La sala Trono quan utilitzava la caixa escènica del Metropol. Foto: cedida.
El proper mes de març s’acaba la vigència del conveni actual entre l’Ajuntament de Tarragona i Sala Trono per utilitzar el Teatre Metropol, i encara no està clara la seva renovació. El director de la sala, Joan Negrié, confia que almenys els deixin programar fins a final de temporada, al maig, perquè el moment econòmic de la Trono -diu- és “crític”.
el conveni de la sala amb l’ajuntament arriba fins al març
En una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, Negrié reconeix que el Metropol és massa gran amb un aforament de 500 localitats per al tipus de companyies que contracta la Trono amb espectacles de petit format. “És inviable”, afirma de manera taxativa. “Costa mantenir el públic fidel que busca proximitat amb els actors i ens hem de reinventar per oferir nous incentius i atraure nous públics”, apunta.
joan negrié demana almenys acabar la temporada al metropol
L’Ajuntament i la Trono van arribar a un acord a inicis del 2018 per fer ús de la caixa escènica del Metropol, després del tancament de la sala de la Part Alta, amb una capacitat màxima de 135 espectadors. El conveni, amb una durada de tres anys, es va renovar el 2021, però fa més d’un any la Trono va deixar d’utilitzar la caixa escènica per raons de seguretat i fa ús de la platea i l’escenari del teatre per a les funcions.
el director alerta del moment econòmic “crític” de la trono
A l’espera de saber si es renova o no el conveni amb el consistori, la Trono aguanta econòmicament gràcies a les gires de les seves produccions pròpies. ‘Els gossos’ s’ha representat fins aquest diumenge al Teatre Borràs, i de manera imminent ‘You say tomato’ farà gira per Espanya. “Són uns ingressos extres que ens salven de caure en la fallida”, alerta Negrié.
les produccions pròpies els salven de la “fallida”
El també director del FITT fa un balanç molt positiu de la desena edició del festival, que ha doblat pressupost i ha arribat als 390.000 euros. El públic també s’ha duplicat i s’han obert nous espais com l’antiga presó. L’objectiu de cara a la propera edició és “mantenir el nivell” i “sorprendre” el públic amb possibles nous escenaris per a les arts escèniques de Tarragona. Tot plegat, però, sota una fragilitat econòmica alarmant.
Aquí podeu escoltar i veure íntegra l’entrevista a Joan Negrié a Ràdio Ciutat:
Música i ball al carrer del Trinquet Vell. Foto; Josep Maria San Saturnino.
El tarragoní Josep Maria San Saturnino publica amb l’editorial Cossetània el llibre Gitanos de la Part Alta de Tarragona. Al llarg de deu capítols, explica l’arribada dels gitanos a Catalunya i les nombroses lleis repressives en contra seu, així com l’evolució de les feines del col·lectiu, la importància de la família, la tasca del Consell d’Ancians, en substitució del patriarca o la rellevància de la religió, entre molts altres temes.
‘Sansa’ també posa èmfasi en la participació dels gitanos en les festes locals com a portadors dels Gegants de la Ciutat i del Negrito i la Negrita i, arran d’aquesta afició, la creació de dues colles geganteres més: la del Casc Antic i la del passeig Torroja.
josep m. san saturnino presenta el llibre ‘gitanos de la part alta’
Per a Josep Maria San Saturnino la cultura gitana és, a la vegada, molt propera però “una gran desconeguda”. “Els gitanos i les gitanes de la Part Alta viuen permanentment en aquest indret des de finals del segle XVIII, tot i que als volts de 1431 ja rondaven per aquestes terres”, comenta. Per tant, i en paraules de l’autor del llibre, “es pot dir que són tarragonins de soca-rel”. En aquest sentit, rebla que a voltes “desconeixem la seva vida real, sovint oculta darrere els tòpics i distorsionada pels prejudicis encara existents a la nostra societat”.
Josep M. Saturnino, amb el llibre
L’autor del llibre és un apassionat dels viatges, sobretot al sud-est asiàtic, per endinsar-se en les seves cultures. Aquest afany per saber d’altres cultures, el va motivar a emprendre aquest projecte, amb l’objectiu de donar a conèixer la singularitat de la comunitat gitana de la Part Alta.
“encara hi ha molts tòpics i prejudicis sobre els gitanos”
Valora l’experiència directa amb els gitanos de la Part Alta “com a molt positiva”. “Treballar amb el col·lectiu gitano representa haver-se d’adequar a la seva manera d’entendre i organitzar el temps, a la qual els paios no estem acostumats, perquè vivim una vida a un ritme més trepidant”, afirma el Josep Maria, el qual afegeix que “és per això que aquest llibre ha tardat gairebé nou anys en veure la llum”.
“porten un ritme de vida més tranquil que els paios”
Gitanos de la Part Alta de Tarragona es va presentar en el marc dels actes de Santa Tecla. L’autor recorda que “les escales del pla de la Seu i les vores de la plaça de les Cols es van omplir de públic”. En total, unes dues-centes persones, entre les quals, una seixantena eren gitanos i gitanes. “Paios i gitanos compartint l’auditori”, bromeja.
Imatge d’una boda gitana, publicada al llibre de Josep Maria Saturnino
Després de la presentació pública, Josep Maria Saturnino assegura que el llibre està tenint “una molt bona rebuda en la societat paia i, sorprenentment, també en la comunitat gitana”. “Cal dir que és un treball documental, amb fotografies i textos i, precisament aquest fet, converteix el llibre en únic, no n’hi cap altre com aquest, diu.
El llistat de coses i aspectes que ha descobert San Saturnino durant la redacció del llibre seria “interminable”. El que sí que pot dir és que les falses creences i els tòpics que enterbolien la seva ment i li creaven una visió errònia i esbiaixada de la població gitana han desaparegut per complet.
Josep Maria Saturnino va ser l’autor de l’exposició fotogràfica giTanos-giTanes, el passat 2021. Tot i això, detalla que la mostra de fotos “és una conseqüència prèvia del propòsit del llibre”, com també ho va ser la que es va presentar al 2017, que sota el nom Som gitanos, mostrava els Gegants de la Ciutat, el Negrito i la Negrita i “els seus portadors de sempre”.
La comunitat del FET es va reunir al Tinglado 1 del Port en la festa de celebració dels 10 anys. Foto: David Oliete.
El com és de vegades més important que el què. La manera d’explicar la realitat de Tarragona, complexa i diversa, la manera d’observar-la, és una de les grans aportacions de la revista que teniu a les mans des del seu naixement. Un aniversari és sempre un bon moment per mirar enrere amb el desig de continuar aprenent i millorant.
De la mà de les seixanta portades, però volent anar molt més enllà. Fer-ho per analitzar des de fora, com a tarragoní d’adopció enamorat d’aquesta ciutat i la seva terra. I també per guaitar des de dins, com un dels periodistes que ha escrit periòdicament per ajudar a fer realitat, cada dos mesos, durant aquesta dècada de grans canvis i terrabastalls, una revista cuinada a foc lent.
“la manera d’explicar tarragona és una de les grans aportacions de la revista”
Aquest és un dels grans factors diferencials. La pressa va gairebé sempre lligada al periodisme informatiu, al que parteix del neguit d’explicar allò que passa amb rigor, però al més aviat possible. Abans que ningú altre, si pot ser. Exclusiva! En aquest cas, però, el temps s’ha convertit en un element per jugar gairebé sempre a favor.
Més temps per pensar els temes a tractar, més temps sobretot per treballar cada un dels assumptes a relatar. Sense urgències, parlar amb les persones, anar a trepitjar cada lloc, a conèixer l’ànima dels protagonistes i les històries. Per assimilar la realitat, per pensar-la i per repensar-la —quins verbs aquí tan transcendents!—, per mirar després d’explicar-ho amb la màxima honestedat possible. Una raresa tot plegat en els temps que corren.
“disposar de temps i espai és una raresa en els temps que corren”
S’obren aquí molts fronts, però mirarem d’anar pas a pas, com si agaféssim la mà de cada lectora, de cada subscriptor inquiet. Que també en aquestes lletres tenim el temps i l’espai a favor. Un altre factor determinant, l’espai: tenir prou espai per poder fer cada un dels reportatges, en profunditat, que hi hagi lloc per a les paraules. Una cosa s’encadena amb l’altra.
Més de 200 persones van assistir a la festa del 10è aniversari. Foto: David Oliete.
L’espai on poder explicar-se i esplaiar-se, el paper, és un element físic cada cop més car, també cada cop més escàs, en revistes i diaris. La inflació ha encarit enormement la producció d’una revista com aquesta, que també té una altra ànima digital, compartida. Malgrat les dificultats, enormes, per poder quadrar els números, l’espai continua jugant al nostre favor, perquè els textos poden respirar, tot jugant molts cops amb elements més propis del periodisme literari. Quin regal!
“el fet ha creat la seva pròpia comunitat, que senten seva la revista”
El FET ha tingut la capacitat, a poc a poc, d’anar teixint la seva pròpia comunitat. Veïnes i veïns de Tarragona i rodalies que senten que formen part d’alguna cosa més, que se senten seva la revista. I no únicament perquè amb els diners de les subscripcions fan possible el miracle, que també, sinó perquè porten una mateixa samarreta, que senten uns mateixos colors.
Això de fer i tenir una comunitat, màgic, es nota de moltes maneres. La majoria, però, no es poden quantificar ni mesurar, com acostuma a passar amb les millors coses de la vida. Una de les proves, la capacitat de mobilització. És a dir, la resposta als esdeveniments que s’organitzen periòdicament, ja sigui la presentació d’una de les revistes o una visita cultural. També quan cal convocar els subscriptors per a alguna proposta concreta, com és el cas de la festa d’aniversari.
“la comunitat es veu en la capacitat de mobilització i en la implicació dels subscriptors”
La comunitat es visualitza també quan són els mateixos subscriptors els qui et proposen un tema periodístic, els qui et descobreixen una història amagada, o els qui directament s’obren en canal per convertir-se en protagonistes. “Aquesta història és per al FET”, m’han dit alguns companys periodistes. Visca i llarga vida a la comunitat, un fenomen que a més a més té la capacitat de continuar-se eixamplant, de fer-se cada curs una mica més gran, i de millorar la revista fent-ne veure els defectes i les mancances.
(…)
Així arrenca l’article que el podeu llegir íntegrament al número 61 del FET a TARRAGONA, el que celebra com cal els 10 anys de trajectòria.
La revista la podeu comprar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
L’alcalde Rubén Viñuales en l’entrevista d’aquest dimecres a Ràdio Ciutat de Tarragona.
“És urgent salvar la ciutat, necessitem grup polítics que entenguin la situació econòmica molt preocupant de l’Ajuntament i siguin valents a l’hora de prendre decisions”. Amb aquestes paraules, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, fa una crida a la responsabilitat de tots els partits per acordar un increment de les ordenances i taxes municipals. L’objectiu és eixugar 14 milions d’euros de dèficit a les arques municipals.
l’alcalde demana responsabilitat i valentia per aprovar un increment d’impostos
Viñuales es mostra agraït per l’actitud d’Esquerra Republicana, Junts i En Comú Podem, però critica durament la postura del Partit Popular a qui acusa de “deslleialtat” i “insolidari” i de fer “política barata” per parlar de congelar i abaixar impostos en un context tan difícil que “coneix perfectament”. Contundent, l’alcalde ha remarcat: “Una persona així no està preparada per governar”, en referència a la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell.
“no busco excuses, és urgent salvar la ciutat”
Aquestes són algunes de les respostes de Rubén Viñuales al programa ‘Bon dia Tarragona’, de Ràdio Ciutat de Tarragona. L’alcalde ha reconegut que la proposta del seu govern passa per pujar l’IBI a l’entorn del 20%, el que suposarà uns increments als veïns d’entre 40€ i 100€ l’any, aplicar noves zones blaves d’aparcament, anul·lar bonificacions i estudiar altres mesures impositives.
viñuales critica el pp per insolidari quan demana baixar impostos
“No busco excuses, hem vingut a no fugir d’estudi i ser responsables. Fer això no és gens agradable per a un alcalde, i no hem de buscar culpables, hi ha factors estructurals”, afirma. I a l’hora de reduir despesa, concreta que no tocaran serveis socials, transport públic ni policia. “Espero el suport d’altres partits perquè es un problema de ciutat i cal trobar una solució conjunta”.
A l’entrevista, l’alcalde també afirma que el nou contracte de la brossa no es notarà fins d’aquí un any i mig; i es felicita perquè -diu- no hi ha hagut queixes sobre la neteja durant les festes de Santa Tecla.
Aquí podeu veure l’entrevista íntegra conduïda pel director del FET, Ricard Lahoz:
Escena de l’obra de teatre ‘No m’oblideu mai’. Foto: cedida.
Poder compartir situacions i testimonis amb el públic és una de les oportunitats que brinda el festival Psicurt per parlar al voltant de la salut mental. A través de l’audiovisual, aquest esdeveniment vol apropar a la ciutadania diferents temes interessants com el dol, les addiccions, les relacions paternofilials i d’amistat, l’assetjament escolar o l’abús sexual, entre altres. Tot amb l’objectiu de promoure la reflexió i extreure aprenentatges.
el psicurt se celebra del 5 al 8 d’octubre
El Psicurt – Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental arriba aquest 2023 a la vuitena edició. Es tracta d’un dels festivals més consolidats i importants de l’Estat espanyol en aquest àmbit. La cita té lloc durant aquesta setmana, del 5 al 8 d’octubre, amb un ampli ventall d’activitats a Tarragona i Reus. Com és habitual, es projectaran les peces audiovisuals a concurs. Enguany, seran 27 produccions de les 308 propostes que s’han rebut. Unes xifres que demostren la bona participació que té el festival. “Se’ns ha fet molt difícil fer la selecció i deixar de banda molts curtmetratges. El nivell de qualitat és boníssim”, admet Jaume Descarrega, director tècnic del Psicurt, en una entrevista amb el FET.
es projectaran 27 curtmetratges seleccionats a concurs
Cartell de la pel·lícula ‘Sinjar’, de la tarragonina Anna M. Bofarull.
Descarrega posa en valor l’evolució i la consolidació de la mostra al llarg d’aquestes vuit edicions: “El primer any la resposta de la ciutadania ja va ser increïble”. Afegeix que “des de llavors hem passat de rebre unes 200 propostes de curtmetratge a rebre’n unes 300”. La pandèmia de la COVID-19 ni tan sols va interrompre el festival. Encara més, la crisi sanitària va suposar un punt d’inflexió per trencar tabús, parlar i valorar encara més la salut mental.
Més enllà dels curtmetratges, el festival també ofereix altres actes paral·lels. “Hem anat ampliant aquesta oferta per afegir elements que puguin permetre a la ciutadania conèixer del seu interès”, detalla el director del Psicurt. L’obra de teatre ‘No m’oblideu mai’ és una de les novetats d’aquesta edició. D’aquesta manera, l’àmbit teatral també s’incorpora a les propostes del Psicurt. Amb les entrades ja exhaurides, la representació tindrà lloc aquest dimecres 4 d’octubre al Teatre Bartrina de Reus. Es tracta d’una obra dirigida per Llàtzer Garcia i interpretada pels actors Elies Barberà, Marta Montiel i Edu Vásquez.
l’obra de teatre ‘no m’oblideu mai’ aborda el suicidi juvenil
L’actriu Marta Montiel explica al FET que és una funció que tracta al voltant del suïcidi juvenil a partir de vivències reals. “Són testimonis de persones reals durant la seva joventut i els hem entrevistat per saber com se sentien i què els va aportar a aquest patiment”, detalla. En l’obra, els actors tracten de reproduir paraula per paraula alguns fragments dels testimonis. La funció es va estrenar el 2018 de la mà de la Sala La Planeta i ha tingut una molt bona rebuda. “A través de la paraula és una manera de sentir i reflexionar al voltant de diferents subtemes de la salut mental”, remarca Montiel.
la pandèmia ajuda a trencar tabús sobre la salut mental
En acabar l’obra, hi haurà un col·loqui amb els actors i el psicòleg Roger Ballescà amb l’objectiu de contextualitzar, donar visibilitat i parlar en comunitat sobre la salut mental en els joves. L’actriu també posa èmfasi en el punt d’inflexió que va suposar la pandèmia i destaca l’ús de la paraula dita per narrar “aquests testimonis de supervivència i reviure allò que van passar aquestes persones”.
Els joves també participen al Psicurt enviant propostes a l’Educurt.
El festival també compta amb altres activitats com xerrades, trobades o concursos. L’Educurt és una de les competicions que s’organitzen per tal que els estudiants d’educació secundària i cicles puguin produir els seus curtmetratges de ficció al voltant de la temàtica. Enguany, s’han rebut 15 propostes de diferents centres educatius d’arreu Catalunya i de l’Estat. Entre els actes destacats, el diumenge 8 d’octubre a les 18:30 hores se celebrarà la gala de cloenda i el lliurament de premis de la 8a edició del Psicurt a l’Antiga Audiència de Tarragona.
el psicurt ofereix activitats a tarragona i reus
Per primera vegada una directora tarragonina, Anna Maria Bofarull, obrirà el festival amb la projecció de la seva pel·lícula ‘Sinjar’. És una història amb protagonistes femenines i d’alt compromís social. Un film dur però sensible sobre el radicalisme islàmic, el dol i l’angoixa, que es qüestiona com és possible que algunes persones encara visquin com a esclaves en ple segle XXI.
Tota la informació del festival es pot trobar en aquest enllaç.
Assaig de la FSF al teatre Tarragona sota la batuta de Tomàs Grau. Foto: Ajuntament de Tarragona.
La Franz Schubert Filharmonia inaugura temporada al Teatre Tarragona aquest dissabte 7 d’octubre. L’orquestra simfònica hi arriba amb el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, i la simfonia número 9 del Nou Món, de Dvorak, sota la direcció de Tomàs Grau i amb el guitarrista Milos Karadaglic.
concert de la Franz Schubert Filharmonia aquest dissabte a les 20h
Amb aquest concert es commemora el 50è aniversari de la mort de Pau Casals, ja que també s’hi interpretarà una de les seves obres més emblemàtiques, la sardana Sant Martí del Canigó, composta pel músic del Vendrell l’any 1943 des de l’exili de Prada de Conflent.
interpretaran el ‘concierto de aranjuez’ dirigit per tomàs grau
Aquest serà el primer concert dels vuit previstos a Tarragona per la Franz Schubert Filharmonia al llarg de la temporada fins al 15 de juny de 2024. Un curs amb un gran repertori musical amb compositors com Beethoven, Stravinski, Mozart o Txaikovski, i de la mà dels millors intèrprets del moment.
El fotògraf David Oliete fa diverses indicacions als joves protagonistes del proper reportatge del FET. Foto: Ricard Lahoz.
Una trobada matinal de cap de setmana al parc de l’Amfiteatre. Així comença la preparació del reportatge especial que tancarà la celebració dels 10 anys del FET a TARRAGONA al número 62 de la revista el proper mes de novembre.
fotos i entrevistes a infants de 10 anys
Amb un sol i unes temperatures més pròpies de l’estiu, cinc nenes i un nen de 10 anys -filles i nét de subscriptors del FET- han seguit obedientment les instruccions de David Oliete durant la sessió fotogràfica: la càmera ha disparat fotos individuals, fotos en grup de tots sis i fotos de cada família.
què volen estudiar? com veuen tarragona?
La Carla, la Maria, l’Anna, la Berta, la Júlia i el Martí no han tingut vergonya a l’hora de contestar les preguntes de tres periodistes del FET: Clara Marquiegui, Jan Magarolas i Ricard Lahoz. A les respectives converses s’hi han afegit mares i pares, oferint altres punts de vista sobre la manera de ser i les aspiracions dels seus fills i filles.
Al parc de l’Amfiteatre, les cinc nenes i el nen han participat en una sessió fotogràfica. Foto: Ricard Lahoz.
Al reportatge participaran un altre nen, el Jan, i una altra nena de 10 anys, la Laia. En total, vuit infants que van respondre a la crida de la revista als subscriptors per compartir el nostre desè aniversari amb criatures que van néixer el 2013, igual que el FET. Una manera simbòlica i divertida de tancar la celebració.
el reportatge es publicarà A L’ÚLTIMA REVISTA DE L’ANY
A les entrevistes, les nenes i el nen expliquen les seves aficions i què volen estudiar quan siguin grans. També parlen dels seus jocs preferits, de les coses que fan en família i de com veuen la seva ciutat, Tarragona. El resultat de tot plegat, el podreu llegir a inicis de novembre, al número 62 de la revista, l’últim d’aquest 2023.
Manifestació a la plaça de la Font el 17 d’octubre de 2017 contra l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Foto: David Oliete.
Al setembre de 2013 es presentava el primer número del FET a TARRAGONA, una publicació que aportava aire fresc al paisatge mediàtic de la ciutat amb una oferta singular. La nova revista sortia a la llum en un entorn incert, particularment complicat en l’àmbit del periodisme, en un context de precarització creixent resultat en bona part de la crisi del 2008.
“la revista aportava el 2013 un aire fresc al paisatge mediàtic”
Eren també els moments inicials de l’anomenat Procés, que començava a provocar moviments tectònics en el mapa polític, als quals no era aliena la ciutat de Tarragona, a l’equador del segon mandat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, ben diferent del primer, amb un canvi d’aliances que indicava un allunyament progressiu de les expectatives suscitades el 2007.
“començaven 10 anys d’experiències històriques inèdites”
Des d’aquell setembre ençà han passat deu anys accelerats, d’experiències històriques inèdites que han impactat en la nostra vida quotidiana d’una manera que no havia estat tan intensa, probablement, des del final de la Guerra Freda, possiblement més. Han estat deu anys d’un món en crisi permanent, amb conflictes oberts i desafiaments majúsculs, durant els quals la ciutat de Tarragona no ha estat capaç d’afrontar de manera consistent els seus grans reptes històrics, però s’ha vist, òbviament, afectada per un medi ambient complex i inestable. De fet, per exemple, ha tingut tants alcaldes durant aquests deu anys com durant els trenta anteriors.
Un dels efectes més evidents a Tarragona de la crisi climàtica, un dels grans impactes d’aquesta dècada. Foto: Marc Colilla.
En tot cas, tot plegat, malgrat l’efervescència política que es percebia al país, particularment des de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012, i malgrat que els efectes de la Gran Recessió eren encara palesos aleshores, difícilment podia imaginar-se aquell setembre de 2013, en el context de la normalitat teclera de la ciutat, el que ens esperava en els anys a venir.
“ha estat una dècada d’un món en crisi permanent, amb grans desafiaments”
De fet, aleshores, la consulta del 9 de novembre de 2014 encara no havia estat anunciada i ningú no podia imaginar que en pocs anys hi hauria càrregues policials contra col·legis electorals als carrers de Tarragona. Els esdeveniments s’havien de començar a accelerar en l’àmbit català en pocs mesos, a l’inici del que han acabat sent deu anys convulsos i intensos.
“el procés, la pandèmia i la crisi climàtica han impactat en les nostres vides”
Efectivament, ha estat una dècada tempestuosa, dominada, des del punt de vista polític, pels esdeveniments que culminen en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre de 2017, que marca el punt d’inflexió entre un procés d’afirmació nacional que s’havia encetat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i una situació de desorientació col·lectiva després de la repressió i el reassentament aparent del marc autonòmic, en la qual ens trobem en el moment present.
La Unitat de Cures Intensives de l’hospital Joan XXIII el maig de 2020, en el moment més complex de la pandèmia. Foto: David Oliete.
A la convulsa situació política a Catalunya, cal afegir l’impacte de la pandèmia, segurament el fet històric de major afectació en les vides de tots nosaltres, amb situacions que, si bé ara poden semblar lluny, com ara el confinament o l’ús de les mascaretes en els espais públics, ens recorden la fragilitat d’una civilització que exerceix una pressió cada vegada més agressiva sobre el seu entorn, tot provocant una transformació planetària en la qual cal emmarcar la mateixa covid-19.
(…)
Arribem, doncs, al capdavall d’una dècada d’enormes sacsejades, que, possiblement, no hem acabat de pair, amb comportaments electorals, des de l’abstenció fins a l’opció per l’extrema dreta, que mostren la desorientació de bona part de la població davant d’un món que es va fent menys transparent i més inquietant. Preservar l’ideal de la bassa d’oli del sergent Blázquez no sembla la millor alternativa en aquest context. La necessitat d’articular un discurs consistent de ciutat (i d’àrea metropolitana), de recosir un teixit urbà (i social) fragmentat, de construir lideratges inclusius i estratègies resilients, i de superar el victimisme provincià, tot sovint tòxic i paralitzant, esdevé l’horitzó desitjable per afrontar els anys a venir.
“Tarragona ha viscut aquests canvis amb la inèrcia acostumada i sense extraure’n lliçons”
Per les pàgines del FET a TARRAGONA han passat incomptables experiències personals que mostren la vitalitat de múltiples nòduls d’un teixit social que, malgrat tot, és encara fràgil. Manca consistència, probablement, entre altres, coses per la inexistència d’una opinió pública robusta i d’un debat públic sòlid, al qual aquesta publicació pretén contribuir.
Així, els anys passen i la ciutat continua sense resoldre les seves contradiccions, sense aclarir els seus dubtes, en una inèrcia permanent que la fa cada vegada més incapaç de respondre a una realitat incerta, inestable i a voltes amenaçadora. La millor notícia continua essent la multitud d’iniciatives ciutadanes que malden per superar aquest estancament i proporcionar les eines per navegar en aquests temps convulsos en els quals ens toca viure. Cal, però, estructurar-ho tot plegat, i aquest és segurament el major desafiament de la ciutat en el present.
———
FRAGMENT DE L’ARTICLE ‘FET EN TEMPS CONVULSOS’ QUE PODEU LLEGIR ÍNTEGRAMENT AL NÚMERO 61 DE LA REVISTA ‘FET a TARRAGONA’, ESPECIAL 10 ANYS.
Daniel Castillo, en la seva arribada a la Ultra Trail de Mont-Blanc
Una marxa de muntanya al costat de Benasc durant l’estiu de 2015 va fer canviar el xip al tarragoní Daniel Castillo. El seu pare era molt aficionat a aquesta modalitat esportiva i apreciava des de casa tot el que significava sortir a córrer i competir entre camins, espais boscosos o zones pedregades. Així, van optar per fer la cursa plegats i, just finalitzar-la, el Daniel va decidir que deixava de jugar a futbol a La Floresta per dedicar-se al trailrunning amb només 15 anys.
Daniel Castillo es consolida com un referENT de les curses internacionals
Des de llavors la seva progressió ha estat espectacular, fins a convertir-se en corredor professional i en una de les promeses més consolidades del panorama de les curses de muntanya actual. “L’any 2015 va ser l’inici d’una llarga trajectòria, tot i ser jove, fins avui dia”, explica Castillo. Un camí que ja l’ha portat a guanyar unMundial sub-23, el segon lloc a la Salomon Ultra Pirineu de l’any passat, o a la quinzena posició a la Ultra Trail de Mont-Blanc 2023, una de les curses més dures i prestigioses del món.
constància i treball, claus per superar les proves més dures
El nivell de competició de Daniel Castillo comporta una gran exigència física. El tarragoní detalla que “per estar a dalt de tot en el panorama internacional i nacional cal tenir un molt bon estat de forma”. Entrena els set dies de la setmana, combinant la cursa contínua amb exercicis físics al gimnàs i complementant-ho amb la pràctica del ciclisme. El corredor treballa amb una programació d’acord amb el moment de la temporada, ja que cada cursa té uns requisits físics específics.
A tall d’exemple, el Daniel va passar un mes a Suïssa aquest estiu per preparar-se per a la Ultra Trail de Mont-Blanc. Va aprofitar el fet de competir a la Zierre Final per preparar-se ben a prop de Chamonix, als Alps francesos, indret on té lloc la celebració de la meca del trailrunning. “Va ser un entrenament enfocat al terreny que em trobaria el dia de la cursa i les seves condicions, molt específiques”, concreta l’atleta.
castillo ha guanyat un mundial sub-23 i vol SEGUIR entre els 10 millors
Amb només 23 anys, hi ha esdeveniments esportius que han marcat la intensa trajectòria de Daniel Castillo. Recorda amb molta il·lusió la seva participació en la marató alpina de Zegama, al País Basc, una cursa amb molta història que només reparteix 500 dorsals entre les 8.000 persones que s’hi inscriuen. Guanyar un Mundial també és una de les grans fites del corredor: “Dir que tens una medalla d’or és bonic i gratificant per la feina feta que portes a sobre”. Així mateix, el segon lloc de la Salomon Ultra Pirineu li va permetre viatjar a les illes Açores, aconseguir el segon lloc a la Golden Nacional Series i convertir-se en professional. “Vaig pujar un esglaó més”, recorda.
Daniel Castillo, federat Club Marathon Crevillent i soci del C.E. Trail Tàrraco, repassa les claus per fer una bona cursa de muntanya: “El primer, és arribar molt bé físicament; cada dia els rivals estan més preparats i es demostra perquè els temps anteriors es milloren en cada competició. O t’iguales a ells o vas cap enrere”. Per al corredor, arribar motivat i el més descansat possible també és molt important i referma que en el moment de competir “no ets un equip, sinó que estàs sol. Si la cursa et surt bé la victòria serà teva, però la derrota també”.
La ment és fonamental en una cursa de llarga distància
En les curses de muntanya de llarga distància juga un paper fonamental la ment. Es pot dir que allà on no arriben les cames, hi arriba el cap. En aquest sentit, Daniel Castillo afirma que “si el teu cap no tira, per molt fort que estiguis no faràs una bona cursa” i s’atreveix a assegurar que en una competició “el cos i la ment estan repartits al 50%”.
El Daniel fa valdre els emplaçaments del territori per córrer i competir. Viu just davant del Pont del Diable, a Sant Ramon, i defineix l’indret “com el meu pati de joc”. “Tinc la sort que em puc permetre entrenar allí”, comenta. Així mateix, quan necessita entrenaments de major intensitat amb més desnivell es desplaça a Vilaplana i la Mussara. D’aquesta forma, creu que “tenim molt bons llocs per entrenar” i ho exemplifica en què un 40 % dels guanyadors de l’Ultra Pirineu eren el Camp de Tarragona. “Això vol dir alguna cosa, som uns privilegiats per tenir aquests terrenys ben a prop amb una gran varietat de desnivells”, expressa.
“el pont del diable és el meu pati de joc”, afirma
Daniel Castillo vol fer-se un lloc com a entrenador personal. Fa dos anys que va iniciar aquesta aventura per aplicar la seva pròpia metodologia i aportar el seu granet de sorra a les necessitats del corredor. Es mostra “content de com està sortint” i amb el fet de poder-ho compaginar amb l’altra seva gran passió, córrer. Per a Castillo, cal comprendre en cada moment “el que necessita el corredor. No deixa de ser una persona i cadascuna té unes necessitats diferents”. A més de la planificació física, és important “saber entendre i escoltar-ho, que et pugui transmetre el que sent”. Als novells en curses d’ultraresistència els diria “que el dorsal no els posi pressió, que gaudeixi de cada gambada i que demostri que el temps invertit en entrenaments, sacrificant moltes coses, han servit per a alguna cosa”.
El tarragoní es mostra ambiciós i sincer a la vegada. Vol consolidar-se entre els deu millors corredors del món: “Vull esprémer-me encara més, fer un pas endavant. Amb la meva edat i els anys que porto competint, tot i les fites aconseguides, encara puc mirar més amunt, amb coses a millorar i a superar”.
Un dels passos imprescindibles en l’elaboració dels continguts del FET és parlar amb els protagonistes. A la imatge, Laia Poblado entrevista David Folch. Foto: David Oliete Casanova.
Aprofitem el desè aniversari del FET a TARRAGONA per mostrar en un vídeo de dos minuts com elaborem la revista bimestral: les entrevistes dels periodistes als protagonistes en espais públics, les sessions de fotografies i vídeos, el disseny de les pàgines, les correccions i la revisió final, la impremta i la distribució dels exemplars.
Actualment, l’equip del FET el formen els periodistes i fotògrafs (per ordre alfabètic) Marc Colilla, Esteve Giralt, Ricard Lahoz, Jan Magarolas, Clara Marquiegui, David Oliete, Albert Ollés, Laia Poblado i Biel Roquet Jalmar. La correctora és Núria Grau i la maquetació va a càrrec de Francesc Farré. La impressió de la revista la fem a Gràfiques Gibert.
La peça audiovisual la vam estrenar a la festa dels 10 anys del FET al Tinglado 1 del Port i ara la mostrem al públic general.
L’actriu Mercè Arànega vindrà aquesta tardor a la Sala Trono. Foto: cedida.
El pregoner de Santa Tecla, Oriol Grau, feia el dia 21 diversos precs a la ciutadania des del Balcó de l’Ajuntament. I un dels precs era aquest: “Aneu al teatre, a concerts, al cinema. Llegiu llibres i revistes com el FET que fa 10 anys. Nodriu-vos de cultura tot l’any!”.
“la ciutat no mor. hi ha moltes propostes després de santa tecla”
La cita no vol incidir en la referència de l’Oriol a aquest mitjà -cosa que agraïm, i molt-. Recullo les paraules de l’actor i director de teatre perquè volen remarcar una idea en què insisteixo des de fa anys per aquestes dates: Tarragona té vida més enllà de Santa Tecla.
Es pot consumir cultura tot l’any a Tarragona. Ja són a punt les temporades de teatre de tardor, cicle de cinema en versió original a l’Auditori, cicle d’òpera i cinema al CaixaForum, concerts a les sales, espectacles per a la canalla en diferents espais, propostes per la gent jove al Kesse, programacions diverses als museus, festivals com el Psicurt i el REC, exposicions als tinglados del Port…
“sortiu al carrer i consumiu cultura: ens farà més lliures”
Hi ha moltes propostes culturals i molt variades. “Qui s’avorreix és perquè vol”, exclamava dilluns a les xarxes la periodista Núria Loras. I és ben cert. Acabem d’una vegada amb aquesta idea de ciutat morta després de la Festa Major i demostrem a Oriol Grau que no té raó quan deia fa pocs dies en una entrevista al FET que “hi ha molta oferta cultural, però falta públic”.
Sortim al carrer i consumim cultura: ens farà més lliures i dignes!
Un fragment de la il·lustració de Cris Lavilla que acompanya el relat d’Enric Garcia Jardí al número especial del FET amb motiu dels 10 anys.
Fragment del relat ‘Tirèsies a les coves del Llorito’:
—Disculpeu les molèsties. L’altre dia em van comentar que vos sou endeví. Voldria que m’expliquéssiu com serà el 2033 a…
—I per què no li ho preguntes a la intel·ligència artificial? —va respondre ell, sense deixar-me acabar la frase—. No cal que em facis perdre el temps, que me’n queda poc. Existeixen milers de textos sobre microxips corporals i impressions 3D. Fes-ne una barreja per al teu article i llestos. A mi el que em fa més gràcia, d’aquest present vostre, són les ulleres de realitat virtual. Aviat les fareu servir per masturbar-vos, però d’això no en parla ningú.
—Jo només necessito que em reveleu, a deu anys vista, el futur de Tarragona.
—Tarragona, Tarragona… Com si fos l’antiga Tebes! Els tarragonins us passeu el dia criticant la vostra ciutat, fins i tot davant dels desconeguts, i després resulta que és el centre de l’univers.
—Per cert, com heu sabut que soc periodista?
—No s’ha de ser gaire espavilat per adonar-se’n. Has entrat com un badoc, vas anotant-ho tot en una llibreta i cada cop que te m’adreces la teva veu de cadell es contradiu amb els teus ulls de guineu.
—Vos no sou cec? Com podeu esbrinar segons quins detalls?
—Només cal parar l’orella. Que sigui cec no vol dir que no hi pugui veure.
—Em permeteu que us entrevisti? Seran només un parell de preguntes. És per a una revista d’aquí, el FET a…
—Home, el feta, quin gran formatge. Grec, evidentment. Mira, tot el que cal saber de mi ja ho va escriure el senyor Camilleri en un monòleg, no fa gaire. Ell també havia perdut la visió, i ens vam compenetrar molt bé.
(…)
El conte el podeu llegir íntegre al número 61 del FET a TARRAGONA, que celebra 10 anys de trajectòria. La revista la trobareu a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
L’arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari. Història, patrimoni i cultura tradicional. (Coord.) Maria Bonet i Joan Menchon.
Ara que deixem enrere la Festa Major de Tarragona, destaquem la publicació d’un llibre que explica el culte ciutadà a Santa Tecla a partir de moltes fonts. El llibre es titula L’arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari. Història, patrimoni i cultura tradicional, està editat per Publicacions URV i detalla la relació entre l’entrada de la relíquia i el desenvolupament de la festa. També analitza la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat de Tarragona.
obsequi als subscriptors: dues publicacions vinculades a santa tecla
Fins a onze experts hi aporten els darrers coneixements sobre l’enquadrament històric, el patrimoni artístic, cultural i folklòric, la religiositat popular, la teatralitat i les manifestacions festives a partir de la celebració de l’efemèride de l’entrada de les relíquies a Tarragona l’any 1321.
El llibre col·lectiu el coordinen Maria Bonet i Joan Menchón i és el resultat d’unes jornades científiques que van organitzar l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili amb motiu del 700 aniversari de l’arribada del Braç de Santa Tecla.
Un cop superada la Festa Major d’enguany, oferim un obsequi a tres subscriptors/res del FET gràcies a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona: aquesta publicació acabada d’estrenar i el llibre Paraula de Tecla. Vocabulari de les festes de Santa Tecla d’Enric Garriga, Mariona Savall i Marina Massaguer Comes.
Les persones interessades en el sorteig dels dos llibres han d’enviar un correu a l’adreça
subscripcions@fetatarragona.cat
abans de les 20h d’aquest dimecres 27 de setembre. L’endemà farem públic els noms de les tres persones afortunades amb els dos llibres.
Entrada del Braç de Santa Tecla 2023. Foto: Hèctor de la Salud.
Cinc paraules, cinc imatges, cinc moments per resumir, des d’una perspectiva molt personal, la Santa Tecla del 2023.
Braç. Feia quatre anys que Tarragona no vivia un moment tan màgic com el de l’Entrada del Braç a la Catedral. La pandèmia del 2020 i 2021 i l’aiguat de l’any passat ens havien privat d’aquesta sensació única que només es viu el 23 de setembre al voltant de les nou del vespre. I hi havia moltes ganes i més gent que mai al pla de la Seu i a tot el recorregut de la Professó. La imatge del subscriptor del FET i tècnic de Festes, Hèctor de la Salud, és sensacional i retrata la millor escena de l’any a Tarragona.
El Parc del francolí va reunir 12.000 persones per seguir el concert de The Tyets. Foto: Marc Colilla – Ajuntament de Tarragona.
2. Francolí. La Festa Major d’enguany ha descobert el potencial d’un gran espai per a concerts multitudinaris. El Parc del Francolí, que ja s’havia utilitzat puntualment en anys anteriors, s’ha revelat com un escenari magnífic per acollir milers i milers de persones, i descongestionar la Part Alta i voltants. Sense dubte, una de les imatges de la Tecla del 2023 -obra del col·laborador del FET, Marc Colilla- és el concert multitudinari de The Thyets.
Oriol Grau, pregoner de les Festes 2023. Foto: Ajuntament de Tarragona.
3. Pregó. Oriol Grau ha aportat a la Festa Major del 2023 un Pregó d’alçada: radicalment feminista, satíric, antifeixista i alliberador, a favor de la cultura i la llengua, i la plena igualtat de gènere. Un text excel·lent que recordava quatre les seves predecessores (Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Agnès Busquets i Danae Boronat). El millor pregó dels darrers anys.
Dames i Vells han celebrat el seu aniversari 40+3 amb l’espectacle ‘Carcamals a la romana’. Foto: Alba Medina.
4. Magí. El personatge de Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva, ha estat la novetat més sorprenent i aclamada de les Dames i Vells especials del 40+3. La celebració d’aquest aniversari amb ‘Carcamals a la romana’ revela que el col·lectiu sap innovar i renovar-se internament. I el públic ho agraeix omplint totes les representacions i moltes més que en podrien haver fet.
La Mulassa, el Lleó i la Cucafera ballen davant la presència dels gegants abans de començar la Professó. Foto: Ricard Lahoz.
5. Seguici. Les entitats del Seguici i les colles castelleres són el pal de paller de la Festa. Generen orgull i autoestima a una ciutat que no va precisament sobrada d’aquests sentiments. Les tres sortides del 22 i 23 de setembre proporcionen imatges úniques i irrepetibles. I encara són més emocionants aquells moments íntims que la gent del Seguici els viu amb molta intensitat abans de la Professó. Un agraïment infinit a totes i tots que ho feu possible.
I un afegit: la Festa corre el risc de la massificació fins a límits difícils de gestionar. Compte! Podem morir d’èxit. Alguns comportaments incívics amenacen la bona salut de ferro de Santa Tecla.
Els protagonistes del reportatge, d’esquerra a dreta: Reyes Rubalcaba (BUMT), Mireia Gasol (Ball de Diables), Jordi Anglès (La Virolla), Leila Costa (Lleó) i Rosa Hortoneda (Víbria). Foto: Marc Colilla Hurtado.
La Santa Tecla 2023 és especial, sobretot, per a cinc entitats que enguany estan d’aniversari rodó. Els grallers La Virolla arriben a la dècada de vida. Mentrestant, la Víbria, el Lleó i la Banda Unió Musical de Tarragona comparteixen trentè aniversari. Uns dels més veterans del Seguici Popular, el Ball de Diables, en fan quaranta. La vida dins aquests col·lectius defineix perfectament com és la nostra festa major.
cinc entitats tecleres celebren enguany aniversaris rodons
És innegable que totes aquestes entitats gaudeixen d’un bon estat de salut. I aquest fet és, en part, per això: “Tenim molt bon relleu generacional.” Ho diu la Rosa Hortoneda, membre de la Víbria, un element de foc amb un gran poder magnètic que fa que les files a l’element infantil estiguin plenes. Però “molta canalla està a la llista i malauradament n’hem de deixar fora”, admet la Rosa.
No és fàcil donar sortida a tothom; és un trencaclosques de difícil solució, i més quan entre els adults hi ha poca rotació. “Tots hi som des de fa 20 o 30 anys. Molts van començar amb el Lleó petit, després van passar al gran, i del gran ningú en vol marxar”, confessa la Leila Costa. Mentrestant, els Diables també comparteixen problema, però intenten incentivar la rotació, tal com explica la Mireia Gasol: “Anem rotant entre bosses i vestits. Tots tenim oportunitat de participar de la manera que sigui en tot moment, i tan necessària és una cosa com l’altra.”
parlem amb el ball de diables, el lleó, la víbria, la banda unió musical i la virolla
L’èxit del Seguici petit ha garantit la salut de la festa major. No obstant això, és palpable que els darrers anys el relleu està mutant cap a un tap. Bèsties i balls tenen un important repte a resoldre o, com a mínim, a minimitzar. Alguns, com el Ball de Diables o la Víbria —que forma part dels Diables Voramar—, tenen diverses sortides durant l’any que els permeten donar joc a més o menys gent, tal com exemplifica la Rosa Hortoneda: “Gràcies a aquests dies hi ha més dinamisme. Sí que hi pot haver conflicte en les sortides destacades, però per Santa Tecla ens podem repartir entre el Seguici del dia 22 i l’Ofici i la Processó del 23.”
Ara bé, no tothom té el mateix marge que la Víbria o els Diables; el Lleó té les sortides limitades, necessita l’autorització de l’Ajuntament perquè és una bèstia coronada i ha d’anar acompanyat amb una banda de música. “Quan arriben a l’edat adulta, la majoria de nens marxen, perquè ja no poden sortir. Anem aguantant”, es resigna la Leila Costa. En tot cas, beneït problema, perquè molt pitjor seria no tenir gent per sortir al carrer.
les entitats veuen assegurat el relleu generacional
Així i tot, les entitats musicals se salven en part d’aquest atzucac perquè tenen més màniga ampla pel que fa a components. A més, la seva activitat no es limita només a la festa major, de manera que el calendari d’esdeveniments en els quals participen està més ple. Això vol dir més oportunitats per a tothom. “Com que tenim escola, de músics en van entrant. Si no n’hi hagués, la banda s’acabaria”, diu en Reyes Rubalcaba.
En una entitat amb tants membres com la BUMT, defensa el paper dels veterans, que són “els que donen la cara” sempre, però admet que de “jovent en va entrant i sempre n’hi ha”. Mentrestant, els grallers La Virolla són un combinat de petit format i jove, de manera que no s’han trobat amb problemes d’aquesta mena. “Nosaltres encara no ens plantegem el relleu, si no, malament! Un grup de música petit és diferent a les grans entitats”, matisa en Jordi Anglès.
(…)
El reportatge íntegre -amb fotos d’arxiu de les cinc entitats- el podeu llegir al número 61 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
![[VÍDEO] Així fem el ‘FET’](https://www.fetatarragona.cat/wp-content/uploads/2023/09/23.07.19_Equip-FET-Laia-Poblado-013-Edit-768x512.jpg "[VÍDEO] Així fem el ‘FET’")
