TAC12. Us emocionarà, segur!

Estrena del documental ‘7 de Festa’ al Teatre Tarragona. Foto: Marc Colilla.

 

L’encert de la ‘nova’ Crida

Foto: Tjerk van der Meulen.

El 2019 es va celebrar per última vegada a l’interior de l’Ajuntament de Tarragona (al Saló de Plens) l’homenatge al Perpetuador de les Festes i als Teclers. Després, en el context de pandèmia, l’acte es va traslladar a un espai exterior, el passeig Arqueològic, on s’ha desenvolupat els anys 2020 i 2021, però amb un nombre molt limitat d’assistents per culpa de la Covid.

l’homenatge als teclers s’apropa a la ciutadania

Era ben evident des de fa anys que el saló d’actes i la rotonda del Palau Municipal s’havien quedat molt petits per acollir una convocatòria que, juntament amb la Crida i la primera Tronada, representen cada 15 de setembre l’arrencada de les Festes de Santa Tecla. A més, les distincions al Perpetuador i als Teclers reclamaven obrir-se al conjunt de la ciutadania i sortir de les parets del consistori.

Enguany, en aquesta Santa Tecla extraordinària del 700, i després dels primers tres dies de Festa, l’acte s’ha estrenat a la plaça de la Font, en un gran entarimat davant l’Ajuntament. Tot un encert, perquè això permet que el merescut reconeixement a dones i homes que han fet la Festa gran sigui compartit per milers de persones, ocupant la plaça de la Font, simbol de l’espai públic tarragoní.

milers de persones omplen la plaça de la font

Així, el nou format fa de la Crida un pròleg, una prèvia del que serà el dia 21 l’acte del Pregó des del Balcó municipal i amb la plaça plena de gom a gom. La ‘nova’ Crida ha arribat, a més, acompanyada de diverses novetats com la macrofotografia que la quarantena de teclers (i els responsables polítics) s’han fet amb el públic de fons.

Foto: Marc Colilla.

Una altra novetat de la jornada ha estat el primer Amparito Roca, que la BUMT ha interpretat després de rebre el guardó de Perpetuadora. Mai fins ara, el pasdoble s’havia tocat ‘oficialment’ en el marc de la Crida. I també el públic ha pogut gaudir del Ball d’Homenatge als Teclers a càrrec de dos joves de l’Esbart Santa Tecla: una peça estrenada el 2016, però encara poc coneguda. Els pilars de les quatre colles (que abans aixecaven a la Rotonda de l’Ajuntament) han lluït com cal i han tancat un acte gairebé rodó.

una macrofoto i el primer ‘amparito’, entre les novetats

Aquesta Festa Major postcovid es presenta més massiva i participativa que mai. La del 2022 referma la voluntat del govern municipal de l’alcalde Ricomà d’obrir a la ciutadania alguns actes que es desenvolupaven en espais tancats i que ja va començar el 2019 (abans de la pandèmia) quan es va decidir molt encertadament canviar el format del Pregó i traslladar-lo al Balcó de l’Ajuntament. Eduard Boada, Agnès Busquets i Àngel Òdena ja hi han viscut l’experiència. Aquest any li tocarà a Danae Boronat.

Així, que la ‘nova’ Crida ve a refermar tot un seguit de canvis introduïts oportunament els darrers anys des de l’Alcaldia i des de Cultura que només fan que reforçar la voluntat que les tarragonines i els tarragonins facin seus els actes més institucionals i conquereixin places i carrers aquests dies de setembre. Perquè sempre cal remarcar (i recordar) que la Festa és de tothom!!!

19 de setembre: els infants i la Festa

Sis dels infants protagonistes de la revista FET a TARRAGONA per la seva vinculació a la Festa Major. Foto: David Oliete.

Orgull, honor, oportunitats, pertinença, responsabilitat: això és el que senten els més petits que surten cada 19 de setembre al carrer. Al FET ens preguntem com viuen els infants la Festa Major i el resultat és el que teniu a les mans: un contingut excepcional per a una revista excepcional.

El projecte “Santa Tecla: del cor a la festa” neix amb la voluntat de posar en valor el llegat de la nostra Festa Major a través dels seus protagonistes més joves. Amb aquest projecte de David Oliete, Marc Colilla i qui signa aquest article volem preservar i divulgar les arrels de la celebració tarragonina i aquest futur ple d’esperança.

els més petits expressen els seus sentiments per santa tecla

Setanta infants i adolescents, d’entre 5 i 17 anys i de vint-i-una entitats diferents, han passat per davant de les nostres càmeres, han volgut tenir una llarga conversa amb naltros i ens han demostrat el sentiment i l’amor que tenen per una festa que aviat serà més seva que nostra.

El projecte és, per ara, incomplet. Aquesta primera part és el que nodreix allò que llegireu i que veureu a continuació, un seguit de protagonistes i el caràcter genuí i innocent imprès a les seves fotos. La segona part consistirà a documentar-los: recuperarem aquests testimonis d’aquí a uns quants anys.

són protagonistes del projecte ‘del cor a la festa’

Com diu un d’aquests savis teclers, hem gaudit d’allò més preparant-ho, però ara el torn és vostre —lectors, lectores— i esperem que us ho passeu tan bé com naltros. El futur de Santa Tecla no podria estar en millors mans que les seves.

A les vint-i-una pàgines de la revista FET a TARRAGONA que segueixen aquesta introducció trobareu una infinitat de maneres de viure les festes de Santa Tecla.

Si voleu gaudir d’aquest reportatge i d’altres continguts tarragonins, us convidem a fer-vos-en subscriptor/a del FET durant un any i per només 35 euros. Perquè el periodisme rigorós i de qualitat necessita el vostre suport.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

Portada del número 55 de la revista ‘Fet a Tarragona’. Autor: David Oliete.

 

L’espectacle inaugural de Santa Tecla genera debat

Una escena de l’espectacle inaugural de Santa Tecla. Foto: Tjerk van der Meulen

“Conclusió: No he entès res, però ho han fet molt bé”. Aquesta piulada reflexa el debat intens a les xarxes socials i al carrer al voltant de l’espectacle inaugural de Santa Tecla. El ‘Setembre’ dirigit per Marc Chornet i representat aquest dilluns a la Tàrraco Arena Plaça no ha deixat ningú indiferent.

Proposta multidisciplinar, trencadora, contemporània, transgressora, amb un força visual impactant. Una mirada de futur després de 700 anys de Festa. Un espectacle ambiciós amb un escenari circular, una pantalla gegant, actrius de renom, desenes de figurants i milers de persones a les graderies i l’arena.

‘setembre’ és una proposta trencadora que no va deixar ningú indiferent

“Un diàleg entre passat i futur, entre antiguitat i modernitat, entre tradició i contemporaneïtat”, és la idea de l’espectacle expressada per Chornet. I allò que, finalment, es veu a la TAP és una producció amb un talent local de primera línia i pensada en gran per defugir del provincianisme i la carrincloneria, tan arrelades a Tarragona.

Foto: Tjerk van der Meulen.

‘Setembre’, amb la Festa Major com a rerefons, és una combinació de text, música, ball i muntatge audiovisual amb clau futurista. Un festival d’imatge i so molt potent. La bona feina al darrere és indiscutible i la posada en escena i l’actuació de professionals i amateurs mereix un aplaudiment.

“alguns l’aplaudeixen, però no provoca un entusiasme general”

Però l’espectacle inaugural de Santa Tecla 700, reconeguem-ho, no arriba a tothom, no provoca unanimitat, no genera l’entusiasme general ni un sentiment d’orgull i de comunitat en un espai tan imponent com la TAP. Per alguns, ‘Setembre’ representa un abans i un després. Per d’altres, una estrena inadequada de la Festa perquè no hi ha un argument clar i no s’entén.

El debat està servit i és benvingut. I com diu Chornet en un espai de TAC 12, la veritable Festa és la que ve l’endemà, és a dir, la que comença avui mateix.

Com i quan es recupera la festa de Santa Tecla?

Cercavila a la plaça de la Font. 23 de setembre de 1983. Foto: Vallvé.

Aquest dimecres 14 de setembre s’estrena el documental sobre la recuperació de les festes de Santa Tecla al llarg de les dues últimes dècades del segle XX. Es titula ‘7 de Festa’, jugant amb el 7 del set-cents aniversari de l’arribada de la relíquia i amb les ganes de celebració al carrer, sobretot després de la pandèmia.

un documental repassa les últimes dues dècades del segle xx

Maria Roig, Joana Zapata i Sergi Martín són els autors de l’audiovisual i n’argumenten la cronologia. “Els vuitanta van ser uns anys d’efervescència i hi va haver una generació de tarragonins i tarragonines que s’aboquen a recuperar balls, bestiari, foc…”, apunta Zapata. “El 1991 es redacta el protocol del Seguici per regular-ho tot”, afegeix Roig, “i posem com a punt final els darrers anys dels noranta perquè és quan neix la Santa Tecla petita, i el relleu generacional queda pràcticament assegurat”.

 

“Ara tenim la festa molt assumida, molt interioritzada, però això no sempre ha estat així”, reflexionen. Al procés de recuperació “posem cara i veu, amb una part d’arxiu i documentació molt important”, remarca Zapata, i amb gairebé una quinzena d’entrevistes que conformen “un relat molt coral, volem que sigui ben evident que la recuperació és un fet col·lectiu”, insisteix Roig.

Al documental podem veure i escoltar els testimonis d’Alfred Fort, Josep Bargalló, Jordi Bertran, Rosa Llorach, Salvador Fà, Fermí Fernàndez, Xavier Torné, Neus Pàmies, Xavier Abelló, Rubén Pereira, Cristina Cosials, Leila Costa, Xavier Gonzàlez i Sílvia Ferreres.

‘7 de festa’ posa en valor que la recuperació de la festa és un fet col·lectiu

“Hem mirat de ser honestos a l’hora de triar les veus i hem prescindit de la part política i dels tòtems habituals, hem anat als tècnics, als representants de les entitats, a persones que han convertit en feina la seva passió per la festa”, argumenten. I unes entrevistes en què s’han trobat dos perfils que casen a la perfecció amb les dues vessants de la festa, una de més tradicional i una d’esperit més gamberro.

Al documental, una producció de l’Ajuntament de Tarragona amb el suport de Repsol, es poden veure fragments de la Televisió Municipal de Tarragona de 1985 i 1986 i imatges de l’Arxiu Històric de la ciutat, la Biblioteca Hemeroteca Municipal, de Ram Giner i TAC 12.

la peça s’estrena aquest dimecres 14 al teatre tarragona

“Es venia d’una Santa Tecla petita, trista i fosca, i mirem de relatar la transformació cap al gegant que és ara.” Perquè actualment, com es planteja Maria Roig, “qui no participa, d’una manera o altra, a la Festa?”.

El documental ‘7 de Festa. Recuperem Santa Tecla (1979-2000)’ s’estrena aquest dimecres 14 a les 21h al Teatre Tarragona. Accés lliure.

Aquí en teniu un tràiler per anar fent boca:

 

Catorze moments teclers

Les quatre actrius de ‘Setembre’, l’espectacle inaugural de Santa Tecla 700. Foto: Pep Escoda.

Preparats per la Major Festa de Catalunya. Al davant, els catorze dies més intensos de l’any a Tarragona. Una Festa Major ampliada i extraordinària, única i excepcional. Aquí apunto els catorze actes que, a títol estricament personal, crec que marcaran aquesta Santa Tecla 700:

L’espectacle inaugural ‘Setembre’: dilluns 12 a les 20h a la Tàrraco Arena Plaça. Amb Marc Chornet a la direcció i grans actrius d’arrels tarragonines com Muntsa Alcañiz, Agnès Busquets i Júlia Creus.

El documental ‘7 de Festa’: s’estrena dimecres 14 a les 21h al Teatre Tarragona. Un recorregut deliciós per la recuperació de Santa Tecla des de finals dels anys setanta i fins al tombant de segle.

La Crida: dijous 15 a les 19h a la plaça de la Font. Pel canvi d’ubicació per fer-lo més proper a la ciutadania i pel reconeixement merescut a la Banda Unió Musical com a Perpetuadora de les Festes.

El llibre il·lustrat ‘Operació Tecla’: es presenta divendres 16 a les 20h al Tinglado 1 del Port. Una obra magnífica de Joan Carles Blanch amb una clara voluntat didàctica i una indiscutible qualitat en l’edició.

La Mostra de Folklore Viu extraordinària: dissabte 17 a partir de les 19h. Una ocasió excepcional per veure en un mateix indret els elements més representatius de les festes majors de Catalunya. L’acte es fa dir ‘La Cercavila del Convit del 700’.

La plaça de la Font tornarà a acollir grans diades castelleres. Foto: Manel R. Granell.

La diada castellera del Primer Diumenge de Festes: diumenge 18 a les 12h a la plaça de la Font. Una cita amb les grans colles del país, a només dues setmanes del Concurs. Entre mig, les diades imprescindibles del 23 i 24 de setembre.

El concert de Manel: diumenge 18 a les 21h a la plaça Corsini. Perquè és l’únic de la seva gira gratuït, per la qualitat musical del grup i per l’emplaçament que té la voluntat de descongestionar la Part Alta.

La Lliga Nacional Catalana de Bàsquet: el 20 i 21 de setembre al Palau d’Esports Catalunya. Per la presència dels quatre millors equips del país i per les ganes de veure la reestrena de l’equipament quatre anys després dels Jocs Mediterranis.

El Pregó amb Danae Boronat: dimecres 21 a les 18,30h a la plaça de la Font. Amb ganes de sentir la periodista i de veure la imatge potent del Balcó amb la pregonera i 7 dones esportistes de la ciutat.

La Baixada de l’Àliga: dimecres 21 a la mitjanit al pla de la Seu. Té tots els números per ser el moment culminant del retorn a la Festa d’abans de la pandèmia. Quins seran els aspectes que criticaran bèsties i gegants?

La Cercavila: dijous 22 a partir de les 19h. Amb aquell desig de tornar a veure amb normalitat la tanda de lluïment de tots els elements que configuren el millor Seguici del país i gaudir de l’estrena del Ball de Titants, del Gremi de Marejants.

L’Entrada del Braç: dimecres 23 al vespre. En la celebració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia i després de dos anys de pandèmia, aquest moment encara serà més especial i emotiu.

Dames i Vells a Bonavista: dissabte 24 a la tarda en dues sessions a la plaça de la Constitució. Els membres del ball parlat surten dels espais tradicionals i en una decisió valenta porten la sàtira als barris de ponent per primera vegada.

La catedral del so: diumenge 25 a les 20,30h i a les 22,30h a la Catedral. Amb cinc grups corals de la ciutat i els solistes Marta Matheu i Roger Padullés sota la direcció de Xavier Pastrana. Un impressionant punt i final a la Festa del 700.

Marc Chornet i Xavier Pastrana, a la trobada organitzada pel FET al campanar de la catedral de Tarragona. Foto: David Oliete.