Obres al campus Catalunya de la URV. Foto: Tomàs Varga.
L’any 2000 la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili estrenava el campus Catalunya, ubicat als terrenys que havien ocupat les casernes militars de Tarragona. Han passat 23 anys i el campus encara no està finalitzat: cal tancar-lo ampliant els actuals edificis amb més aules per acollir la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, un projecte que fa anys està en un calaix per falta de dotació pressupostària.
OBRES D’AMPLIACIÓ I URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA CONCÒRDIA
A l’espera d’un moment econòmic més favorable, la URV ha començat a intervenir a l’espai central del campus. Aquesta setmana s’han iniciat “les obres d’urbanització i ampliació” de la plaça de la Concòrdia. Es tracta de la primera de les quatre fases previstes per “posar en valor i dotar de més vida” a la plaça, en paraules de Juan Antonio Duro, vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals.
Així quedarà la plaça de la Concòrdia, un cop enllestida la remodelació. Imatge: URV.
La novetat més rellevant d’aquesta remodelació és que destina una zona d’assaig a la colla castellera universitària dels Pataquers, un espai polivalent i la pavimentació i enjardinament d’uns terrenys que arriben fins als edificis d’habitatges al carrer Rovira i Virgili i que fins ara estaven envoltats de tanques. Les obres tenen un pressupost de 250.000 euros i es podran realitzar en tres mesos.
La intervenció contempla dues edificacions, zona d’assaig pels Pataques i l’enjardinament. Imatge: URV.
Les fases següents de la intervenció al campus hauran d’esperar als propers cursos i suposaran la construcció de dues petites edificacions: “una servirà de magatzem i una altra estarà mig oberta i es podrà destinar a organitzar-hi activitats culturals diverses”, explica Duro.
ELS PATAQUERS DISPOSARAN D’UN ESPAI PER ASSAJAR
L’objectiu de les dues edificacions -de poc volum- és “esponjar altres dependències del campus” que necessiten espai. El conjunt d’intervencions pretenen fer més amable i atractiva la plaça central del campus com a lloc de trobada de tota la comunitat universitària i del conjunt de la ciutat.
El quiosc ha esdevingut durant dècades un lloc de trobada dels tarragonins i tarragonines. Foto: Família Romeu.
Entre el carrer de Sant Agustí i la plaça Verdaguer, en ple centre de la ciutat, es troba l’emblemàtic quiosc de la Floristeria Romeu. Aquesta singular parada de plantes i flors arriba al mig segle de vida. La seva florista, Tecla Amigó, va aixecar la persiana ara fa 50 anys, el 8 de març de 1973. Es tracta d’un dels quatre punts de venda que actualment manté la floristeria.
el quiosc de la floristeria romeu va obrir el març de 1973
“Vaig començar des de ben jove a vendre flors i és una experiència molt maca i bonica”, expressa al FET a TARRAGONA. Amigó en destaca la relació mantinguda amb la clientela: “T’emportes moltes amistats de veïns, de botiguers dels comerços del voltant i de nombroses famílies”. Una floristeria per on “hi ha passat tothom, fins i tot, polítics i bisbes”, afegeix amb un somriure.
La parada de flors abans de la remodelació de la plaça Verdaguer. Foto: Família Romeu.
El quiosc ha estat testimoni dels canvis que s’han produït a la zona al llarg d’aquestes cinc dècades. “Vaig obrir quan jo tenia 23 anys i encara els cotxes podien aparcar a la plaça”, recorda la florista. Amb la posterior remodelació, els carrers adjacents i la plaça es van convertir en una zona de vianants de la qual ara la floristeria gaudeix des del seu petit racó de la plaça.
la parada ha estat testimoni dels canvis a l’entorn de la plaça
Són molts els moments que guarda la Tecla en aquest mig segle del quiosc. “Recordo perfectament quan les nenes venien a comprar flors per al dia de la mare”, afirma. El negoci de la plaça Verdaguer sempre ha estat un punt de trobada de molts tarragonins i tarragonines: “Entre els veïns, els comerços i els clients, hem estat com una família”.
aquest dissabte 11 de març celebren l’aniversari amb clients i amics
A banda d’aquesta parada peculiar, la floristeria compta amb un altre quiosc a la Rambla Nova i dues botigues més a la ciutat. Amigó és optimista i assegura que el sector té futur. Amb tot plegat, la floristeria celebrarà els 50 anys de l’icònic quiosc amb un aperitiu i una copa de cava per als clients i amics aquest dissabte 11 de març a les 19,30h. Brindaran per mig segle entre flors.
La florista Tecla Amigó al quiosc actual, que celebra 50 anys. Foto: cedida.
Imatge d’arxiu de l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Ricard Lahoz.
Aquests últims dies he tingut l’oportunitat d’entrevistar a Ràdio Ciutat de Tarragona Maria Roig i Montse Adan, dues dones amb trajectòries professionals sòlides que han decidit fer el salt a la política de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. Roig s’incorpora com a independent a la llista d’Esquerra Republicana i Adan se suma com a independent a la llista del Partit dels Socialistes.
Maria Roig i Montse Adan són ja, oficialment, les números 2 de les candidatures encapçalades per Pau Ricomà i Rubén Viñuales, respectivament, les opcions que tenen més possibilitats de guanyar els comicis. Totes dues, per tant, formaran part del Saló de Plens del proper mandat i podran aportar els seus coneixements i experiència a la política municipal. Al govern o a l’oposició.
Maria Roig, número 2 de la llista d’ERC. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
ERC i PSC han buscat aquests perfils de dones professionals i no afiliades per donar suport als seus respectius líders i plantejar noves idees i noves mirades a la política. Segur que la Maria i la Montse aportaran coses positives i consistència a les dues candidatures i cal aplaudir el pas que fan perquè, probablement, deixen la seva zona de confort per implicar-se en la gestió de la cosa pública i en un terreny desconegut per a elles, fins ara.
Montse Adan, número 2 de la candidatura del PSC. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
Dit això, 44 anys després de les primeres eleccions municipals de l’etapa democràtica i coincidint amb la commemoració del 8 de març, avui cal fer-se aquesta pregunta: quan tindrem una alcaldessa a Tarragona?
És evident que els darrers anys diverses dones han liderat llistes electorals a l’Ajuntament, però també resultava clar en cada convocatòria que no tenien opcions reals d’assumir l’alcaldia.
“seria desitjable no trigar massa anys en tenir una dona liderant l’ajuntament”
De cara a les properes eleccions, comptem amb diverses candidates: Eva Miguel és la primera de la llista de la CUP; Maria Mercè Martorell es posa al capdavant del PP i Lorena de la Fuente se situa com a número 1 de Ciutadans. Sobre el paper, i a l’espera de veure l’opinió de la ciutadania a les urnes, sembla improbable que puguin liderar el consistori a partir del juny.
A diferència de Reus -on segur que tindran una dona alcaldessa per primera vegada-, a Tarragona haurem d’esperar. Però seria desitjable no trigar massa anys. Una dona a l’alcaldia de la capital del sud de Catalunya seria un revulsiu, segur, i un signe de plena normalitat.
Aquí podeu escoltar les primeres entrevistes radiofòniques a les dues ‘número 2’:
Imatge d’arxiu d’una de les activitats de la Setmana de la Igualtat organitzada per la URV.
Inma Pastor, investigadora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, és la directora del documental ‘Una Ley para la Igualdad. 15 años de avances y desafíos’.L’audiovisual analitza quins avenços ha suposat la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes aprovada el 2007 al Congrés dels Diputats, quins són els entrebancs per a la seva aplicació completa i quins són els reptes pendents.
un documental valora quinze anys de l’aplicació de la llei
El documental compta amb la intervenció de 14 dones investigadores, que n’han estudiat l’aplicació, i dones polítiques, la majoria provinents de l’àmbit acadèmic, que van participar en l’impuls de la llei, que va comptar amb el suport de tots els representants de la Cambra excepte els del Partit Popular. La Llei d’Igualtat va suposar un punt d’inflexió perquè va establir avenços com la paritat en les llistes electorals i els plans d’igualtat a les empreses.
la directora n’és inma pastor, de l’observatori de la igualtat de la URV
El film, que forma part d’un projecte finançat per l’Institut de les Dones, del Ministeri d’Igualtat, s’ha presentat a l’Aula Magna del campus Catalunya en el marc de les activitats que organitzen diferents unitats de la Universitat amb motiu del 8M, el Dia Internacional de les Dones.
Manifestació del 8M de 2019 a Barcelona. FOTO: Ajuntament de Barcelona.
El programa d’activitats es va iniciar el passat 1 de març i culminarà aquest dimecres 8 a les 11h quan se celebrarà l’acte institucional de la Universitat, amb el lliurament de la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch 2023 a Inma Pastor Gosálbez, que va ser directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV des de la seva creació l’any 2007 fins al 2022.
Sociòloga i professora de la URV, Pastor ha centrat la seva recerca en l’estudi de les desigualtats per raó de gènere i les politiques d’igualtat de dones i homes, especialment en l’àmbit del treball i l’educació. L’acte se celebrarà a la sala de graus del campus Catalunya i comptarà amb una conferència de la catedràtica en Sociologia de l’Educació Marina Subirats.
La distinció s’atorga des de l’any 2008 i duu el nom de la Dra. M. Antònia Ferrer i Bosch (Tarragona, 1926), historiadora de professió i mestra per vocació.
Maria Antònia Ferrer, l’any 2015, en un moment de l’entrevista amb el FET a TARRAGONA (Foto: David Oliete)
Fallou Ndiaye, a la cuina de l’escola Saavedra. Foto: Enric Garcia Jardí.
El primer dia que vaig dinar a l’Escola Saavedra no les tenia totes. No era res personal contra ningú. El record d’aquelles patates amb bajoques dels meus temps escolars, que amagàvem sota la taula fent-ne boles amb tovallons de paper quan els monitors es distreien, em revenia com una magdalena florida. Però aquella menja, un arròs caldós més que digne, confesso que em va reconciliar amb les cuines dels centres educatius.
el fallou, del senegal, és molt estimat pels alumnes del centre
Al Saavedra, durant les dues setmanes que l’artista Edu Polo hi va pintar el Mural del Bestiari Festiu de Tarragona, vaig escurar tots els plats del cuiner, Fallou Ndiaye. Sí, fins i tot el de patata i bajoca. Al cap de poc dies d’entrar i sortir de l’escola carregant pinzells i pots de pintura, vaig comprendre també que tard o d’hora l’hauria d’entrevistar. La relació que Ndiaye manté amb l’escola és especial.
El menjador és ple de missatges que volen fomentar entre els infants una alimentació saludable. Foto: E.G.J.
El dimecres que ens tornem a veure el menú consta de llenties estofades amb arròs i truita de patates amb ceba acompanyada d’una amanida. Els camins de la vida, amb senyor o sense, són imprevisibles. Al seu Dakar natal, al Senegal, Ndiaye, avesat a la cuina de la mare, amb prou feines havia encès els fogons. En canvi, quan va emigrar a França, l’any 2003, per estudiar Economia a la Université Bretagne Occidentale, es va haver d’espavilar.
va estudiar economia a frança, però es va decantar per la cuina
Per pagar-se els estudis, va compaginar la carrera amb una feina de caps de setmana en un restaurant de la ciutat de Brest. «Vaig començar a la pica, fregant, però vaig acabar estimant l’ofici», assegura. L’economia social i solidària li interessava molt, però la fascinació per la gastronomia es va imposar. Al segon any ja havia deixat de banda els estudis per centrar-se en les tasques com a cuiner.
Aquell mateix estiu de l’any 2005, va aprofitar les vacances per visitar un amic de Dakar que s’havia instal·lat a Montblanc, i s’hi va quedar. «El primer que vaig fer va ser apuntar-me als cursos de català que ofereix el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i entre les classes i les converses amb voluntaris vaig consolidar la base de l’idioma», afirma, amb un català desimbolt que ha fet anar més que alguns nadius en les cuines de restaurants i hotels del Perelló, el Pont d’Armentera, Salou i Vilallonga del Camp, entre d’altres.
el 2005 s’instal·là a Montblanc i després estudià a l’escola d’hostaleria
Diu que la pluralitat de llengües que existeixen al Senegal — el wòlof, el ful, el serere, el mandenkà, el soninké, etc.—, i el fet d’haver estat un país colonitzat per França, li van permetre d’entendre la situació del català. «Al Senegal jo ja havia estudiat una mica d’espanyol, i com a futboler seguia els partits del Barça, però encara no sabia que a Catalunya teníeu idioma propi», reconeix. Ell parla el wòlof, llengua materna, aproximadament, del 40% de la població senegalesa. Li fa molta gràcia que, com a cultura, tinguem el «cagondéu» tan naturalitzat, i una de les seves paraules preferides en wòlof és «bakh», que significa «bo».
Imatge del menjador de l’Escola Saavedra. L’edifici actual del centre, fundat el 1913, es va inaugurar el curs 2001-02. Foto: E.G.J.
Per a ell, tant la llengua com la cuina són signes de convivència. «Jo soc un musulmà que viu la religiositat sobretot com un acte íntim, però al Senegal tinc molts amics cristians, i en les nostres respectives celebracions ens anem a veure i ens portem menjar», explica, i posa com a exemple la festa del xai, una de les més importants del calendari islàmic. De Catalunya, com tants altres nouvinguts, Ndiaye en destaca la diada de sant Jordi, perquè li sembla una «manifestació de l’amor molt bonica, que a més a més sol coincidir amb el bon temps».
parla català i creu que la llengua i la cuina són elements de convivència
A l’Escola Saavedra, on va arribar el 2019 amb motiu d’una substitució, Fallou Ndiaye, o millor dit, «el Fallou», s’ha convertit en tota una institució. «Em vaig apuntar a Tarragona Impulsa i em van oferir feina en una empresa de càtering, amb la qual vaig cuinar a escoles de Cunit, l’Hospitalet de Llobregat i el Vendrell fins que vaig fer cap aquí». Molt estimat per la comunitat educativa, el director del centre, Sergi Moncusí, afirma que n’estan encantats. «Intento ser molt delicat, com a cuiner d’escola. No em deixo gaire marge per a les invencions, vigilem molt les intoleràncies dels alumnes i soc molt curós amb la higiene. Al final, és com si fossin els teus nens, perquè hi coincideixes cada dia; els has de cuidar», confirma Ndiaye. I els xiquets li corresponen amb una estima genuïna.
Espai de benvinguda per a les famílies dels alumnes al menjador de l’Escola Saavedra, decorat per la coordinadora del servei, Yolanda Padial. Foto: Enric Garcia Jardí.
Malgrat que al Senegal mengen plats «més forts i picants» —tot i compartir, per exemple, tradició culinària marinera—, Ndiaye s’ha acostumat a la gastronomia del sofregit, tan pròpia de la nostra personalitat col·lectiva, i es declara un enamorat de l’escudella, les sopes i els cigrons. Amb 41 anys, muller i dues filles petites nascudes al país, ha trobat en Tarragona una ciutat abastable on passejar-se tranquil per les platges d’arena fina i per la Rambla, i on abstreure’s, a pocs metres de l’escola, davant d’una muralla romana de més de dos mil anys d’història.
a l’escola EN destAquen el seu caràCTER AFABLE
Encara que, en el passat, no fos una decisió senzilla, no es penedeix d’haver canviat de rumb professional. Exalumne de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, durant una temporada va treballar —als matins— i estudiar —a les tardes—, per segona vegada, per procurar-se el títol oficial de cuiner. «Vinc d’una família gran, de set germans —quatre homes i tres dones—, on el meu pare ens va ensenyar com d’important és, en aquesta vida, tenir un ofici», ressalta.
L’esforç, diu, ha pagat la pena, i el seu caràcter pròxim i afable l’han convertit en una persona clau en la vida diària de l’Escola Saavedra. Si en el futur se n’anés a qualsevol altre lloc —opció que ara com ara descarta—, sap que ho faria guiat per una sola certesa: que continuaria cuinant.
Eva Miguel, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
La CUP ha demostrat a Tarragona que pot governar i fer polítiques alternatives a les del passat. Amb aquesta idea força, la formació anticapitalista fa un balanç “satisfactori” de la seva etapa de gairebé dos anys al govern municipal amb Esquerra Republicana i Junts per Tarragona: “Deixem encarrilades qüestions que es materialitzaran al proper mandat”, afirma la portaveu de la CUP, Eva Miquel.
“deixem encarrilades qüestions que s’han de materialitzar”
Segons les cupaires, en aquests últims quatre anys “s’han posat les bases del canvi, de demostrar que es poden fer polítiques diferents i no continuistes amb l’etapa socialista” a l’alcadia. “La CUP ha jugat un paper determinant per portar el govern municipal a aquesta manera diferent de fer les coses -diu Miguel- i ara toca consolidar aquestes polítiques perquè costa molt capgirar-les”.
“l’experiència al govern fa més sòlid el nostre projecte”
En una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, la portaveu municipal i cap de llista de la formació a les eleccions municipals del 28 de maig remarca que el “segell” de la CUP s’ha notat en les àrees d’habitatge, serveis socials, medi ambient i cultura, i que “l’experiència al govern és un bagatge” que els permet demostrar ara a la ciutadania que les seves propostes “són sòlides i no un simple titular”.
“la feina feta no es pot quedar en una anècdota”
El llistat d’actuacions pendents és “interminable” per la desídia dels govern anteriors, segons Eva Miguel, el pressupost és “limitat” i s’ha hagut de fer front a una pandèmia. Per això, entenen a la CUP que “la feina feta no es pot quedar en una anècdota de dos anys”. S’interpreta que voldrien repetir al govern després de les eleccions? “La CUP estarà allà on es puguin capgirar les polítiques, sigui al govern o a l’oposició“, respon la portaveu.
A la mateixa entrevista, Eva Miguel també parla dels habitatges previstos al PP-10 gràcies a fons europeus, del desmantellament de la plataforma del Miracle, de la renaturalització del riu Francolí i de la redacció del pla local davant la sequera, entre d’altres temes.
Als jardins de la Necròpolis el dissabte 18 de març es presentarà el número 58 de la revista FET a TARRAGONA. Foto: David Oliete.
El número 58 de la revista FET a TARRAGONA es presentarà a la Necròpolis Paleocristiana per celebrar el centenari de la descoberta del recinte funerari, un dels millors conservats de l’Imperi romà. L’acte és públic, obert a tothom, i tindrà lloc dissabte 18 de març a les 12 del migdia. És una oportunitat magnífica per visitar de nou, o per primera vegada, aquest espai declarat Patrimoni Mundial.
L’ACTE, OBERT A TOTHOM, TINDRÀ LLOC DISSABTE 18 DE MARÇ A LES 12H.
Quatre dies abans, dimarts 14, la revista sortirà al carrer amb una portada dedicada a la Necròpolis i un dossier que entra a fons en la importància de les excavacions de fa un segle, el paper de l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró i, en clau de futur, el projecte de rehabilitació de l’equipament que compta amb una inversió anunciada de set milions d’euros per part de l’Estat.
LA REVISTA CELEBRA EL CENTENARI DE LA DESCOBERTA DE LA NECRÒPOLIS
El dossier del FET 58 es completa amb una altra celebració: les 25 edicions del festival Tarraco Viva, que arribarà al maig dedicant algunes de les seves activitats, precisament, al centenari de la descoberta de la Necròpolis.
L’acte de dissabte 18 de març permetrà el lliure accés a la Necròpolis. NO CAL inscripció prèvia. Ara bé, si ets subscriptor/a del FET i vols venir a la presentació de la revista i rebre en mà el teu exemplar, avisa’ns abans del proper dijous 9 de març enviant un correu a l’adreça
subscripcions@fetatarragona.cat
T’hi esperem! A l’acte participaran diversos protagonistes del número 58 de la revista.
Fotografia de grup davant de l’església de Sant Pere en el dia de la presentació, el 27 de novembre de 1988. Foto: Fer-vi.
El 27 de novembre de 1988 es presentaven oficialment els Xiquets del Serrallo. El seu naixement va ser significatiu per a la vida social i cultural del barri mariner. Enrere quedaven mesos de preparació per crear la que esdevindria la primera colla castellera del país en dur un nom de barri. En aquells moments, mossèn Xavier Fort era el rector de la parròquia de Sant Pere. La seva etapa va deixar empremta per haver pilotat el canvi de rumb d’un Serrallo degradat i oblidat dels anys 80. La sala parroquial va esdevenir una mena de laboratori d’on van sorgir diverses iniciatives culturals de la mà del rector. Entre elles, la creació d’aquesta emblemàtica colla.
els xiquets del serrallo fan 35 anys aquest 2023
Ens remuntem 35 anys enrere, dies abans de la celebració de la Mare de Déu del Carme, la patrona del barri. Mossèn Fort tenia constància que alguns elements festius baixaven al Serrallo per amenitzar les festes. “Els Negritos, els gegants i els Xiquets de Tarragona baixaven allà baix fins que vaig dir no, que havíem d’aconseguir que nosaltres tinguéssim els nostres propis elements”, assenyala. D’aquí, va sorgir la llavor de la colla castellera. Recorda que “anava cada dia a les barques dient als pescadors que havíem de fer un pilar per a la processó de la Mare de Déu del Carme”. I així va ser. El 16 de juliol d’aquell any, un grup de serrallencs, vestits de camisa blava, va alçar dos pilars de 4 en la sortida de la verge marinera a la plaça del Bisbe Bonet, davant de l’església.
la colla es va presentar al novembre de 1988 amb el 3 i 4 de 6
La breu experiència va ser tan satisfactòria que el grup va voler embarcar-se en l’art de fer castells. Dies després, el 6 d’agost, es va celebrar una reunió que va aplegar un bon grapat de persones interessades. Una setmana després, es va celebrar el primer assaig a la mateixa plaça. Amb Fort com a president, Josep Anton Gual, un casteller experimentat, va prendre el timó com a primer cap de colla. A poc a poc, amb l’experiència que s’anava agafant, el transcurs d’assaig rere assaig augurava el futur garantit d’un projecte que començava a donar forma.
Un 3d7 dels Xiquets del Serrallo a la Diada de Santa Tecla de 1992. Arxiu: Rafael Vidal (Tarragona Antiga).
La colla també va llançar una campanya de promoció adreçada a entitats, empreses i veïnat per recaptar finançament sota el lema “Castells per aixecar un barri” arrodonit amb “Un barri per aixecar castells”. I així era. L’activitat castellera fomentava socialment el barri i el barri s’implicava en el nou projecte. “Tot va tirar endavant gràcies a l’aportació de pescadors”, destaca Josep Maria Sabaté, historiador, cronista oficial de la ciutat i membre fundador. Tanmateix, la colla també es trobava amb algun conflicte intern durant el procés. Una situació que Sabaté descriu com “arrencada de cavall, parada de matxo”.
El dia de la presentació
El procés de fundació culminava amb la presentació oficial. Alguns castellers van començar aquell diumenge 27 de novembre ben d’hora preparant l’esmorzar, mentre que els grallers despertaven el barri amb el so de les matinades. A les nou del matí va tenir lloc la missa presidida per mossèn Fort i pel pare Mario Buonanno de la comunitat rogacionista del Llorito. Acabat l’ofici religiós, van aixecar un pilar de 4 a l’interior de l’església i es va fer l’esmorzar. Una cercavila va recórrer els carrers del Serrallo i, en tornar davant de la parròquia, van dur a terme la primera actuació. Van portar el 3 de 6, el 4 de 6, un intent del 2 de 6, un pilar de 5 aixecat per sota i un pilar de 4.
4d6 del dia de la presentació. Arxiu: Rafael Vidal (Tarragona Antiga).
L’estrena va comptar amb la presència d’autoritats com l’alcalde Josep Maria Recasens, i representants dels Xiquets de Tarragona i de la Colla Jove com a padrins dels serrallencs. El vermut tancava el matí intens amb bones sensacions que no van fer més que iniciar el camí “amb força dignitat”, en paraules de Sabaté. La jornada no va acabar aquí, ja que, a la tarda, van actuar al camp de futbol del Gimnàstic de Tarragona amb un 3 de 6 i un pilar de 4 a la mitja part del partit entre el Binèfar i l’equip local. Mossèn Fort titlla d’apoteòsic aquell dia. “Era una cosa que no simplement era fer castells, sinó que al mateix temps fèiem pàtria de barri”, argumenta l’actual capellà de l’Hospital Joan XXIII. Retirat i allunyat del Serrallo, mossèn Fort ostenta el títol de president honorífic de l’entitat.
La presentació dels Xiquets del Serrallo a la plaça Bonet. Hi apareixen l’alcalde Recasens, mossèn Fort, Josep Anton Gual i Josep Maria Sabaté. Foto: Arxiu Rafael Vidal (Tarragona Antiga)
preparen pel 15 d’abril una diada commemorativa de l’aniversari
Josep Ramon Tules Armela, Pitu Mosquits, és un altre dels membres fundadors, que recorda perfectament el naixement. “Al llarg dels 35 anys, la colla ha tingut els seus moments d’alts i baixos”, exposa. Pitu Mosquits, que ha exercit de president fins fa poc, posa en valor la progressió i la bona salut dels Xiquets del Serrallo gràcies a la incorporació de gent jove. La seva estima cap a la colla és evident: “És la colla de la meva vida. Com a serrallenc, li desitjo el millor del món”. Un dels seus desitjos és que la colla pugui assolir el 3 de 8 i el 4 de 8, dos castells pendents. Fins ara només s’ha vist el carro gros carregat, el darrer va ser el 2013. Actualment, el 2 de 7 és la construcció estrella dels del barri mariner.
Tot plegat, a les portes d’una nova temporada castellera, aquest 2023 serà l’any per commemorar els 35 anys. El dissabte 15 d’abril hi ha prevista una diada per celebrar l’aniversari a la plaça del Bisbe Bonet, a partir de les 18 hores, acompanyats dels Castellers d’Altafulla, els Nois de la Torre i els Xiquets de Torredembarra.
L’alcalde Pau Ricomà, abans de l’entrevista aquest dimecres. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
Plantejar la campanya electoral de 2023 en clau de rivalitat Tarragona – Reus és antic, del segle passat. L’alcalde tarragoní, Pau Ricomà, demana “no tirar enrere, no entrar novament en batalles de campanar i oferir una mirada més àmplia”. Aquesta és la seva resposta a l’anunci dels socialistes de Reus a l’estació d’autobusos de Tarragona -“Recuperem la capitalitat”- que va sacsejar fa uns dies la precampanya.
L’ALCALDE DE TARRAGONA VALORA EL POTENCIAL DE REUS PER “SUMAR”
Ricomà afirma que “Reus és una ciutat molt potent que pot aportar moltes coses al Camp de Tarragona, igual que Vila-seca i Salou. Totes sumen, com Tarragona, que va al davant”. El missatge que cal expressar, segons el seu criteri, és “com tots junts podem oferir més oportunitats al territori” en temes centrals com la mobilitat interurbana (tramvia) o les comunicacions ferroviàries.
Imatge d’arxiu de la Biblioteca Pública de Tarragona. Foto. Fet a Tarragona.
En una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, l’alcalde Ricomà ha abordat els grans temes a la recta final del mandat. Per exemple, aposta clarament per traslladar a la Tabacalera la Biblioteca Provincial, ara situada al carrer Fortuny, després de l’anunci de creació d’una comissió amb l’Estat i la Generalitat per estudiar el trasllat o l’ampliació de les actuals instal·lacions.
RICOMÀ VOL TRASLLADAR LA BIBLIOTECA A TABACALERA, NO AMPLIAR-LA
La possibilitat d’ampliar l’equipament, exposada pel govern central, no solucionaria el problema de manca d’espai: “Volem una biblioteca provincial com altres capitals, de 7.000 o 8.000 metres quadrats, i l’ampliació no ho permet”, diu Ricomà. Per convèncer les altres administracions, han fet venir a Tarragona a la directora general del Libro i a la consellera de Cultura de la Generalitat.
L’ALCALDE VIATJA A MADRID PER DESENCALLAR EL TRASPÀS DE CARRETERES
L’alcalde ha parlat d’altres temes que es negocien amb l’Estat. Explica que ha anat a Madrid per desencallar el traspàs de carreteres i es mostra optimista sobre un acord imminent. En canvi, critica la “poca receptivitat” del govern espanyol per donar un impuls al projecte de desviar les mercaderies ferroviàries per l’interior de la comarca. I es pregunta si “té sentit” seguir amb les obres del tercer fil.
“LA VAGA DE NETEJA ESTÀ POLITITZADA”
En l’entrevista, Ricomà es mostra “perplex” per la convocatòria de vaga del servei de neteja entre el 5 i el 9 d’abril, “una vaga polititzada i sense motius, perquè és fals que els treballadors perdran poder adquisitiu amb la nova contracta”. Critica durament el president del comitè d’empresa –“no transmet la veritat als treballadors”– i considera que la posició de l’Ajuntament amb els empleats de la neteja ha sigut sempre “exemplar” i de ple respecte en el temps més dur de la pandèmia o davant l’onada de calor del passat estiu.
Francesc Seritjol, president de l’Agrupació d’associacions de Setmana Santa. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
Diu que no està preocupat per una possible crisi de participació a la Setmana Santa de Tarragona, però adverteix: “Cal obrir les portes i tirar endavant el relleu generacional a les entitats deixant pas a la gent jove, i cal organitzar actes més curts i amb nous formats per adaptar-nos als canvis de la societat”.
“cal donar pas a la gent jove al capdavant de les entitats”
Així de clar es manifesta Francesc Seritjol, president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. “La clau és que la gent amb més experiència doni pas a una altra generació, acompanyant-los en la nova etapa. Hi ha entitats que estan en aquest procés i funciona”. Crisi? “Potser algun misteri té un problema de portants, però és puntual”.
“algú s’imagina ponències d’hora i mitja al congrés dels mòbils?”
En una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, Seritjol té clar que cal canviar el format d’alguns actes i posa una comparació de plena actualitat: “Algú s’imagina ponències d’hora i mitja al Mobile World Congress?”. I en conseqüència, afirma: “Els nostres actes han de ser més curts i dinàmics, i els hem de fer més participatius“.
Un moment de la recollida dels misteris de Divendres Sant. Foto: Pere Ferré.
Això interpel·la a la Processó del Sant Enterrament, que s’allarga quatre hores? El president de l’Agrupació no vol interferir en l’organització que correspon a la Congregació de la Sang, però recorda que ja no es venen cadires com abans i remarca l’èxit de públic de la Recollida dels misteris: “En poca estona pots veure els armats i tots els passos, és un format àgil i dinàmic”.
l’agrupació aposta per nous formats i noves ubicacions
Seritjol reconeix que aquestes reflexions formen part del debat intern a les confraries i congregacions perquè “tothom vol que els actes tinguin el millor ressò i lluïment possibles”. I com a president de l’Agrupació des de fa set anys, ha introduït nous formats i noves ubicacions. Enguany, per exemple, a la presentació de l’opuscle (aquest dijous 2 a Casa Balcells) i el Pregó (26 de març a la Chartreuse).
Creu que cal repensar “tots els actes de Setmana Santa” perquè al llarg de la història han anat evolucionant.
Dimecres 8 de març, dia internacional de la dona, la programació d’arts escèniques de Tarragona porta a la ciutat ‘Sortida d’emergència’. Es tracta d’una peça de dansa i videomapatge que relata els diferents rols de la dona en l’època contemporània. Amb un llenguatge visual i suggestiu, l’espectacle sensibilitza sobre temàtiques de gènere, construint la vivència d’un cos femení que dansa, recorda i somia.
l’obra es representa al teatre tarragona dimecres 8 de març, dia de la dona
‘Sortida d’emergència’ suggereix una reflexió: si els homes segueixen el mite de Peter Pan, potser les dones “cauen” dins del mite d’Alícia, debatent-se entre la voluntat de respectar les regles i els patrons de gènere i la curiositat de descobrir un alternatiu món de les meravelles.
La Companyia Antonella D’Ascenzi porta aquesta obra al Teatre Tarragona dimecres 8 a les 20,30h. Si vols guanyar un parell d’invitacions per anar a veure l’espectacle i ets subscriptor/a del FET, envia un correu a
subscripcions@fetatarragona.cat
abans de les 20h de diumenge 5 de març. L’endemà farem públic el nom del guanyador/a de les entrades.
L’edifici de la Chartreuse, seu de l’EOI des del 2013.
Ara fa 10 anys, coincidint amb la publicació del primer número de la revista FET a TARRAGONA, l’edifici de la Chartreuse s’estrenava com a seu de l’Escola Oficial d’Idiomes. L’octubre de 2013 culminava un llarg procés per tal que l’equipament educatiu tingués unes instal·lacions dignes per a una comunitat formada per 3.000 persones, entre alumnes i professors.
el jardí de l’antiga fàbrica acollirà activitats culturals
Ara, una dècada després, el jardí de l’antiga fàbrica de licors a la plaça dels Infants és a un punt de fer un pas endavant per obrir-se a la resta de la ciutat. Aquest mes de març, la Chartreuse començarà a acollir les primeres activitats culturals. S’estrenarà amb el cicle ‘En dansa’ que programa l’àrea de Cultura de l’Ajuntament en espais singulars.
s’hi programaran tres espectacles de dansa
El cicle el formen tres espectacles de dansa contemporània en tres dissabtes a les 12 del migdia: 11 de març, 1 d’abril i 6 de maig. La Latente Cia., Nikhita Winkler i Mercè Verge i Nita Astrid, entre d’altres ballarines i coreògrafes, portaran les seves propostes al jardí de la Chartreuse, seguint amb la línia oberta l’estiu passat a Tabacalera de programar en indrets no habituals.
L’accés a aquests espectacles és gratuït amb aforament limitat. Cal fer reserva prèvia de les invitacions a entrades.tarragona.cat
Però a més del cicle de dansa que ens farà redescobrir la Chartreuse aquesta primavera, un altre acte cultural de to ben diferent tindrà com a escenari l’antiga fàbrica de licors. Es tracta del pregó de la Setmana Santa, acte que organitza l’Agrupació d’associacions de Setmana Santa amb l’Ajuntament. L’acte tindrà lloc diumenge 26 de març a les 12 del migdia al jardí de la Chartreuse.
acollirà el pregó de la setmana santa, del filòleg pere navarro
El president de l’Agrupació, Francesc Seritjol, explica les raons per triar aquest indret de la Part Baixa: “És us espai molt simbòlic de Tarragona que no s’utilitza gaire; sortim de la zona tradicional de la Part Alta; forma part de la nostra idea de buscar indrets originals per als nostres actes, i està relacionat amb el pregoner d’enguany perquè la Chartreuse acull l’Escola Oficial d’Idiomes”.
El pregoner és el filòleg i professor universitari Pere Navarro, fa anys vinculat a Dames i Vells. “L’hem triat perquè és una persona relacionada a entitats de la ciutat i pot aportar una visió molt particular de la Setmana Santa”.
“l’obertura de la chartreuse a la cultura és una magnífica notícia”
La confluència del pregó de la Setmana Santa i el cicle de dansa és una magnífica notícia per la Tarragona cultural que busca sortir de la zona de confort i explorar nous espais. És el moment de treure profit a la Chartreuse, més enllà de les aules de l’EOI i les oficines del departament d’Economia de la Generalitat. El jardí i l’edifici de la Part Baixa poden ajudar a dinamitzar aquesta part de la ciutat.
L’espectacle ‘Rojos’ compta amb la interpretació de quatre ballarins. Foto: cedida.
La dansa és una disciplina que, entesa i treballada des de la metàfora, permet al públic poder-hi veure la seva història personal. Aquesta és la idea de ‘Rojos’, un espectacle coreogràfic, de la companyia Miquel Barcelona, que aprofundeix en el context de la postguerra espanyola, i que donarà el tret de sortida a la temporada escènica tarragonina de primavera aquest dissabte 4 de març a les 20h.
L’ESPECTACLE ‘ROJOS’ ARRIBA A TARRAGONA AQUESTA SETMANA AMB DIVERSES ACTIVITATS
“En molts àmbits, se n’ha parlat poc, d’aquells temps, i hi ha moltes històries properes que no coneixem”, explica al FET el director de la companyia, Miquel Barcelona. De fet, va ser a partir d’aquesta curiositat que van iniciar un projecte de dos anys per indagar en les històries i els testimonis familiars, i estudiar una quinzena d’agents culturals del territori.
LA COMPANYIA DE MIQUEL BARCELONA OBRE LA TEMPORADA DE PRIMAVERA
Tot plegat va desembocar en l’estrena d’una peça coreogràfica de poc més d’una hora, a inicis del 2022, que mai va tenir la voluntat d’esdevenir un espectacle documental. “És una obra que es basa en l’experiència de les persones, en com van viure diversos episodis, però no relata una història”, matisa Barcelona.
La companyia Miquel Barcelona oferirà un tast de l’obra el 3 de març, a la plaça del Rei. Foto: cedida
Així, són 4 els ballarins que posen cos a la memòria. Com? Bé, des de la companyia han buscat pautes de moviment que els permeten generar estats que, per a la gent, representen una sensació. El director ens posa l’exemple de la vibració. Incloure-la en la dansa dels intèrprets permet expressar fragilitat, debilitat, malaltia i misèria, entre altres conceptes que s’associen a la postguerra.
EL MUNTATGE DE DANSA ES REPRESENTA AL TEATRE TARRAGONA DISSABTE 4
A tota aquesta feina coreogràfica, cal sumar-hi la música, un aspecte molt curiós del muntatge. I és que a ‘Rojos’ es canten cinc cançons que han estat creades per a l’ocasió, i que s’han transmès oralment entre els ballarins, recuperant, així, un tret característic de l’època. “La cançó que jo canto me la va ensenyar una ballarina que, alhora, se l’havia après a través d’un arxiu d’àudio”, detalla Barcelona.
Presentació de l’espectacle a la plaça del rei amb l’antiga presó de Pilats de fons. Foto: Ajuntament de Tarragona.
Fins ara, l’espectacle no ha deixat indiferent a ningú. Miquel Barcelona ho justifica amb què “el retrat d’una postguerra fa reflexionar al públic sobre com és possible que, avui dia, es continuïn permetent guerres que, tard o d’hora, acabaran desembocant en situacions i sensacions com les que l’obra posa sobre la taula”.
UN TAST DE L’ESPECTACLE ES VEURÀ AMB LA PRESÓ DE PILATS DE FONS
Per tal de no deixar el públic “desemparat”, la companyia oferirà activitats prèvies: dijous 2 de març al matí el Teatre Tarragona acull un taller d’eines pedagògiques per a professorat de dansa, i a la tarda, l’activitat anirà adreçada als estudiants de dansa amb perfil avançat a partir d’un taller coreogràfic.
Divendres dia 3 de març a les 18h l’activitat es trasllada a la plaça del Rei, on es podrà veure una petita mostra de l’espectacle amb la presó de Pilats de fons. La representació, en format de carrer, és gratuïta i d’accés lliure. A continuació, a les 20 h, el mateix Miquel Barcelona oferirà la xerrada “Posar cos a la memòria”, al Vestíbul del Teatre Tarragona.
Premis
L’espectacle Rojos ha rebut des de la seva estrena al Mercat de les Flors el Premi Butaca 2022 al millor espectacle de dansa, el Premi Butaca 2022 al millor intèrpret masculí, el Premi Dansacat 2022 al millor espai escènic, el Premio Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales Cenit 2022 (Sevilla) al millor espectacle de dansa.
Jordi Vallvé ha conduït l’activitat amb els subscriptors del FET a TARRAGONA. Totes les fotos són de Ricard Lahoz.
L’any del 10è aniversari del FET a TARRAGONA és l’any del 40è aniversari d’Ematsa. Una feliç coincidència que ha culminat aquest dissabte amb la visita d’una vintena de subscriptors de la revista a les instal·lacions de l’empresa municipal mixta d’aigües de Tarragona a la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau.
un grup de subscriptors visiten les instal·lacions d’ematsa
L’activitat, guiada per Jordi Vallvé, responsable de l’àrea d’Innovació d’Ematsa, ha permès conèixer a fons la feina de la companyia creada el 1983 per portar a les aixetes una “aigua de qualitat impecable a nivell sanitari”. Amb laboratori propi, Ematsa fa cada dia uns 60 controls de mitjana de l’aigua que bevem que arriba de l’Ebre (un 85% del total) i de pous i mines (15% restant).
Antic dipòsit Pedrol, avui espai museístic i centre de control.
Els assistents han accedit a l’antic dipòsit Pedrol, avui reconvertit en un espai didàctic i un centre de control. Fent el tomb per l’interior del dipòsit, es pot seguir la història de l’aigua a Tarragona, des dels romans fins avui, amb diversos panells i set audiovisuals, i veure “el cervell” de la companyia, on sempre hi ha un operari controlant tota la xarxa davant qualsevol possible incidència.
‘El camí de l’aigua’ a l’interior del dipòsit Pedrol.
La visita ha tingut un component clarament pedagògic i ha deixat alguna dada curiosa i interessant. Vallvé ha apuntat, per exemple, que els tres dipòsits d’Ematsa a SPSP plens d’aigua permetrien a Tarragona tenir una autonomia de 36 hores en el cas hipotètic que es tallés el subministrament del Consorci d’Aigües de Tarragona.
Centre de control permanent.
Vallvé també ha dit que el consum d’aigua a la ciutat ha recuperat els índexs previs a la pandèmia i que és “un consum molt raonable”. La visita ha finalitzat davant d’una de les quatre fonts escultòriques de la ciutat, la de ‘Tarragona turística’, que es van instal·lar a la Rambla Nova als anys setanta i que són obra de l’exdelineant municipal Pere de Alejandro. La font ha estat restaurada per Ematsa.
Foto de grup davant la font escultòrica ‘Tarragona turística’La fonts és una de les 4 que als anys 70 es van instal·lar a la Rambla Nova.Els lectors del FET han seguit amb interès les explicacions de Vallvé.Un dels grans dipòsits d’Ematsa.Formes arquitectòniques originals a la seu d’Ematsa.
Yoel Vargas és un jove tarragoní, del 2003, que es va graduar al Conservatori de l’Institut del Teatre a Barcelona en l’especialització de dansa espanyola. Va estudiar amb els millors professors durant la seva etapa formativa, i ben aviat va entrar a treballar amb Ángel Rojas, referent coreògraf i ballarí de flamenc.
El seu primer contacte amb el món del flamenc va ser de petit, quan volia imitar els balls que feia la seva germana. Explica que “va arribar un punt on vaig decidir seguir aquest camí, perquè tenia molt clar que era la meva passió”. Actualment forma part de la companyia del granadí Manuel Liñán, encara que en paral·lel busca una manera de crear productes propis.
el jove coreògraf presenta nou espectacle al festival sona flamenc
El jove artista retorna a Tarragona, la seva ciutat natal, debutant amb l’espectacle Flamenco, tablao, que precisament té el tablao com a element central. Aquesta serà una estrena mundial i un dels actes més destacats (divendres 10 de març) en el marc del festival Tarragona Sona Flamenc.
El coreògraf explica que a l’espectacle que presentarà a Tarragona no hi ha un fil conductor, encara que “tots els components tenen el seu moment per brillar, a més de tenir alguns moments on ballem junts”. Per a la seva elaboració ha comptat amb un equip que defineix com a “mixt i interdisciplinari” i ha decidit confiar tant amb gent de Tarragona com de fora. “Hi ha una mica de tot”, comenta.
‘flamenco tablao’ es podrà veure el 10 de març al metropol
Segons detalla Yoel Vargas, aquest espectacle proposa “un viatge per tot el que passa dins del tablao flamenc”. Descriu les diferents escenes com a “quotidianes, des de moments on els artistes estan asseguts al camerino, fins a explorar algunes escenes que passen més enllà de l’escenari, jugant amb les emocions que vivim abans, durant i després”.
L’espectacle Flamenco, tabla és, segons Vargas “un moment clau” per a la seva carrera, on estrenarà una obra “on em sento com a casa, envoltat de la meva família”. Encara que ho viu amb una mica de respecte, vol demostrar “la seva evolució com a artista”. Només hi haurà una funció, que serà al Teatre Metropol el pròxim 10 de març a les 20:30 h.
El flamenc és un gènere que es troba en constant transformació i reinterpretació. Vargas assegura que dins les noves generacions hi ha “molts casos que demostren que la seva concepció està canviant, com el de Rosalía”. Destaca la capacitat de l’artista catalana de cantar flamenc en una de les gires amb més renom de la indústria musical. “Està arribant a un públic al qual no havia arribat fins al moment”, afirma. L’artista defensa que tot i que a vegades “l’evolució s’allunyi de l’estil més tradicional, no per això deixa de ser flamenc”.
Encara que la proposta que presenta a Tarragona sigui “de caràcter tradicional”, Vargas no descarta en un futur experimentar amb la interacció entre gèneres: “Ara mateix estic treballant amb músics d’altres disciplines. Crec que al final tot suma, et pot agradar més o menys, però sempre t’aporta alguna cosa”.
“vull ballar fins que el cos m’ho permeti”
De cara al futur admet que “m’agradaria molt poder tornar a comptar amb els artistes per a poder repetir aquesta funció, encara que soc conscient que en aquest món és complicat”. Respecte als seus objectius, la seva resposta és clara: “Ballar fins que m’ho permeti el cos”, tot i que afegeix que “en el dia de demà també m’agradaria poder tenir la meva pròpia companyia o col·lectiu, per poder-me expressar com soc realment, apropant tota la meva feina en teatres i altres espais”.
