Les tres novetats recents de l’editorial tarragonina ‘Piscina un petit oceà’.
Ni operacions de màrqueting, ni campanyes de publicitat, ni xarxa comercial. Sense la parafernalia que poden exhibir els grans grups editorials, a Tarragona s’ha consolidat “un projecte molt personal” amb dotze anys de trajectòria. Després d’un Sant Jordi pletòric en tots els sentits, paga la pena posar en valor la tasca de l’editorial ‘Piscina un petit oceà’ amb Joan Rioné controlant “tots els processos de creació d’un llibre”.
‘piscina un petit oceà’ obté el premi serra d’or infantil
El projecte sobreviu “gràcies a la complicitat de llibreteres, mestres i bibliotecàries” que els coneixen i els esperen quan estan a punt de treure un llibre. Aquests col·lectius de proximitat són els que “fan d’altaveu” i són prescriptors d’unes publicacions que presenten una qualitat excepcional en textos, il·lustracions, disseny i impressió.
Tot i ser una mini-editorial, ‘Piscina un petit oceà’ ha aconseguit amb el llibre ‘Naïm’ un guardó de prestigi: el Premi Serra d’Or Infantil 2023. “Això ens dona molta confiança -admet Rioné- perquè demostra que hi ha persones expertes que consideren que fem coses interessants, tot i que som en allò que alguns consideren la perifèria cultural del país”.
joan rioné controla tot el procés de creació de cada llibre
I és que Rioné sempre aposta per treballar sobretot amb autors del Camp de Tarragona i controlar tot el procés de creació, “des de la idea original fins a la impremta”. Per això, només publica dos o tres llibres cada any i lamenta la pressió del món editorial i la majoria de llibreries per presentar moltes novetats i oblidar el llibre de fons, una de les característiques que s’accentua per Sant Jordi.
Al marge, doncs, de les grans celebracions, ‘Piscina un petit oceà’ ja pensa en les properes publicacions, cuinades a foc lent i amb molt bon criteri. Però per seguir dempeus, el projecte editorial va de la mà del grup de teatre professional Genovesa Narratives Teatrals. Explicar contes, fer presentacions i muntatges teatrals i promoure activitats de lectura ajuden a mantenir viva la iniciativa de Joan Rioné.
Trobada de subscriptors amb els autors de ‘La nena d’ivori’, Toni Solé i Rat Cebrián. Foto: Guillem Sans.
Com ja és tradicional els darrers anys, el FET a TARRAGONA celebra Sant Jordi amb una prèvia on els subscriptors en són els principals protagonistes. Aquesta vegada, cinc amigues i amics lectors de la revista s’han emportat de regal dos llibres il·lustrats: ‘La nena d’ivori’ i ‘Imaginar la Tecla’. Dos productes Km 0, amb escriptors i il·lustradors de proximitat.
cinc subscriptors s’emporten de regal ‘la nena d’ivori’ i ‘imaginar la tecla’
A més, coincidint amb Sant Jordi, a la comunitat del FET s’han sumat cinc nous subscriptors que han arribat a través d’amics o familiars que ja coneixen la revista des de fa temps. El director del FET, Ricard Lahoz, els ha donat la benvinguda i els ha animat a gaudir de la revista i a participar en les properes activitats culturals que s’anunciaran ben aviat.
la comunitat del ‘fet’ suma nous amics lectors als 700 actuals
Una representació d’aquests subscriptors s’han trobat aquest dijous a la tarda a la plaça Corsini amb els autors de ‘La nena d’ivori’, Rat Cebrian Sabat i Toni Solé Bru, que n’han signat els exemplars. També hi ha estat present Jordi Gavaldà, de Grafiques Gibert i Insitu Comunicació, ideòlegs del llibre que té com a protagonista la Vita, una nena de 6 anys.
Els autors de ‘La nena d’ivori’ han explicat que, per primera vegada, participaran a la diada de Sant Jordi signant exemplars a les parades de la Rambla i se n’han mostrat especialment il·lusionats.
Fes-te del FET:
La comunitat del FET la formen 700 subscriptors: t’hi vols sumar coincidint amb la diada de Sant Jordi? Només cal clicar aquí: fetatarragona.cat/subscripcions
La Llibreria L’Hamaca va obrir el passat mes de febrer a la Vall de l’Arrabassada
Una altra de les estrenes d’aquest Sant Jordi de revifalla és la llibreria L’Hamaca. Ubicada al carrer Mercè Rodoreda número 22, a la Vall de l’Arrabassada, va obrir portes el mes de febrer partint de zero i sent la primera de Llevant. “No sabíem on muntar-la i la Vall de l’Arrabassada ens va semblar un barri jove amb oportunitats”, expliquen Ariadna Martínez i Mercè Rodríguez, propietàries d’aquest negoci familiar.
la nova llibreria vol ser un referent cultural a llevant
El naixement de L’Hamaca és un cas singular. Es tracta d’un establiment situat fora del centre de la ciutat i les fundadores mai no han tingut experiència en el món del llibre. Martínez i Rodríguez complementen les seves feines amb la llibreria. A mode de curiositat, expliquen que la idea de crear-la va sorgir a partir d’un dinar familiar. El nom de l’establiment també ve de casa i està inspirat en una hamaca que tenen. Amb el propòsit de vincular-se amb el barri, les sòcies comenten que estan “aprenent molt” i valoren positivament aquests primers mesos després d’endinsar-se en el negoci.
les impulsores no tenen experiència al sector
La nova llibreria ha tingut molt bona acollida per part del barri. L’escola, l’associació de veïns, els comerciants i també la resta de llibreries de Tarragona celebren la iniciativa. L’espai ja compta amb un club de lectura que es reuneix una vegada al més per parlar i debatre sobre un llibre. Esperen oferir activitats per a totes les edats tenint en compte el públic familiar, que és habitual a la zona. De moment, obren les tardes dels dies feiners, dissabtes tot el dia i diumenges pel matí.
preparen el seu primer sant jordi al barri i a la rambla
Martínez i Rodríguez esperen el primer Sant Jordi de la llibreria “amb moltes ganes i il·lusió”. L’Hamaca romandrà oberta tot el diumenge i també serà present a les parades de la Rambla Nova. Prèviament, aquest dissabte 22 hi haurà una paradeta a la plaça de les Lletres Catalanes en el marc de les activitats organitzades per l’Associació Veïnal Vall de l’Arrabassada Músics.
Satisfetes de la magnífica rebuda, les impulsores pretenen potenciar i compartir la cultura des de la llibreria amb tota la zona de Llevant de Tarragona, però especialment amb la Vall de l’Arrabassada que, casualment (o no), té els seus carrers dedicats a escriptors i escriptores.
Vista de la ciutat des del moll de Llevant; a la dreta, el rellotge del Port situat a l’andana superior del dic de Llevant. Postal P. i R. Gabriel Gibert. Autor: L. Roisin, 1923. Foto cedida per l’Arxiu del Port de Tarragona.
“El rellotge del Port el veiem avui només com un element patrimonial, però fa cent anys va ser tota una revolució tecnològica”. Ho diu l’arquitecte Ramon Aloguín, que afegeix: “Va ser fruit d’una reivindicació laboral i per això m’agrada comparar la seva construcció amb la instal·lació de wi-fi en un centre de treball actual. Què faríem avui sense cobertura d’internet? Què feien llavors sense controlar l’horari de treball?”.
ramon aloguin i coia escoda signen el llibre sobre la torre rellotge
Sempre didàctic, Ramon Aloguín és un dels dos autors del llibre ‘Un rellotge centenari (1922-2022)’, editat pel Port de Tarragona. L’altra peça clau de la publicació és Coia Escoda, historiadora i directora de l’Arxiu del Port; la persona que va impulsar la idea del llibre com una de les maneres de celebrar aquest segle de vida de la torre rellotge situada al dic de Llevant.
El llibre fa un repàs exhaustiu al context històric del primer quart del segle XX, els dos projectes del rellotge, la seva construcció i el pas del temps a través de diverses restauracions. Imatges d’arxiu i actuals, cartells, plànols, notes a llapis, anuncis i tota mena de documents formen part d’una publicació divulgativa que “vol difondre aquest element patrimonial perquè la ciutadania el valori encara més”, en paraules d’Escoda.
El llibre, a un preu de 10 euros, ja és a les llibreries de Tarragona.
al juny s’obrirà una exposició sobre el centenari al tinglado 2
El llibre és el primer pas de la celebració del centenari. Al juny s’inaugurarà una exposició al Tinglado 2 que estarà oberta tot l’estiu. I a la tardor hi ha previst publicar un conte il·lustrat per a la canalla, i organitzar més visites guiades i les ‘Lectures de Mar’, que enguany estaran dedicades al rellotge, tot un símbol del Port i de la ciutat.
Al número 56 de la revista en vam publicar un ampli reportatge de Biel Roquet-Jalmar amb fotos de l’interior de la torre, de David Oliete: ‘Cent Caps d’Any’.
La torre compta amb quatre costats. En tres dels quals hi ha rellotges, però al quart cantó, el del davant del Mediterrani, hi ha una bola del món. Foto: David Oliete.
Àlex Ossó, a Casa Castellarnau. Foto: Josep Gallofré.
Àlex Ossó és un apassionat dels fòssils des de l’adolescència. Actualment jubilat, el seu interès per recollir, estudiar i col·leccionar fòssils s’incrementa arran d’un àlbum que li va tocar en una rifa a l’escola. A aquest fet cal afegir el regal que li va fer el seu pare. Es tractava d’un eriçó de mar datat d’entre 11 i 15 milions d’anys d’antiguitat, que rep el nom científic de Clypeaster i que va ser trobat al Camp de Tarragona.
Aquest eriçó és el número 1 de la seva àmplia col·lecció i, curiosament, és la peça exposada a l’aparador de Casa Castellarnau del mes d’abril de l’activitat Quan els objectes parlen.
el tarragoní àlex ossó és un apassionat de l’estudi dels fòssils
Ossó no ha estat d’ofici paleontòleg, però sí un apassionat pels fòssils, sobretot de Tarragona i el seu entorn. Tenia molt clar des de les primeres peces que va classificar que s’havien de donar a alguna institució que els pogués treballar i estudiar. Lamenta que a la ciutat no hi hagi cap museu dedicat a la història natural i va optar per recopilar-los fins a poder fer un pas endavant. Així va arribar amb un acord amb el Museu d’Història de Tarragona el gener de 2020, al qual va donar un total de 6.700 peces.
fa una donació al museu d’història de la ciutat de 6.700 peces
El tarragoní explica que ho va fer “per un arrelament amb la ciutat, ja que el meu criteri és que els fòssils es puguin guardar en institucions que siguin properes allà on els he trobat, sempre que hi hagi les condicions de custòdia pertinents”. Conscient que ell no és un professional sobre la temàtica, amb “uns coneixements limitats”, va decidir fer aquest pas per posar-ho a disposició de qui ho vulgui investigar. De fet, per fer publicacions i realitzar un estudi científic és obligat que la peça estigui dipositada en algun museu. Es tracta d’una mostra on es poden veure ben representades espècies de peixos, eriçons de mar o dents de tauró, entre d’altres.
La col·lecció del Museu d’Història de Tarragona representa fòssils que van des del triàsic mitjà (de fa 230.000 milions d’anys), fins a d’altres que corresponen a les darreres glaciacions recollides a la costa de La Ràpita, fa dotze mil anys. Tot i això, esplaia que a la ciutat “hi ha fòssils i roques de moltíssimes edats en les quals podem trobar bons tresors”. La seva col·lecció es pot resumir com una finestra a la vida de les comarques tarragonines durant les diferents èpoques geològiques.
la col·lecció inclou fòssils de diferents èpoques geològiques
Actualment, es troba immers a títol personal en l’estudi de crancs fòssils, col·laborant amb especialistes mundials. No només del Camp de Tarragona, sinó d’arreu del món. “Treballo més ara que quan venia assegurances”, bromeja Àlex Ossó sobre una afició que barreja la cerca d’aquests crustacis amb la compra d’altres exemplars. Així, el tarragoní detalla que “tinc peces tant o més ben conservades que les originals que estan en museus als Estats Units o d’Europa.
En l’actualitat, però, la seva investigació es troba en la fauna de crancs del cretaci de la Conca del Garraf i el Maestrat. Un projecte que es troba treballant molt a fons, tot i que paral·lelament té material damunt la taula d’Iran, Pakistan, Nova Zelanda, París i, evidentment, d’altres indrets de Catalunya. L’objectiu és fer una cerca concreta i diferenciar la tipologia de crancs fossilitzats. Amb aquesta col·lecció avui es troba col·laborant amb l’Institut Català de Paleontologia amb una tortuga de fa 14 milions d’anys.
Àlex Ossó es troba en un coneixement constant, totalment autodidacta. “Si trobo a faltar alguna cosa és no ser geòleg per entendre la terra o biòleg per entendre la vida”, diu. D’aquesta forma, intenta que els seus articles siguin “totalment contrastables i comprovables”, tot col·laborant amb professionals acadèmics que “tenen el coneixement que a mi em falta”.
ossó ha escrit prop d’un centenar d’articles científics
El 2009 Ossó va publicar el seu primer article científic i des d’aquell moment n’ha editat prop d’un centenar, seixanta dels quals estan dedicats als crancs fòssils en revistes especialitzades. També ha participat en congressos i és autor de 35 noves espècies, 12 gèneres, quatre famílies i una superfamília d’aquest artròpode.
El campus Catalunya de la URV. Foto: Marc Colilla.
El curs 2023-2024 de la Universitat Rovira i Virgili començarà el 25 de setembre, dues setmanes després del que ara habitual als últims anys. El rector Josep Pallarés argumenta que la decisió -aprovada en consell de govern- forma part del pla de reducció de la despesa energètica aprovat fa uns mesos.
la mesura s’adopta per reduir la despesa energètica
Cada facultat i departament tindrà autonomia per decidir fer examens o alguna altra activitat puntual abans del 25 de setembre, però aquesta és la data oficial d’inici de curs. L’objectiu és evitar la docència en uns dies en que cada cop fa més calor com a conseqüència de la crisi climàtica i s’ha d’activar al màxim la climatització de les aules. La mesura s’afegeix al tancament total de la URV durant tres setmanes a l’agost, que ja s’implanta des de fa alguns cursos.
pallarès: “el pla de xoc energètic ja es nota rm positiu”
En una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona, el rector diu que el pla de xoc per reduir el consum i la factura energètica ja es nota: “Les primeres impressions són positives i, per tant, podrem assolir l’objectiu de reduir la despesa en un 20%”. Cal recordar que la URV ha previst passar de 2’5 a 7 milions d’euros en factura de llum i gas. De manera paral·lela, s’està realitzant el desplegament de la fotovoltaica en totes les teulades on és possible.
“completarem el campus catalunya amb la facultat de ciències de l’educació”
En la mateixa entrevista, Pallarès afirma categòric que manté viu el projecte de completar el campus Catalunya amb el trasllat de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. “Aquesta és una de les grans obres que cal fer en el futur, amb un pressupost de més de 20 milions d’euros. L’altre gran projecte és portar la Facultat de Medicina al campus de Bellisens amb una estimació de 80 milions. Els farem quan hi hagi possibilitats econòmiques”.
El rector també parla de les previsions d’alumnes de grau i màster pel curs vinent i valora els rànquings internacionals: “El més important és que la URV hi apareix de manera sistemàtica”.
Dolors Bosch, Elisabeth Sánchez i Andreu Piñol, els fundadors de la llibreria ‘El Soterrani’ al carrer August, 50.
Sant Jordi ja és aquí i les llibreries de la ciutat ultimen els preparatius per a la celebració. La il·lusió es revifa i els negocis locals s’esforcen per oferir una àmplia varietat de llibres i activitats per commemorar la festa. Un Sant Jordi que viuran per primera vegada la llibreria El Soterrani, inaugurada dissabte passat, i els nous propietaris de La Capona, renovada fa uns mesos. S’afegiran a la dilatada trajectòria de la llibreria Adserà.
obre el soterrani i s’afegeix a adserà i la capona
L’obertura d’una nova llibreria sempre és una bona notícia. Des del dissabte, Tarragona ja compta amb El Soterrani, ubicat al carrer August número 50. Andreu Piñol, Elisabeth Sánchez i Dolors Bosch són els impulsors de la cooperativa creada per portar el negoci. “Fa anys que ens dediquem al món del llibre i amb el tancament de La Capona ens vam plantejar aventurar-nos i fer el nostre projecte de manera independent”, explica Piñol. Un projecte que s’ha desenvolupat en poc temps i alhora amb moltes ganes. “Ha sigut un esprint de dos mesos i mig. Arribem cansats, però il·lusionats”, afegeix.
els nous impulsors de la capona s’estrenen aquest sant jordi
El Soterrani no només serà un punt de venda generalista de llibres, amb una aposta per l’assaig, sinó que també s’hi celebraran activitats culturals, tal com detallen Sánchez i Bosch, les altres dues sòcies. “Tarragona és una ciutat prou gran i era impossible que es quedés amb una llibreria quan es preveia la jubilació de La Capona. Hi ha espai perquè tingui més llocs on apropar-se, comprar llibres i acollir activitats diverses”, remarca Sánchez. Així mateix, Bosch sosté que “la gent té ganes de llegir i anar a llibreries”, la qual cosa preveu un bon futur per al sector.
La Capona va estrenar una nova etapa la passada tardor. Foto: cedida.
No hi ha dubte que el naixement d’El Soterrani és una “reactivació de la cultura”, com descriu Raquel Agüera, llibretera de La Capona. L’establiment del carrer Gasòmetre també celebrarà el seu primer Sant Jordi des de la seva renovació comandada per la Cooperativa Combinats. Amb el propòsit de potenciar llibres infantils i juvenils així com obres relacionades amb el feminisme, la sexualitat o el gènere, La Capona pren la preparació per a la diada com un repte “tot i la incertesa de ser el primer any i d’un futur una mica desdibuixat”, segons Agüera.
Sense perdre la il·lusió per aquest diumenge, La Capona pren aquest nou rumb destacant el conjunt d’activitats que duen a terme com són presentacions, contacontes, signatures o lectures dramatitzades, a més d’apostar per la cultura participativa i local comptant amb autors tarragonins.
gertri adserà: “sempre és positiu l’obertura d’una llibreria”
Bones expectatives que també comparteixen des de la llibreria Adserà. L’establiment de la Rambla Nova serà present un any més a la festa del llibre i de la rosa. Confien que aquest Sant Jordi faci bon temps i assoleixin moltes vendes després d’una feina de preparació iniciada al mes de gener i que s’allargarà fins al juliol. “La feina de veritat no és durant la diada, sinó abans i després”, comenta Gertri Adserà, responsable del negoci. “Després de Reis, ens hi posem amb la selecció de llibres recomanats, veure quins han estat els més venuts, les novetats i començar a desplegar personal i espai per organitzar-nos”, detalla. Adserà valora positivament el naixement d’una nova llibreria. “N’hi ha d’haver en cada barri per potenciar la cultura i recuperar la tradició de comprar a les llibreries”, remarca.
La Llibreria Adserà porta més de 50 anys a la Rambla Nova de Tarragona. Foto: cedida.
L’àmplia experiència de l’Adserà, la renovació de La Capona o l’estrena d’El Soterrani deixen un panorama molt positiu per al sector, per a la ciutat i per a la cultura. No hi ha cap mena de dubte que Tarragona ha de seguir gaudint de les llibreries i aquest diumenge serà una ocasió per demostrar-ho.
‘Mazùt’ és un espectacle multidisciplinar. Foto: cedida.
Trobar l’animal interior: la puresa. Aquesta és la premissa inicial de ‘Mazùt’, un espectacle de la companyia de circ Baro d’Evel, que barreja dansa, arts plàstiques, teatre i cant. El Teatre Tarragona tindrà el gust de rebre’l aquest divendres 21 d’abril a les 20h.
A sobre de l’escenari hi ha dos intèrprets en un “open space”, una mena d’oficina amb un parell de taules, dossiers i molts papers. Es tracta d’un context de treball, on es viu el fenomen “burnout”, el que ve a ser la síndrome del treballador cremat.
L’OBRA, DE LA COMPANYIA FRANCESA BARO D’EVEL, ARRIBA DIVENDRES 21 D’ABRIL
L’explosió després de molta explotació laboral porta als personatges, i al públic, a emprendre un viatge sensorial per a retornar a l’animalitat interior. Ho explica al FET a TARRAGONA el director de la companyia francesa Baro d’Evel, el barceloní Blai Mateu Trias.
Mateu matisa que “no es tracta d’una història concreta”. No hi ha un fil narratiu clar, perquè a Baro d’Evel sempre busquen fer espectacles oberts que “permetin trobar referents més propis, més interns i més personals”. Cadascú hi veu la seva història.
L’animalitat es representa amb un cap de cavall. Foto: cedida.
Ara bé, ‘Mazùt’ no és un producte nou. Aquesta peça va néixer el 2012 del duet de Blai Mateu Trias i Camille Decourtye en escena, i “va simbolitzar un trencament per a la companyia, que va arriscar amb nous llenguatges artístics”, recorda Mateu.
Una ruptura que pot palpar-se només donant una ullada al tràiler de l’obra. I és que tot plegat es materialitza, entre altres, amb l’ús d’un cap de cavall per representar l’animalitat o amb la integració d’un dispositiu de gotes d’aigua, sonor i visual, que es relaciona amb els personatges.
BLAi MATEU: “ÉS UNA OBRA OBERTA AMB EL FI QUE CADASCÚ SE LA FACI SEVA”
En aquesta recuperació duta a terme 10 anys després de la seva creació, Mateu i Decourtye fan un pas enrere, agafen perspectiva com a autors i directors, i són Marlène Rostaing i Julien Cassier qui s’encarreguen de la interpretació.
Marlène Rostaing i Julien Cassier són els actors protagonistes. Foto: cedida
Arribats a cert punt de l’entrevista, necessito preguntar-li a Mateu quin és el lligam d’aquesta creació, aparentment francesa, amb Catalunya. I resulta que, en aquells inicis del 2012, l’obra va ser coproduïda pel Mercat de les Flors, i va comptar amb la col·laboració de Maria Muñoz i Pep Ramis, de la companyia de dansa Mal Pelo.
Tot i ser una obra molt trencadora, la realitat és que en aquell moment va tenir molt poques funcions. Per aquest motiu, 10 anys més tard s’ha tornat a engegar aquesta gira que, segons Mateu, ha tingut una gran acollida per part dels teatres catalans.
“Només necessitem que el públic es deixi portar”
“Al públic no cal preparar-lo per l’obra, només necessitem que, un cop arribi, es deixi portar per la peça”. Aquest és el missatge de Blaï Mateu Trias per als espectadors que vulguin acostar-se al Teatre Tarragona aquest divendres. Un públic que, segur, viurà una història de sensacions, adaptada al seu univers interior.
L’últim número publicat del FET a TARRAGONA i dos llibres de contes il·lustrats. Foto: Ricard Lahoz.
Aquest serà un Sant Jordi molt especial per al FET, el del desè aniversari. Per això, volem celebrar la festa amb la comunitat d’amics lectors amb un triple regal: un obsequi doble per a vosaltres, els subscriptors i subscriptores de la revista, i un altre obsequi per a un amic o familiar vostre.
Els subscriptors ens podeu ajudar a donar a conèixer el FET en el vostre entorn: un producte periodístic amb 10 anys de trajectòria i basat en la proximitat, el rigor i la qualitat en els textos, la fotografia i el disseny.
dos llibres de contes il·lustrats per al subscriptor i mig any al ‘Fet’ per a un amic o familiar
Per això, en aquestes dates prèvies a Sant Jordi us volem agrair aquesta implicació amb el FET amb un obsequi en forma de literatura i periodisme:
1) AL SUBSCRIPTOR/A regalem dos llibres de contes il·lustrats: ‘La nena d’ivori’ publicat per Insitu Comunicació. Els autors en són Rat Cebrián, Toni Solé i l’il·lustrador Armand. I ‘Imaginar la Tecla’, publicat per l’Ajuntament de Tarragona, amb 10 escriptors i 10 il·lustradors.
2) A UN AMIC O FAMILAR d’aquest subscriptor/a regalem una subscripció de mig any a la revista FET a TARRAGONA.
D’aquesta manera, oferim literatura i periodisme de qualitat als lectors de la publicació i a persones pròximes.
Els subscriptors interessats heu d’enviar un correu a l’adreça
subscripcions@fetatarragona.cat
indicant el nom de la persona a qui regalarem els pròxims tres números de la revista, amb una adreça postal, una adreça de correu electrònic i un telèfon de contacte.
lliurament d’obsequis: dijous 20 a les 19h a plaça corsini
A tots els participants us lliurarem el llibre i la revista d’obsequi aquest dijous 20 d’abril a les 19h a la plaça Corsini, davant la porta del Mercat Central.
Disposem de cinc exemplars de cada llibre i de cada revista. Les primeres cinc peticions, doncs, tindran premi.
I si estàs llegint l’article i no et subscriptor/a del FET, et convidem a sumar-te abans de Sant Jordi a la comunitat que formen els més de 700 amics de la revista.
L’actriu tarragonina Agnès Busquets posa veu a Faustina, la protagonista de l’audioguia que ens convida a fer un recorregut per l’exposició de síntesi TÀRRACO/MNAT, ubicada al Tinglado 4 del Moll de Costa. Aquesta és una de les singularitats d’aquest recurs de divulgació que narra els principals àmbits temàtics i els objectes més destacats de la mostra. L’audioguia està en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). A més, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ofereix un catàleg en dues versions: català/anglès i castellà/francès, fent l’exposició més accessible a totes les edats, en especial al públic turista.
l’actriu agnès busquets posa veu a l’audioguia al personatge de faustina
Amb un to fresc, humorístic i alhora rigorós, es narra l’evolució de la història de la Tarragona romana, des dels seus orígens fins a la seva decadència. A través d’onze locucions, corresponents als àmbits de l’exposició, s’aborden temes com la memòria, el poder, el lleure, la vida quotidiana i la religió, alhora que es trasllada al visitant/oient a altres espais com la Vil·la dels Munts i Centcelles, incidint en algunes de les peces més representatives de la mostra.
Faustina s’inspira en un personatge real, l’esposa del duumvir de Tàrraco, Caius Valerius Avitus, que van residir a la Vil·la romana dels Munts. Una figura femenina amb poder, amb la qual es vol donar una perspectiva de gènere de la història.
l’exposició s’instal·la al tinglado 4 del moll de costa
L’audioguia, realitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el MNAT i Trama Media, es pot escoltar de manera gratuïta des del propi dispositiu mòbil del visitant a través del web de Visitmuseum: https://visitmuseum.gencat.cat/ca/tinglado-4, o bé des de les tauletes que es posen a disposició dels equipaments museístics.
Pel que fa al catàleg, editat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, aquest presenta un recorregut cronològic de l’exposició a partir dels textos elaborats per l’equip de conservadors del Museu, Josep Anton Remolà i Pilar Sada, amb la col·laboració de la també conservadora Montse Perramon i Ester Ramon. El catàleg també recull les dues-centes set peces més representatives del fons del MNAT.
L’exposició es troba al Tinglado 4 del Moll de Costa.
De manera paral·lela, l’exposició de síntesi TARRACO/MNAT ofereix aquesta primavera diverses activitats per a públic familiar. A través de dos personatges, la Sabina i en Quintus -dos germans que viuen a Tàrraco- podem conèixer com és la seva vida quotidiana. Cada primer dissabte de mes ens convidem a passar la tarda a la seva domus. Les properes cites tindran lloc el 6 de maig i el 3 de juny a les 5 de la tarda al Tinglado 4 del Moll de Costa. La cloenda tindrà lloc al recinte monumental de Centcelles diumenge 4 de juny a les 12h. amb una activitat a càrrec del grup de reconstrucció històrica romana Septimani Seniores.
activitats familiars amb els personatges de la sabina i en quintus
Una altra activitat destacada per aquesta primavera, fins a finals de juny, és el club de lectura ‘Llegim el Patrimoni’ que en aquesta edició ens proposa ‘La història amb mirada de dones’. El cicle gira a l’entorn de tres obres: ‘La filla d’Homer’, de Robert Graves; ‘Focs, de Marguerite Yourcenar; i ‘La plata de Britania’ de Lindsay Davis.
A finals dels mesos d’abril, maig i juny s’organitzen unes sessions comentades de cada obra, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona i l’ONCE. Les sessions les condueix Joana Zaragoza Gras, doctora en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Fins el 2019 va ser professora titular de Filologia Grega de la Universitat Rovira i Virgili, d’on també va ser degana i vicerectora.
Foto del grup del FET a TARRAGONA amb el guia Joaquín Ruiz de Arbulo en l’inici de l’activitat cultural realitzada aquest dissabte 15 d’abril. Foto: Ricard Lahoz.
Comentaris generals d’aprovació, alguns d’entusiasme. Valoracions molt positives dels subscriptors del FET després de gaudir durant mitja hora de la ‘nova’ Volta del Pallol, reoberta fa dues setmanes amb un vídeo mapping innovador i la maqueta de Tàrraco, que ha tornat al seu lloc original.
subscriptors del ‘fet’ estrenen la nova experiència del patrimoni de tàrraco
Amb aquesta nova experiència immersiva arrencava la visita guiada convocada aquest dissabte pel FET a TARRAGONA. Una trentena d’amigues i amics de la revista han seguit amb interès les explicacions del catedràtic d’Arqueologia, Joaquín Ruiz de Arbulo, que porta gairebé una dècada difonent el Patrimoni Mundial entre els subscriptors.
Davant la maqueta, a la Volta del Pallol.
La restauració de la Volta del Pallol i la projecció del vídeo de 13 minuts han sorprès i agradat molt als assistents i al mateix Ruiz de Arbulo, que ha posat context a aquesta actuació en el marc del projecte Porta Tarraco i d’altres que s’estan realitzant o projectant a Tarragona en l’àmbit del patrimoni (Amfiteatre, Fòrum de la Colònia i Necròpolis).
El vídeo mapping de la Volta del Pallol.
La visita després ha seguit pel Circ romà amb diverses aturades a la plaça de la Font i al conjunt de la Capçalera. Els assistents han valorat de nou molt positivament les formes disteses i comprensibles que fa servir l’arqueòleg per difondre els seus coneixements entre la ciutadania.
Aquí teniu més imatges de l’activitat cultural del FET:
Un dels grups que fan classe de català al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Foto: David Oliete.
“La llengua és part de la cultura catalana, i vull formar-ne part perquè visc aquí.” La Gemma Fernández fa uns dos anys que resideix a Vila-seca i treballa com a administrativa a Tarragona. És asturiana, d’Oviedo, i té ganes de sentir-se part de la seva terra d’acollida i per això assegura que n’aprèn la llengua. “M’agrada l’idioma, escolto la ràdio, miro sèries de televisió i considero que m’enriquiria molt poder mantenir converses en català”, explica.
També, admet, li és molt útil per a la feina, per no haver de recórrer a companyes a l’hora de traduir algun correu electrònic o per no fer que el seu interlocutor hagi de canviar d’idioma, per telèfon per exemple. Així, des de fa uns quants mesos, assisteix a les classes de català del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNLT), que fa més de trenta anys que treballa perquè gent del perfil de la Gemma aprengui la llengua.
El Centre de Normalització Lingüística ofereix més de 40 cursos de català
Com ella, molts dels qui hi assisteixen ho fan per raons pràctiques, però també per una voluntat d’arrelament. I és que aquesta institució, a través de l’ensenyament i el foment del català, s’ha consolidat, després de més de tres dècades de feina, com una potent eina d’integració.
De la posada en marxa del Centre, el 1989, en parla amb coneixement de causa la Maria Jesús Clua Borràs, ja que hi treballa des de l’inici. “Abans, jo ja impartia classes de català per a adults mitjançant cursos esporàdics. Com jo, molta gent estàvem en una situació similar, sense contracte ni seguretat, i en aquell moment es va voler donar una estabilitat a tots els que treballàvem en aquesta matèria per a ajuntaments, per a la Generalitat, per a Òmnium Cultural… I és per això que es crea, en l’àmbit nacional, el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els diversos centres territorials, com ara el de Tarragona”, explica la Maria Jesús.
Els alumnes aprenen la llengua per raons pràctiques i per una voluntat d’arrelament
El primer director de la delegació tarragonina va ser Joan Cavallé. “Al principi acostumàvem a anar a casa seva a fer una mena de teràpia grupal per decidir les línies que havíem de seguir. Teníem clar que havíem de potenciar les classes de català, però també fer més coses, com ara l’assessorament lingüístic”, recorda la Maria Jesús, que apunta que més tard es va afegir, també, la part de dinamització del català “quan es va veure que amb els cursos no n’hi havia prou i que aquesta nova àrea podia ser un bon complement a l’hora d’aconseguir que la gent utilitzés la llengua”.
D’esquerra a dreta, Lluís Tetas, Rosa Maria Ibarz i Maria Jesús Clua. Foto: David Oliete.
Un català força fluid, amb un marcat accent italià, és el que parla el Luigi Rotundo. Es nota que ja fa anys que viu a Tarragona, tot i que només fa uns pocs mesos que va a classes. És al segon curs —amb una durada de tres mesos— i espera donar continuïtat a l’aprenentatge, ara que per fi s’hi ha decidit. “Ja fa molts anys que visc aquí, des dels noranta. El català l’he anat aprenent d’oïda, pel meu compte, però a la llarga m’he adonat que no milloro tant com voldria, i per això ara que tinc temps l’estudio”, diu el Luigi. “És divertit aprendre llengües i, sobretot, una riquesa. Ser plurilingüe és un gran avantatge.”
(…)
Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 58 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
I si vols donar suport al periodisme de proximitat i qualitat, subscriu-te al FET per només 35€ l’any.
Antiga presó, a l’avinguda República Argentina. Foto: David Oliete.
El govern de Catalunya començarà a ocupar ben aviat l’antiga presó de Tarragona traslladant-hi les oficines dels serveis territorials del departament de Justícia. Ja s’hi estan fent les obres de condicionament i la previsió és que “en un parell de mesos”, abans de l’estiu, aquesta conselleria deixi les oficines de lloguer del carrer Sant Antoni Maria Claret i es traslladi al vell centre penitenciari de l’avinguda República Argentina.
les primeres oficines seran les del departament de justícia
D’aquesta manera, la Generalitat fa el primer pas per aixecar en aquesta ubicació la futura seu institucional del govern català. El delegat Àngel Xifré ha anunciat el trasllat de les oficines de Justícia aquest dimecres en una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona. Xifré ha recordat que després caldrà elaborar “un programa funcional i un projecte executiu” per definir com ha de ser la futura delegació del Govern.
àngel xifré: “Hi ha debat intern sobre què fer amb l’edifici”
Abans caldrà decidir si s’enderroca l’edifici construït a inicis dels anys 50 com a presó o bé se’n conserva una part com a element patrimonial. “Hi ha debat intern”, reconeix el delegat, que remarca d’altra banda que es tracta de “la millor ubicació possible, cèntrica i amb bons accessos” a les vies principals que comuniquen Tarragona amb Valls i Reus. “Som a l’inici de l’inici de tot el procés”, admet Àngel Xifré.
l’alberg juvenil seguirà endavant, tot i que hi hagi un canvi de govern municipal
En tot cas, el trasllat de les oficines del departament de Justícia es produirà pocs mesos després del tancament de l’antiga presó i l’obertura del nou Centre Penitenciari Obert, a la zona del Parc Francolí. En uns terrenys del costat hi ha d’anar el Fòrum Judicial: “S’hi està revisant el projecte executiu, a petició de l’Audiència provincial, però segueix el procés normal i a inicis de l’any que ve se’n farà la licitació”.
“el projecte de hard rock em sembla excessiu”
Pel que fa al projecte d’alberg juvenil a la Ciutat de Repòs i Vacances, Xifré diu que tirarà endavant encara que hi hagi un canvi al govern municipal: “Els convencerem que és la millor opció”. I apunta: “És un equipament de la Generalitat que porta molts anys en desús i no és bo que un canvi de color polític suposi un canvi de projecte”.
Aquí podeu recuperar l’entrevista íntegra, on Xifré reconeix que el projecte de Hard Rock li sembla “excessiu”:
Helena Casas en una estada recent a la residència artística Faber Llull (Autor: Martí Albesa).
Uy, me olvidé de tener hijos.
¿Crees que somos malas? Podemos ser peores.
«¿Hazlo por mí?». Mierda pa tu boca.
Me aburro, huele a pene.
Dejé a mi marido por este jarrón…
Són alguns dels missatges que es poden llegir en els collages artístics de Femina Verbipotens, l’alter ego de la medievalista Helena Casas Perpinyà (Tarragona, 1992), qui, amb un sentit de l’humor àcid i sense complexos, planteja reflexions sobre tòpics que giren al voltant de la maternitat, les cures, les relacions afectives, la sexualitat o el matrimoni, entre molts altres temes.
la tarragonina helena casas perpinyà reflexiona sobre tòpics i dones
Aquestes creacions textuals s’integren, en alguns casos, en els seus fanzíns, publicacions breus i autoeditades on entremescla el cuquisme formal, de fons clapejats, brillants de colors, adhesius d’àlbum infantil de botiga de tot a cent i llacets bonics, amb el punkisme d’una sàtira estripada que provoca la riallada de sorpresa i que, en alguns casos —i ben intencionadament—, de ben segur que aconsegueix escandalitzar els homes de pell dura selectiva que accepten i exalcen la incorrecció política només quan els rema a favor.
Un dels darrers fanzíns publicats per Femina Verbipotens
Ja fa més de quatre anys que Casas va trobar, en el fanzín, les possibilitats d’expressió que li permeten traspassar les limitacions divulgatives del món acadèmic, tan sovint tancat en si mateix, del qual ella també prové. En plena preparació de la tesi doctoral, escapar una estona dels sistemes de citacions i de certes convencions formals per tal d’escriure literàriament històries —basades en fets històrics— i dotar-les d’imatges artístiques devia tenir, per a ella, un punt d’alliberament. En les seves publicacions, a banda de treballar l’aspecte visual, el text escrit pren una rellevància especial, amb propostes d’una condensació aforística i relats on —i per dir-ho a la manera de la Tarragona grafitera– brilla més que la petroquímica.
la medievalista aposta pel fanzín per tractar temes insòlits
La seva relació amb el món dels fanzíns ve d’uns anys ençà, quan amb uns amics van editar, a la ciutat, la revista «d’agitació mental» Tarraco profana (2011-2016), d’esperit contestatari i de difusió molt limitada en paper, en la qual s’aplegaven poemes, contes, il·lustracions satíriques i articles polítics, així com també rareses divertides com un manual okupa de l’enyorat Xupi. Aquella experiència col·lectiva fanzinera, a la ratlla de la vintena, va influir Casas, que es va convertir en lectora assídua d’aquest tipus d’obres. No va ser fins més endavant, però, amb el projecte propi de Femina Verbipotens, que va començar a desenvolupar, amb una autonomia plena, la personalitat artística que en l’actualitat la caracteritza.
Un ‘collage’ ideat per Helena Casas.
Els temes que tracta en els seus fanzíns mereixen sovint la qualificació d’insòlits. De la nota al peu invisible d’allò que a escola ens havien prescrit que era «la Història» —és a dir, i, fonamentalment, pàgines i pàgines sobre homes que manen, homes que envaeixen i homes que guerregen—, Casas en fa surar exemples, de vegades anècdotes curioses, que, a contracorrent, contribueixen a canviar i redefinir els nostres marcs culturals.
Mentre Churchill continua sobrecitat —alguns amb prou feines si l’han llegit o en coneixen la trajectòria política—, Casas prefereix centrar-se, per exemple, en el testimoni de Mary Molony (1878-1921), la irlandesa que el va perseguir durant unes setmanes de 1908 amb una campaneta en una sèrie de mítings per haver bescantat el moviment sufragista.
Igual d’excepcional, o encara més i tot, es demostra un altre dels seus fanzíns biogràfics, el de Mary Toft (1701-1763), una camperola que per tal de no admetre que havia avortat va entabanar —i prou que se’n va sortir—els metges i l’opinió pública del Regne Unit del segle XVIII, que es va empassar que, enlloc d’un infant, havia parit conills.
casas combina la vessant acadèmica i artística
Femina Verbipotens també rescata continguts d’interès sobre anticonceptius, l’embaràs o el lesbianisme a l’edat mitjana, i destaca figures com la de Sor Juana Inés de la Cruz, que després de ser castigada a feinejar com a cuinera en el convent on vivia va resoldre, al segle XVII, que si Aristòtil hagués guisat hauria escrit encara més (i millor). Darrerament, també ha aprofundit en una relectura feminista del llibre bíblic de l’Apocalipsi.
Des de registres molt diferents, la doctora Casas, autora d’una tesi sobre la beguina mallorquina Elisabet Cifre (1467-1542) i investigadora del Centre de Recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona, i la Femina Verbipotens, fanzinera irreverent, formen dues cares d’una mateixa inquietud: la de conèixer i donar a conèixer la història de les dones —i no pas del patriarcat, tal com ella mateixa matisa. Amb una veu informal i propera, en els seus fanzíns també contribueix a desmentir, entre el públic no especialitzat, mites com el l’edat mitjana com a període d’obscurantisme i retrocessos.
vol donar a conèixer la història de dones i de l’edat mitjana
Qui vulgui seguir-li la pista, tan acadèmica com artística, en pot trobar uns quants treballs, en obert, a la xarxa. A banda, Casas condueix tallers creatius de fanzíns, un club de lectura sobre novel·les feministes a la Biblioteca Pública de Tarragona i un altre al centre social, artístic i cultural La Gata Insubmisa, on fa poc va arribar a teoritzar, en una xerrada, sobre la figura de la boja dels gats. Amb el fanzín, des de l’underground i l’autogestió, i rere la identitat de Femina Verbipotens, retalla i reconstrueix la història amb unes tisores i una cola diferents, que no són les de sempre, i ensenya el testimoni de dones que, al llarg dels temps, han estat exemple d’afirmació i de llibertat.
Jordi Romera, president del Col·legi d’Arquitectes a Tarragona. Foto: Ràdio Ciutat de Tarragona.
“Si ens creiem de veritat que som la segona àrea metropolitana del país, Tarragona ha de créixer en direcció a Vila-seca, igual que ho han de fer Reus i Cambrils. Perquè a Vila-seca hi ha el punt central del triangle que formen el conjunt d’aquestes ciutats”. El creixement de Tarragona al voltant dels barris de Ponent permetrà “cohesionar aquests barris entre sí i amb el centre de la ciutat”, un dels objectius del POUM.
el president del col·legi d’arquitectes avala l’estació intermodal
És el punt de vista de Jordi Romera, president del Col·legi d’Arquitectes a la demarcació, expressat en una entrevista aquest dimarts a Ràdio Ciutat de Tarragona. Romera creu que situar la futura estació intermodal en aquella zona de Vila-seca “té tot el sentit” i és un encert. “Ara bé, això deixa Tarragona en una situació complicada que s’ha de solucionar i, per tant, necessita una altra estació urbana”, remarca.
En aquesta línia, l’opció de l’estació a l’Horta Gran que apunta el futur POUM és “probablement la millor” perquè es troba a l’eix del Francolí. Romera també considera “imprescindible” i “satisfactori” el projecte del tramvia per connectar Tarragona amb l’estació intermodal i desenvolupar la mobilitat de l’àrea metropolitana.
“la proposta de poum es una aposta valenta de futur”
Al president dels arquitectes tarragonins li “sona bé la música” del POUM per “relligar les diverses ‘Tarragones'”, i perquè és “una aposta valenta de futur” i decideix “saltar el riu” en clau de visió metropolitana.
A la mateixa entrevista, Jordi Romera parla de la Savinosa i de la Tabacalera, i del concurs d’idees per remodelar l’entorn de la seu institucional del Port.
