Una de les actuacions del Concurs de Focs Artificials 2022. Foto: Marc Colilla.
Per segon any consecutiu, el FET a TARRAGONA i el Port de Tarragona us conviden a una nit excepcional per gaudir del Concurs Internacional de Focs Artificials des d’un lloc privilegiat: la terrassa de la seu institucional del Port.
L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 5 de juliol a les 21,30h. El punt de trobada serà el mateix edifici que fa de seu institucional del Port i que va ser remodelat fa poc més d’un any.
activitat per a subscriptors del ‘fet’: dimecres 5 de juliol
Visitarem l’edifici amb el president de l’APT, l’arquitecte Saül Garreta, i la sala de control d’emergències i Salvament Marítim, situada a l’última planta. L’activitat culminarà amb la contemplació del castell de focs que llençarà la Pirotècnia Santa Chiara de Castorano, Itàlia.
Tenint en compte la limitació d’espai i que una vintena d’amigues i amics del FET ja van gaudir de l’espectacle l’any passat, aquest any obrim la convocatòria a la resta de subscriptors i subscriptores.
Les persones interessades heu d’enviar un correu a
subscripcions@fetatarragona.cat
Cal indicar el nom i cognoms de la persona subscriptora i acompanyant i els corresponents DNI.
La subscriptora Adelina Jarque és una de les afortunades perquè va guanyar el sorteig de la trobada que vam organitzar fa unes setmanes al Teatre Auditori del Camp de Mart.
I el subscriptor Xavi Solé Bru és un altre dels afortunats perquè el fotògraf David Oliete ha escollit la seva imatge com la millor de totes les enviades pels subscriptors per publicar a la revista número 60.
Matias Vives, el primer per l’esquerra, en un debat organitzat pel FET el 2017 amb la participació de Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Jaria. Foto: Anna Plaza
“On quedem? Al quiosc de la Imperial”. Així titulava Matias Vives l’últim article publicat al FET a TARRAGONA. L’advocat, economista i ‘padrí’ de la revista ha mort a l’edat de 70 anys deixant un buit molt gran en amplis sectors del país.
La seva trajectòria inclou la militància antifranquista al PSUC i a l’Assemblea de Catalunya, ser diputat al Parlament de Catalunya en les dues primeres legislatures, assumir el càrrec de Síndic de Greuges de la URV, formar part de l’equip del Síndic de Greuges de Catalunya, ser membre del consell d’administració de Caixa Catalunya i molts altres càrrecs de responsabilitat.
Matias Vives i March ha mort a l’edat de 70 anys a Montblanc. Al darrere, se’l veu en una foto de jove, en una manifestació per l’autogovern a la Rambla Nova de Tarragona.
Però, per a la gent del FET, el Matias és una de les persones més estimades, un amic que va donar suport a la iniciativa periodística des del primer dia i va formar part del seu consell assessor creat el 2013. A més, havia participat en diversos debats públics organitzats pel FET.
I al número 50 de la revista va ser un dels protagonistes d’un reportatge sobre l’Assemblea de Catalunya i el primer míting que va organitzar el 1976 al Camp de Mart. ‘Un míting per a la història’.
Sis dels dotze oradors del míting de l’Assemblea de Catalunya celebrat el novembre de 1976 al Camp de Mart. El segon per l’esquerra és Matias Vives. Foto: David Oliete.
Havia escrit alguns articles adreçats especialment a la comunitat del FET. En recuperem els següents:
Membres del Club Montsant en una prova anterior fora de Catalunya, Foto cedida.
Tarragona acull el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques de curses d’orientació a peu del 30 de juny al 2 de juliol. Un esdeveniment que visualitzarà la ciutat en aquesta modalitat esportiva gràcies, en part, a la col·laboració del Club Montsant Orientació Tarragona, una entitat creada l’any 1989 amb una forta implantació al territori.
Al voltant de 400 nois i noies de les categories Infantil, Cadet i Juvenil competiran en les modalitats esprint, mitjana, llarga distància, relleus mixts i trail-o. La Federació de Curses d’Orientació de Catalunya i el Club Montsant Orientació treballen de bracet i de valent per celebrar aquesta competició d’alt nivell.
la primera prova tindrà lloc aquest divendres 30 al pont del diable
Gemma Solé, és l’expresidenta del club i actual vocal de la junta directiva. Es mostra molt animada per la celebració d’aquesta prova i ressalta que, tot i comptar amb antecedents en l’organització d’aquest tipus de competicions i fins i tot d’altres a escala internacional, “som conscients que ens implica molt d’esforç”. Solé fa valdre que es tracta d’una tasca altruista que comportarà l’organització de cinc curses en tres dies. Així mateix, des del club volen donar la “visibilitat que Tarragona es mereix” i és per això que la primera cursa, la del divendres 30 de juny, tindrà lloc al Pont del Diable.
La junta directiva del club, buscant nous mapes per al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques de curses d’orientació
Des que van rebre l’encàrrec al setembre l’equip de treball del Club Montsant, junt amb la Federació Catalana, ha s’ha esforçat per organitzar aquest campionat. Hi ha tot un equip organitzador, amb la Gemma com a directora de prova, i Joan Borràs com a director tècnic. Recorreguts seleccionats de forma curosa no només a la ciutat, sinó en territoris com Montblanc o Cornudella del Montsant.
el club montsant participa en l’organització del campionat
Com són les curses d’orientació a peu? “El nostre esport tracta d’anar amb un mapa, una brúixola i realitzar un recorregut”, resumeix Solé. Gairebé els 50 socis del Club Montsant competeixen habitualment a la Copa Catalunya, Lliga Espanyola i Campionats d’Espanya. Fins i tot, en campionats internacionals, sota la figura de Judit Ravell, la qual Gemmá Sole defineix “com la referent del nostre club”.
Un esport com el que representa la Gemma, requereix una bona capacitat física, però també mental. Explica que l’esport d’orientació “és purament un 50% físic i un altre 50% cognitiu”. “Pots estar bé físicament que si no fas una bona lectura i interpretació del mapa i prens les decisions malament, ben segur que falles”, argumenta. En aquest sentit, detalla que hi ha diferents formes d’entrenar tècnicament i que “és totalment necessari per aconseguir fites”. La tarragonina considera que es tracta d’un esport laboriós, amb entrenaments “que s’han de preparar molt i que són d’un sol ús”.
les curses d’orientació requereixen bona capacitat física i mental
Gemma Solé té molt clar que les curses d’orientació a peu aporten valors diferents respecte a altres modalitats. Per a ella, n’hi ha un de bàsic: el respecte a la natura. El Club Montsant organitza un ampli nombre de curses al medi natural “i puc dir que quan marxem està igual o més net que quan arribem”. “No veurem cap prova d’orientació on es llenci un got a terra o els envasos fora dels recipients de reciclatge”, diu, per afegir que “si volem corre a la natura primer de tot l’hem de respectar i estimar”.
Judit Ravell, durant una competició
Per a la Gemma, l’estreta relació amb la muntanya i l’entorn natural és un punt important per atraure la gent, però n’hi ha un altre, des de la seva opinió, que també és molt important. És el fet de tractar-se d’un esport molt familiar. “Fins i tot hi ha servei de guarderia i va ser per això que vaig escollir aquest esport quan vaig ser mare”, assegura.
els organitzadors destaquen el respecte a la natura dels participants
Avui al Club són un nombre reduït de socis i tot plegat ha comportat que ja no puguin tenir grups d’entrenaments o l’equip junior. La vocal de l’entitat creu que “com a club ens falta el vessant de visualitzar-nos i tornar a organitzar actes a escala popular per donar-nos a conèixer”. El que sí que han percebut des del Club Montsant és un increment de les competicions i és aquí on ressalta “el gran esforç de la Federació Catalana per difondre aquest esport”.
La companyia Escarlata actuarà al Centre Cultural Antic Ajuntament el proper dissabte 1 de juliol. Foto: cedida.
Davant l’emergència climàtica, cultura! Cultura al carrer, cultura sostenible, cultura per conscienciar la ciutadania… Aquesta és la filosofia del nou cicle ‘Cultura o extinció’ que arriba al punt culminant aquesta última setmana de juny.
Exposicions, instal·lacions, xerrades, debats, tallers, espectacles de carrer i concerts en diferents espais de Tarragona. Tot un cicle impulsat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i on també hi participen les àrees de Cooperació, Joventut i Neteja Pública i l’Institut Municipal d’Educació, a més de la implicació d’entitats com La Sínia o Enginyeria Sense Fronteres.
setmana plena d’activitats lúdiques i de conscienciació
“Totes les propostes tenen com a fil conductor temes d’actualitat i conscienciació en relació al comportament dels humans amb l’entorn”, expliquen els organitzadors del cicle. “Tractem de fer una gestió transversal sumant esforços amb el teixit cultural de la ciutat”, diuen els tècnics de Cultura, Guillem Rius i Cristina Reig.
Així, aquests propers dies s’ha programat teatre, titelles, circ, clow, accions artístiques, accions itinerants i tallers, i un concert potent per lligar el nou cicle amb els espectacles d’estiu del Camp de Mart: l’actuació de Ginestà i Marala el proper dissabte 1 de juliol a les 22,30h amb entrada gratuïta.
Postal nocturna de Tarragona, des de la platja del Miracle. Foto: David Oliete Casanova.
El número 60 de la revista FET a TARRAGONA publicarà un ampli reportatge fotogràfic de la ciutat de nit. L’objectiu és redescobrir-la des d’una mirada una mica menys convencional, a la qual potser no hi parem prou atenció. Creiem que val la pena valorar-ne les llums, les ombres i els relleus que només es fan visibles quan es fa fosc.
la revista sortirà al carrer el 4 de juliol
Tot coincidint amb les nits més curtes de l’any, hem voltat per alguns dels indrets més emblemàtics de Tarragona, i el resultat el podreu veure a partir del 4 de juliol. Al reportatge també publiquem una selecció d’imatges enviades pels subscriptors en el marc d’una convocatòria oberta fa setmanes per celebrar els 10 anys del FET.
publicarem algunes de les fotos enviades pels lectors
I entre aquestes imatges, en seleccionem una com a guanyadora. L’autor n’és el subscriptor Xavi Solé Bru. Els propers dies descobrirem el regal que tindrà aquest lector per la foto enviada i publicada. I a tots els participants, moltes gràcies per enviar-nos un material que serveix per enriquir els paisatges nocturns de Tarragona.
Imatge de la sessió de ‘Xerrem Junts’. Foto: Josep Gallofré.
La Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta acull des del gener el projecte Xerrem Junts. Es tracta d’una iniciativa que ofereix espais de conversa en català entre persones que volen aprendre l’idioma. El projecte, coordinat per l’Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), també té l’objectiu d’apropar la cultura als ciutadans.
‘Xerrem Junts’ és un programa que acosta el català a tot aquell que el vulgui aprendre
Amb un títol atractiu i amè per a tothom, l’activitat conforma un espai de convivència entre persones catalanoparlants i d’altres nouvingudes. Es porta a terme de forma setmanal al voltant de tres perfils: població que no sap català ni l’entén, d’altres que en tenen un petit coneixement i les persones que no tenen la fluïdesa suficient i que l’han de practicar.
Xerrem Junts està dirigit per persones voluntàries, més coneguts com a guies, que han estat formades prèviament en la matèria. El Quim Vendrell i la Isabel Ortega són guies a Torreforta. Ortega expressa que el projecte fa que “la gent de fora aprengui català i així aconseguim que es vinculin més a la terra. És una forma d’integració”. Així mateix, el Quim i la Isabel destaquen el gran nombre de participants i interessats, amb la voluntat de conèixer més sobre el català. “Algú que coneix la llengua se sentirà més cohesionat amb el territori que l’ha acollit”, diu la Isabel.
La Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta acull el projecte ‘Xerrem Junts’. Foto: Josep Gallofré.
Vendrell realça el paper dels voluntaris participants a Xerrem Junts: “Catalunya viu gràcies al paper i interès d’aquest tipus de persones”. El guia de Torreforta indica que “sense la força de la societat civil molts projectes no tirarien endavant”. Tal ha estat l’èxit d’aquest primer curs a Torreforta, que ja s’han creat quatre grups de conversa i pròximament n’hi haurà un cinquè. Cal remarcar que els guies no són mestres. El que fan és parlar i faciliten eines perquè els xerraires parlin. Aquests se senten còmodes i d’aquesta manera se’ls forma de manera amena i se’ls donen unes habilitats per aprendre el català.
L’èxit del projecte ha portat a crear cinc grups de conversa en català
Cada dia es tracta una temàtica diferent. Aquest passat dimecres tocava parlar de la família. La conversa s’inicia amb la presentació d’un gràfic com a punt de partida. A partir d’aquest moment es generen diàlegs de pregunta i resposta. Qüestions simples, però profitoses. A més, cal remarcar la interacció entre els participants, ja que, per exemple, es rectifiquen entre ells.
El Quim Vendrell i l’Aisha, amb el gràfic sobre la família. Foto: Josep Gallofré.
L’Islam i l’Aisha són dues joves de Torreforta que fins ara no parlaven català. “Vull aprendre perquè tinc interès a conversar amb la gent”, comenta l’Aisha. L’Islam afegeix que “em servirà per a bé en el meu dia a dia”. Ambdues pensen que el fet de tenir coneixement sobre la llengua i la cultura catalanes els ajudarà positivament en diversos àmbits, com el laboral o educatiu, i també per sentir-se més “arrelades” a Tarragona.
Es tracta d’un procés “lent”, tal com detalla Quim Vendrell. Per aquest motiu, també volen que els participants coneguin la ciutat més enllà de Torreforta. És per això que aviat es desplaçaran al centre de Tarragona en petits grups perquè visitin diversos emplaçaments i vegin “que la ciutat també els pot acollir”.
El Quim Vendrell, el primer a l’esquerra, en una trobada organitzada pel FET a TARRAGONA a la biblioteca Pepita Ferrer. Foto: Marc Colilla.
Fotografia de grup dels mulassers a Villach, Àustria.
Buscàvem una geladeria i vam acabar topant, de casualitat, amb l’escut de la nostra ciutat. Klagenfurt està agermanada amb Tarragona des de l’11 d’octubre de 1996. És la capital de la regió meridional de Caríntia, Àustria. S’hi parla l’alemany —amb un ciao recurrent per acomiadar-se que constata la proximitat geogràfica amb Itàlia— i està envoltada de llacs, com el Wörthersee. Tot això ja ho sabíem, o ens ho podíem imaginar, però no ens esperàvem pas que al paviment d’un dels carrers principals d’aquest municipi austríac trobaríem la nostra senyera ondulada.
Un dels companys de viatge ens havia fet notar, tan sols uns minuts abans, que al passeig de Sant Antoni, a tocar de l’estàtua d’Octavi August, hi ha un mural que també certifica, per la via artística, aquest acord fratern. Com Tarragona, Klagenfurt té una mida mitjana, d’uns 101.000 habitants. A la Neuer Platz s’erigeix el Lindwurmbrunnen, el seu drac emblemàtic, i a la Kramergasse es pot comprar llibres en una màquina expenedora. Però per què hi estem agermanats? No serà perquè klagen significa lamentar-se, i aquest verb sembla, a ulls dels mateixos tarragonins, especialment precís a l’hora de definir-se?
del 16 al 18 de juny, la mulassa ha participat EN L’APLEC INTERNACIONAL D’ADIFOLK
Caríntia i Catalunya van estrènyer llaços, durant tres dies, gràcies a la cultura. A Klagenfurt, en el fons, només hi vam passar unes hores de turisme, perquè el propòsit del nostre viatge estava situat a uns 40 quilòmetres de distància, a Villach, on el cap de setmana del 16 al 18 de juny es va celebrar la 35a edició de l’Aplec Internacional d’Adifolk. La Mulassa de Tarragona —amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la conselleria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona— s’hi estrenava com a convidada, en el tercer país estranger que visita (els anteriors són Andorra i França, amb Bessan i la fàbrica de chartreuse de Voiron com a destinacions durant la dècada passada) en els 35 anys d’història de l’entitat. Els mulassers tarragonins, com a tal, no havien agafat mai junts un avió.
Detall del mosaic de les ciutats agermanades de Klagenfurt, on apareix Tarragona (Fotografia: cedida per Laia Cunillera).
Que la mulassa és un element vertaderament popular m’ho fa pensar la seva proximitat amb la gent —d’aquí i d’allà, sense localismes—, que escapa de protocols i solemnitats. La Mulassa de Tarragona és entremaliada, desobeeix a estones els recorreguts marcats, saluda —i de vegades envesteix— els vianants i es deixa acariciar pels infants acotxant el cap. A Àustria, les cares de reacció dels habitants locals davant del caràcter imprevisible de la bèstia, a qui de vegades confonien amb un cavall, eren encara més expressives, d’una major sorpresa, a causa del desconeixement. En uns tríptics en alemany, disponibles a l’espai d’exposició, nosaltres els explicàvem què és una mulassa, què són les festes de Santa Tecla i què és Tarragona, però a fora, en cercavila, el contacte era directe.
cares de sorpresa dels austríacs davant la bèstia entremaliada
Catalans (més de 500 participants, de fins a 25 grups diferents) i austríacs vam coincidir a les places i carrers de Villach, en especial a la Rathausplatz, centre neuràlgic de la festa, on es van ballar sardanes i jotes, es van cantar havaneres, es va repartir rom cremat, es van pronunciar discursos institucionals —amb l’expresident Carles Puigdemont a primera fila— i es van exhibir els balls de totes les colles participants, entre altres activitats.
L’objectiu d’Adifolk amb aquesta mostra nascuda el 1988 consisteix a exportar les tradicions catalanes arreu d’Europa, però també a fomentar l’intercanvi cultural amb altres països. Així, de Villach estant, vam poder gaudir de cant i d’alguns balls típics de la zona. Aquesta invasió catalana gens subtil, però amable, momentània i civilitzada, doncs, també es va complementar amb estones de bidireccionalitat, de coneixença mútua, que feien que tot plegat prengués més sentit.
Vista de Villach a tocar del riu Drava, a punt de començar una mostra d’imatgeria festiva amb la Mulassa.
Tarragona va comptar, enguany, amb una presència destacada a l’Aplec Internacional, que de fet ja s’havia presentat en societat el passat 20 d’abril a l’Antic Ajuntament. A banda de la Mulassa, també hi va actuar la colla Toc de Dansa, els veterans de Tarragona Dansa, amb qui vam compartir l’anada i la tornada del viatge. Ja és curiós que hagi de ser tan lluny de casa on hàgim d’ajuntar-nos, i on un parell de sardanistes entrin a fer ballar per primer cop la Mulassa, que precisament va ser recuperada el 1988 dins d’una associació sardanista —ja extinta—, el Centre de Colles Sardanistes de Tarragona.
la colla tarragonina toc de dansa també va actuar a villach
La ciutat de Venècia es va convertir, ja sense la Mulassa —que torna en camió—, en l’última aturada d’una experiència intensa, amb cercaviles, espectacles i tallers, d’aquelles que de portes endins també fruiten, perquè formen un anecdotari i un àlbum de records que relliguen el sentit col·lectiu. Mentre passejàvem com badocs pels carrers estrets i els ponts venecians, entre gent de tot el món —que ens feien pensar en els efectes nocius de la sobreexplotació turística, és a dir, de la nostra pròpia concurrència en aquell indret massificat—, l’atzar va voler que de sobte em vinguessin en ment les estàtues parlants, originàries de Roma, i ens en trobéssim dues de venecianes de camí: Il Gobbo di Rialto, que suporta, condemnat, el pes d’una escala, i el meloner Maròco de le Pipone, que passa desapercebut, entre desenes de milers de persones, als peus de la columna del lleó alat de San Marco.
“la cultura ens cohesiona com a humans”
Es diu que aquestes escultures antigues parlaven perquè, a partir del segle XVI, s’hi enganxaven, de nit, versos satírics anònims. Quan hi penso, sempre me’n recordo dels nostres balls parlats, que també van esdevenir una vàlvula d’escapament per a la llibertat d’expressió i la crítica als més poderosos. Una connexió que demostra, al meu parer, que la cultura ens cohesiona i entrelliga com a humans, perquè sovint posa damunt la taula necessitats i inquietuds que solen anar més enllà de les particularitats que la fan possible, ja sigui a Itàlia, Àustria o Catalunya.
L’expedició de la Mulassa de Tarragona, de visita a Venècia (Fotografia: cedida per Marc Torija).
Imatge de l’acte de commemoració del cinquè aniversari del FET a TARRAGONA al Tinglado 1 del Port l’any 2018. Foto: pixelmoreno.
Apunteu la data:
Dimecres 13 de setembre, a les 19h. Al Tinglado 1 del Port farem la Festa dels 10 anys del FET a TARRAGONA.
Us anunciem dia, hora i lloc amb molta antelació perquè en prengueu nota. Perquè volem compartir amb molta gent -i especialment amb els subscriptors- aquest aniversari tan especial.
la festa dels 10 anys del ‘fet’, al tinglado 1
L’acte estarà obert a tothom i comptarà amb música en directe i un reconeixement a persones de diferents àmbits professionals que han ajudat a consolidar el FET al llarg d’aquesta dècada (2013-2023).
A la festa presentarem la revista número 61, on els subscriptors i subscriptores -en l’actualitat, uns 700- hi tindran un protagonisme destacat perquè han fet viable aquest projecte impulsat per un grup de periodistes.
els subscriptors hi tindran un paper protagonista
Amb la col·laboració del Port de Tarragona, preparem la festa del desè aniversari. Igual que vam organitzar la del cinquè aniversari, el setembre de 2018, i que ens agrada molt recordar.
Entrevista de Ricard Lahoz a l’alcalde Rubén Viñuales a Ràdio Ciutat de Tarragona
Deu idees expressades aquest dijous per Rubén Viñuales en la primera entrevista que li faig com a alcalde de Tarragona:
1. Recuperar, obrir i museïtzar la Font dels lleons. Aquest és l’encàrrec principal que l’alcalde fa a Cèsar Pociña, nomenat assessor en l’àmbit del patrimoni. “Necessitem una persona preocupada exclusivament del nostre patrimoni i cal avançar en les converses amb el particular que té la propietat de la font”.
2. Tornar a presentar a fons europeus Feder el projecte del Banc de la Ciència i el Coneixement a l’edifici del Banc d’Espanya. S’hi obriran noves convocatòries i la proposta de l’ajuntament de Tarragona “és bona i compta amb la implicació de la URV”, apunta Viñuales.
3. Aplegar a Tabacalera els centres de recerca universitaris, entre els quals hi ha l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’ICIQ (Institut Català d’Investigacio Química). Dit això, l’alcalde -en la mateixa resposta- també insinua que hi podrien anar les oficines municipals de la Rambla Nova “per estalviar-nos un lloguer important”. Però què li agradaria? Que fos “un centre d’investigació tecnològica” amb participació privada “que enllaçaria amb el nou barri tecnològic a l’actual polígon Francolí”.
4. Reprendre les converses del govern Ricomà amb els responsables de la CLH. “L’empresa vol marxar, però ens costarà diners i temps”, admet Viñuales. Posa damunt la taula la xifra de 10 milions d’euros que es poden compensar en part amb edificabilitat a l’Horta Gran i això li genera “dubtes”.
5. Tirar endavant el projecte de gran espai d’equipaments culturals a la Savinosa, que la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va presentar fa uns mesos. Viñuales el veu bé perquè “té tota la lògica”, inclou l’obertura del camí de ronda i “és assumible des del punt de vista econòmic”.
6. Impulsar des de la Diputació -Viñuales en serà el vicepresident primer- un programa de suport a la millora dels polígons industrials perquè són “un motor econòmic molt important” de la demarcació. L’ens intercormarcal seria el paraigua per endreçar zones molt degradades a la ciutat.
7. “Em sembla interessant la proposta de Saül Garreta perquè el Port es faci càrrec de la plaça dels Carros“, afirma. Cal veure-hi els aspectes jurídics, però hi ha els precedents de la passarel·la i el passeig del Miracle i, per tant, és factible.
8. Aprofitar les coses bones de l’avanç del POUM, però també “introduir les nostres idees pel que a la Vall del Llorito, l’àrea del cementiri, la del Nàstic i el PP-10”. I això considera que no representaria un ajornament important en el calendari del pla.
9. Aprofitar el que ja s’ha fet i “modificar només algunes exigències tècniques” en el contracte de la brossa per fer-lo “competitiu”.
10. “Que els partits de l’oposició no s’autoexcloguin”, afirma l’alcalde. És una referència directa a PP, Junts i En Comú Podem davant d’una possible ampliació de l’equip de govern de la ciutat. “Ser generós en política sempre és un bon negoci”, conclou.
Aquí podeu recuperar l’entrevista íntegra a Rubén Viñuales a Ràdio Ciutat de Tarragona:
Una foguera de Sant Joan al Serrallo, en una imatge d’arxiu. Foto: Diables Voramar.
Canvis a la nit més curta i el dia més gran de l’any, que diria Sisa. L’estiu arribarà a Tarragona de la mà de la flama del Canigó i ho farà amb novetats importants respecte altres anys. Aquest cop, per primera vegada, la flama més estimada als Països Catalans arribarà a la ciutat directament des del Canigó sense passar per cap intermediari. La festa per acollir-la, a més, es reconceptualitzarà per donar importància al que realment la té: la pròpia flama i res més. Amb això, Tarragona i les entitats que ho organitzen any rere any reivindiquen la capitalitat com a punt d’arribada i de distribució de la flama del Canigó.
Els diables voramar i el ball d’en serrallonga recolliran la flama als peus del canigó per primer cop
L’arribada del solstici d’estiu, pels volts del 21 de juny, és el pretext sobre el qual s’han cimentat moltes tradicions catalanes que troben l’arrel al Pirineu, tant el que està sota l’administració espanyola com la francesa. L’element del foc ha donat peu, al llarg dels temps, a nombroses tradicions que, posterioment, s’han escampat arreu, com és el cas de la flama del Canigó. Cada 22 de juny, la tradició mana pujar al cim del Canigó, una muntanya de la comarca nord-catalana del Conflent. Si una muntanya atrapa tota la identitat i personalitat catalanes, aquesta és la del Canigó. S’hi puja per vetllar una flama encesa ininterropudament que l’endemà, 23 de juny, es reparteix i arriba a tots els Països Catalans. La flama serveix per encendre totes les fogueres de la Nit de Sant Joan i per, com a mínim simbòlicament, regenerar-se i cremar els mals auguris de tot l’any.
Fetes les apreciacions prèvies, traslladem-ho a casa nostra. Cada any, els Diables Voramar i el Ball d’en Serrallonga són els encarregats, juntament als jeeps del Club Tortuga, d’anar a buscar la flama i apropar-la a Tarragona. Però l’anaven a buscar a Reus, que és el punt més proper d’arribada i distribució de la flama del Canigó. La portaven a Tarragona i, un cop aquí, el vespre del 23 de juny, servia per encendre el correfoc i la foguera de Sant Joan. Doncs bé, això canviarà a partir d’aquest any gràcies a la dèria de les entitats organitzadores: Voramar i Serrallonga.
Enguany, per primera vegada, aquestes entitats pujaran a buscar directament la flama, sense haver de passar per Reus. El 23 de juny a les 6 de la matinada sortiran direcció als Pirineus, fins a Coll d’Ares, a les portes de la Catalunya Nord. Allà se’ls entregarà la flama que hauran de custodiar itraslladar a Tarragona, on arribarà a la tarda i serà rebuda amb festa al Serrallo. Voramar i Serrallonga expliquen al FET que aquest és un canvi que fa temps que persegueixen: “Som la capital i la flama havia d’arribar directament a Tarragona, amb això volem que l’acte deixi de ser endogàmic i fer arribar la tradició a tots els municipis del Tarragonès, després de tants anys rebent-la, ara també volem ser custodis de la flama del Canigó” diu Ricard Fernández, president del Ball d’en Serrallonga.
Les entitats volen reforçar la “capitalitat” de la ciutat com a punt de distribució de la flama
Sembla un canvi menor, però no ho és. “L’objectiu d’això és donar-li a l’acte la importància que es mereix per la catalanitat, esdevenir punt de rebuda i de distribució de la flama és el que li toca a Tarragona per ser capital”, fa Dani Mogio, president dels Diables Voramar. En arribar al Serrallo, a les 18h de la vigília de Sant Joan, la flama serà rebuda per nombrosos municipis de la comarca que han estat convidats per l’organització: regidors, entitats culturals i socials, etc. El canvi de cartipassos municipals en alguns pobles ha “dificultat el procés” però els presidents de Voramar i Serrallonga aspiren a fer créixer més l’acte.
Un altre dels canvis en la rebuda de la flama del Canigó serà que tant els Diables Voramar i la Víbria com el Ball d’en Serrallonga celebraran un sopar aquell vespre per custodiar la flama, abans no els toqui traslladar-la fins a la plaça de laMitja Lluna, on encendrà el correfoc que arribarà a la plaça Corsini, ubicació final de la gran foguera i on també es llegirà un manifest, cap a les 23:30h. “Així tot l’acte queda més lligat, perquè abans no hi havia continuïtat”, afirma Fernández.
Voramar, Víbria i Serrallonga custordiaran la flama fins a l’inici del correfoc. Foto: Diables Voramar.
Que Tarragona esdevingui punt de distribució de la flama del Canigó reforça la seva capitalitat però, a més, empeny aquest “sentit cultural patriòtic i identitari sobre allò que significa la flama” per la cultura i la tradició catalanes, en paraules dels dos presidents. Aquest culte a la flama d’una muntanya catalana en territori francès va començar en plena dictadura franquista i va ser el 1966 que la flama creuava la frontera per primer cop, encara en clandestinitat. “Que un foc que perdura dalt d’una muntanya tot l’any gràcies a la gent que el manté viu és un gran símbol per a la cultura catalana, i conèixer el sentit del foc és el que volem aconseguir amb el temps”, fan Fernández i Mogio, que reivindiquen la persistència de la flama al llarg de les èpoques complicades fent una analogia amb el catalanisme.
Voramar i Serrallonga es prepararan per realitzar l’ascenció al canigó l’any que ve
Aquests canvis, però, són només el primer pas cap a un objectiu més gran a llarg termini: “aquest ha de ser un tema de ciutat, mani qui mani, i per això cal implicar l’ajuntament i alcaldia“, apunta el president del Ball d’en Serrallonga. Asseguren que el canvi de color polític a l’Ajuntament de Tarragona no els beneficia, però mantenen aquest objectiu més ambiciós. A més, enguany, les dues entitats tenien tres places disponibles per si volien pujar al mateix pic del Canigó a recollir la flama. “Aquest cop no ho farem perquè és el primer cop que ens ho proposen i l’ascensió és complicada perquè són uns quants dies seguits”, afirmen els presidents, que no amaguen la intenció de preparar-se per poder pujar l’any que ve. “Això ja serà molt”, afirmen.
Una de les trobades del cicle ‘Cultura o extinció’. Foto: organització.
Habitualment, la paraula cultura ens porta a pensar en obres literàries, musicals o artístiques. Una pel·lícula, una obra de teatre o una novel·la, són efectivament, manifestacions concretes de la creativitat d’una comunitat. Ara bé, la cultura és molt més que això: constitueix l’increïble mecanisme d’adaptació al món que han desenvolupat els Sapiens. Mentre la resta d’éssers vius s’hi adapten seguint les lleis de l’evolució natural —un mecanisme que ens sembla lentíssim—, els humans som capaços de compilar sabers i pensaments que transmetem a les següents generacions. És aquesta capacitat la que ens ha donat l’enorme avantatge competitiu que ens ha convertit en una espècie dominant.
cicle de converses per afrontar els reptes actuals del planeta
La tecnologia ens fa humans, no hi ha dubte. Som micos tecnològics des del primer moment que vam aprendre a tallar pedres per utilitzar-les com a ganivets. Ara bé, la manera d’usar aquesta tecnologia també és fruit de la cultura. Els valors i els símbols a partir dels quals es genera i s’ordena la vida comunitària no sorgeixen d’una màquina, sinó de la cultura, la gran generadora de significats.
una iniciativa de diverses àrees de l’ajuntament de TARRAGONA
Una part molt destacada de les societats humanes han pres com a model de progrés un sistema d’organització econòmica i social basat en el creixement il·limitat de l’esfera material de la vida (val la pena recordar que malgrat la seva hegemonia, només és un model entre altres possibles, potser encara per dissenyar). La troballa d’una energia tan potent i tan fàcil d’aprofitar com el petroli, ens va atorgar un poder de transformació descomunal (pel qual, segons sembla, potser no estàvem preparats). La disponibilitat d’energia de la que hem gaudit és tal, que hem arribat a desestabilitzar el clima del planeta.
Les converses s’han celebrat a l’Espai Jove La Palmera. Foto: organització
La ciència és absolutament concloent a l’hora de mostrar-nos que estem vivint a crèdit. Les societats capitalistes anomenades avançades consumeixen dues, tres i fins a cinc vegades més de la capacitat que té el planeta per regenerar-se. El sistema del que formem part, obsessionat amb augmentar beneficis i concentrar el poder, menysté, per exemple, quelcom tan fonamental com les lleis de la termodinàmica. Dopats pel petroli ens creiem déus. Malgrat les continuades veus d’alerta de científics i investigadors, hem convertit el pensament màgic en ideologia i la tecnologia en religió.
D’altra banda, reequilibrar la vida humana dins els límits biofísics del planeta, adaptar-se en definitiva al que la Terra pot mantenir, és absolutament possible, però exigeix canvis profunds en els estils de vida d’una part significativa dels humans (cal recordar, per exemple, que el 10% de la població mundial és la responsable aproximadament del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle).
“com reorientem unes ciutats pensades per produir i consumir?”
Quins valors necessitem per afrontar els reptes que tenim plantejats? Quins marcs mentals cal transformar? Com fer-ho? Com reorientem a la vida unes ciutats pensades per produir i consumir? És a partir de preguntes com aquestes que sorgeix la programació cultural organitzada per l’Ajuntament de Tarragona i que porta el contundent títol de Cultura o Extinció. El cicle ha sorgit de la col·laboració de les àrees de Cultura, Cooperació i Joventut (a més de l’IMET, Medi Ambient i Neteja Pública), un bon signe de la capacitat dels equips tècnics municipals per cooperar (un concepte clau per abordar el futur). La primera activitat va ser una entrevista xerrada amb Eudald Carbonell, conduïda pel periodista Enric Garcia Jardí. Aquest reconegut investigador i professor de la URV, molt crític amb els efectes uniformitzadors de la globalització, fa temps que alerta que no serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma de pensar, de relacionar-nos i de viure.
“quins marcs mentals cal transformar?”
El cicle, a més d’una àmplia i variada oferta d’exposicions, tallers, concerts i teatre programats per aquest mes de juny, també va incloure tres trobades amb persones que treballen, des de la cultura, vers l’adaptació a les crisis que tenim plantejades. Aquestes sessions van tenir lloc a l’espai jove La Palmera, una deliciosa metàfora del caràcter que haurien de tenir les ciutats del futur. La presentació dels actes va anar a càrrec de qui escriu aquestes línies: un privilegi.
Tres trobades
El primer convidat va ser l’arquitecte Toni Gironès i la seva intervenció va girar al voltant el verb habitar, com a principal sentit de l’arquitectura. La sessió va començar comentant les imatges de dos habitatges. La primera mostrava una caseta de pescadors al cap de Creus, al costat del mar, ben arrecerada de la Tramuntana, protegida per les roques, i construïda amb materials del mateix indret. La segona, el mas de la Calderera de Riudoms, on va passar part de la infantesa Antoni Gaudí, un edifici ben orientat per rebre la llum i evitar el Mestral, i amb dos enormes plataners que proporcionava ombra i frescor durant els mesos més calorosos.
toni gironés proposa el parc del francolí com “espai central de la ciutat”
L’arquitectura és l’element de mediació entre les persones i el lloc. La tradicional, per necessitat, era molt conscient que calia conèixer i adaptar-se a les condicions de l’entorn. La modernitat i la facilitat per disposar d’energia barata ens ha portat a centrar-nos en els “artefactes” i menystenir les condicions de l’entorn. Entre les idees que va llençar Gironès, destaca la concepció d’un gran parc del Francolí com espai central de la ciutat, o la necessitat de començar a pensar en les escoles com a refugis climàtics.
La segona sessió va servir per presentar la guia “Una mirada eco-social a la cultura”, un document pensat per ajudar a aplicar la perspectiva basada en la protecció de la natura, la justícia social i la cultura democràtica a les programacions, creacions i altres activitats culturals en general. L’eina va ser presentada per Mikel Morlas i ha estat dissenyada pel col·lectiu La Liana juntament amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i la participació de diversos agents vinculats a la protecció del medi ambient i a la producció cultural.
La presentació va anar acompanyada de dues experiències d’èxit en aquest camp. La primera va ser la de Basurama, un col·lectiu dedicat a la recerca, creació i producció cultural i mediambiental nascut a l’Escola d’Arquitectura de Madrid el 2001. El grup ha posat el focus a estudiar fenòmens inherents a la producció massiva d’escombraries reals i virtuals en la societat de consum per tal d’aportar noves visions que actuïn com a generadors de pensament i actitud. Un dels seus membres, la Mónica Gutiérrez, va sorprendre l’audiència amb exemples de projectes molt inspiradors duts a terme arreu del món. En tots sobresortia una especial atenció a la creació i enfortiment de la vida comunitària i de la cultura democràtica. Ens van quedar gravades frases com «la teoría nos la pasamos por la práctica», o la necessitat d’imaginar noves utopies, imaginaris i marcs mentals que no estiguin associats al creixement material.
còdol presenta una proposta immerisva de consciència ecosocial
En la segona intervenció, Còdol Educació va compartir amb el públic alguns dels projectes més recents. L’empresa, nascuda a Reus el 1994, s’ha especialitzat en la dinamització, gestió i valorització del patrimoni. Probablement, un dels trets característics de Còdol és la incorporació de l’art en els seus projectes com a instrument per a la transformació de percepcions i actituds. Aquest tret és ben visible en el projecte “És a l’aire”, per exemple, on es barregen la filosofia, la ciència i l’art. La darrera iniciativa, “L’OH!brador de Consciència Ecosocial”, té lloc a l’interior d’una espectacular cúpula. En aquest cas, el context d’emergència climàtica és al centre d’una proposta immersiva, on es prioritzen els llenguatges artístics al servei de l’anomenada l’eco-alfabetització.
Foto: organització.
La tercera i darrera sessió va reunir a Marta Pascual, activista d’Ecologistes en Acció, amb una àmplia experiència en l’àmbit educatiu i en l’ecofeminisme, i a Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas i activista col·laborador amb moviments camperols. L’objectiu era compartir la visió d’aquestes dues persones sobre la necessitat de repensar la ciutat.
repensar la ciutat des de l’ecofeminisme i la sobirania alimentària
La conversa va anar tocant multitud de conceptes; entre altres, es pot destacar el de l’aïllament que afavoreix la ciutat respecte als processos essencials que permeten la vida al planeta i, més concretament, en relació amb la producció d’aliments. Som capaços de racionalitzar els arguments científics que ens alerten de la insostenibilitat del sistema, però «no els hem interioritzat, no els sentim». En canvi, al camp resulta més fàcil percebre allò que és primordial de la vida. «Un simple hort és un planeta en miniatura».
Les ciutats que hem creat no sols ens separen d’això, sinó que també ens aïllen entre nosaltres. Ambdós ponents van destacar l’enorme importància de fomentar la vida comunitària per abordar qualsevol estratègia de resiliència. La comunitat no s’entén, però, com la reunió d’afins sinó, precisament, de persones diferents, diverses, tot assumint les dificultats que això suposa. D’altra banda, davant el futur, cal decidir si continuem afavorint el principi d’acumulació o el de redistribució. Els resultats serà molt diferents segons si s’opta per una transició ecològica justa o no.
“cal més vida comunitària per abordar qualsevol resiliència”
Marta Pascual va remarcar els excel·lents resultats de les assemblees ciutadanes pel clima que s’han celebrat en diverses ciutats recentment, on els mateixos veïns, debatent en comú, han arribat a conclusions i propostes molt interessants. Gustavo Duch va subratllar que la naturalesa funciona per mutualismes i no per depredació i que la ciutat faria bé en “ruralitzar-se”, en redescobrir la resiliència de la cultura tradicional rural.
Les conclusions de la sessió que van aportar els convidats bé podrien valdre per al conjunt del cicle: «tenim l’obligació de tenir esperança» i «cal buscar i engrandir les esquerdes», evocant un fragment de José Luís Sampedro a La vieja sirena: «se perciben sombras de futuras grietas». Ni el present ni el futur estan predeterminats. Aquesta tercera sessió va acabar amb una delicada i suggerent proposta musical, on es van combinar els textos poètics de Gustavo Duch i la música de Sònia Arias. Per concloure, cal destacar que la consciència i el compromís que ha portat a programar un cicle com aquest, constitueix en si mateix un encert del qual la ciutat pot ben felicitar-se.
Maria Roig Alsina, nova portaveu del grup municipal d’ERC. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
A partir d’ara, Maria Roig Alsina començarà a ser la cara visible d’Esquerra Republicana a Tarragona. Com a portaveu del grup municipal del principal partit de l’oposició, afronta la seva primera experiència política d’acord amb la voluntat expressada pel fins ara alcalde, Pau Ricomà.
Això significa que els republicans aposten per la gestora cultural com a nou líder i futura candidata el 2027? Ella no en vol sentir a parlar -“som un equip fort i unit, cadascú en la seva especialitat”, diu-, però resulta evident que es poden fer lectures en aquest sentit si ERC opta per una renovació de cares i lideratges després de quatre anys al govern.
la gestora cultural s’estrena a com a portaveu del principal partit de l’oposició
En una primera entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, Maria Roig deixa clar que no farà un estil d’oposició “agressiva, de fiscalització permanent”, però sí de control en l’execució de les inversions previstes i acordades durant l’últim mandat. “En temes de cohesió de ciutat i sostenibilitat, ens hi trobaran”, diu en referència al govern del PSC.
Per davant té quatre anys per agafar rodatge. “Li agradaria ser candidata a l’alcaldia?”, li pregunto. I ella respon: “Buf, falten quatre anys, poden passar moltes coses, just acabo d’aterrar, però tinc clar que la persona que encapçali el partit el 2027 per recuperar l’alcaldia de Tarragona serà fruït de l’acord de tot l’equip, triarem la més preparada”.
“de cara al 2027 triarem la persona més preparada”
S’estrena de portaveu en un grup amb dos figures clau en l’últim mandat i “molt valuoses i imprescindibles” per a la nova etapa: Xavi Puig i Jordi Fortuny. “Coneixen bé l’ajuntament i han fet una gran tasca en àmbits tant importants com l’urbanisme i les finances”, admet Roig, una figura independent que té previst en el futur afiliar-se a ERC com un “procés natural”.
La creadora i programadora cultural afronta el nou repte amb ganes i il·lusió: “La política sempre m’ha interessat”. Demana que la cultura estigui al centre de les polítiques del nou govern i admet que hi ha qüestions que seran centrals com el model de ciutat que es fixi al nou POUM a partir de la feina feta els darrers mesos: “Tenim clar per on ha de créixer la ciutat i quines àrees verdes s’han de preservar”.
I deixa un últim missatge: la preocupació per la presència de l’extrema dreta al saló de plens. I un dubte sobre l’estratègia a seguir: ignorar-los o plantar-los cara?
Aitana Gabarrón, davant la seu de l’IMSST. Foto: Josep Gallofré.
L’Aitana Gabarrón no ha tingut una situació senzilla en els darrers anys. Malgrat tot, sense oportunitats laborals durant molt de temps, i amb una filla de sis anys, la Mia, mai ha perdut les ganes per seguir endavant. En gran part, també, gràcies a la tasca de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona (IMSST), que l’ha ajudat amb un acompanyament personalitzat. A més, l’Aitana pot presumir de ser la primera guanyadora, l’any 2021, del Concurs de relat, poesia i dibuix que organitza el propi IMSST.
aitana gabarrón rep un acompanyament personalitzat de l’institut municipal de serveis socials
“He après que mai podem dir mai”, comenta l’Aitana. Després de viure la separació de la seva parella, va passar per una situació complicada i per aquest motiu va demanar ajuda. A l’Institut Municipal de Serveis Social ha trobat, tal com resumeix, “la meva segona família”, amb l’acompanyament referent d’una treballadora social i també l’ajuda psicològica necessària per continuar endavant.
La tarragonina recorda que quan va tenir els primers contactes amb serveis socials “era complicat entendre el missatge que et volen transmetre, ja que no estava bé”. Va ser amb el pas dels dies i la seva recuperació que va començar a assimilar-ho. Reconeix que “encara hi ha feina a fer, però fins al moment m’han ajudat a trobar les eines per fer que les coses que no puc canviar no m’afectin”.
isabel lorenzo és una de les psicòlogues que ofereix espais de reflexió
La Isabel Lorenzo és una de les psicòlogues que ha acompanyat l’Aitana en el seu procés. Detalla que les sessions que es realitzen a l’IMSST no són “un tractament de teràpia, sinó un acompanyament en moments vitals”. “Els psicòlegs de Serveis Socials no donem la resposta universal, oferim un espai de reflexió i d’acompanyament a les persones que ho necessiten”, argumenta. L’Aitana constata l’afirmació de la Isabel i deixa molt clar que “cal posar de la teva voluntat”, i afegeix que “jo vull estar bé, perquè si estic malament la meva filla també ho pateix, i ella ho és tot per a mi”.
La Isabel i l’Aitana, a la seu de l’IMSST a Torreforta.
La tarragonina envia un missatge a la població que necessita ajuda: “Què no els faci vergonya acudir a Serveis Socials”. No li cauen pas els anells per haver-hi anat, i, de fet, “m’aixeco orgullosa cada matí”. “Som éssers humans, un dia estem a dalt i l’endemà no ho sabem i si alguna cosa he après en aquest temps és que cal viure el present i demà serà un altre dia”, complementa l’Aitana.
serveis socials l’ajuda a trobar les eines per superar els problemes
La Isabel remarca la importància d’assumir que cal avançar progressivament. Ressalta la importància en les sessions “d’aprendre a estimar-nos, a respectar-nos nosaltres mateixos i estar per la nostra persona, ja que si no et valores no podem esperar que la societat ho faci”. De fet, l’Aitana recorda que, en plena pandèmia i fent les sessions per via telefònica, sempre li comentava l’opció de buscar-se temps per ella. “Ella em recomanava que medités i jo sempre li responia que odiava fer-ho”, rememora entre rialles. Així les coses, avui dia fa ioga cada dilluns i ja ha practicat el seu primer retir.
L’Aitana, a més, va començar a treballar el passat mes de març en l’àmbit de l’administració. Ho fa precisament als mateixos serveis socials municipals i a Europe Direct Tarragona. Amb el seu currículum, el Servei d’Ocupació de Catalunya li va oferir aquesta oportunitat, que ha estat un punt d’inflexió en la seva situació personal. En aquest sentit, la Isabel esplaia que “tenir una feina comporta molt a escala personal, ja que serveix per marcar-te el teu dia a dia”.
Joan Tuset, el tercer per l’esquerra, amb Salvador Dalí a Tarragona
L’any 2021, a l’Aitana se li va proposar participar en el primer Concurs de relat, poesia i dibuix que organitza l’IMSST. El seu escrit, Dicen que soñar es gratis, va resultar guanyador. Reconeix que només escriu quan se sent trista i quan va escriure el text guanyador feia dues setmanes que la seva àvia havia traspassat. L’escrit, simplement volia expressar la màgia dels somnis.
va guanyar el primer concurs de relats organitzat per l’imsst
No era el primer cop que l’Aitana es posava davant del repte d’escriure en un full en blanc. Amb només dinou anys va fer una poesia dedicada al seu avi el mateix dia de la seva mort. Ara, amb quaranta-quatre anys, admet que “encara em sorprèn que ho hagi escrit jo”.
La tarragonina té un sentiment molt especial vers els seus avis. “Ells m’han aportat els valors que transmeto”, comenta. El seu avi, Joan Tuset, va ser una persona molt coneguda a la ciutat i fundador, entre d’altres, de la revista Claxon, o l’impulsor que Salvador Dalí visités Tarragona.
L’Aitana és d’aquelles persones que sempre intenta veure la part positiva de les situacions i que treballa dia a dia aconseguir canviar del tot el rumb de la seva vida. Ara com ara, ho està assolint. Sempre amb un caràcter optimista i amb ganes de continuar el camí recorregut fins ara. “Faig bromes dels meus problemes”, conclou la tarragonina.
Per la seva banda, la Isabel explica que l’actitud de l’Aitana “va ser i és la desitjada”, i fa valdre el fet de “deixar-se ajudar” i que la millor medicació per retrobar-se “és obtenir una certa normalitat en el seu dia a dia”.
L’article forma part de la campanya Històries de vida, una iniciativa que mostra la tasca diària de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST).
El nou consistori a les escales del Palau Municipal. Foto: Gio Gonzales.
Tarragona obre una nova etapa política: Rubén Viñuales és el nou alcalde de la ciutat. Ha estat investit aquest dissabte en la constitució del nou ajuntament i, tal com s’esperava, els socialistes recuperen l’alcaldia després de 4 anys.
Una sessió constitutiva que s’ha celebrat a la sala d’actes del Palau Municipal que ha obert portes de manera excepcional. S’ha hagut de treballar a contrarellotge per habilitar aquest espai que no es feia servir des de fa uns anys. El Saló de Plens, lloc habitual, es troba tancat per danys estructurals. La sala d’actes i la rotonda han aplegat familiars i autoritats que no s’han volgut perdre l’ocasió.
EL PSC RECUPERA L’ALCALDIA amb els vots dels seus 9 consellers
Tampoc hi han faltat els ventalls per suportar el matí calorós, mentre que a la plaça de la Font, s’hi han concentrat persones, convocades per la Plataforma Antifeixista de Tarragona, que es manifestaven contra la presència de l’extrema dreta a l’ajuntament. A l’interior, per ordre alfabètic, els 27 consellers i conselleres han anat prenent possessió del càrrec en una renovada Corporació Municipal: de la composició sortint només n’han quedat 9 i s’han estrenat 18 amb les destacades tornades de Viñuales (ara amb el PSC), Maria Mercè Martorell (PP) i Jordi Sendra (Junts), que ja van ser regidors en altres mandats.
viñuales comença el mandat amb un govern en minoria
Amb aquesta primera sessió, arrenca el nou mandat a Tarragona. La clara victòria del PSC en les eleccions del 28M ha permès que Viñuales accedeixi a l’alcaldia per ser la llista més votada. Però només ha obtingut els 9 vots de la seva formació política, lluny dels 14 necessaris per a la majoria absoluta, ja que els alcaldables dels sis grups municipals també s’han postulat com a candidats i han rebut el suport dels seus respectius grups.
Els 9 regidors del PSC que configuren el nou equip de govern. Foto: Ajuntament de Tarragona.
D’aquesta manera, el PSC comença el mandat governant en solitari i en minoria, fet que requerirà suports externs des de l’oposició per obtenir les majories requerides en les propostes o aprovacions que passin pel Consell Plenari. Diferents grups ja han manifestat la mà estesa per aconseguir consensos.
Jordi Sendra, de Junts per Catalunya, clama per les “majories immenses i no per majories absolutes”. Des de Junts, opten per un consens màxim en temes rellevants de la ciutat posant com a exemple el nou POUM. “Hem de posar tots els esforços en aconseguir-lo”, assenyala.
MARTORELL (PP): “CALDRÀ UN GRAN ESFORÇ PER ARRIBAR A CONSENSOS”
Mà estesa també des de les files populars. Maria Mercè Martorell s’ha dirigit a tots els grups municipals apel·lant a l’esforç “per arribar a consensos amplis en clau de ciutat”. “En aquelles propostes que incideixin en la millora d’aspectes essencials per la nostra ciutat ens tindrà al seu costat”, expressa Martorell.
COLLADO (EN COMÚ PODEM): “EL GOVERN EN MINORIA NO és el que LA CIUTAT NECESSITA”
Per la seva banda, des d’En Comú Podem reivindiquen una “agenda clara d’esquerres” per a la ciutat. Jordi Collado recorda que “Tarragona va votar progrés” i considera que “és millor una majoria de 17 que una minoria de 9” en referència a una aliança PSC-ERC-Comuns.
GÓMEZ (VOX): “EL RESPECTE HA DE GUIAR LES NOSTRES ACCIONS”
L’extrema dreta ha intervingut per primera vegada al Saló de Plens. Francisco Javier Gómez, portaveu de Vox, assegura que la seva formació política estarà disposada a escoltar les propostes de la resta de forces. Gómez ha demanat “respecte, diàleg i debat racional”, tot i el discurs d’odi característic i habitual d’aquesta formació.
RICOMÀ (ERC): “FISCALITZAR NO es OBSTACULITZAR. FAREM UNA OPOSICIÓ CONSTRUCTIVA”
Esquerra Republicana liderarà l’oposició del consistori. El fins ara alcalde, Pau Ricomà, explica que “farem una oposició empàtica i constructiva”. Tot sembla que aviat a les files republicanes hi haurà relleu i nova cara visible després d’anunciar que deixaria l’escó en dos mesos.
RAMOS (PSC): “EL CAMÍ QUE ENCETEM NO EL PODEM FER SOLS”
La intervenció de Sandra Ramos, del PSC, ha servit per recordar el llegat dels alcaldes socialistes Recasens i Ballesteros, i honorar les diferents figures vinculades a la ciutat i a la formació socialista com Immaculada Sastre, Juan Carlos Vidal ‘Tiju’, Ana Santos i Creu Gómez. Ramos ha fet una crida al consens: “Els grans reptes requereixen de grans acords i consensos”. explica.
VIÑUALES RECONEIX LA TASCA DELS ALCALDES RECASENS, NADAL, BALLESTEROS I RICOMÀ
Consens, consens i consens. Sembla que hi ha predisposició de les formacions polítiques per arribar a grans acords davant del govern minoria del qual Viñuales és “plenament conscient”. El nou alcalde ha reconegut i agraït la gestió dels quatre alcaldes predecessors. En el seu discurs ha volgut fer una mirada històrica de Tarragona tot valorant la seva cultura i el seu talent.
“hem de prioritzar la feina a peu de carrer”
“La vocació d’igualar la nostra ciutat millorant les condicions de vida de tothom independentment del seu codi postal serà el ‘leitmotiv’ de la nostra tasca de govern”, explica. Viñuales afegeix que “he donat instruccions als regidors i regidores perquè prioritzin encara més la feina a peu de carrer” i expressa que “governaré per tothom” i que “la meva única meta és Tarragona”.
El seguiment del ple de l’Ajuntament des de la rotonda del Palau Municipal. Foto: Gio Gonzales.
Amb un ‘Visca Tarragona!’ ha tancat el seu discurs com a nou batlle. Aplaudiments, petons, abraçades i retrobades han estat algunes de les imatges que s’han pogut veure al Palau Municipal. Una d’elles, la trobada i conversa de Viñuales, Ballesteros i el líder del PSC, Salvador Illa, que ha estat present en l’acte.
El Bosc de la Marquesa, de 90 hectàrees, és un espai únic al litoral de Catalunya. Foto: David Oliete Casanova.
El Bosc de la Marquesa, un espai excepcional al litoral de Catalunya, disposa d’una nova eina de preservació. Els descendents de Caridad de Barraquer, Marquesa de la Bárcena, han creat una fundació que té com a missió “protegir, conservar i desenvolupar de manera sostenible” aquests terrenys de 90 hectàrees del terme municipal de Tarragona, i 30 hectàrees més de mar.
neix la fundació bosc de la marquesa per preservar l’espai natural
El net de la marquesa, Agustín Peyra, és el president de la fundació. Hi formen part altres familiars i dos experts. El seu director és Santiago Gramunt. El bosc -recorda la fundació- està protegit per les administracions catalana, espanyola i europea, però “no compta ni amb accions concretes ni pressupostos per exercir aquesta protecció”, apunta Gramunt.
La primera feina ha estat encarregar un estudi a la consultora mediambiental Limonium per diagnosticar “la salut del bosc”. Els resultats es coneixeran en breu i a partir d’aquí decidiran les primeres accions a abordar. “L’ús públic de l’espai durant tants anys amb alguns comportaments minoritaris incívics ha provocat la degradació d’algunes zones concretes i n’haurem de limitar el pas”, indica.
limonium ultima un estudi a fons de l’estat de la finca
Calculen que unes 20.000 persones poden entrar i sortir del bosc cada any, amb un increment notable a l’època estival. “Hi ha risc d’incendi -admet Gramunt- però està controlat, i ens preocupa que hi ha vagi molta gent i que no tothom sàpiga utilitzar l’espai natural com cal”. El 30% dels terrenys està destinat a conreus tradicionals, i la resta és “bosc mediterrani pur amb plantes que no hi ha en cap altre indret”.
Foto: David Oliete Casanova.
Per finançar els futurs projectes, buscaran finançament públic i privat: demanaran subvencions a les institucions i cercaran empreses col·laboradores. Cada projecte tindrà un pressupost propi i serà dirigit per experts.
el bosc es va salvar fa dècades per la fermesa de caridad de barraquer
La fundació vol mantenir l’esperit de Caridad de Barraquer, una dona de “caràcter ferm” que va lluitar contra iniciatives públiques i privades que volien urbanitzar el bosc. Per exemple, el 1941 les autoritats franquistes es van plantejar ubicar-hi la universitat laboral, i els anys 60 i 70 diversos promotors immobiliaris van presentar projectes per construir-hi urbanitzacions amb gratacels. Tot allò no va prosperar gràcies a l’oposició de la propietària.
![[AVANÇ] La Tarragona de nit, al FET 60](https://www.fetatarragona.cat/wp-content/uploads/2023/06/23.05.26_Tarragona-de-nit-289-DAVID-OLIETE-768x432.jpg "[AVANÇ] La Tarragona de nit, al FET 60")
