11.1 C
Província de Tarragona
Dimarts, febrer 27, 2024
Inici Blog Page 276

Primera batalla suau de la campanya a Tarragona

0
El primer debat electoral s’ha celebrat al CaixaFòrum Tarragona

La primera batalla electoral a cinc a Tarragona ens deixa diversos moments de curiosa confrontació dialèctica entre els candidats de CiU i Partit Popular: un cara a cara Rafael Luna-Albert Batet sobre infraestructures, supressió d’administracions i polítiques contra la crisi, que els han retret els altres caps de llista, Xavier Sabaté, Josep Andreu i Hortènsia Grau, perquè arriben després d’un any i mig de legislatura amb molts acords entre populars i nacionalistes.

El primer debat de la campanya, aquest divendres, ha tingut com a escenari el CaixaForum Tarragona, organitzat per la Cadena SER. Moderat per Marc Càmara, el debat presentava quatre àrees: solucions a la crisi; polítiques socials; infraestructures; i el futur nacional.

Tots els candidats han seguit el fil argumental dels seus partits: Batet s’ha queixat reiteradament del problema fiscal de Catalunya. Sabaté ha proposat un pacte per a l’ocupació, i Grau un altre per les infrastructures amb criteris d’austeritat. Luna ha defensat la desaparició dels consells comarcals, i Andreu ha criticat que el govern central vulgui reforçar la Diputació.

El format del debat, amb dos minuts inicials d’exposició de cada candidat en cada bloc, ha generat poques interrupcions i no ha provocat moments de tensió. Però sí hi ha hagut diverses interpel·lacions, la majoria protagonitzades per Luna, un gat vell de la política, que ha “disparat” contra tots els seus adversaris.

S’ha parlat de política fiscal, concert econòmic, polítiques d’ocupació, retallades, infraestructures que s’eternitzen…Al final, poques conclusions (per no dir-ne cap), això sí, en un ambient serè i cordial, amb els candidats situats de dreta (Batet) a esquerra (Grau) per ordre de representació i només dues corbates: la del moderador (dret, amb faristol) i la del candidat popular. Els altres caps de llista masculins, amb mànigues de camisa, i la representant d’IC, amb un vestit blau llampant.

Gairebé dues hores de debat, molt centrat en temes econòmics i socials, i que no ha deixat marge, per falta de temps, a la confrontació en l’àmbit nacional, un fet que segur haurà agraït el cap de llista del PSC. Un últim bloc que hauria donat encara més força al cara a cara CiU-PP i més projecció a ERC. El segon “round” de la batalla electoral tarragonina tindrà lloc dilluns davant les càmeres de TV3.

Cuní, la campanya i els debats

0
Josep Cuní moderarà un debat amb CiU, PSC i PP

La campanya electoral del 25-N ja te un primer triomfador: la televisió privada, el canal 8TV, i el periodista que millor la representa, Josep Cuní. La bona cobertura de l’arrencada oficial de la campanya realitzada per l’emissora del grup Godó deixa en evidència la televisió pública del país, TV3, que a la mateixa hora emetia productes enllaunats per la vaga parcial dels seus treballadors.

A més, a TV3, a Catalunya Ràdio i als altres mitjans públics comença avui una etapa de situació excepcional als seus informatius que, una vegada més, estaran cronometrats en el seguiment de la campanya. La suma dels dos fets (protestes laborals i blocs electorals) deixa en safata als canals privats (8TV i RAC1) la possibilitat de ser la referència informativa audiovisual d’aquesta campanya tan decisiva.

Cuní moderarà un debat a tres (Artur Mas, Pere Navarro i Alícia Sánchez Camacho) que posarà damunt la taula els tres grans projectes que es presenten al 25-N: estat propi, estat federal o estat autonòmic. El canal privat, a més, organitzarà altres debats cara a cara com el d’aquest divendres entre Albert Rivera i Alfons López Tena (unionisme-independentisme).

Mentrestant, la televisió pública, encorsetada per la legislació electoral, només podrà organitzar un debat a set!!! Amb els set caps de llista de formacions que tenen representació al Parlament. Un debat difícil de conduir i del qual serà complicat treure’n conclusions clares.

A l’àmbit de Tarragona, tindrem almenys 4 debats electorals amb els caps de llista dels 5 partits representats a la cambra: el primer avui mateix organitzat per la SER a l’escenari del CaixaFòrum. La qüestió nacional dominarà exclusivament tots els debats? Hi haurà espai pels temes econòmics i socials? I pels aspectes que interessen el territori? Avui començarem a sortir de dubtes.

Oficialment la campanya ha començat aquesta mitjanit a Tarragona  amb l’enganxada de cartells a la Rambla Nova. Un acte del segle XX, antic, innecessari i caspós en l’època d’Internet, Twitter i Facebook. Una obertura simbòlica de la campanya (ja fa setmanes que els partits estan mobilitzats) que, això sí, ens deixa un primer guanyador: Cuní.

3/4 de Circ per celebrar els 20 anys de Teatre Ganyotes

0
Leo Robles és la responsable del grup Teatre Ganyotes

Els baixos situats al carrer Taquígraf Martí estan totalment equipats per assajar les obres de teatre que preparen. Fins i tot tenen al terra, marcat amb cinta negre, les mides del Metropol, on sempre estrenen els seus espectacles. El grup Teatre Ganyotes, del Club Vaixell, comença aquest divendres els actes del seu vintè aniversari. I ho faran ensenyant el públic els primers passos de 3/4 de Circ, la nova obra que estan preparant i que s’estrenarà al maig de l’any vinent en el marc del festival Eclèctic.

Fa tres anys que hi treballen i com en tots els espectacles anteriors, i han posat moltes ganes i il·lusió. Són una quarantena de nois i noies, tots ells amb alguna discapacitat, que quan pugen a l’escenari s’obliden de tot i es posen en el paper d’actors i actrius. ‘El més gratificant és veure l’entusiasme que hi posen, les ganes i l’energia’, explica la Leo Robles, la responsable des de fa dos anys del grup de teatre. Ella hi està al capdavant, però darrere té un grup de deu monitors i monitores que treballen moltes hores perquè tot surti a la perfecció. ‘Les tècniques teatrals no són de gran qualitat i estan limitades a les nostres possibilitats i a les seves. Però treballem molt el vestuari, el maquillatge, la decoració i la llum per fer-ho el més professional possible’, explica la Leo.

La seu del Club Vaixell és a uns baixos del carrer Taquígraf Martí

3/4 de Circ comença quan acaba. És un circ ambulant que arriba a un poble i es comença a muntar per oferir l’espectacle als seus vilatans: els tècnics posen la il·luminació, els operaris munten l’escenari, els músics donen la benvinguda. Quan tot està preparat per començar, l’obra s’acaba. Amb aquesta carta de presentació, els nois i noies treballen des de fa mesos en l’espectacle, que arriba després de l’èxit de Remember i Special Cats, tots ells musicals.

El divendres és el millor dia de la setmana. La Leo assegura que ‘ells ja són feliços venint a assajar. A dalt de l’escenari es barreja l’emoció i els nervis. És tot un repte per a ells’. ‘Aquesta és la primera vegada que fem un assaig obert al públic i en un ambient tant familiar’, explica. Serà sobretot un contacte amb les famílies, totes molt orgulloses de veure els seus fills feliços dalt de l’escenari. Serà a les 8 del vespre a l’Espai Jove Kesse. Serà l’acte inaugural de l’any del vintè aniversari. També han preparat altres actvitats, que aniran donant a conèixer al llarg de l’any. El que tenen en marxa és un projecte per buscar finançament a través de la plataforma web de micromecenatge Verkami.

‘Les ultimes tres obres han estat un èxit absolut, confiem que aquesta també ho serà’, acaba dient la Leo. I ho explica sempre amb un somriure a la cara, orgullosa de formar part d’aquesta gran família. D’aquests vint anys segur que hi ha moltes experiències i anècdotes. I durant aquest temps han actuat, per exemple, amb Lluís Llach al Teatre Metropol o han pujat a l’escenari de l’Auditori de Barcelona. Amb aquestes ganes i entusiasme, el futur està assegurat. Estarem impacients fins al mes de maig per veure 3/4 de Circ. Que comenci l’espectacle!

3/4 de Circ s’estrenarà al maig vinent al Metropol. Aquest divendres es podrà veure un tastet

El negoci d’aparcar a l’estació de l’AVE

0
Un nou negoci ‘low cost’ per evitar pagar el pàrquing de l’estació de l’AVE

La ubicació de l’estació de l’AVE al Camp de Tarragona, entre els municipis de La Secuita i Perafort, ha estat criticada des del primer dia, per estar lluny del centre de la ciutat però, sobretot, perquè aparcar-hi el cotxe és molt car. Deixar-hi el vehicle un dia té un preu d’uns 32 euros, un cost que no tothom es pot permetre. Davant d’aquest abús, el més recorrent i alhora perillós és deixar el cotxe a la carretera que hi ha abans d’arribar a l’estació.

A banda i banda de la via és molt habitual veureu-hi cotxes. Però els conductors no es queden gens tranquils. No és massa segur, s’han registrat robatoris de vehicles i a més no hi ha cap tipus de vigilància. Davant d’això, i aprofitant que el pàrquing de l’estació és excessivament car, han sorgit negocis que ofereixen pàrquing low cost.

I és que amb la situació de crisi econòmica, són molts els que s’ho inventen tot per guanyar-se la vida. Des de fa uns mesos, una empresa ofereix pàrquing per als cotxes que van a l’AVE a un preu molt econòmic: sis euros cada dia, i a partir del quart dia quatre euros. És a dir, deixar-hi el cotxe sis dies té un preu de 32 euros, el mateix que deixar-lo només un dia al pàrquing de l’estació. Els números es fan ràpid!

El pàrquing ‘low cost’ està situat a la carretera de Tarragona a Valls, just a la rotonda que hi ha abans de la sortida en direcció a l’estació. La nau que utilitzen és on fins ara hi havia l’empresa de mobles Don Tresillo. Està a uns cinc minuts en cotxe de l’AVE.

Però això no és tot! Fins i tot t’ofereixen servei de transport fins a l’estació (tenen dues furgonetes de 7 i 9 places cada una) i la recollida a la tornada. A més, si el conductor ho desitja, pot recollir el cotxe net, ja que tenen servei de rentat. Sota el nom ‘Aparca i tren’, l’empresa té 70 places d’aparcament i servei de vigilància les 24 hores del dia. Ah, i també et porten fins a l’aeroport de Reus.

Ara per ara, encara són molts els que deixen al cotxe a la carretera, ja sigui perquè no creuen que passi res o perquè no confien en deixar-lo en mans d’altra gent. En tot cas, és una alternativa econòmica per deixar el cotxe sota cobert. El temps dirà si funciona i la gent hi fa confiança.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El conseller Mascarell i el Teatre Tarragona

Façana del Teatre Tarragona, a punt per a la inauguració

29 de juny de 2006, dos quarts de dotze del migdia, Rambla Nova al tram del Balcó. L’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, posen la primera pedra d’un nou equipament cultural per a la ciutat.

Sis anys i mig després, l’alcalde de Tarragona és Josep Fèlix Ballesteros, i Ferran Mascarell torna a ser conseller de Cultura de la Generalitat, tot i que d’un govern de color polític diferent (abans del PSC, ara de CiU).

Curiosament, Mascarell en va posar la primera pedra com a conseller i probablement ara vindrà a la inauguració com a conseller (en funcions). Parlem de la primera pedra i de la inauguració del Teatre Tarragona, el gran equipament cultural que la ciutat espera des de fa una dècada.

Ara fa 10 anys, l’ajuntament arribava a un acord amb l’Hotel Imperial Tarraco i el Ministeri de Defensa per poder tirar endavant el projecte. El nou teatre necessitava “menjar-se” uns metres quadrats de l’establiment hoteler i de l’edifici militar de la Rambla Vella.

Des de finals de 2002, el projecte ha passat per múltiples tramitacions i entrebancs , detecció d’errades en els plànols i de problemes estructurals i el cumpliment de noves normatives. També hi ha hagut la voluntat municipal d’introduir-hi millores per disposar d’un teatre modern i molt ben equipat. Les obres efectives van començar el 2008 sota la direcció de l’arquitecte Xavier Climent, i finalment el teatre s’inaugurarà el dimarts 11 de desembre, tres dies abans de la Nit de Santa Llúcia.

Tarragona disposarà d’un nou escenari per a teatre, música, dansa i òpera, amb una capacitat per a 700 espectadors, en un lloc cèntric i emblemàtic. Ara caldrà dotar-lo, en aquest context de crisi i retallades, de continguts atractius i de qualitat. L’àrea de cultura dirigida per Carme Crespo s’enfronta a un repte complex i alhora apassionant: que la capitalitat cultural que Tarragona ostenta simbòlicament aquest 2012 esdevingui una realitat permanent i efectiva.

Aleshores, ens farem aquesta pregunta: el conseller de torn de la Generalitat (repetirà Mascarell?) sabrà valorar el potencial cultural de la capital del sud de Catalunya?

Un any de malson per al periodisme tarragoní

0

El 2012 es podrà definir com l’any del naufragi de l’ofici de periodista a les comarques de Tarragona. Diversos mitjans de comunicació en l’àmbit de la premsa, ràdio i televisió han tancat definitivament les portes o han reduït considerablement les seves plantilles.

En els darrers dotze mesos hem assistit al desmantellament d’algunes redaccions, acomidaments de professionals amb una àmplia experiència al darrera, reducció selectiva de plantilles i el tancament directe de mitjans.  Això només a Tarragona ciutat. La situació s’estén a la resta de la demarcació i al conjunt de Catalunya.

Periodistes a l’atur, periodistes desorientats buscant alternatives, periodistes reiventant-se, periodistes en situació de precarietat… La qualitat dels mitjans de comunicació se’n resent. Les redaccions cada cop estan més buides i, en moltes ocasions, només continuen els més joves que han d’afrontar reptes professionals sense cap persona amb experiència que els ajudi i contextualitzi les informacions.

Contra aquest allau de retallades econòmiques i empresarials, alguns periodistes decideixen tirar endavant el seu propi projecte. Microprojectes periodístics per combatre la cada cop més evident manca de canals de comunicació de proximitat. Microiniciatives, com aquest FET A TARRAGONA, que volen contribuir a mantenir la funció de servei públic del periodisme.

En aquest context de crisi econòmica i estructural, aplaudim que la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzi per a l’1 de desembre una jornada d’anàlisi i debat sobre la situació d’aquest col·lectiu de professionals. Els objectius, diuen els organitzadors, són explorar vies d’innovació, conéixer l’experiència d’uns i altres, cercar sinèrgies i possibles vies de col·laboració. La iniciativa, liderada per la presidenta de la junta Sara Sans, és molt lloable.

La trobada tant de bo sigui un punt d’inflexió que acabi amb aquest any de malson pel periodisme i la comunicació de proximitat a Tarragona. Però més enllà del que decidim els periodistes, també caldrà que la societat civil tarragonina entengui la necessitat de tenir una mitjans forts, rigorosos, adaptats al moment actual i al servei d’aquesta mateixa societat. Tothom hi te alguna cosa a dir!

‘Un munt d’idees’ per trobar finançament

1
L’AMT busca mecenes pel disc ‘Un munt d’idees’

En temps de crisi, qualsevol idea per aconseguir finançament és bona. I en moments com l’actual, on no pots confiar de les subvencions de les administracions públiques, les aportacions privades estan agafant cada vegada més força. Aquesta nova realitat ha creat un nou concepte que s’està utilitzant, sobretot, en el món de la cultura. Es tracta del micromecenatge, en anglès conegut com a crowdfounding. Al nostre país hi ha diverses plataformes web que s’hi dediquen, però la més popular és Verkami. Un nom que, de fet, ja s’està popularitzant entre els professionals de la cultura com a sinònim de micromecenatge. A través d’aquest web, els usuaris, a títol particular, poden fer aportacions econòmiques perquè determinats projectes puguin ser una realitat i es converteixen, així, en mecenes. 

Els últims a sumar-se a aquesta moda a la ciutat són lAssociació de Músics de Tarragona, que ha través del web de Verkami demanen 1.500 euros per poder editar la novena edició del disc ‘Un munt d’idees’, que inclou temes de noves formacions musicals de les nostres comarques. És una oportunitat de donar-los a conèixer i gravar un disc de manera professional.

Aquest és un projecte ja consolidat a la ciutat però que ara busca noves vies de finançament. Des de 10 euros fins a 50. És apta per a totes les butxaques, i cada una de les aportacions té un premi diferent. Amb la més petita, el mecenes tindrà un agraïment al web i la versió digital i física del disc. Amb aportacions més elevades es poden aconseguir entrades pel concert de presentació del disc, marxandatge de l’AMT, formació gratuïta o accés al backstage el dia del concert. Amb els diners aconseguits, l’AMT farà la gravació del disc, n’editarà 1000 còpies i farà el concert de presentació en directe a la recent estrenada ‘Capsa de Música’ a l’espai Tabacalera. I això en un temps rècord. Hi ha 35 dies per aconseguir els diners, aquest mes es farà la gravació del disc i abans d’acabar l’any es presentarà.

Tot plegat és una manera d’implicar als ciutadans en la creació musical i cultural de la ciutat. Una manera interessant de fer del ciutadà un actor més en tot aquest engranatge. És una oportunitat per deixar de dependre de les administracions, una forma de ser més independent, un concepte que ara està de plena actualitat. Doneu-hi un cop d’ull. Val la pena donar suport a la cultura que està sent dràsticament retallada.

Un exmilitar, diputat per Tarragona?

0
Matías Alonso, cap de llista de Ciutadans per Tarragona

Un exmilitar que viu a Barcelona i amb segona residència al Baix Penedès pot ser la gran sorpresa de les eleccions del 25 de novembre a Tarragona. Es diu Matías Alonso Ruiz, ocupa la secretaria general de Ciutadans – Partit de la Ciutadania i n’és el cap de llista per la demarcació.

Alonso va fer la carrera de militar al Cos General de les Armes com a oficial d’Artilleria i ara treballa com a consultor per a empreses en temes de formació i noves tecnologies. El candidat de Ciutadans per Tarragona ocupa el segon càrrec orgànic en importància del partit, després del president, Albert Rivera, sense dubte la cara més coneguda per la seva trajectòria com a diputat.

L’elecció d’Alonso revela la impotància que dóna Ciutadans a les eleccions catalanes a Tarragona. Les últimes enquestes, entre les quals hi ha la de RAC1 d’aquest dilluns,  coincideixen en preveure un gran salt d’aquest partit que podria doblar la seva representació al Parlament, de 3 a 6 diputats. Un d’aquests escons l’aconseguiria per Tarragona.

Les dades de fa dos anys indiquen que Ciutadans pot obtenir ara aquest escó. És cert que el 2010 es van quedar lluny de l’objectiu, ja que van aconseguir el 2,7% dels vots, però també és veritat que van ser la quarta força més votada en municipis com Salou o Vila-seca, per damunt de partits com Esquerra i Iniciativa. I a Tarragona ciutat van rebre 2.400 vots, el que representa el 4,5%.

Molts van considerar que l’aparició de Ciutadans al Parlament el 2006 era un fet anecdòtic i passatger. Però el partit s’ha consolidat i l’onada sobiranista dels darrers anys fa preveure una mobilització del pol oposat a la independència de Catalunya.

Ciutadans pot rebre, per tant, vots provinents del PP i del PSC, però també de persones que s’abstenien habitualment en unes eleccions catalanes, perquè les consideraven poc importants. Ara bé, quan els comicis del 25-N es presenten com un fet trascendental, com una mena de referèndum sobre la independència o no de Catalunya, aquests sectors es mobilitzen.

I el resultat de tot això és que el mapa polític de Tarragona pot viure un trasbals com no s’ha vist en molt de temps: un sisè partit de la demarcació amb escó al Parlament!  Un escó que ocuparia un exmilitar.

 

 

Una revista amiga i premiada

0
Acte de lliurament dels Premis Civisme

Porten prop de 30 anys treballant a peu de carrer. En contacte amb infants i joves dels barris de Ponent de Tarragona. Fent tasques socioeducatives, culturals i de lleure. Creixent després amb colònies i casals d’estiu, tallers oberts, escola de pares i Pla Educatiu d’Entorn, entre molts d’altres projectes.

Van néixer el 1983 a partir de la iniciativa de set joves de Campclar, La Granja, El Pilar, Torreforta i La Floresta. Van posar en marxa  l’esplai l’Amic de Campclar en un entorn amb greus mancances i ara s’han consolidat com un dels col·lectius més dinàmics i inquiets de la ciutat.

Són la gent de la Fundació Casal l’Amic que, enmig de tantes dificultats econòmiques, han rebut el reconeixement merescut de la Generalitat en forma de premi a la seva revista “L’amic”. Premi Civisme 2012 a un mitjà de comunicació que transmet els valors que defineixen l’entitat.

Editen uns 400 exemplars i es publica dos cops a l’any, des del 2009.  La revista se suma a una altra iniciativa en l’àmbit comunicatiu de la fundació: el programa de ràdio setmanal “Al carrer” que s’emet els dilluns a Tarragona Ràdio i que he tingut el plaer de conduïr durant unes quantes temporades.

Amb la batuta del director, Jordi Collado, i el cap de comunicació, Xavi Zaragoza, i la participació activa dels treballadors i col·laboradors de la casa, la revista i el programa de ràdio esdevenen el millor aparador de la tasca realitzada per la fundació.

El treballador social Jordi Navarro és el president del patronat del que formen part altres educadors socials, mestres, pedagogs, antropòlegs i monitors de lleure. Han passat gairebé 30 anys de la primera llavor, i probablement la fundació s’ha de plantejar ara amb més rigor que mai els reptes del present i futur.

Són un exemple de tasca ben feta i el Premi Civisme ha de ser un estímul més per continuar treballant en la línia de suport a infants i joves en temes educatius, socials i de formació. Felicitats, “amics”!

La marina Port Tarraco aixeca el vol

1
El “Topaz” és un dels iots més grans del món

Tarragona disposa d’una nova atracció: s’anomena “Topaz” i és un dels vaixells de luxe més grans del món. Us recomanem que l’aneu a contemplar al Moll de Costa perquè mai la ciutat havia vist atracar a les aigües del seu port una embarcació d’aquestes característiques.

El “Topaz” supera fins i tot el gran iot del Qatar que ja ha estat en diverses ocasions a la Marina Port Tarraco. Aquell que permet l’arribada i enlairament d’helicòpters a la seva coberta. Ara, la presència del Topaz, espectacular al costat dels tinglados, acompanyada d’una dotzena d’altres grans iots, donen una imatge magnífica a les instal·lacions.

La marina sembla que comença a aixecar el vol, després d’una llarga temporada amb una baixíssima ocupació d’amarratges i locals comercials. Port Tarraco es va impulsar sota la presidència de Lluís Badia a l’Autoritat Portuària, i es va inaugurar la tardor de 2006, quan el Port el presidia Josep Antón Burgasé.

Però aleshores va arribar la crisi i la marina no va poder consolidar l’arribada de grans vaixells, ni una oferta variada de botigues, bars i restaurants, ni la instal·lació d’empreses als seus edificis. Tot plegat, fins que l’estiu de 2011, la companyia Qatari Diar va comprar Port Tarraco i l’operador Marina Barcelona 92 és l’encarregat de la seva gestió.

Els nous gestors volen oferir els 64 amarratges de Port Tarraco als grans iots del món, els que tenen de 30 a 160 metres d’eslora. Diuen que hi ha poca d’oferta d’aquest tipus al Mediterrani i es mostren convençuts que Tarragona és una magnífica destinació durant tot l’any.

L’equip dirigit per Marc Colls, director general de MB’92, te en marxa una remodelació, absolutament necessària, dels accesos a la zona comercial i d’oficines, que continua amb una ocupació irrisòria. En pocs dies canviarà l’accés al pàrquing i s’ampliarà la zona de passeig per als vianants. L’actual president del Port, Josep Andreu, esperona aquests canvis perquè sap que la consolidació de la marina és una magnífica notícia per al Port i la ciutat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

El Francolí, divuit anys després

0

Inundacions Francolí 1994

Si us arribeu fins al final del carrer Reial, a la cruïlla amb el Passeig de la Independència, us trobareu amb el punt d’inici de la xarxa de camins de l’anella verda.

Des d’allà, tocant la llera del Francolí, podreu començar un recorregut a peu o en bicicleta que us portarà fins al Pont del Diable en poc més d’una hora.

Això, en bona part, és possible gràcies a l’esforç, la insistència i la reivindicació dels veïns del Serrallo i Torres Jordi, que durant molts anys no van parar de reclamar unes obres que havien d’impedir per sempre que es repetís el desbordament del riu.

Ens remuntem al 10 d’octubre de 1994. Uns aiguats de moltíssima intensitat van provocar el desbordament del Francolí en el seu tram final. Els edificis de Torres Jordi, el col·legi del Serrallo i tot el barri mariner van quedar anegats. En aquell moment estaven físicament separats del centre de la ciutat, que s’acabava al carrer Pere Martell a l’alçada del carrer Eivissa.

La tossuderia de la presidenta dels veïns del Serrallo, Carme Pedrol, dels seus homònims de Residencial Palau, Paco Villares i Gervasio Mogío, i dels molts altres veïns de la part baixa de la ciutat van aconseguir al cap de molts anys de lluita que el Ministeri d’Obres Públiques i la Generalitat fessin la remodelació del tram final del riu, tal com el coneixem avui.

Van ser anys de manifestacions, reunions amb l’ajuntament i la Generalitat, visites a Madrid als responsables del ministeri….Un bon exemple de reivindicació ciutadana a reconèixer en aquests temps d’individualisme i falta d’objectius de les associacions de veïns.

Tripleta amb camisa ratllada en un Tot Sants per a la història

0
Els Castellers de Vilafranca protagonitzen la diada de Tot Sants amb la millor actuació de la història

Fer-se gran no és cosa d’un dia. Es fa any rere any. I mentre et fas gran, acumules experiència, treball, seny, força… I amb la barreja de tot plegat, i moltes coses més, aconsegueixes ser respectat. Els Xiquets de Tarragona s’han fet grans, i ahir a la diada de Tot Sants a Vilafranca ho van demostrar, es van fer respectar. Van portar a plaça un programa ambiciós amb el 5 de 9 amb folre com a principal objectiu. En segona ronda, el castell es va quedar en intent desmuntat quan entraven els dosos del castell. No sé si amb un esforç més haguéssim vist un 5 de 9 carregat amb camisa ratllada, però el cert és que les sensacions són molt i molt bones, i a plaça tothom va coincidir.

Els del carrer Santa Anna no van caure, tot el contrari. Van desmuntar el cinc i van celebrar que portar-lo a plaça ja era un premi per la colla. No va poder ser, però la feina i el treball hi són, i la temporada vinent, esperem, es veuran els resultats. Això va animar als matalassers a tornar a demanar el 5 de 9 al cap de colla. Roger Peiró però, i crec que encertadament, va decidir no tornar a provar el castell. Va optar per quedar-se amb les sensacions d’haver estat a un pas de tocar el cel amb la mà.

El gamma extra, doncs, haurà d’esperar. Però els Xiquets van tornar a assaborir una tripleta màgica que, recordem, és la seva millor actuació. Novament, i lluny de Tarragona, van tornar a descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Una manera perfecte d’acabar la temporada. I al vespre, el carrer Santa Anna es va omplir de gent per celebrar que havien tornat a descarregar la tripleta, aquest cop amb gust a gamma extra. I les cares eren de felicitat però, sobretot, d’orgull. Ha estat un pas de gegant, és només el principi, i també un element de motivació per encarar la propera temporada amb més ganes. Qui sap, potser l’any vinent Tarragona tindrà dues colles de gamma extra!

Tot Sants de rècord

La diada de Tots Sants es mereix, però, un capítol a banda, i prou extens, a la història dels castells. Els Castellers de Vilafranca van fer ahir a la plaça de la Vila la millor actuació que s’ha fet mai, repeteixo, mai! Els verds van descarregar, per segona vegada a la història, i la primera a casa seva, el 4 de 9 net, i hi van sumar el 7 de 9 amb folre, un castell inèdit que fins ara no havia fet cap colla. Van carregar un 2 de 9 amb folre i van completar un pilar de 8 amb folre i manilles molt treballat. Tots ells, castells de la gamma extra. Són, sens dubte, els grans protagonistes d’aquesta cita castellera, una de les darreres destacades al calendari de la temporada. No hi ha cap castell que es resisteixi als vilafranquins, i ahir ho van demostrar.

També els Capgrossos de Mataró van sortir satisfets de la diada de Tot Sants, després de tornar a carregar la seva màxima construcció, el gamma extra 2 de 9 amb folre i manilles. Un castell que ja van aconseguir carregar enguany al Concurs de Tarragona. Hi van sumar el 3 i el 4 de 9. I els Castellers de Sants van tornar a carregar el 3 de 9 amb folre, un castell que aquesta temporada se’ls ha resistit i que encara no han pogut completar. Els borinots també van descarregar el 5 de 8 i el 7 de 8.

Aquí podeu veure algunes imatges de la diada castellera:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bona nit i tapa’t

0

Són dies de castanyes i panellets, de record als amics i familiars difunts…Ha arribat la primera onada de fred de la tardor i amb el mes de novembre es posa en marxa a Tarragona la setena campanya de la Fundació Bonanit.

Des del 2006, Bonanit ha atès més de 1.500 persones sense sostre, i ha facilitat més de 17.000 pernoctacions en dues pensions de la ciutat. Persones sense llar, que viuen una situació crònica de pobresa, que busquen feina amb escasses possibilitats d’èxit.

La campanya 20111-2012 van acollir 426 persones, la majoria vells coneguts. Una quarentena d’aquests indigents van entrar en el programa dues vegades. Gairebé la meitat de les persones ateses la passada temporada són de Catalunya o de la resta de l’Estat. Més del 22 % provenen del Marroc i Algèria, i el 19 % han nascut als països de l’est d’Europa.

La feina de la Fundació Bonanit té una ànima, la Carmen, la propietaria de la Pensió Carmen, del carrer Cartagena. Ella atén, cuida i mima aquestes persones que arriben al seu establiment buscant un llit i una dutxa.

Els voluntaris de Càritas preparen l’esmorzar per a ells al “Cafè i Caliu” de la Casa d’acollida Sant Auguri, i l’aportació de l’ajuntament permet que puguin fer un àpat al migdia.

En un moment de crisi tan aguda i amb unes xifres tan insuportables de famílies al llindar de la pobresa, cal aplaudir iniciatives com aquesta, promoguda pel periodista Antoni Coll i que funciona amb subvencions d’entitats i empreses, i donacions de particulars.

Al patronat hi ha tarragonins de diferents àmbits des de Xavier Mas i Òscar Busquets a Jose Luis Garcia i Antoni Vives, passant per Josep Bertran i Pitu Boronat. Ara que arrenca la setena temporada, siguem generosos amb aquesta activitat en benefici de les persones més necessitades.

Quim Pons: En un racó on no sap ploure

Rodri falla l’enèsima passada del partit i la remor i els xiulets són els primers senyals de vida al Nou Estadi. Algú al meu costat em comenta que els mals de l’equip vénen de l’ascens a primera, mentrestant a la ràdio m’intenten fer companyia i aconsegueixen explicar-me per què Albert Virgili segueix a la banqueta. El meu cap, que normalment em fa males jugades, decideix tirar enrere i recordar no sé per què un article que una bona amiga em va rescatar un dia d’un diari holandès.  Eren temps en què al Flandes de l’imperi grana el sol no dormia i en què un tal Youp Van’t Hek s’atrevia a titular la seva crònica pel diari NRC del clàssic (Barça-Madrid),  “Nàstic”.

Sí, sí, no m’he tornat boig, es deia “Nàstic” amb lletres grosses i crec que tipus Georgia. La crònica venia a comparar el Liceu del Camp Nou amb l’ambient que el bo d’en Youp havia viscut un dia després al Nou Estadi, on s’ho havia passat en gran veient com el Nàstic derrotava amb gol de Portillo al fins aquell moment líder de primera, el Sevilla. És cert que l’article ens equiparava al RKC Walwijk. Fet que, per a mi, en aquell temps era gairebé un insult, quan ara mateix pagaríem molts calers per ser aquell equip de Walwijk que treu el cap de tant en tant per l’Eredivisie.

Els pocs més de dos mil valents que han tornat a anar al camp del Nàstic aquesta setmana i que surten empipats amb l’equip, també signaríem, com jo, ser un RKC més. Els socis tornen a marxar pensant que qui els ho havia de dir no fa massa que estarien patint mirant cap a tercera. Ara bé, el meu cap traïdor ha recordat tot això per alguna cosa, al mateix temps que Uriarte envia una nova pilota just al costat contrari d’on esperava el respectable. La pel·lícula i la cantarella, la mateixa de cada any, mentre seguim esperant el partit “clau” que ens desperti a tots plegats.

L’afició més animada de Catalunya ha passat a ser un grup de patidors compulsius i d’agnòstics amb molta fe que busquen cada diumenge vés a saber què. I és que el pitjor del darrers anys és que més enllà del poc futbol, més enllà de les penúries econòmiques, més enllà fins i tot de descensos inesperats, hem aconseguit recuperar l’auto odi col·lectiu que semblava enterrat. El “aquest any tornarem a partir”, el “ui, avui”, el “així no anem bé” o el clàssic “burruu” del puro en mà són les consignes evidents d’una maduració mal entesa. El Nou Estadi és ara un ascensor on ningú s’atreveix ja a mirar l’altre als ulls ni a establir conversa més enllà del “caram que plou”.

 

A un pas de tocar el cel amb la mà

0
Prova de 5 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona

Era dimarts, plovia i feia fred. Aixecar-se del sofà o sortir de casa per anar a assaig era un esforç, però de vegades, fer-ho, paga la pena. I ahir va ser així. Els Xiquets de Tarragona van omplir el pati d’assaig del carrer Santa Anna en l’últim esforç abans de la diada de Tot Sants de demà dijous a Vilafranca. Els matalassers es plantegen un repte de colla gran, de colla molt gran. Perquè només intentar la super catedral, només intentar-la, ja serà un èxit per la colla.

Roger Peiró va de banda a banda del pati. Demana silenci i concentració per començar una assaig que ha de ser vital per agafar les sensacions, per marxar contents cap a casa i amb la idea de que es pot atacar el monstre. Comencem amb un 3 de 9 fins a sisens, un tres molt maco, estable i segur de si mateix. Després el cap de colla torna a demanar silenci i, sobretot, concentració. Ara si, arriba el moment de fer una prova de 5 de 9 amb folre, el gran objectiu dels matalassers per aquest Tot Sants. Una prova que sorprèn a tothom, amb un folre molt estable. Estan a un pas de tocar el cel amb la mà.

El que és cert, però, és que el 5 de 9 és un castell d’una dimensió desconeguda. Demà caldrà veure si la canalla hi té confiança plena, si el 3 de 9 va bé per encarar el 5, si les forces són suficients, i un llarg etcètera. Normalment, quan les colles fan el pas de la gamma extra el fan per etapes. Que surti a la primera és, si mes no, difícil per estadística. Però els de Roger Peiró ho tenen clar, en tenen moltes ganes, i creuen que ho poden aconseguir. L’assaig ha sortit bé, demà seran més de 400 camises, i seran a una plaça que fa trempera, la plaça de les grans cites castelleres. Ja l’any passat, i lluny de Tarragona, hi van repetir la millor actuació de la seva història, la tripleta màgica. Enguany volen fer un pas més.

Els castellers comenten la jugada. L’han vist bé i tenen la confiança suficient com per aconseguir-ho. Són conscients que no serà fàcil, però també saben que s’ha d’intentar. Molts ja s’imaginen la fotografia del dia següent amb el castell descarregat, d’altres creuen que només carregar-lo ja seria una gran notícia. Jo dic que només intentar-ho ja és una gran noticia. I si el carreguen? I si el descarreguen? Serà un èxit per la colla però també per Tarragona, perquè la ciutat tindrà dues colles de gamma extra!

Després de la prova de 5 de 9, Roger Peiró demana la paraula. La seva capacitat d’oratòria anima, i molt, a tots els castellers presents al pati d’assaig. Estan a un pas d’aconseguir el somni. S’estan convertint en un monstre i només arribar fins aquí, arribar a plantejar-se un castell de gamma extra, ja és un premi per la colla. Demà hi serem, i veurem si els Xiquets de Tarragona toquen el cel amb la mà. Només falta un pas.