18.8 C
Província de Tarragona
Diumenge, maig 26, 2024
Inici Blog Page 262

El do de l’oportunitat de la ministra de Foment

Inauguració de la jornada sobre mitjans de comunicació organitzada per la FAPE a Tarragona (foto: Raquel Sans)
Inauguració de la jornada sobre mitjans de comunicació organitzada per la FAPE a Tarragona (foto: Raquel Sans)

“El ministeri de Foment ha estat una màquina de malbaratar diners, una màquina d’ineficàcia. S’han fet obres faraòniques (…) Infraestructures que generen un gran déficit i són inútils. S’han construït aeroports i estacions desmesurats”. Són paraules de la ministra de Foment aquest dilluns a Tarragona.

No es pot elogiar el do de l’oportunitat d’Ana Pastor, ni per les afirmacions realitzades ni pel lloc ni fòrum triat. Parlar d’obres faraòniques i inútils quan a Tarragona encara circulen els trens de mercaderies del Port per la plaça dels Carros (els xiulets se sentien des del Tinglado 1); l’estació de passatgers té greus mancances d’accessibilitat; el tram ferroviari cap al sud és d’una sola via; i l’autovia A-27 encara haurà d’esperar molts anys no semblen els millors arguments de la titular de Foment.

Amb retard i massa extens 

Pastor, a més, s’ha dedicat a parlar de les prioritats del seu ministeri (quan no tocava) en la inauguració d’una jornada sobre mitjans de comunicació. Cinquanta minuts de discurs (havia arribat amb retard per culpa de l’AVE!!!) per dir que les inversions en infrastructures han de tenir un retorn social i que s’han de racionalitzar per vertebrar el territori i cohesionar Espanya.

La ministra  -“molt propera a la gent” segons l’alcalde Ballesteros-  ha tingut temps per mencionar la funció social del periodisme i el paper clau de la premsa en democràcia i mostrar la seva preocupació per la crisi i el canvi de model que viu el sector.

Organitzadors 

Aquest és, precisament, el fil argumental de la jornada organitzada per la FAPE (Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya), una entitat que no té cap representativitat a Tarragona i Catalunya. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’organització que representa els professionals d’aquí, no pertany a la federació estatal i s’ha desvinculat de la jornada perquè només se’l va convidar a participar-hi quan ja estava tancat el programa.

Qui ha gestionat la jornada és Mario Rigau fins al punt que la presidenta de la FAPE, Elsa González, l’ha citat expressament i li ha agraït la feina feta en un discurs inaugural on també ha mencionat la importància dels Jocs Mediterranis per a Tarragona. Rigau feia d’amfitrió de González a l’hora de les presentacions de convidats i assistents.

Quina relació té la cita del 2017 amb una jornada de periodistes i la gestió de Rigau? Aquest continua treballant indirectament per als Jocs? Quina vinculació té la FAPE i la seva presidenta amb els periodistes tarragonins? En coneixia algún abans d’avui?

Ponents de luxe i públic escàs

Pocs periodistes tarragonins quan han començat els debats, però entre els ponents destacaven els directors adjunts d’El Pais, El Mundo, La Vanguardia, El Periódico i ABC; el president de la CCMA, Brauli Duart, l’excorresponsal, Rosa Maria Calaf, i els màxims responsables de diaris digitals d’àmbit estatal.

Un programa potent, però nul·la complicitat amb el territori. Quan la ministra ha marxat (anava cap a Alemanya), a la sala mig buida els representants dels grans diaris impressos han mirat de respondre les preguntes que ens fem cada dia els periodistes: On som? On anem? I quin és el model de negoci?

Un adjectiu per a “El nom”: genial

Avui al FET A TARRAGONA publiquem la crònica i la crítica d’Enric Garcia Jardí sobre l’obra de teatre El Nom dirigida per Joel Joan  i que s’ha representat aquest cap de setmana al Tarragona:

Imatge de la platea del Teatre Tarragona, pocs minuts abans de l'inici de la representació (foto: E. G. J.)
Imatge de la platea del Teatre Tarragona, pocs minuts abans de l’inici de la representació (foto: E. G. J.)

Un sopar convencional. Això és el que sembla El Nom quan Joel Joan ens presenta l’obra, a través d’una veu en off. A damunt de l’escenari, trobem en Pere i la Isabel, una parella amb les típiques contradiccions d’aquells que porten molts anys aguantant-se les manies. A poc a poc, van apareixent la resta de personatges: en Claudi, l’amic refinat, educat i políticament correcte; i en Vicenç, el fatxenda, el pijo imbècil que desprèn grans dosis d’infantilisme (com molts hauran intuït l’interpreta Joel Joan). Pel que fa a l’Anna, la dona d’en Vicenç, arriba tard, fet que sembla que és habitual, així que la resta decideix no esperar-la.

Mentre la Isabel enllesteix el sopar, en Vicenç desperta les expectatives de tothom mostrant una ecografia del seu futur fill diuen que serà noi i preguntant als comensals si són capaços d’encertar el nom que li posaran. Després de molts intents frustrats en Vicenç els hi ho confessa. Es dirà “Àdolf”. Sí, “Àdolf”, paraula plana i amb accent a la primera vocal. Això desperta la sorpresa de tots, i l’especial indignació d’en Pere, que li assegura que no li pot posar el nom de Hitler al seu fill.

Imatge dels cinc actors de l'obra quan es representava al Teatre Goya de Barcelona (foto: Teatre Goya)
Imatge dels cinc actors de l’obra quan es representava al Teatre Goya de Barcelona (foto: Teatre Goya)

A partir d’aleshores sorgeix un debat vibrant, això sí, amb grans dosis d’ironia, sobre l’estigma que pot representar un nom per a la identitat d’una persona. Però la discussió s’encén massa i el ball de retrets, insults i confessions ja no el pot aturar ningú, i tothom hi acaba intervenint. Ni tan sols se’n lliura l’Anna, que en arribar se sent ofesa, i ho acaba  d’adobar tot posant en dubte el bon gust per als noms d’en Pere i la Isabel.

Els somriures del públic van in crescendo a mesura que l’obra avança i la trama es complica. El Nom té la típica estructura d’aquest tipus de comèdies: una vetllada aparentment tranquil·la en què una alta dosi de sinceritat desencadena tot un seguit de conflictes entre la majoria dels personatges, que evolucionen de forma genial, deixant de banda alguns dels seus clixés inicials i traient la bèstia que porten dintre. Fins i tot en Claudi, el diplomàtic, aquell que sempre reprimeix els pensaments més obscens, que en paraules d’en Vicenç, parla menys que la Reina Sofia, acaba esclatant, i fins i tot confessant un secret que acabarà de convertir el sopar en una nit de sentiments primaris.

Gran paper de Joel Joan

Sublim, Joel Joan. Sí, no ens enganyem, el paper d’en Vicenç és un registre que el reconegut actor ja ha desenvolupat en d’altres ocasions, i que sembla que li resulta molt còmode. Però això no li resta mèrit. Ell enceta l’obra amb la veu en off i la tanca amb un monòleg brillant, rodó. Pel que fa a la resta d’actors, destaca especialment la interpretació d’en Claudi, és a dir, de Lluís Villanueva, excepcional. Quant al rol de Joel Joan com a director, hem de reconèixer que ha començat amb bon peu.

Una adaptació de Jordi Galceran

L’obra és una adaptació de Jordi Galceran del text original, “Le Prénom”, de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, que va tenir un gran èxit a França i que fins i tot es va convertir en pel·lícula, el passat 2012. En l’obra de Galceran els protagonistes parlen de referents que ens són més propers que no pas els parisencs: Barcelona, el Llobregat, el Maresme, Leo Messi, Salvador Dalí o Pablo Picasso, entre d’altres.

Ple absolut, cares conegudes i paraigües

El Teatre Tarragona es va omplir de gom a gom per acollir l’obra, que ja havia triomfat al Teatre Goya de Barcelona i al Teatre Principal de Terrassa. Ple absolut també de paraigües, que van ser els protagonistes dels minuts anteriors a l’inici de l’espectacle, amb les típiques sacsejades al hall i els conflictes, ja a l’interior del Tarragona, dels qui havien decidit entrar-lo i no sabien com carai deixar-lo.

I a la platea alta, cares conegudes del consistori tarragoní. Hi vam reconèixer l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, així com també la regidora de Cultura Carme Crespo i el d’Hisenda, Pau Pérez. Ells, com la resta de persones que van decidir anar a veure l’obra, van apostar bé, ja que l’obra dirigida per Joel Joan va amenitzar una gran nit al Tarragona. M’atreviria a dir que és la millor comèdia que hi hem vist fins ara. Si El Nom necessita un adjectiu és aquest: genial.

 

Tarragona, turisme i castells

A finals de desembre apuntàvem des del FET A TARRAGONA que el potencial turístic de la ciutat presenta moltes oportunitats en diversos àmbits, i citàvem el cas dels castells. Dèiem que, per exemple, es podria oferir algun producte que permeti als turistes veure un assaig de les colles o organitzar visites a la Tarraco Arena Plaça com a escenari del Concurs, el gran esdeveniment del món casteller.

Imatge de l'últim Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça (foto: David Oliete)
Imatge de l’últim Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça (foto: David Oliete)

Fem aquesta breu introducció abans de celebrar i aplaudir la iniciativa de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la colla de castellers Xiquets de Tarragona d’organitzar tot un seguit d’activitats que compten amb el suport del Patronat Municipal de Turisme. Perquè la voluntat és apropar el rerefons de l’activitat castellera a la gent de la ciutat, però sobretot potenciar fora la marca de Tarragona com a capital castellera.

Felicitem les dues entitats, però hi trobem a faltar Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. I lamentem la nul·la coordinació entre les àrees municipals de Turisme i Cultura en els preparatius de l’activitat promocional.

Una setmana castellera

“Tarragona, ciutat de castells” es desenvoluparà del 24 al 30 de juny. Arrencarà amb la diada de Sant Joan i es tancarà el dissabte 29 amb una exhibició castellera a la plaça del Rei, i el diumenge 30 amb una visita guiada i un vermut casteller. També s’hi han programat activitats perquè el públic participi directament en els assajos, els actes socials o l’escola de castells.

Portes endins de la ciutat, les dues colles pretenen apropar aquesta activitat als tarragonins i convidar-los a sumar-s’hi per augmentar el nombre de camises i, d’aquesta manera, poder construir castells més grans. La idea és molt atractiva en un moment en què la Jove i els Xiquets de Tarragona aspiren als millors resultats de la seva història i a consolidar-se en el grup més potent del món casteller.

Portes enfora, el compromís de Tarragona Turisme de promocionar l’acció a Catalunya, Espanya i el sud de França resulta especialment interessant. Es vol coordinar amb el sector turístic privat ofertes i paquets que ajudin a reforçar la imatge de Tarragona com a capital castellera del país.

Ciutat líder

Siguem clars: el lideratge casteller se’l disputen Tarragona, Valls i Vilafranca. La capital de l’Alt Penedès compta amb la millor agrupació del moment i la que millor ha sabut “exportar” el fenomen casteller arreu del món. La capital de l’Alt Camp és el bressol dels castells, amb la tradició històrica i dues colles d’altíssim nivell i amb la vista posada en el futur Museu Casteller.

Detall del mocador d'un casteller tarragoní abans de l'actuació (foto: David Oliete)
Detall del mocador d’un casteller tarragoní abans de l’actuació (foto: David Oliete)

Però Tarragona compta amb el gran esdeveniment del calendari casteller, el Concurs, en un emplaçament espectacular, la Tarraco Arena Plaça, que s’hauria d’explotar turísticament. Compta amb quatre agrupacions, dues de les quals entre el grup més selecte. Compta amb tres grans diades (Primer diumenge de Festa Major, Santa Tecla i Sant Magí) i una tradició única i irrepetible (la Baixada dels pilars per la Mercè). Compta amb el monument dels castells a la Rambla, el punt més fotografiat de la ciutat pels turistes.

I Tarragona compta amb uns atractius turístics molt per damunt dels que poden oferir Vilafranca i Valls. El conjunt de Tarraco Patrimoni Mundial, les platges, el clima, la gastronomia, l’oferta cultural, la Part Alta, el Serrallo, la Rambla, el Balcó… Quina ciutat pot oferir això als visitants d’arreu del món i, a més, la tradició de les “human towers”?

I la Biennal?

Posem-hi ganes, idees, empenta, imaginació, compromís i alguns diners (potser, no massa). En algun calaix municipal deu descansar el projecte de la Biennal Castellera: Què se n’ha fet?  Era i, encara és, la gran oportunitat per lligar tres conceptes bàsics: Tarragona – Concurs – Capital castellera.   Tants diners costa?

El trenet de les tapes

Ballesteros, Abelló i Olivier amb els propietaris del Restaurant Manolo, un dels participants al Tarragona dTapes
Ballesteros, Abelló i Olivier amb els propietaris del Restaurant Manolo, un dels participants al Tarragona dTapes

Tapes marineres per començar la ruta. Una d’estil més innovador i una altra de cuina més tradicional. L’Onada Restaurant presenta un pop amb perles del Serrallo i Restaurant Manolo ofereix un romesco de rap amb patata i allioli negat. Una copa de vi i una altra de cava per acompanyar els primers tasts de la cinquena edició del Tarragona dTapes.

L’Onada, establiment guanyador del concurs de l’any passat, obre el recorregut en trenet turístic del primer dia del certamen. Més de 50 convidats, entre autoritats, patrocinadors, col·laboradors i periodistes, omplen els dos vagons del comboi. Comanden l’expedició l’alcalde Ballesteros, el president de la Cambra Albert Abelló, la regidora de Turisme Pat Anton, i el vicepresident de l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria, Rafa Olivier.

La regisora de turisme, l'alcalde i el president de la Cambra degusten la tapa de l'Onada
La regisora de turisme, l’alcalde i el president de la Cambra degusten la tapa de l’Onada

Partint de la seu de la Cambra, el trenet enfila el camí del Serrallo (amb infracció inclosa a l’alçada de Pere Martell) per degustar els primers plats. Els xefs dels dos locals triats esperen el grup i expliquen els detalls de cada proposta. Vi blanc per al pop, i cava per al rap. Bon sabor de boca en general i opinions diverses: alguns prefereixen l’estil més innovador, i d’altres es decanten per la tradició.

Arrenca “la més gran concentració de colesterol”, segons la definició que més agrada Albert Abelló. Un Tarragona dTapes que reitera la seva aposta per la qualitat, lamentant els locals que s’han quedat fora, i la concentració en tres zones de la ciutat: Serrallo, Centre i Part Alta.

El trenet turistic ha estat, per un dia, el trenet de les tapes
El trenet turistic ha estat, per un dia, el trenet de les tapes

Precisament, després de la primera parada, el trenet porta el grup cap al Centre, al restaurant 20 ala Rambla, que presenta un Mouse de foie i maduixa. I tanca itinerari amb dues propostes més a la Part Alta: el Restaurant Barhaus i la seva pilota de peix amb cruixent de llagostins, i el Restaurant Les Coques amb uns canelons d’albergínia amb ànec.

Entre tapa i tapa, i en un ambient distès i de “bon rotllo”, alcalde i president de la cambra comenten els seus gustos gastronòmics. Davant micròfons i càmeres, Ballesteros afirma que el Tarragona dTapes forma part d’un dels eixos de la promoció turística de la ciutat: el turisme gastronòmic.

A més de les cinc tapes mencionades, n’hi ha altres 38 que s’aniran elaborant a les cuines dels locals durant divuit dies, fins al 12 de maig, i que esperen ser degustades per tarragonins i turistes. L’operació “tapeo” ja està en marxa, i el trenet torna a la seva ruta habitual.

Karaoke de set llengües al Metropol

2
Ballesteros i Cepero segueixen des de primera fila del Metropol les actuacions dels alumnes i professors de l'EOI Tarragona (foto: Tere Ortega)
Ballesteros i Cepero segueixen des de primera fila del Metropol les actuacions dels alumnes i professors de l’EOI Tarragona (foto: Tere Ortega)

Una de les cançons mítiques de la banda The Police és Every breath you take. Ahir es va cantar a l’escenari del Metropol, però en set llengües diferents. No parlem de set versions, sinó de la interpretació d’una única cançó amb fragments intercalats d’anglès, català, castellà, alemany, francès, rus i àrab.

Aquest va ser un dels moments estel·lars del concert multilingüe amb format de karaoke que va organitzar l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona per celebrar el seu 25è aniversari. A la platea, més de 300 alumnes i professors del centre (molts amb la samarreta conmemorativa) que van cantar, ballar i aplaudir amb ganes totes les actuacions.

La parella d’animadors 

Situem-nos: a l’escenari del teatre, una pantalla projecta les lletres de les peces musicals perquè tothom les pugui cantar. Un professor d’anglès fa de conductor de l’acte, toca la guitarra i canta. Surt amb una companya professora, també d’anglès, i arrenquen forts versionant Katrina and the Waves i un d’aquells temes que gairebé tothom ha ballat a les discoteques.

Després, s’aniran intercalant cançons en anglès amb cançons en les altres llengües que s’ensenyen a l’EOI de Tarragona. En anglès, Black Eyed Peas i Coldplay se sumen a la festa amb les peculiars interpretacions d’alguns dels seus temes més taral·lejats arreu del món (I gotta feeling i Viva la vida, respectivament).

Periodistes cantants

El més sorprenent del concert karaoke, però, és veure la vintena llarga d’alumnes de rus interpretant un suposat “hit” al pais de Putin, o escoltar un grup de 30 estudiants d’alemany (entre els quals descobreixo el company periodista Jordi Suriñach) amb un “rap” del grup Cro.

Samarreta commemorativa dels 25 anys de l'EOI de Tarragona
Samarreta commemorativa dels 25 anys de l’EOI de Tarragona

I així, fins al final, en un ambient de gran festa i divertiment, on no falten els sortejos de regals: un sopar per a dues persones, un parell d’invitacions per relaxar-se en un spa, o una bàscula de bany… que va a caure a mans, precisament, d’una altra periodista, Laura Casas, alumne de segon curs d’àrab.

Una part de les actuacions les segueix des de primera fila l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el director de l’Institut Municipal d’Educació, Carles Cepero. A l’inici de l’acte han rebut de mans de la directora de l’EOI, Yolanda Scott-Tennent, dues samarretes dels 25 anys.

Ballesteros (reconeix que bé amb el francès, però insuficient amb l’anglès) felicita la comunitat educativa pel certificat ISO de qualitat i per l’imminent trasllat del centre a la Chartreuse. Els agraeix la “perseverància i paciència” de tots aquests anys i es congratula de les noves instal·lacions de la plaça dels Infants. Dit això, baixa de l’escenari i amb la resta del públic comença a tocar palmes i a seguir a la pantalla la lletra de Walking on sunshine.

Bombes i feixistes a Tarragona

0
Imatge de Tarragona des de l'aire, quan era bombardejada per l'aviació italiana a la guerra civil
Imatge de Tarragona des de l’aire, quan era bombardejada per l’aviació italiana a la guerra civil

El 15 de gener de l’any vinent es complirà el 75è aniversari de l’entrada a Tarragona de les tropes franquistes. Per on van arribar els militars? Què van fer en aquelles primeres hores d’ocupació? Com estava la ciutat aquell dia?

Aquestes són algunes de les preguntes que busquen resposta entre les persones que van viure aquí el final de la guerra i, mesos abans, els bombardejos dels avions italians que donaven suport a Franco.

La iniciativa, impulsada per Elena Virgili, directora de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal, sorgeix després de l’èxit de visitants a l’exposició “Catalunya bombardejada” que es va veure a principis d’aquest any a l’Antic Ajuntament.

En coordinació amb el director del Museu d’Història, Lluís Balart, i del director de l’Arxiu, Jordi Piqué, han decidit fer una crida als ciutadans que vulguin explicar la seva experiència. L’objectiu és enregistrar aquests testimonis perquè no s’oblidi mai el que va passar.

Un acord a cinc bandes

Els tres organismes municipals han buscat, a més, la col·laboració de la URV i TAC 12, de tal manera que un estudiant de quart de Ciències de la Comunicació, Marc Iglesias, està realitzant una feina que culminarà en l’edició d’un documental que es podrà veure a la televisió pública de Tarragona.

L'exposició "Catalunya bombardejada" es va veure a Tarragona el passat mes de gener
L’exposició “Catalunya bombardejada” es va veure a Tarragona el passat mes de gener

De moment, ja tenen localitzades una quinzena de persones disposades a explicar la seva història personal en un període especialment difícil, el que va dels primers atacs feixistes per aire a l’ocupació per terra dels militars que s’havien rebel·lat contra la República.

La historiografia més recent ha centrat les seves investigacions en múltiples aspectes de la guerra civil i de l’exili, i potser no tant en l’ocupació del territori per part de les tropes de Franco. La proximitat del 75è aniversari de l’entrada dels rebels a Tarragona és una ocasió magnífica, l’última, per mantenir viu el record d’aquelles dates.

A més del documental i de la conservació de les entrevistes realitzades, la intenció del Museu d’Història és organitzar una exposició a l’Antic Ajuntament a principis de l’any vinent per recordar el nefast hivern de 1939.

El ciutadans que vulguin oferir el seu testimoni, poden contactar a l’adreça electrònica bhmt@tarragona.cat, o bé al telèfon 977242 220.

Sant Jordi victoriós

0

El FET A TARRAGONA publica aquest article de l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs amb motiu de Sant Jordi:

Cada any, per Sant Jordi, la Rambla s'omple d'una gentada enmig de les parades de roses i llibres (foto: Ara)
Cada any, per Sant Jordi, la Rambla s’omple d’una gentada enmig de les parades de roses i llibres (foto: Ara)

Almenys per un dia els catalans ens sentim victoriosos, i els tarragonins catalans també: el 23 d’abril fem professió d’amor, cultura i pàtria. Passada la febre destructora de símbols patida per la pseudoprogressia, ara se’ns torna a dir que les emocions no eren nefastes i que fins i tot són intel·ligents, cosa que ja sabíem. Sant Jordi és el dia que expressa el millor del poble en extensió i profunditat emocional. Espero que també racional.

Se’m demana un repàs en el temps, posem-hi vint o 30 anys enrere i fins ara. L’evolució de tal dia a la nostra ciutat ha passat, amb els anys, de local a universal. De minoria selecta a majoria desbordada. De literatura pròpiament dita, a “literatura de neó”, segons expressió afortunada del periodista Jaume Vidal.

El Sant Jordi de fa 40 anys

A meitats dels 70, el tímid sant Jordi, celebrat sempre entre nosaltres, s’obria amb  l’esperança a l’horitzó. Amb prudència mantinguda, les llibreries principals de la ciutat, poques, posaven parada al davant de la botiga i alguna celebrava sopar amb els fidels. La gent interessada i la tafanera passava fulls de llibre amb una certa contenció, la majoria sabent què buscava. Recordo dies plàcids amb una bona adquisició sota el braç. Els bons lectors seguien els consells dels crítics literaris quan encara els de solvència treballaven seriosament. Pocs lectors en català, poca producció encara, tot i que pervivien les edicions dels clàssics.

Els 80 van portar una gran eclosió de nova literatura. Tot feia alimentar esperances, també econòmiques. Som al 2013 i una crisi desenfrenada ens paralitza. Per contra, s’edita més que mai, resultats en mà i presentacions continuades i estalonant-se.

Les parades de les llibreries es concentren en el tram pròxim als Despullats (foto: Agenda Tarragona)
Les parades de les llibreries es concentren en el tram pròxim als Despullats (foto: Agenda Tarragona)

Els lectors catalans de Tarragona sempre han estat escassos. Enquestes diverses a la premsa donen només un 10/11 % de ciutadans que declaren sentir-se catalans; acaben les enquestes en un 22 % de pertinença espanyola i, entremig, una escala variada de tarragonins. Em deia fa poc un conegut,  amb èmfasi: ”¡Jo no em sento català, però tarragoní sí, del tot!”. Cal saber-ho per fer els càlculs del que es pot vendre en català tal dia com el 23. Del que tenim i del que som. I si només comprem llibre per sant Jordi, som poca cosa: una flor no fa estiu.

El triomf dels llibres mediàtics

Als nostres dies triomfen, doncs, els “llibres de neó”: els que han tingut accés a tertúlies, contraportades de diari, televisions i ràdios vàries. Aquests, continua dient el periodista Vidal, “solen sepultar les esperances de molts literats”. És el mercat. És la realitat.

Les editorials, com els bancs, s’han fusionat i sembla que només una domini tot el panorama. Els criteris, és clar, són de benefici: vens tant, això és el que vals. Les altres editorials, petites, proliferen però no compten: no tenen accés als mitjans, i el periodista és deutor del mitjà poderós.

De bons crítics no en queden, o no tenen espai en premsa. Així, en minses tirades i vendes, s’atomitza la producció de llibres que seran immediatament liquidats i trinxats. En va es faran campanyes d’aportació de llibres: “ni un infant sense llibres”, per exemple. Les editorials els trinxaran sense compassió, ni parlar de donar-ne a ningú. És el mercat. ¿Per què les campanyes no s’adrecen a les cases editores i no als particulars? Paradoxa derivada de la ignorància.

El 23 serà un dia gloriós i victoriós a la ciutat. A la Rambla no es podrà circular de la gentada, i se celebraran actes complementaris, tothom coronat de roses amb espiga. Tornarà el color a les banderes pàl·lides. Però, ¿tornarem a vèncer? ¿Hem vençut alguna vegada amb la paraula escrita?

olga xirinacs

 

   OLGA XIRINACS

S’estrena la revetlla de Sant Jordi

0

revetlla sant jordi cartell

Estrenem una nova revetlla. A les ja tradicionals de Cap d’Any i Sant Joan i les tarragonines de Sant Magí i Santa Tecla, avui hi afegim una altra: la revetlla de Sant Jordi. Aquesta, però, sense orquestres, cantants ni dj’s damunt d’un escenari enmig d’un gran espai obert.

La de Sant Jordi serà una revetlla més de portes endins, en les hores prèvies a la gran festa de la rosa i el llibre al carrer. A partir d’avui, cada 22 d’abril les biblioteques públiques obriran en un horari gens habitual, fins a dos quarts d’onze de la nit, i s’ompliran amb activitats culturals i lúdiques.

 Biblioteca Pública Tarragona

A Tarragona la revetlla del local del carrer Fortuny la coorganitzen la Biblioteca Pública, el Centre de Normalització Lingüística, la Direcció de Política Lingüística i Òmnium Cultural. S’hi han preparat diverses activitats gratuïtes i obertes a tothom a partir de les set de la tarda: xerrades, lectures i representacions teatrals.

La iniciativa, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat, d’entrada sembla positiva, però caldrà veure l’atractiu que suposa i el grau de participació dels ciutadans. La setmana passada advertíem al FET A TARRAGONA del risc d’acumular en pocs dies una gran quantitat d’activitats literàries i presentacions de llibres. Tantes que poden saturar fins i tot el públic lector.

Aplaudim la idea però emplacem administracions públiques, editorials, llibreries i entitats relacionades amb la literatura a que es plantegin una programació d’activitats coordinada de cara al Sant Jordi dels pròxims anys. Sense coordinació, es malbarataran un munt d’esforços i energies en l’organització d’actes literaris que potser tindran una escassa assistència.

Poques biblioteques 

I una dada molt preocupant per acabar: La revetlla de Sant Jordi se celebrarà a totes les biblioteques públiques de Catalunya. Segons les dades oficials del govern, a la festa participaran 5 biblioteques de Tarragona i 4 de les Terres de l’Ebre. Unes xifres que estan molt per sota de les de Girona (22 biblioteques) i Lleida (18). Unes dades que revelen el greu dèficit de biblioteques al territori i a la ciutat.

La Biblioteca Pública de Tarragona  ofereix un molt bon servei, avalat per la gran quantitat d’usuaris, i malgrat les retallades dels darrers temps. Avui els seus professionals tindran una tarda – nit de molta feina, però l’acabaran d’una manera diferent a la resta de dies, amb una revetlla envoltada de llibres i lectors.  Feliç Sant Jordi!!!

Les acrobàcies del cel

3
Un moment de l'actuació sobre el mar, quan sembla que les dues avionetes estan a punt d'estavellar-se
Un moment de l’actuació sobre el mar, quan sembla que les dues avionetes estan a punt d’estavellar-se

Dues avionetes, de 700 quilos cadascuna, i dos pilots. Migdia primaveral, amb un vent moderat que deixava un cel blau i transparent. Amb aquest context ha tingut lloc aquest dissabte la primera exhibició aèria d’acrobàcies a Tarragona. Una actuació de l’equip patrocinat per Repsol, que s’ha organitzat com a prèvia a la Bicicletada Popular de diumenge.

Com si fos el Concurs de Focs Artificials, milers de persones s’han abocat al passeig d’El Miracle, el Vial Bryant, la Baixada de Toro i el Balcó del Mediterrani. I molt han aprofitat per endur-se la tovallola i l’entrepà a la platja i fer el primer bany de sol de la temporada.

Milers de persones han seguit les acrobàcies, des de la platja i des del Balcó
Milers de persones han seguit les acrobàcies, des de la platja i des del Balcó

Un tercer pilot anava explicant a través d’un potent sistema de megafonia les diferents acrobàcies dels seus dos companys. Una narració en directe de les figures expectaculars que han ensenyat des del cel en primícia al públic de Tarragona. Algunes a duet i d’altres en solitari. Una actuació de vint minuts que ha començat amb massa retard, però que ha estat seguida amb gran interès i molts aplaudiments per un públic nombrós i familiar.

Aquí podeu veure imatges de l’exhibició i de la gran expectació creada:

La imminent desaparició dels diaris de paper

1
Imatge del sopar col·loqui de Lluís Bassets amb un grup de periodistes tarragonins convocat pel grup @lacanallesca (foto: Ivet Batet)
Imatge del sopar col·loqui de Lluís Bassets amb un grup de periodistes tarragonins convocat pel grup @lacanallesca (foto: Ivet Batet)

“Hi ha un fet indiscutible, i amb freqüència escassament acceptat: el diari imprès desapareixerà i ho farà aviat (…) L’ofici de periodista, tal com l’hem conegut, ja no dóna més de sí (…) No es pot viure d’això. Que ningú s’enganyi. És el final. The End”.

Aquestes afirmacions són del periodista Lluís Bassets a la introducció del seu llibre “El último que apague la luz”, publicat per Taurus. Reflexions com aquestes les ha compartides Bassets aquesta setmana amb un grup de periodistes tarragonins en un sopar convocat pel col·lectiu @lacanallesca.

Director adjunt d’El Pais, columnista a la secció d’Internacional, excorresponsal a París i Brussel·les i autor de diferents llibres de política, Bassets afirma que s’ha acabat una època i que ens hem d’organitzar i preparar per a la següent etapa. No parla només de periodisme: el canvi d’època és un canvi social, polític, econòmic, tecnològic…

La bombolla periodística

“El último que apague la luz” és un títol efectista, reconeix el propi autor. Pretén fer de revulsiu per constatar que han esclatat moltes bombolles, també la periodística, i que ara cal buscar altres models de negoci per als professionals de la informació.

Lluís Bassets és director adjunt del diari "El Pais" i autor del llibre "El último que apague la luz"
Lluís Bassets és director adjunt del diari “El Pais” i autor del llibre “El último que apague la luz”

“Com elaborar continguts periodístics de qualitat que creïn un públic disposat a pagar?”, és una de les moltes preguntes en veu alta que es fa Bassets. “Vivim en una cultura del consum lliure i gratuït a la xarxa” i això fa molt difícil recuperar lectors i mantenir-se o sobreviure en el nou escenari.

I a més, la publicitat s’ha enfonsat i ja no es recuperarà. Els grans anunciants en premsa escrita, segons Bassets, no ho fan per vendre més, sinó per aconseguir la fidelitat dels mitjans a les seves empreses.

Comunicació de proximitat? 

En el col·loqui amb els periodistes tarragonins, el director adjunt d’El Pais es mostra preocupat pel futur dels mitjans de comunicació en català (els diaris, però també la ràdio i la televisió públiques) i pels mitjans locals. Creu que el paper es mantindrà en format de llibres i publicacions periòdiques de qualitat (setmanaris, mensuals, trimestrals…) i que davant la pèrdua de credibilitat de l’ofici en general, el més important és i serà la marca personal de cada periodista.

Bassets, que va començar la seva trajectòria professional el 1972, ofereix una mirada valenta del moment actual. Analitzant els currículums dels que l’han convidat a sopar, afirma que estem ja més a prop dels nous temps que del vell escenari. De fet, dels 22 periodistes que compartiexen taula amb ell,  només quatre treballen en diaris de paper. Una altra dada per reflexionar.

Anar fent boca…de tapes!

0
Joan Bosch i el seu equip en un moment del show cooking d'aquest dijous a la Llotja de peix del Serrallo (foto: Cambra Comerç)
Joan Bosch i el seu equip en un moment del show cooking d’aquest dijous a la Llotja de peix del Serrallo (foto: Cambra Comerç)

Obrint la gana, creant expectativa… Tarragona de Tapes també es consolida com una de les iniciatives que millor es promociona. A més de l’èxit de la fórmula encetada fa cinc anys i de la millora progressiva de la seva qualitat, el certamen sap innovar en cada edició i “fabricar” un ambient favorable entre els tarragonins.

El show cooking ofert aquest dijous pel xef Joan Bosch, una Estrella Michelin, és una prova d’aquesta manera d’anar fent boca, prèvia a l’inici del concurs i ruta de tapes de la ciutat. L’escenari escollit, com l’any passat, és la llotja de peix. La cinta que transporta les caixes amb les captures de les barques es transforma per un dia en una improvisada cuina.

Vista general de la llotja amb un públic que seguia amb interès l'elaboració de les tapes
Vista general de la llotja amb un públic que seguia amb interès l’elaboració de les tapes

Bosch defensa els productes del territori i explica al públic el procediment per elaborar cada tapa. Mentrestant, el seu equip treballa amb delicadesa tots els ingredients i completa una recepta a ritme de cinc minuts cadascuna: una tapa amb sípia, una altra amb gamba de Tarragona, una amb seitó i vieira, una amb escamarlans… Totes molt ben elaborades i amb una presentació exquisita.

Una classe de cuina

Entre els públic hi ha restauradors, representants institucionals, veïns del Serrallo i aficionats a la cuina. Dues dones prenen apunts i no deixen de mirar la pantalla gegant on s’observen els detalls en l’elaboració del plats.

Abans del show, el president de la Confraria, Esteve Ortiz, convida els assistents a consumir peix de Tarragona, i l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros recorda que el certamen d’aquí és el pioner de Catalunya.

L'alcalde, el president de la Cambra i el subdelegat del govern central segueixen atentament les explicacions de Joan Bosch
L’alcalde, el president de la Cambra i el subdelegat del govern central segueixen atentament les explicacions de Joan Bosch

Un Tarragona de Tapes que, segons el president de la Cambra de Comerç, Albert Abelló, “és la major concentració de colesterol del món”. I en un to més seriós, Abelló remarca la dificultat a l’hora de seleccionar les 40 tapes per la seva qualitat i lamenta que alguns restaurants se n’hagin quedat fóra.

El certamen, com dèiem fa uns dies al FET A TARRAGONA, és un exemple de dinamisme del sector. Una iniciativa que sap combatre la crisi, el baix consum i el pessimisme dels ciutadans amb una oferta original i temptadora, i la professionalitat dels establiments. Però encara haurem d’esperar uns dies, fins el pròxim dijous 25.  Bones tapes!

Les imatges de la Tarragona de tot un segle

0
Jaume Benages, Josep M. Sabaté Bosch i Pitu Rovira en la presentació del llibre "Tarragona Panoràmica"
Jaume Benages, Josep M. Sabaté Bosch i Pitu Rovira en la presentació del llibre “Tarragona Panoràmica”

Jaume Benages té vocació de col·lecionista. Ha dedicat tota la seva vida a la numismàtica, ha publicat diversos llibres sobre el món de les monedes i ha tingut una botiga especialitzada a la Rambla. Però també per afició, Benages ha col·lecionat més de 3.000 postals.

Al costat d’un altre Jaume, el doctor Fontanet, publiquen ara el llibre Tarragona Panoràmica, de l’editoral Efadós, un recull d’un centenar d’imatges a partir del 1865. Un recorregut per la història gràfica de la ciutat durant un segle, que inclou 26 làmines desplegables amb imatges espectaculars.

Són postals diferents als que ja van publicar a l’Abans de Tarragona el 2011, una altre iniciativa de la mateixa editorial, que ara els ha encarregat aquest nou llibre, amb el pròleg i la presentació del cronista Josep M. Sabaté Bosch i textos dels propis autors.

Llibres de qualitat 

Tarragona se suma així a la col·lecció Panoràmica que dedica altres publicacions a Barcelona, Girona, la Costa Brava i un global de tot Catalunya. És un d’aquells llibres de regal que agradarà molt els tarragonins.

 llibre tgn panoràmica

L’acte de presentació es feia aquest dimecres a la Llibreria La Capona, amb l’amfitrió Pitu Rovira, el cronista Sabaté Bosch, el numismàtic Benages, i l’absència del doctor Fontanet, “justificada” per un viatge de plaer de jubilat.

Comprar i gaudir del llibre és una manera d’”estimar Tarragona mirant enrera”, per utilitzar les paraules del cronista i historiador. Una forma d’admirar la ciutat de fa 80, 100 o 120 anys a partir d’unes imatges “que no menteixen, diuen la veritat”.

Tarragona Panoràmica ensenya com es vivia a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, història viva i autèntica de la ciutat. Un gran treball dels autors i una feina molt acurada per part de l’editorial que dónen com a resultat una publicació de qualitat i molt recomanable. Pot ser el llibre de Tarragona aquest Sant Jordi.

Maridatge de llibres i vins de Tarragona

0
Els autors que editen amb Arola i la URV mostren les seves novetats entre les vinyes del celler Mas dels Frares
Els autors que editen amb Arola i la URV mostren les seves novetats entre les vinyes del celler Mas dels Frares

Vins de la DO Tarragona, vins del celler Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia… Vins per acompanyar bones estones de lectura. Vins per degustar en els actes literaris d’aquesta setmana prèvia a Sant Jordi.

Casa Canals s’estrena enguany com a seu de la recepció de l’ajuntament a autors, editors i llibreters, i els vins tarragonins tanquen un acte, potser massa formal, on intervenen l’escriptor i traductor Xulio Ricardo Trigo, i el periodista i escriptor Toni Orensanz.

Trigo, més optimista, elogia el bon nivell d’internacionalització de la literatura catalana i el prestigi del premi Jaume Vidal i Alcover de traducció.  Orensanz, més pessimista i desconcertat, creu que ens trobem en “el pitjor moment del cataclisme”, perduts i descol·locats.

El traductor es planteja la dificultat de descobrir els llibres interessants i de qualitat que publiquen “les editorials petites”. El periodista necessita entendre l’entorn en el que viu i explicar les seves històries.

Entre el públic, llibreters com Ramon Marrugat i Gertri Adserà; editors com Alfred Arola i Manuel Rivera; autors com Magí Sunyer i Francesc Valls-Calçada; i responsables de l’Escola de Lletres, el Centre de Normalització Lingüística, la Biblioteca Pública i l’Hemeretoca-Biblioteca Municipal, entre d’altres entitats relacionades amb la llengua i la literatura.

Els escriptors Toni Orensanz i Xulio Ricardo Trigo, la regidora Carme Crespo, i els joves Mireia Toda i Marc Casas, que van intervenir a l'acte de Casa Canals amb diverses lectures (foto: Teresa León)
Els escriptors Toni Orensanz i Xulio Ricardo Trigo, la regidora Carme Crespo, i els joves Mireia Toda i Marc Casas, que van intervenir a l’acte de Casa Canals amb diverses lectures (foto: Teresa León)

Massa sobrietat, al meu entendre, per “celebrar” la “festa” del llibre. Casa Canals ofereix espais envejables com el jardí o la terrassa, que es podrien aprofitar en ple mes d’abril per organitzar activitats  com aquesta a peu dret i a la fresca. Hauria de ser un punt de trobada del món literari amb els lectors, més per intercanviar impressions i fomentar la conversa que no pas per escoltar discursos.

Al costat de les vinyes

Més referències enològiques: el celler Mas dels Frares, un espai fantàstic i probablement molt desconegut, ja es va estrenar l’any passat per presentar les novetats literàries d’Arola Editors i Publicacions URV de cara a Sant Jordi.

Envoltats de vinyes, els autors es deixen estimar per les càmeres. Alguns, com Rafel López-Monné i Toni Orensanz, estan acostumats a caminar per aquests paisatges. Publiquen “A peu pel Priorat del vi i de l’oli”. D’altres prefereixen tastar el vi en una barra de bar. Trobaran 27 relats curts de “Mil i un bar contats” de Tarragona, sota la coordinació de Juan González Soto. I als més petits, Elisenda Guiu i Cristina Caupena els explicaran la història d’ “El raïm inquiet”.

En l’àmbit de la novel·la, Francesc Valls-Calçada publica “La pell de Déu”. En el gènere dels articles, Martín Garrido proposa “Esperando el autobús” i Juan Ballester “Buenas noches, Supertramp”. La historiadora Montserrat Duch coordina “El gènere de la polis”, un assaig sobre la trajectòria de les dones en el catalanisme polític. I en l’àmbit de la divulagació, diversos autors i fotògrafs participen a l’obra “Catalans de les lletres i les arts del segle XX”. Tot publicat per Arola.

La URV manté l’objectiu d’aprofitar Sant Jordi per mostrar obres de carácter docent, investigador i divulgatiu. Enguany destaca “Los sin tierra”, de Jaume Vallverdú, una investigació sobre aquest moviment del Brasil; i una reivindiació de la figura de Martí i Franqués amb el text “L’home que mirava l’aire”.

I n’hi ha tantes, de novetats, que us recomanem una passejada per les llibreries tarragonines abans i després de Sant Jordi. Abans, per anar perfilant la vostra tria del “Dia D”. I després, perquè els llibres us seguiran esperant l’endemà. I sempre.

COPA què?

(foto: Nació Digital)
(foto: Nació Digital)

Un any més la Federació Catalana de Futbol ha aconseguit no deixar ningú content amb la celebració, en aquest cas, de les semi-finals de la Copa Catalunya; situada en ple tram final de la temporada i amb ascensos, descensos i Champions en joc.

L’habilitat de la catalana per fer-la més grossa cada any no té preu. Amb el Barça jugant amb el planter a la lliga i pensant ja en München, l’Espanyol mirant cap a Europa, el Llagostera volent salvar la categoria i el Nàstic aspirant a arribar als play-off, cap equip ha assegurat jugar amb els seus onzes inicials i, de fet, el Barça ja ha anunciat que viatjarà amb el B al complet a Tarragona. Tot plegat un desgavell que no té cap ni peus i que desprestigia una competició que entre tots ens hauríem de creure, o no?

La competició necessita un plantejament seriós de Federació i clubs per decidir si realment interessa que es disputi aquesta Copa Catalunya o es decideix prescindir del torneig.

És cert que les dificultats de calendari són immenses, sobretot amb els dos grans. Però aquesta copa no té sentit si Messi no l’ha guanyat mai, si un any té final i l’altre no o si es juguen les eliminatòries de l’any anterior després de la final de l’any en curs (costa d’entendre, oi? la Copa Catalunya, també).

Com diu en una secció del 9 Esportiu el periodista Jesús Jordi, aquesta copa només tindrà sentit el dia que aquest petit país sigui alguna cosa més que una nació sense Estat i el fet de guanyar la Copa Catalunya doni dret als equips a jugar competicions europees.

Dimecres el Nàstic defensarà títol i Tarragona viurà un nou capítol d’aquesta estranya competició a la que felicito a nivell organitzatiu i a la que aplaudeixo el confeti de gran nivell que vam poder gaudir en la celebració de la Copa a Manlleu.

La història, però, no quedarà tancada aquí. La final encara no té data. Proposo un invent digne de Villar; jugar-la a doble partit o en un play-off al millor de cinc amb camps alternatius al llarg del territori, o bé marxar lluny molt lluny a l’estil italià o francès per fer clients potencials més enllà de les fronteres d’aquest… país?

 

Antoni Coll, el periodista jubilat més influent

0
Imatge de la concessió del títol de Fill adoptiu de la ciutat al periodista Antoni Coll (foto: Ajuntament Tarragona)
Imatge de la concessió del títol de Fill adoptiu de la ciutat al periodista Antoni Coll (foto: Ajuntament Tarragona)

El dentista del seu pare li va donar la primera oportunitat quan encara no havia acabat els estudis de Periodisme. Va passar directament de les aules de la facultat a la feina de redactor en cap del Diario de Lérida. Corria l’any 1966. Des de llavors, prop de mig segle implicat en l’ofici d’informar.

Antoni Coll i Gilabert: una vida dedicada a la premsa de paper, el futur de la qual alguns veuen perillar, fins i tot ell mateix. Aquest dilluns comentava la realitat del moment i desgranava les seves experiències en la segona jornada del cicle de xerrades que organitza el Col·legi de Periodistes a l’auditori Tarragona de Catalunya Caixa.

Del dentista del pare al professor que l’examina de Dret a Saragossa, un seguit de circumstàncies casuals han guiat la trajectòria professional de Coll, gairebé sempre amb càrrecs de responsabilitat. De Lleida al Noticiero de la capital aragonesa, i després al Diario de Barcelona, El Correo Catalán i La Vanguardia, “el millor diari”, segons li va dir a Luis del Olmo en una entrevista l’any 82.

El periodista que representa un mitjà 

Però al diari dels Godó no va estar-se gaire, perquè el 1984 el van cridar per dirigir el Diari de Tarragona, que sorgia d’aquell Diario Español editat pel Movimiento, i que l’ha portat a fixar aquí definitivament la seva residència (és Fill adoptiu de la ciutat).

Orgullós d’aquesta llarga etapa de més de 30 anys, Coll observa ara com la qualitat dels mitjans s’empobreix perquè fan fóra els professionals amb més experiència; la publicitat s’enfonsa i provoca retallades a les redaccions; i la gratuïtat dels continguts informatius a internet amenaça la premsa tradicional.

Consells i recomanacions 

Vocació, criteri, saber escriure i humanitat. Aquestes són quatres actituds que ha de tenir un bon periodista, segons el criteri d’Antoni Coll. Als més joves els recomana llegir diaris, fer pràctiques, oferir-se i col·laborar en mitjans mentre s’estudia. Als ja introduïts al món laboral, els aconsella professionalitat, disponibilitat, formació permanent i flexibilitat.

El “periodista jubilat amb més influència” de Tarragona, com el va presentar Ignasi Soler, completa la seva xerrada amb un recull de fotografies on se’l pot veure amb figures mundials de l’esport com Kubala i Pelé, o amb els principals dirigents polítics de la Transició com Tarradellas, Suárez, Pujol, Felipe i Carrillo. Confessa, però, que li hauria agradat entrevistar Lech Walesa, Nelson Mandela i el papa Joan Pau II, entre d’altres.

Fora del dia a dia de la redacció, Coll manté el càrrec de conseller editorial del Diari de Tarragona i dedica els seus esforços a presidir la Fundació Bonanit.

CANVI DE DATA

El tercer i últim convidat al cicle Experiència de Periodista, Ramon Besa, ajorna una setmana la seva xerrada per motius de feina. L’acte tindrà lloc el dilluns 29 d’abril a les 19 h., perquè el dilluns 22 estarà a Munic cobrint per al diari El Pais la informació del partit Bayern-Barça.